Exposicions sobre els 25 anys de Laia l'arquera i el seu autor Josep M. Rovira Brull

 

Amb motiu dels 25 anys de la inauguració de Laia l'arquera, l'1 de novembre de 1998, es podran visitar dues interessants exposicions, una dedicada a l'escultura i l'altra a l'autor, Josep Maria Rovira Brull.

Laia l'arquera és un símbol de Mataró, situat a la seva entrada sud, inspirat, segons l'autor en la deessa Artemis (Diana), llença la flexta cap a la muntanya de Burriac; el nom, Laia recorda la tribu dels ibers laietans, que habitaren aquesta zona, essent precisament Burriac (Cabrera de Mar), el seu poblat principal.

Josep Maria Rovira Brull (Barcelona, Gràcia, 1926 – Mataró, 2000), pertany a les segones avanguardes artístiques i va va practicar diversos estils, gèneres i tècniques. La pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració. Fou també un activista cultural preocupat per la sort dels més desvalguts.

 

Podeu conèixer l'obra d'aquest singular artista en aquesta web. 

 

Més informació a la web de l'ajuntament de Mataró.

 

Llocs i horaris de les exposicions: 

Del 03.03.2023 al 25.06.2023. Sales d'exposicions de Can Palauet (Arxiu Comarcal del Maresme) i de Can Serra (Museu de Mataró).
De dimecres a divendres de 17 a 20 h; dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenges d’11 a 14 h. Festius tancat (excepte Divendres Sant, Dilluns de Pasqua i 5 de juny). 

 

Laia l'arquera, escultura de Josep M. Rovira Brull. Procedència de la imatge: Wikimedia Commons.

Presentació del llibre: Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya

Presentació delllibre Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya, d'Andreu Fité Sabadell.

Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.

Dia i hora: dissabte, 27 d'agost, a les 19 hores.

Prsentació a càrrec de Joaquim Graupera, doctor en història de l'art, Josep Samon, historiador i Andreu Fité Sabadell, autor.

L'escultura perduda de Can Sentromà (Tiana)

 

Hermes de Can Sentromà. Fotografia de Camps i Català (1977). Publicada a Felibrejada.

Joan Carles Alay (1) i Joan Francesc Clariana són autors d'un article publicat a la revista Felibrejada, article que du per títol "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Sentromà", i destinat segons expliquen, a la recuperació d'un bust en marbre d'Hermes descobert a la finca Can Sentromà (Tiana), l'any 1931 i venuda l'any 2005 per la propietat, ignorant-se actualment la seva localització i estat de conservació:

Aquest article inicia una tasca de recerca amb l'objectiu de localitzar la peça. Si es troba, sempre hi haurà temps per gestionar el seu retorn a Sentromà o -si més no- que les administracions competents tinguin controlada la seva ubicació, per garantir-ne la conservació (...) (Vegeu: Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura...pàg. 287). 

 

L'escultura es va trobar l'any 1931 amb motiu d'unes obres; tres anys més tard, un esllavissament de terres va posar al descobert un opus testaceu, pertanyent a una vil.la. Aquesta troballa va fer que el propietari de la finca Epifani de Fortuny i Salazar, Baró d'Esponellà, s'interessés per l'arqueologia, i va iniciar unes excavacions amb la col.laboració del professor Josep de C. Serra Ràfols.  Amb diversos directors i equips d'arqueòlegs, les excavacions a Can Setromà es perllongaren fins els anys 80.

Epifanio de Fortuny i Salazar (1898-1989), IV baró d'Esponellà, fou un autèntic Mecenes de l'arqueologia: comissari provincial d'excavacions entre 1947 i 1956; president del grup de col.laboradors dels Museu Arqueològic de Barcelona, embrió de la futura Societat Catalana d'Arqueologia; el 1960 inaugurà a la masia una biblioteca-museu amb més de deu mil volums especialitzats en literatura catalana, arqueologia, història i uns fons important sobre la darrera guerra civil. (Vegeu Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura..." pàgs. 287-288),  en aquest museu s'hi exposava l'Hermes.

