La capella i el veïnat de Sant Joan de Cabrera de Mar

 

 

Imatge: entrada a la propietat Bartomeu, on va estar ubicada la capella de Sant Joan.

 Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.

El passat dia 21 va tenir lloc a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, una molt interessant conferència dels arqueòlegs i historiadors Nil Boix i Arnau Lario sobre la capella i el veïnat de Sant Joan d'aquesta població.

Malgrat les moltes publicacions i les hipòtesis sobre les vicisituds i ubicació de la capella, el cert és que la seva localització concreta entre les propietats Bartomeu i Lladó-Modolell continua essent un misteri, un cop desapareguts tota resta material i el record, tot i que encara duu el nom de "Sant Joan" el carrer que hi mena. Avancem que Boix i Lario demostren documentalment que formava part, això si, de la propietat de la família Bartomeu. (1)

Els historiadors no es varen limitar a parlar de la capella; van explicar que al voltant d'aquesta es va formar un nucli de població, possiblement orígen de la parròquia de Cabrera.

Boix i Lario van començar parlant del jaciment romà de Can Modolell, la seva excavació i les seves fases de poblament: fundació, gran remodelació dels segles II-III, abandonament, sepulcres altomedievals, sitges del segle XII. 

Però el més interessant va ser la extensa documentació que els historiadors van aportar, i que refuta diverses hipòtesis anteriors sobre la capella:

1) Si bé, s'ha sostingut en alguna ocasió que la capella estava situada en la veïna propietar Modolell, els documents demostren que des de segles, ha format part de can Bartomeu. Un detallat inventari fet en nom de Guillem Bartomeu el 1498, indica clarament que la capella formava part d'aquesta finca i davant "hi havia un galliner".

2) Al mateix temps es diu que no hi havia cap retaule en la capella, el que contradeix també la hipòtesi que el retaule gòtic de Sant Joan Baptista, atribuït a Bernat Martorell i la seva escola (s. XV), del que hi ha una reproducció a l'església de sant Feliu, no prové de la capella de sant Joan. (2)

3) Això darrer ve reforçat per un documentat encàrrec de la família Fontanals, que contracten expressament a Bernat Martorell un retaule dedicat al Baptista a una de les capelles laterals de Sant Feliu. Sant Feliu tenia tres altars laterals: santa Maria, sant Joan Baptista i sant Miquel.

4) Va exercir la capella de sant Joan les funcions parroquials mentre bastien el sant Feliu gòtic que coneixem? Tradicionalment s'ha aportat com a prova un carreu fixat a l'entrada del jardí de la rectoria amb la (suposada) transcripció de "Parròquia de Sant Johan", però la paraula "parròquia", en realitat una fosca abreviatura, pot ser interpretada, diuen Boix i Larios com a "patró". Cap visita pastoral expliquen, parla d'una "parròquia de sant Joan".

5) Una altra hipòtesi refutada per Boix i Larios és la de que l'advocació a sant Joan Baptista era una manera de cristianitzar el de Mitra -hipòtesi primària basant-se en el solstici d'estiu- ja que no hi ha cap prova d'això, i es improbable que al llarg dels segles es conservés a l'indret la memòria d'un culte tan restringit con el de Mitra.

6) Boix i Larios corregeixen també la data del primer document conservat que ens parla de sant Joan, un document de venda a Guadalt fet pel comte "Ramon Berenguer i la seva muller Guisla" (3) datat el 1023, i demostren que havia de ser uns anys posterior, ja que el comte no es va casar amb Guisla fins el 1027, i va morir el 1036, per la qual cosa el document s'ha de situar entre aquests anys.

Boix i Larios expliquen que un nucli de poblament medieval va néixer al voltant de la capella, per altra banda una zona molt fèrtil i protegida, amb tres masies importants, avui can Bartomeu, can Lladó-Modolell i can Fontanals.

La famíla Bartomeu va arribar a acumular, per matrimoni com era habitual a la Catalunya de l'antic règim, extenses propietats a diversos indrets de Catalunya. El 1622 es va crear el benefici de Sant Joan, que consisitia en unes rendes que percebia el beneficiari, i que establia que a la capella s'havien de celebrar unes misses annuals en memòria dels difunts de la família. El beneficiari disposava d'una cambra pròpia a la masia. No obstant, la devoció familiar va passar del sant a la verge dels Roser. En el segle XVIII es documenta el mal estat de la capella.

Destaquen Boix i Larios el gran paper que va ostentar mossèn Francisco Bartomeu, beneficiari, en el segle XIX, que va reformar i embellir la masia i va acumular-hi i classificar un importantíssim arxiu, provinent no tan sols de Cabrera, sino de les altres propietats de la família. El testament de mossèn Bartomeu va donar lloc a un llarg pleit. Fou també en aquest segle quan l'hereva Bartomeu, al casar-se amb un Carbonell, es perd el llinatge. 

 

(1) Un mapa de l'arquitecte Joan de Cabanyes, publicat a la Geografia General de Catalunya, dirigida per Carreras i Candi,  situa a l'indret les "runes de la capella de san Joan" a finals del segle XIX. 

