Joan Giménez Blasco guanya el seu quart Premi Iluro

 Joan Giménez Blasco guanya per quarta vegada el Premi Iluro, aquesta vegada en la seva 63 edició, amb un llibre titolat: El primer franquisme a Mataró 1939-1950.

El anteriors treballs premiats de Joan Giménez Blasco foren:

Mataró 1939-1945, La repressió – Paisatge humà després d’una guerra. (2018).

Economia marítima i conflictes socials a la província de Mataró 1750-1870. (2012).

Mataró en la Catalunya del segle XVII. Un microcosmos en moviment. (2000)

Giménez Blasco va obtenir també dos accèssits del mateix premiIluro.

Economia i societat. Mataró, 1600-1639. Accèssit 1883.

Mataró en la Catalunya del segle XVII (II). La gestió del quotidià. Accèssit 2004.

En el mateix acte es va presentar la publicacio de l'accèsit premiat l'any 2020: Dionis Baixeras. 1862-1943, d'Esther Alzina.

 

Enllaços:

Web de la Fundació Iluro. “El primer franquisme a Mataró, 1939-1950”, de Joan Giménez Blasco guanya el Premi Iluro 2021. Revista Cap Gros: Joan Giménez Blasco guanya el seu quart premi Iluro.

Youtube: Premi Iluro 2021.

XVIII Sessió d'Estudis Mataronins

 

Demà dissabte dia 20 de novembre, a partir de les 5 de la tarda, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XVIII Sessió d'Estudis Mataronins.

Són doncs ja, 38 sessions ja que ha dut a terme el Museu Arxiu, una mostra de la vitalitat de la historiografia i l'arqueologia mataronina.

Conferència del Dr. Joaquim Garcia sobre el sistema defensiu de Burriac

Imatge: Torre del Ponent del poblat ibèric de Burriac. Descoberta el 1984, l'excavació d'aquest tram de muralla, ha permès datar-la en el darrer quart del segle IV aC. 

Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa. Reconstrucció del poblat en 3D: Josep M. Rovira Juan.

Ahir dijous dia 4, va tenir lloc per vídeoconferència, una molt interessant exposició del Dr. en arqueologia Joaquim Garcia Rosselló, arqueòleg municipal de Mataró, dins la sèrie "Guerres i defenses en el món iber català", organitzat pel Museu Arqueològic de Barcelona, amb motiu de l 'exposició "L'Enigme iber", que el pot visitar fins el proper 16 de gener. 

La conferència va estar moderada per David Asensio. Tal com va destacar Asensi, els estudis de Joaquim Garcia sobre el món iber, han estat cabdals per la comprensió d'aquest periode a Catalunya, i això des de institucions d'àmbit local, com són l'Ajuntament i el Museu de Mataró.

Una exposició la de Joaquim Garcia, extensa i de la que nosaltres ens limitarem a senyalar alguns punts destacats:

-Va iniciar J. Garcia la seva intervenció dient que Burriac era un dels jaciments ibers més importants i també dels més desafortunats. 

-Va continuar amb una delimitació del món laietà, que abastava aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Situat el poblat en la capçalera de Burriac, dominava la vall de Cabrera, la plana litoral i el mar, constituïnt possiblement el principal centre de poder laietà. L'extensió del poblat iber es calcula entre 10 i 12 Ha.

-Va destacar l'existència d'una colla de jaciments ibers localitzats en el mateix àmbit: a més del poblat, assentaments rurals, sitges, necròpolis, una cova santuari (Montcabrer) i llocs de güaita i control.

- Va fer una breu historia de les excavacions: descobert el poblat el 1916, va ser excavat els anys 50 

per l'equip de l'arqueòleg Marià Ribas, que va posar al decobert unes habitacions en el sector central. Una deforestació a la banda est del poblat, va pemetre resseguir 2 Qm. de muralla.

- Va seguir amb l'excavació dels arqueòlegs Josep Barberà i Ricard Pascual el 1970, que va descobrir les restes dels murs d'un edifici que compartia un mur amb la muralla, edifici de majors dimensions que altres habitacions;  es va pensar que podria correspondre a un "edifici públic". Joaquim Garcia va aclarir que possiblement era una casa, similars a altres megaron mediterranis: sostre sostingut per dues columnes i una llar de foc central. Podia ser l'habitatge d'una família destacada.