 

L’any 1974 el professor Josep Guitart, que havia dirigit les excavacions de la vil·la entre 1967 i 1969, va publicar un estudi exhaustiu de l’escultura que ens ocupa (Guitart 1974). Donada la importància del conjunt, l’any 1975 es va declarar amb la màxima categoria de protecció patrimonial (Resolució del 9 de juliol, publicada en el BOE d’11 d’agost de 1975). (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...pàg. 289).

 

L'estudi de Josep Guitart, reiterat més tard per Marta Prevosti, descriu un bust barbat en marbre, de 19 cm. d'alçada, 14,50 d'ample i 7,50 de gruix, representant Hermes en la seva forma del déu Pan i  datada a principis del segle V. (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre le'escultura...) pàgs. 289-290).

Malhauradament, a la mort del baró, l'any 1989, es va iniciar un procés d'abandonament i de degradació del jaciment i es va tancar la biblioteca-museu. Aquesta degradació fou denunciada per l'Associació Amics de Sentromà i l'any 2011 es va elaborar un informe (Alay, 2011) sobre l'estat del jaciment. Lamentablement l'Associació Amics de Senromà es va dissoldre el 2016. (Vegeu: Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...", pàg. 289).

 

(1) J.C. Alay és membre de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i investigador del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòrics.

(2) J.F. Clariana és membre del Grup de Història del Casal de Mataró i del Centre d'Arqueologia i Història de Mataró.

Joan Carles ALAY i RODRÍGUEZ; Joan FRANCESC CLARIANA I ROIG, "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Setromà (Tiana, Maresme)", Revista Felibrejada, núm 98, dedicat al 12è Col.loqui Història a Debat: Exilis i Dissidències. Grup de Història del Casal. Mataró, 2020.

Una altre article sobre Can Sentromà publicat en aquest bloc: Un informe de Joan Carles Alay evidencia el deficient estat de conservació de la vil.la romana de Sentromà (Tiana)

L'obra de l'escultor neoclàssic mataroní, Damià Campeny, en una exposició (i 2)

La Santíssima Trinitat (Anvers), 
de Damià Campeny. Museu de Mataró.

Llumanera (revers del dibuix anterior),
 de Damià Campeny.
 Museu de Mataró.

En l'anterior entrada, publicàvem la notícia de l'exposició que sobre l'escultor neoclàssic mataroní Damià Campeny, té lloc a Ca l'Arenes, centre cultural del Museu de Mataró.Continuem aquí la publicació d'alguna de les obres del gran artista. El dibuix de la llumanera es va descobrir en treure del seu marc per a l'exposició, el de la Santíssima Trinitat.

Sant Jaume, de Damià Campeny.
Hospital de Sant Jaume i 
Santa Magdalena (Mataró).

Sant Vicenç de Paul, de Damià Campeny.
Parròquia de Sant Josep (Mataró).

Sant Jaume, de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Devallament de la creu., de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Projecte d'altar per l'hospital de Sant Jaume.
Museu Arxiu de Santa Maria.

Grup escultòric de la Pietat, de Damià Campeny,
destruït el 1936.

L'obra de l'escultor neoclàssic mataroní Damià Campeny, en una exposició (1)

