LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristianisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cristianisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de juny del 2023

XII Jornades d'Història al monestir de les Avellanes

 

 

Imatge: monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Ós de Balaguer). Procedència: Wikimedia Commons.

Els propers dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc al monestir de les Avellanes  les XII Jornades d'Història de l'Església i la Religiositat, amb el tema: Regles i regulacions al món monàstic medieval.
El programa consta de: 
8 ponències i debats.
10è sopar medieval al claustre. La regulació de l'alimentació monàstica medieval.
Concert nocturn amb "La dama en el camí", a càrrec d'Ilerda Antiqua (Dir. Maria Altadill).
Visita guiada als jaciments i monestirs de Bovalar, Avinganya i Santa Maria d'Escarp.
Exposició: "Petjades del Císter a la Noguera".
Inscripcions: podeu consultar la web del monestir.
 

dijous, 16 de juny del 2022

XI Jornades d'història al monestir de les Avellanes

 


Els propers dies 7 i 8 de juliol tindran lloc al Monestir de les Avellanes (Ós de Balaguer), les XI Jornades d'història del Monestir de les Avellanes. Historia de l'Església i la religiositat, enguany dedicades al tema: El monacat més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI. 
El programa consta de 10 ponències i debats, sopar medieval, concert nocturn i visita guieda. 
Podeu trobar tota la informació en la web del Monestir.

divendres, 14 de juny del 2019

X Jornades d'història del monestir de les Avellanes


Els propers dies de juliol, dilluns 8 i dinarts 9, tindrà lloc la 10a. edició les les jornades d'història del Monestir de les Avellanes: Història de l'Església i la religiositat.  El tema escollit per enguanys és: Ora et labora. La vida diària als monestirs medievals.


El programa d’aquesta edició està format per:

·         8 ponències i debats de la mà dels millors especialistes.

·         1 visita guiada a Santa Maria de Mur (inclosa en la inscripció)

·         VIII Sopar Medieval, reproduint un àpat de 1220 del Monestir de Sant Cugat del Vallès.
·         El concert al claustre amb el grup “Corrandes són Corrandes”  (inclòs amb la inscripció).
 
Inscripcions al curs:




Reserves d’allotjaments i activitats:



Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/ (estem acabant d’introduir la informació)

Monestir de les Avellanes
Crta. C-12, Qm. 181
25612 Os de Balaguer (La Noguera, LLeida)
Tel. 973438006 - Fax 973438037
www.monestirdelesavellanes.com








 

dimecres, 19 de juny del 2013

IV Jornades d'Història al monestir de les Avellanes

Els propers dies 4 i 5 de juliol tindrà lloc al monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) les IV Jornades d'Història, enguany amb el tema: "Els monestirs i el món a l'Europa medieval". Aquestes jornades estan organitzades pels amics del Monestir de les Avellanes i la Universitat de Lleida.
Inscripcions: 973 70 31 52 - medieval@historia.udl.cat
Ofertes d'allotjament- Hostatgeria del monestir (973 43 80 06 - avellanes@maristes.org)
Programa: cliqueu aquí.
Web de les Jornades: cliqueu aquí.
Vídeo divulgatiu: cliqueu aquí.

diumenge, 7 d’abril del 2013

La imatge processional de la Soledat de Mataró

Imatge processional de la Soledat.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig
La imatge processional de la Soledat, obra de Jordi Arenas, Marià Ribas i el daurador Joan Cases, fou encarregada l'any 1946 per la confraria del mateix nou; el el seu temps, alguns van qüestionar la imatge, en veure-la com a massa "sensual", fet que només és comprensible si el situem en la seva època. Jordi Arenas es va negar a modificar la imatge, i aquesta va restar "oblidada" a Santa Maria, fins ara.
La imatge ha estat objecte d'una restauració, impulsada per la marmessoneria Jordi Arenas i que l'ha tornat a posar d'actualitat. Pel seu interès posem aquest enllaç amb un article de Francesc Masriera i Ballescà, publicat a la revista Capgròs de Mataro.
Veient la bellesa d'aquesta imatge se'ns fa difícil pensar que hagués haver creat cap polèmica.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Inauguració del nou emplaçament de la lauda mataronina del segle V