 

(2)  Sobre el retaule, podeu veure en aquest mateix bloc: La rèplica del retaule gòtic de sant Joan Baptista de Cabrera de Mar.

(3) Vegeu aquest document comentat al bloc In Hibero Flumime: Un document de venda feudal

BIBLIOGRAFIA

 

Diversos autors: La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D. Coordinador i coautor: Josep M. Rovira. Cabrera de Mar, 2021.

 

Diversos autors: Estudis d'història i arqueologia de Cabrera de Mar. Edició a cura de Josep Miquel Modolell. Cabrera de Mar, 2011.

Diversos autors: 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a sant Joan. Edició a cura de Josep M. Modolell i Ros. Cabrera de Mar, 2004.

 

 

 Imatge: inscripció a l'entrada de la masia Bartomeu.

 

Imatge: Carreu a l'entrada del jardí de la rectoria de Cabrera de Mar, amb la inscripció (...) DESANCT JOHAN : 1557.

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (9): Sant Joan de Can Modolell

Carreu amb la inscripció: Pª DESANCT JOhAN :· 1557

Un temple dedicat a sant Joan va estar ubicat en els terrenys de l'actual Can Modolell, la memòria del qual ha quedat en el nom del carrer que hi mena, així com en un mapa de Cels Gomis pubicat a la Geografia General de Catalunya, dirigida per Carreras Candi, i la documentació medieval.
Malgrat això, no s'ha pogut determinar la seva situació exacta, ja que les runes actuals corresponen a l'època romana i tardoromana.
És possible -i això és especulatiu- que hi hagués una continuïtat de culte, del paganisme fins a l'epoca paleocristiana i altomedieval. Ens ho permet pensar la troballa de quatre sepulcres d'èpoques diferents (fins al segle XII), que acostumaven a estar al voltant de les esglésies, i un fragment de mesa d'altar.
Quinze fosses medievals, datables entre els segles XII i XIII podrien correspondre a la capella o un mas situat a l'indret, i citat en la documentació.
Aquesta documentació ens explica que al segle XIV, la capella estava en desús; una visita pastoral de 1393 transmet la queixa del fidels sobre el rector, que no celebra les misses setmanals que li pertoquen a Sant Joan.  Aquesta queixa sobre l'abandonament, coincideix amb la cronologia del material arqueològic exhumat. El fòssil director d'aquesta etapa medieval és la ceràmica grisa de cuina.
 Sant Joan pogué tenir un ressorgiment posterior, en bastir-se el temple gòtic de Sant Feliu, tam com sembla demostrar-ho un carreu de granit empotrada en la porta del jardí de la parròquia, amb la inscripció: PARROQUIA DE SANCT JOHAN 1557.
El 1662, consta un benefici de la capella de Sant Joan, a l'heretat de Bartomeu (propietat veïna de Can Modolell), mentre que Mn. Mas documenta que, al segle XVIII, aquesta era desfeta.
Així, doncs, si no apareixen nous indicis, la seva ubicació exacta continuarà essent un misteri per a nosaltres.

BIBLIOGRAFIA I INTERNETGRAFIA

J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment arqueològic de Can Modolell" a II Jornades d'arqueologia i història del Maresme. Grup d'Història de Casal, Mataró, 2003. Pàgs. 101-117.
Es pot trobar en aquest enllaç.

J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, E. JUHÉ, Trenta anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell. Del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep M. Modolell Ros. Cabrera de Mar, 2004.

 R.I. GARÍ, "Sant Joan de Can Modolell", a Catalunya romànica. El Barcelonès,Volum XX, El Baix Llobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992, pàg. 451

Sepulcre de caixa de lloses, del segle XII, a Can Modolell

Olla grisa medieval. Dibuix: Joan Francesc Clariana

Conferència de Joaquim Graupera amb el tema "El monestir de Sant Pol, un edifici enigmàtic"

Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar). Procedència: Costa del Maresme. Barcelona

El proper diumenge dia 24 de gener tindrà lloc una conferència de Joaquim Graupera sobre el tema "El monestir de Sant Pol, un lloc enigmàtic".
Dia i hora: 24 de gener, a les 12 hores
Lloc: ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar).

Informació al blog "Maresme Medieval": http://quimgraupera.blogspot.com.es/p/les-meves-activitats-segueix-me.html

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (8): el temple de Santa Margarida

Capella i planta de Santa Margarida, per Marià Ribas

Un petit, però valuós temple d'epoca romànica, amb arrels romanes i paleocristianes, existí a Cabrera de Mar fins l'any 1950, en que fou enderrocada pel seu propietari per bastir-hi una moderna construcció.
Com en d'altres ocasions, el treball de Marià Ribas i el seu equip, la seva tasca de documentació i dibuix, ha permès que coneguem ara -en part- la seva història. Aquest temple va estar dedicat primer a sant Cebrià i deprés a santa Margarida.

Malgrat la seva senzillesa arquitectònica, hi destacaven valors inapreciables de la seva antigor. Construïda en un solar que fou habitat en època romana, hi haviem vist interessants vestigis de construccions i hi haviem efectuat diverses troballes de materials i objectes de remarcable importància, pertanyents els més vells a època republicana i que, sense interrupció, lligaven amb d'altres del temps dels primitius cristians. M. Ribas, II Sessió, pàg. 33.