Damià Campeny Estrany, per Vicente Rodés.
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Lucrècia morta, per Damià Campeny.
Original en marbre a la Llotja de Barcelona.
Bronze en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. 
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Reflexos. L'obra de Damià Campeny, és l'exposició dedicada a l'escultor neoclàssic nascut a Mataró, Damià Campeny, inaugurada el passat 12 d'abril a Ca l'Arenas, centre cultural del Museu de Mataró, mostra que es podrà visitar fins el 27 d'octubre, i de la que ha estat comissària Anna Riera Mora, experta en l'obra d'aquest artista.
L'exposició reuneix 30 obres, entre escultures, dibuixos i documents. No reuneix les obres de gran format ubicada a la Llotja de Mar de Barcelona, sino prèstecs del MNAC, de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, del Museu Frederic Marès, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i del Museu Santacana de Martorell.
Damià Campeny (Mataró, 1771-Barcelona, 1855), visqué una època de grans canvis, tant el la societat com en les formes artístiques. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, i va guanyar una pensió per acabar de formar-se a Roma, on va romandre de 1797 a 1815, tornant després a Barcelona. El rei Ferran VII el nomenà "escultor de càmara del rei". Fou també acadèmic de San Fernando i professor.
Damià Campeny és el gran referent del neoclassicisme català, no obstant, sembla que la seva ciutat natal se n'hagi distanciat, segons explica el crític d'art Pere Pascual en el seu blog.
Sols dues escultures seves es conserven a la ciutat natal de l'artista: Sant Vicenç de Paul a la parròquia de Sant Josep, i Sant Jaume, a l'hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Joan Francesc Clariana parla d'una tercera obra en l'article "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat". (Felibrejada. Revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró, 2005). Un grup escultòric de la Pietat, obra de Campeny, fou destruït en els inicis de la Guerra Civil.
El neoclassicisme és l'art que il.lustra la Revolució Francesa i l'Imperi; pretenia recuperar els valors cívics de la Roma republicana, oposats  l'Antic Règim, així com l'arquitectura i l'escultura clàssiques, però amb l'esperit del nous temps, lluny del barroc i el rococó. No és potser casualitat que també coincideixi amb l'inici de les excavacions de Pompeia.

Un article anterior sobre Damià Campeny publicat en aquest blog: "El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny".

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Carles CID PRIEGO, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny y Estrany. Caixa Laietana, 1998.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat" a Felibrejada, revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró,2005.

Pere PASCUAL, "Reflexos. L'obra de Damià Campeny", al seu blog Transport Públic.

Francesc FONTBONA, "Damià Campeny en Mataró", en el seu bloc Mirador de les Arts.

"El Museo de Mataró profundiza en la obra de Damià Campeny", a El Periódico, 23-4-2019. 

"Damià Campeny", Wikipedia.

Mort de Cleòpatra, de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 

Deianira raptada per centaure Nessos, de Damià Campeny
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

 

Diana i les seves nimfes, sorpreses per Acteó,
 de Damià Campeny. 
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Viatge a Iluro, una interessant pàgina web

Heus aquí una pàgina web molt interessant que, malhauradament, ja no està activa. Es tracta de "Viatge a Iluro, a càrrec de Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia i un expert en el món romà d'Iluro (Mataró), i Enric Juhé Corbalán, un estudiós de l'arquitectura domèstica romana.
A fi de subsanar -només una mica- el fet que ja no estigui activa a la xarxa, us n'oferim aquí el contingut en format d'arxiu PDF.
Podreu fer un viatge a l'antiga Iluro, i assabentar-vos d'una colla de dades sobre els seus principals monuments, restes i troballes arqueològiques, i també conèixer els pioners en la preservació i estudi de les troballes, com fou Marià Ribas. Tot això acompanyat dels corresponents plànols, fotografies, dibuixos, i les valuoses reconstruccions d'Enric Juhé.
Cal afegir quee el Grup d'Història del Casal de Mataró, ha considerat incorporar-la dins la darrera edició, en CD, de la revista Felibrejada dedicada als 30 anys de l'associació.
Podeu trobar els arxius clicant:
Viatge a Iluro 1
Viatge a Iluro 2


 

Escultures de Josep Vinyals (2)

Divendres dia 11 d'octubre, va tenir lloc la inauguració de la mostra d'escultures en ferro de l'artista cabrerenc Josep Vinyals Cortés. Podeu ampliar les imatges clicant al damunt.

Josep Vinyals, al costat d'una de les seves escultures

Presentació a càrrec del Sr. Antoni Luis, president de l'Associació Sant Lluc per l'Art

                                           

Escultures de Josep Vinyals

El proper dia 11  d'octubre tindrà lloc a Mataró l'inauguració de la mostra d'escultures en ferro del cabrerenc Josep Vinyals Cortés, que ha més de dedicar-se a aquesta tasca, ha treballat tota la vida en favor de la història i l'arqueologia del seu poble.
Inauguració: 11 d'octubre, a les 19,30 hores
Lloc: Sala d'exposicions de la Presó. La Riera, 117, Mataró
Horari de visites:
De dijous a dissabte, de 18,30 a 20,30
Diumenges i festius, d'11,30 a 13,30