La lauda sepulcral amb una creu, procedent
de la necròpolis de Santa Maria de Mataró, segle V
Parlament del director del Museu Arxiu de Santa Maria
 (Mataró), Sr. Nicolau Guanyabens
Parlament de l'il.lustre alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora
Com explicàvem en l'anterior entrada, el passat dissabte 2 de febrer es va inaugurar la nova ubicació de la lauda sepulcral del segle V, en el baptisteri vell de l'església de Santa Maria de Mataró, restaurada fa poc . Us oferim aquí algunes fotografies de l'acte, de les que n'és autor Joan Francesc Clariana.

dissabte, 2 de febrer del 2013

La lauda sepulcral paleocristiana de Mataró

La lauda paleocristiana de Santa Maria de Mataró.
 Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig
Avui dissabte, 2 de febrer, s'inaugura la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Mataró, que s'exposarà en el baptisteri vell de l'església de Santa Maria.
Es tracta d'una peça rectangular treballada en opus signinum, de mida considerable: 2,10 m x 0,85, que cobria un sepulcre paleocristià del segle VI. Conté una creu en relleu de 49 x 68 cm, a la que acompanyen les lletres de l'alfabet grec tau i rho.
Fou exhumada l'any 1958 en el transcurs d'unes excavacions dirigides per Marià Ribas en la necròpolis paleocristiana prop de Santa Maria.
La lauda ha estat restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l'ajut de diverses institucions: el Departament de Cultura de la generalitat, l'Ajuntament de Mataró, el Bisbat de Barcelona y la Parròquia de Santa Maria.
Podeu llegir sobre aquest esdeveniment en el bloc Maresme Medieval.
Creu en un estela (o lauda?) bizantina del segle VI, procedent de Son Peretó (Manacor, Mallorca). Fotografia. Rosa I. Garí
Creu en un sepulcre de Santa Margarida d'Empúries, publicat a la Revista de Girona

dissabte, 5 de gener del 2013

L'origen dels tres Reis Mags


D'on procedien els tres reis mags? Quines són les referències més antigues de les que en tenim notícies? L'Evangeli de sant Mateu, considerat el més antic dels canònics (escrit entre els anys 180 i 200 per bé que es questiona que sigui realment el més antic) ens diu:

"Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: "On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li un homenatge." Mateu, 2, 1-3. Versió dels monjos de Montserrat.

"Ells, després d'haver escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i posternat-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li varen oferir presents: or, encens i mirra." Mateu, 2, 9-12. Versió dels monjos de Montserrat.

Però, com passa en algunes ocasions, les referències més àmplies i que més han quedat impreses en les nostres tradicions, provenen dels evangelis apòcrifs (apòcrifs=ocults), concretament de l'anomenat Evangeli armeni de la infantesa de Jesús (llibre de datació desconeguda, anterior al segle VI):

"Un àngel del senyors va córrer al país dels perses per anunciar als reis mags i ordenar-los que anessin a adorar el nounat. Aquests, després de caminar durant nou mesos, tenint per guia a l'estrella, van arribar al seu destí en el mateix moment en que Maria infantava. Convé saber que en aquell moment, el regne dels perses dominava damunt tots els regnes d'orient pel seu poder i per les seves victòries. I els reis mags eren tres: Melcior, el primer, que regnava sobre els perses; el segon Baltasar, que regnava sobre els indis, i el tercer Gaspar, que regnava en la terra dels àrabs. Reunint-se segons el mandat de Déu, van arribar en el mateix moment que Maria era mare. Havien anat depressa i es trobaren en el lloc en el mateix moment del naixement de Jesús." Evangeli armeni de la infantesa de Jesús, V, 10.

