Un viatge als banys d'Ilturo de la mà de Josep M. Rovira

"L'aigua a le termes o banys públics d'Ilturo a Ca l'Arnau. Cabrera de Mar-Barcelona" és el títol del nou documental d'animacions en 3D de la sèrie que publica Josep Mª Rovira. Podreu viatjar al passat d'aquestes termes, les més antigues que es coneguin a Hispània, i no tan sols veure la seva arquitectura, sino entendre el seu funcionament, fruit de la tècnica acurada de la enginyeria romana. Què tal un bany?
Podeu clicar aquí, i no us oblideu de la dedicada al Poblat ibèric de Burriac.
També podeu revisar les altres animacions en 3D del mateix autor:

Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC).
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona)
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Poblat ibèric de Burriac (S.VI-I aC).
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona)
Termes o banys romans d'Ilturo (150-75 aC) de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar).
Situació de les termes o banys romans d'Ilturo (Cabrera de Mar).
Termes o banys romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC) Apodyterium i tepidarium.
Termes o banys romans romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC). Vista zenital.
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (1).
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (2).
La construcció de voltes amb tubi fittili als banys romans d'Ilturo.
L'animació 3D, entre l'arqueologia experimental vitual i la investigació didàctica. La construcció de voltes de canó i cúpules amb tubi fittili.
Masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar
Celler de la masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar.
Castell de Burriac o de Sant Vicenç de Cabrera de Mar.
Restitució virtual dels jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (Barcelona)
Poblat ibèric de Burriac.

Recordant Jaume Llinés i Pujol (1924-2014), Poeta

Imatge: d'esquerra a dreta, Jaume Llinés i Josep Garí, el 22 d'abril de 2006, amb motiu de la presentació dels seus llibres de poemes. Fotografia de Francesc Garí Lleixa.

On ets, oh fràgil pètal verd de primavera?
On sou els càlids colors del prat, a l'estiu?
Per què el vent de la tardor bufa amb còlera?
I amb el fred a l'hivern cerquem el bon caliu?

Jaume Llinàs i Pujol, "Estima'm"

Assabentats de la mort a terres de França, on residia feia anys, del poeta i escriptor de Cabrera de Mar, Jaume Llinàs i Pujol, aquest blog vol retre-li des d'aquí un petit homenatge i recordatori.
Col.laborà de jove en la revista cabrerenca "L'Estel de Burriac". Després de casat es llançà a escriure, especialment sobre temes viscuts. Més endavant es dedicà a la poesia, dedicant molts dels seus poemes a l'amor que sentia per la seva esposa, Roser.  L'estrofa reproduïda aquí correspon al recull "El petó de cada dia", publicat per l'Ajuntament de Cabrera l'any 2006 amb motiu del dia de sant Jordi, amb pròleg d'Albert Calls.

Imatge: Presentació dels llibres: "El petó de cada dia" de Jaume Llinàs i "Stalingrad", de Josep Garí, el 22 d'abril de 2006. D'esquerra a dreta: Núria Garcia, coordinadora de la col.lecció, Carles Rocabert, alcalde de Cabrera de Mar, Jaume Llinàs i Josep Garí. Foto: Francesc Garí.

L'erupció del Vesuvi el 24 d'agost de l'any 79 (2)

Una altra carta de Plini el Jove a Tàcit, en que parla del dia de l'erupció del Vesuvi:

(...) Certament aquella nit va ser tot tan violent que es podia creure que tot no tremolava, sino que girava. La meva mare es va precipitar al meu dormitori, jo al meu torn ja m'estava aixecant amb la intenció de despertar-la si és que dormia. Ens varen asseure al pati de la casa, espai reduït que separava la mar dels edificis de la finca (...) demano un llibre de Titus Livi i em poso a llegir-lo com si no tingués res millor que fer (...). Veus aquí que arriba a casa un amic del meu oncle matern que havia vingut feia poc d'Hispània per veure'l i, quan ens veu a mi i la meva mare asseguts i a mi llegint un llibre, ens renya a tots dos, a mi per la meva indolència, i a ella per permetre-la. No per això estic menys absort per la lectura. Ja havia sortit el sol, però la llum era encara incerta i tènue. Els edificis propers amenaçaven caure, i encara que ens trobàvem en un espai gran, la por a un enderrocament era cert i gran. Tan sols en aquell moment ens va semblar oportú abandonar la ciutat; ens segueix una multitud atemoritzada que, preferint seguir el consell aliè que el propi (...), amb una densa columna presiona i empeny la nostra marxa. Un cop que deixem les nostres cases enrera, ens aturem. Llavors vam viure experiències extraordinàries. Doncs els vehicles que duiem amb nosaltres, per molt que el camp era pla, van començar a moure's cap a diferents costats, i ni tan sols calçant-los amb pedres, restaven quiets sobre un mateix lloc. A més, vèiem que el mar es retirava sobre si mateix i es replegava com empès per tremolors de la terra. Era evident que la costa havia avançat i una gran quantitat d'animals marins es trobaven encallats sobre la sorra seca. Per l'altre costat, un núvol negre i esgarrifós, esquinçat per vapors ardents, s'obria com a llengües de foc, semblants a llampecs, però més grossos. (...) poc deprés aquell núvol va baixar sobre la terra i va cobrir el mar. Llavors la meva mare va començar a pregar-me, suplicar-me i ordenar-me que fugís com fos (...). Jo li vaig respondre que no em salvaria si no fos amb ella. (...) Vaig girar-me: un negre i dens núvol s'apropava per la nostra esquena. "Sortim del camí", vaig dir, mentre ho poguem veure, per no ser tombats i trepitjats per la multitud. Tant aviat ens haviem assegut una mica per descansar, es va fer de nit, però no com una nit ennuvolada i sense lluna, sino com la d'una habitació tancada en la que s'haguessin apagat les làmpares. Podies sentir les lamentacions de les dones, els plors dels nens, els crits dels homes (...) Podria ventar-me de no haver deixat escapar ni un gemec, ni una veu més alta l'una que l'altra en mig d'uns perills tan grans, si no hagués cregut que moriria, i tots amb mi, consol miserable de la meva condició mortal. De sobte es va produir una tènue claror, que no ens va semblar l'arribada del dia, sino la vinguda d'un foc. Però les flames s'havien aturat més lluny; després tornaren les tenebres, les cendres tornaren a caure, abundants i denses (...) Finalment aquella foscor es va esvair i dispersar com un fum o un núvol; després es va veure la llum del sol, un dia de debò; el sol va brillar, malgrat tot, groguenc com en un eclipsi. Tornarem a Misenum i després d'haver recuperat les nostres forces com millor vam poder, varem passar la nit en tensió, suspesos entre el temor i l'esperança. Plini el Jove, Cartes, VI, 20.