El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny

Damià Campeny i Estrany (1771-1855) fou un escultor nascut a Mataró que va viure en una època de grans canvis en tots els aspectes. Pel seu estil i època està considerat com a neoclàssic.
Començà la seva formació a l'escola de la Llotja de Barcelona, i després va treballar en els tallers de Salvador Gurri i els de Nicolau Travé; finalment obrí el seu propi taller.  Després de guanyar una pensió que li va atorgar el 1797 la Junta de Comerç de Barcelona, va viure 18 anys a Roma, treballà al taller vaticà i va conèixer l'escultor Antonio Canova.
En tornar a Barcelona, formà part de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ferran VII li concedí el títol d'escultor de cambra.
La influència clàssica és ben palesa a la seva obra, en escultures com la coneguda Lucrècia, o també Diana en el bany, Deianira i el centaure Nesos, La clemència i la pau, Aquil.les arrancant-se la sageta, La mort de Cleòpatra, La font de Neptú d'Igualada, Neptú, La fe conjugal, etc.
Volem avui mostrar-vos imatges d'una obra singular d'aquest escultor mataroní, un grup escultòric per a un pas processional de Setmana Santa, el Sant Enterrament, i diem singular pel fet que Barcelona no té tanta tradició en la confecció de passos processionals com la que poden tenir altres ciutats, com Sevilla.
El grup fou encarregat pel gremi de revenedors de Barcelona l'any 1816, el mateix en que tornà d'Itàlia. Consta de cinc figures al voltant del sarcòfag de Crist damunt una roca. Les figures són: la Verge Maria, Sant Joan, Josep d'Arimatea, Nicodem i Maria Magdalena, figures tradicionalment representades en la iconografia del tema, inspirada en els evangelis.
Fusta i el suro, pintats a l'oli o daurats són el materials emprats en l'obra. Explica Carlos Cid a la seva obra La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, que només el cap, els peus i les mans dels personatges de l' Enterrament són de fusta masissa. La resta del cos, a fi de restar pes i economitzar, està constituïda per una carcassa coberta per les teles tractades amb cola per donar-los consistència, l'anomenada tècnica dels endrapats, una tècnica potser no la més idònea per grans imatges.  (Cid, pags. 280-281). Predomini de colors ocres suaus, amb constrats de blaus clars. El conjunt mesura 353 x 160,5 x 238,5 cm.
El conjunt se situa sobre un basament, els costats del qual estan decorat amb plafons que presenten relleus relatius a temes de la Passió: Sopar d'Emaús, Crucifixió, la Pietat, el trasllat del cos de Crist que alternen amb altres amb vuit figures femenines escrivint, acompanyades amb trompetes i filacteris. Les imatges  tenen un modelat  clàssic. En un dels costats hi ha una placa amb la indulgència que concedia el bisbe Pau Sichar.
En l'inici del basament trobem dos frisos decoratius, el superior format per cercles enllaçats, i l'inferior per una garlanda vegetal i figures.
Es conserven dibuixos i escultures preparatòries del conjunt. El grup, originariament a l'església de santa Maria del Pi, ha estat fins fa poc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, que l'ha retornat al seu emplaçament original.
Fotografies d'aquesta entrada: Joan Francesc Clariana Roig.

BIBLIOGRAFIA
Carlos CID,  la vida i la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany. Ana Maria RIERA I MORA, Els dibuixos de Damià Campeny i Estrany. Biblioteca de Catalunya. Editat per Caixa Laietana, Barcelona, 1998.

