En memòria de Josep Miquel Modolell Ros

Ens ha deixat definitivament, a l'edat de 96 anys, en Josep Miquel Modolell Ros, estudiós de la història de Cabrera, sobre la que publicà dos llibres (Pel camí del mig" i Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç; també fou editor desinteressat de llibres d'arqueologia. Propietari de la finca que duu el seu nom i on està ubicat el jaciment romano-medieval de Can Modolell, ell i la seva família van donar tota mena de facilitats per a dur a termes les excavacions, i va fer generosa donació del jaciment a la Fundació Burriac de Cabrera. Pels seus mèrits fou nomenat fill predilecte del seu poble.
Descansi en pau.

Josep M. Modollell en la presentació d'un dels llibres que va
editar, a la biblioteca Ilturo de Cabrera 

Josep M. Modolell i l'alcalde de Cabrera en el
dia del seu nomenament com a fill predilecte

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (i 2)

En l'entrada anterior, publicàrem un article de Joan Francesc Clariana sobre l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), avui el complementem amb una colla d'imatges:

Diari d'excavacions de Marià Ribas

Diari d'excavacions de Marià Ribas

Planta dels balnea de Torre Llauder. Dibuix: Ll Piñol

Planta de l'hipocaust 2 de Torre Llauder, adaptació d'un dibuix de Marià Ribas.

Planta de l'hipocaust 2 amb restitució del
paviment d'opus sectile i alveus. En base
a un dibuix de Marià Ribas.

Detall del paviment d'opus sectile. Foto: Joan F. Clariana

Esquema del paviment d'opus sectile. Dibuix: Joan F. Clariana

Mosaic de la vil.la romana de la Torre dels Ametllers a Tossa
de Mar. Foto: Joan F. Clariana

Reconstrucció de l'hipocaust 2. Dibuix: Marià Ribas

Pilars de l'hipocaust 2. Foto: Marià Ribas

Detall de l'angle oest del praefurnium. Foto: Francesc Navarro

Reconstrucció del sistema de caldera de l'hipocaust 2. Dibuix
de Ferran Bayés

Marca de terrissaire L·MVM·SVC. Foto: Joan F. Clariana

Llàntia amb la imatge de Diana o Selene
on hi l'anterior grafit. Foto: Joan F. Clariana

Llàntia amb la imatge de Júpiter-Ammon. Foto: Joan 

F. Clariana

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (1)

Reconstrucció ideal de l'hipocaust 2 de Torre Llauder. Dibuix: Marià Ribas i Bertran.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article sobre el segon hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder de Mataró, article que va presentar a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins (2016), que organitza el Museu Arxiu de Santa María d'aquella població.
L'autor comença fent història de la descoberta: aquesta va tenir lloc el 1969, en el transcurs de les excavacions dirigides per Marià Ribas, que evidenciaren l'existència d'una segona instal.lació termal a prop de la primera, aquesta darrera exhumada en el transcurs de les primeres excavacions, iniciades l'any 1961.
Això ens porta a parlar de la calefacció romana, emprada a les termes i a les cases del ciutadans que s'ho podien permetre. Els gasos produïts per un forn exterior (praefurnium) anaven, mitjançant tubs  a una sala interior, l'hipocaust, i escalfaven la sala situada al damunt. 

El conegut com a hipocaust 2, consta de tres parts arquitectònicament diferenciades, l'habitació nord, de 15 metres quadrats que estava alterada per una canyeria moderna de desguàs, que la travessava en diagonal. El praefurnium que sols conservava els arrancaments laterals de l'arc de mig punt de rajola, així com el paviment, també de rajols col.locats en posició vertical o cantell, o també dit en sardinell. Finalment la cambra de l'hipocaust, d'una superfície de quasi 35 metres quadrats, la qual conservava en el costat oest dues tires de set columnes, o pilae, i tres més en el costat est, sobre les quals s'assentaria el paviment de la sala que aniria al seu damunt. El mal estat del mur del costat est, així com el del costat sud, força espoliats tots dos, no varen fer possible en aquell moment esbrinar amb un grau de certesa suficient quin hauria estat el lloc d'accés a la cambra caldejada. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 287.

