La terra sigil.lata de la tercera fase de Can Xammar (Mataró)

Gorgona de la peça signada per M PERENNIVS.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

L'any 1970, des del Museu Arqueològic de Barcelona, es va dur a terme una excavació d'emergència a les restes romanes de Can Xammar (Mataró), originada en part per la destrucció d'aquests vestigis per les màquines excavadores. Aquesta intervenció va estar dirigida per Ricard Batista i executada per Francesc Gusi. 
El que havia sobreviscut al llarg dels segles d'unes fastuoses termes romanes pavimentades amb mosaics opus tesellatum, havia estat arrassat. El arqueòlegs varen dur a terme diversos tempteigs en el sector que no havia estat destruït, i els treballs varen posar al descobert una estança subterrània amortitzada amb terres que contenien gran quantitat de deixalles domèstiques, sobretot ceràmica de parets fines, comunes i àmfores. Es tractava  possiblement d'un magatzem subterrani, amortitzat per dos gran estrats. Més endavant s'hi van dur a terme dues noves excavacions: Una l'any 1987 dirigida per l'arqueòleg Joaquim Pera, i l'altra el 2002, a càrrec de Pou i Travesset.
Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, ha publicat ara un article referit a la ceràmica exhumada en la tercera excavació, la de 2002.Es tracta d'un dels conjunts de terra sigillata més importants de Mataró, en qualitat i quantitat, només comparable excavat darrera l'ajuntament. 
De la qualitat de la ceràmica recuperada dóna idea l'article de Clariana, que tracta de la terra sigillata itàlica i de la de parets fines. Datada en els regnats d'August i Tiberi, i que correspondria a l'època de major esplendor de la Iluro romana.
Podeu llegirlo aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Ceràmica sigillata provinent de la tercera fase d'excavació de l'estança soterrània romana de Can Xammar (Mataró)". XXXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, 2018.

Els mosaics de les destruïdes termes de Can Xammar (Mataró)

Imatges: fotografies dels mosaics de la Gran Sala i del passadís de Can Xammar. Fotos: Marià Ribas i Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

Planta de les restes de Can Xammar, de Robert Lleonart.

Una de les  grans tragèdies de l'arqueologia, ha estat la destrucció, en els anys 60, de les restes de les termes romanes de la ciutat d'Iluro (Mataró), en els anys 60. Com a mostra de la indiferència envers aquelles mostres irrecuperables, cal saber que, una part dels mosaics, trossejats, van ser recuperats pels arqueòlegs en un abocador que, a més, s'estava reomplint (Clariana: Notes...pàg.35) per a la construcció de l'institut Alexandre Satorras. 
Joan Francesc Clariana és autor d'un article que, amb el nom de "Notes sobre l'estudi dels mosaics de les termes romanes iluroneses de Can Xammar (Mataró)", va ser presentat a la XII trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (Dosrius, maig de 2018), treball que ara passem a resumir.
Destruida la casa Xammar per bastir-hi un mercat municipal, aquest tampoc es va arribar a construir, i la zona ha tingut diversos usos, avui és una plaça.
Alguna cosa va arribar a salvar la tasca desinteressada dels arqueòlegs: com en moltes d'altres ocasions, Marià Ribas i els seus col.laboradors varen dur a termes diverses actuacionsen el solar:(Clariana: Notes...pàg. 32).
Les restes d'estructures localitzades en aquell moment foren:
-La gran sala de les termes, recuperant el medalló central, format per un quadrat emmarcat per una senefa de trenes de dues cordes, una circumferència central amb un broquer d'ogives i fulles d'acant en els angles; medalló que, tal i com explicarem un altre dia, va estar maltractat dues vegades més.
-Un passadís o fauces, decorat amb un mosaic en blanc i negre formant un escaquer de tabes.
-Una exedra o sala semicircular, amb el mosaic totalment arrencat el juliol de 1968 per les màquines excavadores; les restes del mosaic foren les que es recuperaren trossejades en un abocador, estava format per tessel.les en blanc i negre (Clariana: notes...pàg. 35).
-Altres estances...
 Així mateix es decobrí les restes d'un exedra o sala semicircular, destruïda lel juliol de 1968, pavimentada amb tesseles en blac i negre
Un cop enderrocat l'edifici del fallit mercat (darrerament era seu de la policia municipal), es varen dur a terme altres excavacions: el 1987 s'exhumaren restes de tubuli, rajols d'hipocaust i grans rajols per a les voltes, tots ells elements propis d'unes termes. L'any 2002, es va produir la troballa dels fragments de la famosa estàtua coneguda com "Venus d'Iluro". (Clariana: Notes...pàg.33).
Trobem paral.lels de la decoració dels mosaics a la vil·la de la Torre Llauder (Mataró), com les fulles d'acant dels angles del medalló de la gran sala, o el de l'escaquer de tabes del fauces. També trobem paral·lels a Itàlia.
És posible que els mosaïstes de Can Xammar i els de Torre Llauder fossin els mateixos; possiblement un taller musivari itinerant (Clariana, notes...pàg. 38) 
Can Xammar estava situat en un lloc elevat, agradable, amb unes excel·lents vistes al mar. La seva datació correspon a l'època severiana (finals del segle II o inicis del III). Era freqüent en l'imperi romà l'existència de mecenes o evergetes, gent acabalada que construïa edificis públics o organitzava espectacles, bé per ser recordat, o elegit per algun càrrec o pel que fos. No sabem qui fou l'evergeta de Can Xammar, però en l'article se'n fa una proposta (Clariana: notes...pàgs. 33, 34 i 39).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc Clariana Roig, "Notes sobre l'estudi dels mosaics de les termes romanes iluroneses de Can Xammar (Mataró)", a XII trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal. Aigua” “Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Dosrius 2018. Publicat el 2019.

Imatges: Fotografia de les restes del mosaic de l'exedra de Can Xammar (foto: Secció Arqueològica del Museu de Mataró)

Reconstrucció del mosaic de l'exedra, de Joan Francesc Clariana

Possible reconstrucció de les termes de Can Xammar, de Riart (publicada per l'Àrea d'Arqueologia de Mataró.