El "núvol negre i esgarrifós" era l'anomenat flux piroclàstic, mescla de gasos volcànics i sòlids, que es mou molt ràpid a prop del sòl i assoleix elevades temperatures, i que va acabar sepultant Pompeia i Herculà. Però no va arribar a Plini el Jove, que va poder viure més anys i deixar-nos aquest valuós testimoni.


Podeu veure  l'anterior entrada sobre el tema clicant aquí.

L'erupció del Vesuvi el 24 d'agost de l'any 79 (1)

Imatge: "El jardí dels fugitius" de Pompeia, motllos de cossos de víctimes.  Procedència. Wikimedia Commons.
Foto de Lancevortex, presa el 30 de gener de l'any 2000.

Es compleixen avui 1935 anys de la violenta erupció del Vesuvi?

Carta de G. Plini el Jove a Tàcit:
"Es trobava (l'oncle de l'autor, Plini el Vell) a Misenum com a comandant de la flota. El 24 d'agost, vers l'hora setena, la meva mare li fa notar que ha aparegut al cel un núvol estrany per la seva forma i grandària. (...) El núvol surgia sense que els que el miraven de lluny poguessin copsar de quina muntanya provenia, després es va saber que havia estat el Vesuvi, prenent un aspecte i una forma que recordava més un pi que a cap més arbre. Doncs, després d'alçar-se molt amunt com si fos el tronc d'un arbre llarguíssim, s'obria en branques (...) Ordena que se li prepari una nau, i m'ofereix l'oportunitat d'anar amb ell, si així ho desitjava; li vaig respondre que preferia seguir estudiant (...). Quan sortia de casa, va rebre un missatge de Rectina, esposa de Tasci, aterroritzada per el perill que l'amenaçava, doncs la seva vil.la estava al peu de la muntanya i no tenia manera d'escapar si no era per mar, li pregava que la salvés d'una situació tan desesperada. Ell va canviar de plans, i el que havia iniciat com un estudiós, ho va acabar com un heroi. Ordena preparar les quatrirrems, i ell mateix puja a bord amb l'intenció d'auxiliar no tan sols Rectina sino a molts d'altres. (...). Ja les cendres queien damunt les naus, més compactes i ardents conforme s'apropaven; fins i tot queia pedra tosca i roques ennegrides, cremades i trencades pel foc; s'havia format de sobte un baix fons i  els desprendiments de les muntanyes dificultaven molt l'accés a la platja. El meu oncle dubtà una estona si seria convenient retornar; el pilot així li ho aconsellava, però ell li var dir. "La fortuna ajuda els forts", posa rumb a casa de Pomponià. Aquesta es trobava a Estàbies, a l'altre costat de la badia. Allà, encara que el perill no era proper, era evident que hi arribava, i Pomponià havia carregat les seves pertinències en vaixells, decidit a fugir. (...) El meu oncle (...) abraça el seu atemorit amic, el consola i l'anima.(...) Mentrestant, en nombrosos punts del vessant del Vesuvi, podien veure's enormes incendis i altíssimes columnes de foc. (...) Deliberen en comú si han de romandre sota teulada o sortir a l'exterior, doncs els freqüents tremolors de terres feien trontollar els edificis. A l'aire lliure, però el temor era per la caiguda de fragments de pedra tosca, la comparació dels perills els porta a elegir la segona opció. Per a protegir-se, col.loquen damunt els seus caps coixins subjectats amb cintes. En qualsevol altre lloc era de dia, però allà era de nit, una nit més densa i negra que totes les nits que mai no hi hagi hagut. El meu oncle va decidir baixar a la platja (...). Les flames i la olor a sofre, anunci que el foc s'apropava, posà en fuga els seus acompanyants, però a ell l'animen a seguir. Recolzant-se sobre dos esclaus joves es va poder posar en peu, però al punt es va desplomar, perque, suposo, la densa fumarada el va impedir respirar i li va tancar la laringe, que tenia de naixement estreta i delicada i se li inflamava sovint. Quan va tornar el dia, el tercer des del darrer que havia vist, el seu cos va ser trobat intacte damunt la platja. Plini el Jove, Cartes, VI, 16.