El text continua, amb l'entrevista entre els Mags i el rei Herodes, a qui donen una referència dels escrits que profetitzaven la vinguda de Jesús.
Pel que fa a la iconografia, la representació més antiga coneguda correspon a uns frescos de les catacumbes de Priscil.la (Roma), datats entre la segona meitat del segle II i la primera meitat del segle III.
Trobem també una antiga representació dels tres reis, amb els seus noms, davant la verge entronitzada amb el nen, als mosaics bizantins de la basílica de Sant Apolinar Nou, a Ràvenna, de mitjans del segle VI.
En aquestes antigues representacions, no hi ha un rei "blanc, ros i negre", això és una figuració posterior.
Imatges: de dalt a baix: els tres Reis Mags en els mosaics de la basílica de Sant Apolinar Nou, a Ràvenna (mitjans del segle VI); els tres Reis en un fresc de les catacumbes de Priscil.la (segona meitat S. II-primera meitat S. III)


dimarts, 9 d’octubre del 2012

Un suposat Pilat tarragoní i les faules d'Internet (Només d'Internet?)

Imatge: Ecce Homo, d'Antonio Ciseri, 1871.

Fa pocs dies, un article en una crònica esportiva del diari El Mundo, afirmava que Ponç Pilat, procurador romà de Judea que va ordenar la mort de Jesucrist, havia estat governador de Tarragona i com que allà havia reclutat tropes, els soldats que varen portar Jesús fins a la creu, podien ser d'aquella ciutat.
Deixant de banda el fet que avui dia, no crec que la nacionalitat de Pilat i els seus "nois" pugui treure la son a ningú, el cert és que l'article em va picar la curiositat, ja que mai ho havia sentit a dir.
Com que són persona acostumada a demostrar el que afirmo, i a més he pogut comprovar que a Internet circulen tota mena d'estadístiques, cites i hoax falsos, he estat revisant d'una revolada -tampoc n'hi ha tantes- les fonts històriques sobre Pilat, apart dels evangelis canònics, que són llibres sagrats pels cristians, però no llibres d'història, fonts que no són gaires, i tampoc són cròniques històriques (algunes són molts posteriors a Jesucrist), com ara determinats evangelis apòcrifs (apòcrif=ocults), a saber: "Les Actes de Pilat" "L'Evangeli de Pere", La (suposada) correspondència entre Pilar i Tiberi o entre Pilat i Herodes, "La tradició de Pilat", "La mort de Pilat" etc., fins i tot Flavi Josep (Antiguitats Jueves), que si que és un historiador, i no he trobat cap referència a un Pilat tarragoní, governador o nascut allà (una altra bolla que corre per Internet), sense que mai ningú citi la font.
És clar que em pot haver passat per alt, de manera que he consultat també fonts indirectes com la Wikipèdia i altres, i només trobo que no se sap res que Pilat fos governador o hagués nascut a Tarragona. 
Em pregunto si el periodista de El Mundo quan deia Tarragona es referia a la ciutat o a la extensa provincia de la Tarraconense. Quin càrrec ostentaria exactament com a governador?
Malgrat tot, estic oberta a rectificar si algú presenta una font que demostri que Tarragona fou el lloc on Pilat (no està tampoc provat que es digués Ponç) va néixer o va exercir com a governador abans de ser procurador de Judea.
Tampoc passaria res, evidentment.

Afegit: Com és que cap guionista de cinema o autor de novel.la històrica ha aprofitat un Pilat tarragoní?

dissabte, 29 de setembre del 2012

Fotos pel record: Visita pastoral de l'arquebisbe Modrego a Cabrera de Mar

La present fotografia mostra un instant de la visita pastoral que va efectuar a Cabrera de Mar l'arquebisbe Gregorio Modrego Casaus, (1890-1972) en la es va administrar la confirmació a diversos cabrerencs; Modrego està acompanyat de tres eclesiàstics més, entre els que es troba Mn. Raimon Canalias (primer per l'esquerra), rector de la parròquia de Sant Feliu. Finals anys 60 o principis dels 70. Fotografia de Josep Garí i Pons.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...