Els grecs a Catalunya: Rhode i Emporion

Imatge: Estàtua d'una divinitat, Asclepios o Serapis a Empúries. Fotografia de Joan Francesc Clariana i Roig.

Un conjunt de motivacions va dur als pobles grecs, des dels primers segles del primer mil.leni abans de Crist, a emigrar de la seva terra i a fundar colònies des d'una punta a l'altre del mar Mediterrani: pressió demogràfica per la invasió de pobles indoeuropeus, manca de terres, necessitat d'obtenir matèries primeres, escapar de l'opressió dels poderosos...la petja de les colonitzacions està present en la literatura i la mitologia hel.lèniques.
Explica l'historiador grec Heròdot (484-485 aC.) que els navegants foceus foren els primers en navegar cap a Ibèria (Heròdot, I, 163) i arribaren fins a Tartessos (Andalusia), on establiren relacions comercials amb el legendari rei Argantoni.
El geògraf grec Estrabó (62 aC-19 dC.) afirma que els rodis (poble indoeuropeu) navegaren fins a l'occident mediterrani i fundaren Rhode (Roses) abans de la I olimpìada, que va tenir lloc el 776 aC. (Estrabó, XIV, 2, 10).
Els grecs, com els fenicis, aixecaren establiments al llarg de la costa mediterrània. Vers el 600 aC, els massaliotes (de Massàlia, avui Marsella, una altra colònia grega), fundaren Emporion (Empúries). Rhode va caure sota la seva influència:

"Tot el litoral que va des de les Columnes fins aquest punt és pobra en ports, però des d'aquí la costa té ja bons ports i és fèrtil la terra dels laietans i dels lartolaietes (poble desconegut) i altres pobles semblants fins Emporion. Aquesta ciutat és una fundació dels massaliotes, i és distant de Pirene i dels límits entre Ibèria i els celtes uns dos-cents estadis. Aquesta costa és pròspera en tots els aspectes i té bons ports. Allà s'hi troba també Rhode, un poble pertanyent als emporitans, si bé alguns afirmen que és una fundació ròdia. Tant allà com a Emporion veneren Artemisa d'Efes, però la causa l'exposarem en el capítol referent a Massàlia. Els emporitans habitaven abans una illeta propera a la costa, que actualment rep el nom de Ciutat Antiga, però ara viuen a la terra ferma. La ciutat és doble, dividida en dues per una muralla, per haver tingunt abans habitants indiketes, els quals si bé es regien per lleis pròpies, varen voler, per raons de seguretat tenir en comú amb els grecs un recinte emmurallat, dividit per una muralla mitjancera. Però amb el temps varen convergir cap una única constitució política, mescla de costums bàrbars i grecs, cosa que ha succeit també en d'altres llocs." Estrabó, Geografia, III, 8.

Després de la batalla d'Alàlia (537 aC.), entre els grecs de Còrsega per una part, i els etruscos i cartaginesos per l'altra, els grecs foren desplaçats del Mediterrani occidental, però les colònies de Massàlia i Empúries continuaren subsistint pel seu compte; una nova potència, Cartago, antiga colònia fenícia,  es disposava a dominar ara la península Ibèrica, rica en metalls, i les Illes Balears. Així fou fins que topà amb Roma en les Guerres Púniques. Precisament els desembarcament d'un exèrcit romà a Empúries sota el comandament de P. Corneli Escipió l'any 218 aC. durant la II Guerra Púnica, inicia el domini romà de la Península.
Els contactes entre grecs i fenicis amb els pobles indígenes va donar lloc a una cultura original i avançada a la Península com fou la cultura ibèrica.
Per la seva part, les colonitzacions gregues, amb la construcció de colònies de ciutadans lliures, va servir d'exemple a la metròpoli per a l'establiment de la democràcia a certes polis com Atenes, democràcia que si bé en aquell moment estava limitada a certs individus (això si, de totes les classes socials), fou un principi.
És tan sols una de les moltes coses que devem a Grècia, el bressol de la cultura europea tal com és avui, sense olvidar les altres aportacions de les cultures que s'han succeit al llarg del segles i dels mil.lenis.
Convé recordar-ho.

El vegetarianisme d'Apol.loni de Tiana

En aquest bloc, de tant en tant ens agrada comentar algun fragment clàssic, o bé perque té relació amb algun tema d'actualitat o, senzillament, pel gust de fer-ho, i sempre pot aportar alguna dada als nostres coneixements de la vida del passat. Tots sabem que avui dia el vegetarianisme, la idea de no menjar carn, sigui per motius ètics, de salut, etc., té força adeptes. Per bé que molts es pensen que és una novetat, això ja passava a l'Antiguitat, i alguns vegetarians coneguts foren, entre d'altres, el matemàtic Pitàgores (Ca. 582-507 aC.) o l'historiador Plutarc (46/50-120 dC).
"Els que elogien Pitàgores de Samos, afirmen d'ell que no era jònic (...)Diuen també que no volia dur de cap manera vestits teixits amb matèries provinents d'animals morts, i que, a la fi de mantenir-se pur, s'abstenia de tot aliment que hagués estat dotat de vida, així com de sacrificis sagnants, doncs diuen que no feia sang als altars, doncs hi oferia un pastís de mel, grans d'encens i himnes". Filòstrat, Vida d'Apol.loni de Tiana, I.
Menys recordat avui dia, és un personatge aparentment molt elogiat en el seu temps,  Apol.loni de Tiana, (3 aC.-97 dC.?) filòsof, matemàtic i místic grec de l'escola pitagòrica, personatge que, segons el seu biògraf, Filòstrat (160/170-249 dC.), duia una vida molt austera, va viatjar per la major part del món romà i fora d'ell, de l' Índia a Cadis (i penseu que viatjar llavors, no era tan senzill com ho és ara) i fins tot feia miracles; la ciutat natal d'Apol.loni, Tiana, era a la Capadòcia, Àsia Menor. Filòstrat va escriure una extensíssima biografia del filòsof, en vuit llibres, per encàrrec de l'emperadriu Julia Domna.
"Tu viu com vulguis, li va dir,  jo seguiré la vida de Pitàgoras. (...) Dit això, va rebutjar tota alimentació feta de carn. Menjava només fruits secs i llegums, afirmant que tot el que donava la terra era aliment pur; assegurava també que el vi era una beguda també molt pura, extreta per l'home d'una planta molt ben conreada, però que posa en perill l'equilibri de l'esperit, tacant l'èter que hi ha a la nostra ànima. Després d'haver purificat el seu ventre d'aquesta manera, va començar a caminar sense sabates, i com a vestit, túniques de lli, rebutjant tota prenda d'orígen animal; es va deixar créixer el cabell i v acomençar a viure al temple."Filòstrat, Vida d'Apol.loni de Tiana, I. 
Així, vegeu que, en aquest aspecte, avui no hem inventat res.
Apol.loni de Tiana podia haver estat perseguit, com a filòsof, per l'emperador Neró:
"Neró no suportava els filòsofs. Els filòsofs li semblaven una raça indiscreta, darrera la qual s'amagaven endevins, amb la qual cosa, el mantell de filòsof acabava portant els que el duien, davant els jutges." Filòstrat, Vida d'Apol.loni de Tiana, IV.
Aquesta mania els filòsofs es va repetir força vegades en el món antic. Per què devia ser?
Fotografia: Dolia (singular: Dolium) romans per a guardar gra i alters productes alimentaris. Es tracta d'atuells de grans dimensions.