Aquesta és una de les cartes en que G. Plini el Jove (61-112), advocat, científic i escriptor va adreçar a Tàcit descrivint l'erupció del volcà Vesuvi l'any 79 i la mort del seu oncle Plini el Vell (23-79), escriptor, científic i militar romà, autor d'una "Història Natural".
Es tracta d'una de les erupcions volcàniques documentades més violentes que s'han produiït, i sepultà sota 25 metres de lava, les ciutats de Pompeia i Herculà i moltes vil.les de la badia de Nàpols. Estàbies fou coberta per pedres i les cendres. L'arqueologia confirma les descripcions que fa Plini de l'erupció.
Tradicionalment s'ha acceptat la data del 24 d'agost, precisament durant la festa de les Vulcanàlies, però la presència de restes vegetals de tardor, i especialment una moneda de l'emperador Titus que no podia estar encunyada abans de setembre, fa pensar que fou a l'octubre.
El drama dels pompeians fa que nosaltres gaudim d'una mena de "túnel del temps", ciutats i vil.les del passat conservades per a contemplar i conèixer.

Filomografia: Pompeya, el último dia. Pel.lícula i documental que vol reconstruïr el que haurien pogut ser les darreres hores dels pompeians. Produït per la BBC i Sagrera Televisión.

Bibliografia: Mary BEARD, Pompeya. Historia y leyenda de una ciudad romana. Ed. Crítica, Barcelona, 2009.

El bimil.lenari de la mort d'August (4)

Imatge: l'anomenada Maison Carrée de Nimes (Colonia Avgvsta Nemausus), temple dedicat a August divinitzat i a la esposa i néts, bastit vers el 16 aC. La ciutat de Nimes, d'origen gal, va créixer i va prendre gran importància en època augústea. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig.

El 19 d'agost de l'any 14 de la nostra era, avui fa doncs dos mil anys, moria a Nola a l'edat de setanta-set anys, l'emperador August, després d'haver inaugurat durant el seu govern una nova etapa de la política i la història de Roma, l'Imperi, posant fi a la República, en crisi ja des de feia més d'un segle. El seu regnat va comportar a la pràctica una monarquia, per molt que formalment, restessin en peu les institucions republicanes. El Senat li atorgà el títol amb que el coneixem d'August i també el de princeps, principal. Ell nou règim fou acceptat per molts, que desitjaven la pau i varen gaudir dels avantatges que els proporcionà l'Imperi.
L'extensió i el poder de l'imperi, la gran quantitat de pobles i ciutats amb ciutadans romans, llatins o aliats havia de fet deixat obsoletes les institucions republicanes, creades en el seu temps per governar una ciutat. Les guerres del darrer segle de la república, havien format exèrcits fidels a la persona del general, i després a l'emperador.
El Principat comportà una nova forma de governar les províncies, l'adminstració de les quals fou dividida entre l'emperador i el Senat de Roma. Pel que fa a Hispània, fou objecte d'una nova divisió provincial, en Baetica, Lusitania i Tarraconensis. August fundà, refundà o remodelà nombroses ciutats, la majoria per albergar veterans de guerra. Fundacions seves a Hispània foren ciutats com Saragossa (Colonia Caesar Augusta), Mèrida (Colonia Augusta Ivlia Emerita) o Barcelona (Colonia Faventia Ivlia Avgvsta Paterna Barcino).
Després de la seva mort, i fins i tot ja abans, August fou divinitzat i col.locat entre el panteó dels déus, assolint el seu culte importància especial a les províncies. El mes en què estem, porta el seu nom.

Altres entrades del mateix tema:
El bimil.lenari de la mort d'August (1)
El bimil.lenari de la mort d'August (2)
El bimil.lenari de la mort d'August (3)

Imatges: porta d'August de la muralla de Nimes (15-16 aC.); construïda per ordre de l'emperador;  aquesta muralla tenia 6 Qm. i estava reforçada per 14 torres. Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig.

Campanya d'excavacions a Ca l'Arnau

Imatge: restes de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar). Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Segons informa el Butlletí d'informació Municipal de Cabrera de Mar, corresponent al mes de Juliol, s'ha dut a terme una nova campanya d'excavacions a Ca l'Arnau, campanya a càrrec de quaranta estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que s'ha centrat principalment en el forn de fabricació d'àmfores, la part del jaciment que el consistori té previst properament obrir al públic.