La capella amidava 4 per 7,35 m. i era formada per una sola nau (Ribas, II sessió, pàg. 35). Tenim notícies de l'existència de catorze enterraments, quatre d'ells descoberts en el moment de la seva destrucció. Marià Ribas opinava que el temple era d'origen paleocristià (Járrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203).
R. Jàrrega i J.F. Clariana van dur un a terme un estudi posterior dels materials salvats, incidint en la idea de l'existència d'una vil.la romana prèvia.
Com a trista anècdota, recordem:

En aquest darrer acte de destrucció es recolliren alguns pocs fragments ceràmics, els quals en principi es va dir que anirien a la parròquia de cabrera de Mar, on es volia fer un petit museu. La columna de l'altar i la seva taula han arribat als nostres dies mercès a què En Josep Vinyals i Cortés, nebot del propietari, en els anys setanta les va rescatar de la pila de pedres en què havia quedat convertida l'ermita i les traslladà al pati de la rectoria de Cabrera, on es conserven actualment. Jàrrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203.

 Durant els segles XIII i XIV Santa Margarida fou convertit en una casa de deodates, persones que es lliuraven al servei d'un temple o santuari religiós, formant una comunitat i duent una vida senzilla i austera. Segons Carreras Candi (citat per Ribas), el dia 27 de setembre de 1436, un pescador de Sant Genís de Vilassar, anomenat Pere Camps, seguit d'uns companys, enderrocà la porta del temple i s'endugué l'esclau que hi havia per guardar-la, el que fa pensar que ja no hi era la comunitat de deodates (Ribas, II, sessió, pàg. 34).
Durant molt de temps, el 20 de juliol,  s'hi celebrava a Santa Margarida un concorregut aplec, que va anar perdent importància, fins que la capella passà a propietat particular.

Es de lamentar que tan importantes vestigios se pierdan al amparo de la carencia de unas leyes que las protejan con eficacia. Es un ejemplo y la lección nos debe enseñar como evitar que el acervo cultural e historico se destruya. Algo que nos pertenece totalmente, pues son bienes que recibimos del pasado y debiéramos conservar para nuestros descendientes, como muestra de una realidad histórica, que contribuye a formar nuestra identidad como pueblo.
Ahora, la capilla de Santa Margarita de Cabrera de Mar, ya no existe. Fontana, 1989 (citat per Járrega i Clariana, pàg. 209). 


BIBLIOGRAFIA

Marià RIBAS I BERTRAN, "El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de deodates." a II Sessío d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,1985.

Ramon JÁRREGA I DOMINGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Noves consiederacions sobre els materials arqueològics provinents de la capella de Santa Margarida de Cabrera de Mar". XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2000.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Cebrià (o Santa Masrgarida), dins Catalunya Romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Lobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Pàgs. 450-451.

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (7): Església de Sant Feliu de Cabrera

Façana de l'església de Sant Feliu, amb un panell explicatiu i una làpida. Foto: Núria López Garcia

És clar que l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera de Mar no és un jaciment arqueològic, ja que està en ple funcionament, i és un dels emblemes de la població, però si excavessim al dessota, possiblement trobariem restes de l'antiga capella romànica, o almenys indicis d'aquella època.
En el contracte per bastir l'actual església gòtica, el 1540, s'especifica que s'havia d'enderrocar l'antiga. La nova hauria de ser d'una sola nau, amb capelles laterals després del creuer i realitzada amb pedra de Barcelona (1).
La façana té un portal gòtic amb una petita rosassa i un matacà al damunt, i és de factura similar a la d'Argentona i la d'Arenys de Munt (2).
L'església tenia un un rertaule dedicat a sant Joan Baptista atribuïda al taller de Bernat Martorell , i a on hi va estar-hi fins a la Guerra Civil, i actualment és al Museu Diocesà. A Cabrera hi ha actualment una reproducció exacte d'aquest retaule.
Resulta interessant constatar la persistència de l'estil gòtic ben entrat en segle XVI, malgrat que Europa estava en ple renaixement.
Pel que fa a l'antiga capella romànica, un document de 1025 esmenta la venda, per part del comte de Barcelona, Berenguer Ramon, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guisla, i entre d'altres moltes possessions, de les franqueses del castell de Sant Vicenç, amb l'església de Sant Feliu de Cabrera i les sufragànies de Sant Joan i Sant Cebrià.

(1) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 259
(2) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 260

BIBLIOGRAFIA i INTERNEGRAFIA

Joaquim GRAUPERA GRAUPERA, L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història. Mataró, 2011.
Es pot trobar en aquesta pàgina web.

Josep M. MADURELL I MARIMON, L'art antic al Maresme. Premi Iluro 1969. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró, 1970.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Feliu de Cabrera", dins Catalunya romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992.
 

Imatge de la façana de l'església de Sant Feliu, l'any 2012. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Entrada principal de l'església de sant Feliu. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Antiga imatge de la porta principal de l'església de Sant Feliu. Data imprecisa (anys 70?)