La cambra caldejada damunt l'hipocaust estava pavimentada sobre un paviment opus sectile, bastit damunt una preparació de morter de calç i materials gruixuts, i compost per plaques de marbre quadrades, triangulars i rectangulars, negres i rosades, i altres de pissarra negra. Clariana "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Pel que fa als materials, molts d'ells registrats per Ribas, Clariana creu que la gran presència de fragments de ceràmica fina, dóna a entendre que, després de l'enderroc, s'hauria cobert l'espai amb terres d'un abocador. L'amortització de l'espai es devia produir entre els anys 120-150 dC , en no haver-hi materials més moderns que els d'aquell moment. S'han exhumat peces ben conservades, com són dues lucernae datables en el darrer terç del segle I, una amb la forma Dressel-Lamboglia 9-C, amb una decoració que representa la deessa Selene i amb la marca L·MVM· SVC i una altra de forma Dressel-Lamboglia 5-A, amb decoració representant al déu Jupiter-Amón. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2". XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Ribas documenta la troballa d’altres individus (peces de sigillata) , però no ha estat possible localitzar-los entre el material custodiat al Museu de Mataró.
Entre els fragments ceràmics recuperats, destaca la forma Drag 29 de TS Sudgal.lica; la Drag 29 de TS Hispànica; la Drag 29 de 37-a de TS Hispànica; les Hayes 147 de la TS Africana A, així com un peu de pàtera de la mateixa TS. 
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), dins XXXIII Sessió d'estudis Mataronins, 2016. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2017.

Llàntia amb la imatge del déu Júpiter-Amon, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

Llàntia amb la imatge de la deessa Selene, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

Un article interessant d'A. Garcia Sinner i V. Revilla sobre Can Modolell (Cabrera de Mar)

Vista parcial de Can Modolell. Foto: Joan F. Clariana

                                         

Columneta votiva. Foto: J. F. Clariana

                                 

Alejandro G. Sinner (Victoria University)  i V. Revilla (Universitat de Barcelona) han estat els darrers, fins el moment, en excavar el complex arqueològic romano-medieval de Can Modolell, a Cabrera de Mar (Barcelona). Fruit d'aquestes excavacions i dels seus estudis, ha estat un treball que porta per títol "Rural religion, religious places and local identities in Hispania: the sanctuary at Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona), del que s'han publicat alguns fragments a
La primera impressió que tenim en llegir el resum és que gairebé tota l'excavació ha estat a càrrec dels autors de l'article (haurem d'esperar l'article complet), ja que en cap moment s'esmenta cap estudi anterior i es parla d'excavacions incompletes; el cert és que la major part del jaciment ja estava excavat a finals dels anys 80, i sobre ell s'han publicat nombrosos estudis (sempre revisables, és clar). Seria convenient també que se cités l'autor o autors de les fotografies que acompanyen el resum.
És, però, important la reinterpretació que han fet sobre la funcionalitat de l'edifici, ja el mateix nom ho indica "el santuari de Can Modolell", la qual cosa ens fa creure que pensen en un santuari, no una vil.la amb santuari com s'ha interpretat des dels anys 80. És clar que, com ells mateixos diuen, les restes conservades només són la perifèria d'un complex més gran, que amb el temps ha desaparegut. Les restes escultòriques i marmòries fan pensar en un edifici de gran sumptuositat.
Can Modolell és un conjunt d'estructures arquitectòniques que abasten des de un moment de l'Alt imperi, situat entre els regnats de Tiberi i Claudi, amb una important modificació en el segle II, un abandonament en el segle III i una nova reedificació que va tapar les estructures anteriors, efectuada en el segle V. En l'edat Mitjana s'hauria produït una imprecisa continuïtat. A.G. Sinner i V. Revilla han calculat l'àrea coneguda en 350 m2, però podria abastar fins als 1000 m2. 
La interpretació de can Modolell com a santuari ve donada per les restes cultuals i inscripcions votives,  relacionades amb el culte de diversos déus, essent Mitra el més conegut. Sembla que en l'indret (sense precisar on) s'aixecà una capella cristiana dedicada a Sant Joan.

Habitació de la Torre Semicircular. Foto: R.I. Garí

                                        

Entrada a una habitació. Foto: R.I. Garí