Josep d'Arimatea, Joan, Maria i Maria Magdalena

Nicodem

Josep d'Arimatea, Joan i Maria

Maria, Maria Magdalena i Nicodem

Un dels relleus amb una figura femenina

Imatge del basament (1)

Imatge del basament (2)

Imatge del basament (3)

Placa del bisbe Pablo Sichar concedint indulgència

La imatge processional de la Soledat de Mataró

Imatge processional de la Soledat.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

La imatge processional de la Soledat, obra de Jordi Arenas, Marià Ribas i el daurador Joan Cases, fou encarregada l'any 1946 per la confraria del mateix nou; el el seu temps, alguns van qüestionar la imatge, en veure-la com a massa "sensual", fet que només és comprensible si el situem en la seva època. Jordi Arenas es va negar a modificar la imatge, i aquesta va restar "oblidada" a Santa Maria, fins ara.
La imatge ha estat objecte d'una restauració, impulsada per la marmessoneria Jordi Arenas i que l'ha tornat a posar d'actualitat. Pel seu interès posem aquest enllaç amb un article de Francesc Masriera i Ballescà, publicat a la revista Capgròs de Mataro.
Veient la bellesa d'aquesta imatge se'ns fa difícil pensar que hagués haver creat cap polèmica.

Congres Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó, el proper desembre

Els dies 10, 11 i 12 de desembre, organitzat pels Amics del Romànic, tindrà lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, el I Congrés de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó.
Podeu trobar el programa aquí.

Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó

Entre els dies 10 i 12 de desembre d'enguany, organitzat pels Amics de l'Art Romànic, tindrà lloc a Barcelona el Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó. Podeu trobar tota la informació en aquest enllaç.

Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó

Els dies 10 i 11 de desembre d'enguany, tindrà lloc a a la seu de l'Institut d'estudis Catalans de Barcelona, el Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó, organitzat pels Amics de l'Art Romànic. L'adreça per enviar comunicacions és la següent: aarjd@iec.cat

El retrat romà a Iluro i el seu territori

"Aportacions a l'estudi del retrat romà a Iluro i del seu territorium" és un interessant treball de Joan Francesc Clariana presentat l'any 2008 a la XXV Sessió d'Estudis Mataronins, que se celebra cada any a Mataró, organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria.
Interessant especialment per dos conceptes: 1) Reuneix tots els retrats coneguts d'Iluro i 2) Inclou el retrat atribuit a l'emperadriu Faustina Minor, esposa de Marc Aureli.
Tres del retrats romans exhumats i coneguts en la ciutat i el territori d'Iluro, proocedeixen de la vil.la de Torre Llauder, fet que no ens ha de sorprendre si pensem en la seva importància. Un altre procedeix de Can Rafart (Mataró) i el darrer de les excavacions del carrer Bonaire de Mataró. Els cinc estan esculpits en marbre de Luni (Carrara).
De Torre Llauder procediexen dos testes, una masculina i l'altra femenina, que eren ja conegudes al segle XIX, pertanyents possiblement a escultures funeràries que potser formarien parella; pel pentinat es poden datar en època augústea, a començaments del segle I dC.
L'altre retrat conegut és la suposada estàtua de l'emperadriu Faustina Minor, que presenta el típic pentinat femení d'aquest periode, amb el cabell ondulat, una clenxa al mig i un monyo. Els seus trets presenten una notable semblança amb els de la Faustina procedent de la Via Anagnina (Roma).
El retrat del carrer Bonaire correspon al terç posterior d'una testa femenina, molt difícil de datar a causa del seu deteriorament.
Potser el més enigmàtic és el retrat d'un nin d'entre 8-9 anys procedent de Can Rafart, que presenta la cara repicada, com si hagués sofert una Damnatio memoriae.
Es tracta d'escultures que presenten signes de maltractament al llarg del temps.
Podeu consultar l'article punxant aquí.

Imatges: A dalt: Suposada escultura de l'emperadriu Faustina, procedent de Torre Llauder (Mataró). Foto: Joan Francesc Clariana i Roig.
 Sota d'aquests rengles: Faustina de Via Anagnina (Roma). Font: Diari "La Repubblica"

El retrat de l'emperadriu Faustina procedent de Torre LLauder, a la Viquipèdia

Una escultura de Torre Llauder (Mataró), el retrat de l'emperadriu Faustina, esposa de Marc Aureli, anomenada Minor per distingir-la de l'altra Faustina, esposa d'Antoní Pius, ja es troba a la Viquipèdia; podeu consultar-la punxant aquí.