"El llibre de la Pesta", de la doctora en Història Medieval, Coral, Cuadrada Majó, editada per Rafael Dalmau, és l'estudi d'una societat en crisi, una societat que creu arribada la fi del Món, amb la presència dels quatre genets de l'Apocalipsi: Guerra, Fam, Mort i Pesta, i efectivament, fou la fi d'aquell món, i el començament d'un altre.
Es tracta d'un llibre alhora científic i documentadíssim, però també divulgatiu i d'una lectura apassionant. Es difícil resumir aquí una obra tan rica de contingut com la de la doctora Coral Cuadrada, intentarem donar-ne només unes pinzellades.
L'estudi es centra especialment, però no únicament, en la l'anomenada "Pesta Negra" de mitjan segle XIV, que en algunes localitats va suposar la desparició del 80 per cent de la seva població. L'impacte damunt la població, l'economia i fins i tot la forma de veure el món, fou enorme. Les diverses catàstrofes van fer que la població europea, entre 1340 i 1350, passés, aproximadament, de 75 milions d'habitants a 50 milions (pàgina 7).
El llibre ens fa recordar que l'enfermetat és un fet biològic, però s'expandeix dins societat, així, cada època ha tingut les seves malalties característiques (però no úniques): la lepra en els primers segles després de l'any 1000; la pesta des del segle XIV, la tuberculosi en els moment de la Revolució Industrial, el cólera en la segona meitat del segle XIX, i en el nostre temps les malalties degeneratives (cardiovasculars, tumors) i funcionals (neurosi, enfermetats psicosomàtiques) o la sida. (vegeu pàgina 23).
Les malalties infeccioses i les epidèmies han causat estralls al llarg del temps; els avenços de la higiene i la medicina, han fet minvar els seus efectes en l'actualitat, sense que això vulgui dir que hagin desparegut.
No totes les epidèmies descrites com de pesta, corresponen efectivament a aquesta enfermetat, una de les més encomanadísses i mortíferes; el estudis genètics confirmen, però, que l'anomenada Pesta Negra de mitjans del segle XIV fou efectivament causada pel bacteri
Yersinia Pestis (vegeu pàgina 91).
La Baixa Edat Mitjana, ens recorda la doctora Cuadrada, va viure un seguit de calamitats; sembla que es va produïr fins i tot un empitjorament en les condicions climàtiques, que va afectar greument les collites.
Un seguit de mals anys i per tant, de fams, va afeblir la població, fent-la més vulnerable a la presència de les malalties.
A la zona circumscrita pel Tigris i l'Èufrates, part asiàtica de l'Imperi turc, va néixer la pesta bubònica (pàgines 89-90); en aquestes zones constituïa una malaltia endèmica; la pesta avançà a través del fàcil contagi rata-puça-persona (pagina 90).
En quines condicions vivia la població europea d'aquell moment? Ja hem vist que les males collites i la fam, havien afeblit la població, però ara toca parlar de la higiene: en la societat medieval europea, especialment en les ciutats, però també en el camp, les condicions de vida no eren precisament higièniques: amuntegament, brutor, humitats, falta d'aigua a les cases i falta d'una xarxa de clavagueram...el terreny estava adobat pel contagi.
A tot això s'hi afegeix la manca de coneixements mèdics, acompanyats d'una colla de mesures o de "remeis" estrambòtics i el millor dels casos ineficients, i a voltes fins i tot perillosos. Consten algunes excepcions, com algunes localitats que es varen salvar gràcies a implantar un rigorós aïllament.
Difícilment nosaltres ens podrem fer una idea del què significava la presència de la mort en èpoques anteriors a la nostra: era constant, fins i tot en èpoques sense mortalitat catastròfica; de cada 1000 nounats, en l'Europa preindustrial, en morien de 150 a 350 en el primer any de vida, i entre 100 i 200 més abans de complir els deu anys (pagines 27-28). Poques persones arribaven a edats avançades, i fins i tot aquells que arribaven a vells, havien de suportar un seguit de malalties de tot tipus, cansament, escassetat d'aliments, penúries (pàgina 29).
Tot i estar acostumada a la presència de la malaltia i la mort, la societat de mitjans del segle XIV, no estava preparada pel flagell que significà la Pesta Negra. Els llaços familiars i socials restaren trencats, els malalts o els sopitosos de ser-ho, eran abandonats a la seva sort per part de familiars, amics o sacerdots.
Els oficis es quedaren sense gent per treballar, i moltes institucions, sense homes per ostentar els diversos càrrecs. Encara que l'impacte demogràfic va ser major a les ciutats, el camp no en va quedar exempt.
A banda del pànic més immediat, la reacció social fou diversa: per una part floriren les heretgies i els moviments d'ascetisme, davant el que es considerava la fi del món. Es buscaren "culpables" com el jueus, contra els que es reiniciaren els moviments de persecució, amb matançes, destrucció de calls i expulsions. Una altra part de la societat, potser amb més mitjans, s'inclinà a la recerca de plaers.
La recerca de plaers i l'amor a la vida deixà la seva petja en l'art i en la vida dels segles posteriors, que deixà d'estar circumscrit a l'àmbit religiós. Naixia una nova societat.
El
Llibre de la Pesta aporta una important documentació sobre els fets descrits, especialment referent a Catalunya i les ciutats italianes. Com a complement, unes il.lustracions originals de Marute.
Sens dubte, després de llegir aquest llibre tindrem una visió diferent de les societats industrials, sovint idealitzades per la literatura i el cinema, però on realment la vida era dura i difícl, amb la presència constant dels quatre genets de l'Apocalipsi.
Coral CUADRADA MAJÓ,
El Llibre de la Pesta, Rafael Dalmau Editor, Il.lustracions de Marute. Barcelona, abril de 2012.