- Continuà amb les excavacions de l'any 1984, dins l'anomenat "Pla de l'atur", que es van perllongar sis mesos. Una descoberta important va ser la d'una torre a la muralla occidental, al dessota de la qual hi havia les restes d'una cabana del segle VI aC. La rasa de fonamentació de la torre es va datar en el darrer quart del segle IV aC., una dada més antiga de la que havia pensat Ribas. 

- Va destacar també el conferenciant la importància dels treballs i la tesi de la Dra. Dolors Zamora en la interpretació de Burriac.

- Va explicar Joaquim Garcia que, a partir del 1990, una col.laboració entre el Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona, va permetre iniciar excavacions a la banda sud del poblat, en la zona on precisament comença la riera de Cabrera. Les noves intervencions varen posar al descobert una de les portes de la muralla i un empedrat sota el qual hi havia una espasa doblegada tipus La Tène, que formava part probablement d'un ritual. Les excavacions varen també evidenciar la base d'una monumental torre -desmontada després-, en el proper turó, en un pendent del 48 per cent, 11x6 metres de base i unes parets molt gruixudes. Aquesta torre es va bastir el darrer quart del segle III aC. damunt un antic assentament rural, i controlava el pas cap el poblat.

-Fins el 2011 no es va reemprendre l'excavació d'aquesta zona, amb motiu del programa de TV3 "Sota Terra", excavació que ha tingut continuïtat fins avui, amb la col.laboració del Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona.

-Joaquim Garcia va dedicar el darrer tram de la seva intervenció a explicar les característiques i la singularitat d'aquesta zona sud de la muralla, un model i una cronologia diferent al que fins aquell moment es coneixia del poblat. Es va excavar una segona i monumental entrada amb un passadís, construïda en el segle II Ac., ja durant la romanització. A ambdues bandas de l'entrada hi ha les restes d'empedrats que possiblement constituïent la base de sengles torres. Explica Joaquim Garcia que s'han trobat restes de claus -possiblement de les torres- i especialment material de militar: moltes bales de fona de plom, tatxes de sandàlies militars i puntes de fletxes que són indicis d'una batalla important. Puntes de flextes i bales de fona de plom, no són habituals en el món iber. Una moneda consular de la seca de Roma, ha permès datar la zona vers els anys 70 i 80 aC., en el moment de les Guerres Sertorianes.

-Explica Joaquim Garcia que possiblement en aquest moment, el poblat ja havia iniciat el seu declivi, malgrat va continuar durant unes dècades amb una important activitat comercial.

-L'arqueòleg va lamentar que no s'hagi declarat encara Burriac Bé Cultural d'Interès Nacional, tot i l'inici de l'expedient l'any 1983, i el moderador David Asensio va demanar una major implicació de l'ajuntament de Cabrera de Mar en la conservació i excavacions del poblat.

 

Imatges, de dalt a baix: L'anomenat "Edifici públic" de Burriac, en realitat, possiblement una casa. Entrada de la muralla sud de Burriac, ja de l'època de la romanització. Reconstrucció del poblat en 3D de Josep M. Rovira, que Joaquim Garcia va presentar durant la seva intervenció.

Col.loqui sobre les dones en la història de Mataró i el Maresme

13è col.loqui La història a debat.

Tema: Les dones en la història de Mataró i el Maresme.

Organitza: Grup d'Història del Casal de Mataró.

Dies: divendres 5 i dissabtes 6 i 13.

Podeu baixar el programa i informar-vos a la web del Grup d'Història del Casal.

Inscripcions: infoghcmataro@gmail.com

 

 

 

Els senyals de les batalles en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: detall de les muralles de Burriac. 

Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.
 

"Sertori, quan se li afegien de cop tots els que habiten en aquest costat del riu Ebre, tenia un exèrcit nombrós, doncs cada vegada en venien més i es reunien amb ell des de tots els llocs. Però, inquiet per la disciplina i audàcia dels bàrbars, que demanaven a crits atacar els enemics i no podien suportar el retard, intentava tranquil.litzar-los amb paraules." Plutarc Vides parale.les. Sertori. 16, 2-3.

 

 "Va reunir a Osca, ciutat important els més nobles de cada poble, va posar mestres d'ensenyances gregues i romanes, i de fet els va utilitzar com a ostatges, però de paraula els va educar per a fer-los partíceps, quan fossin homes, del govern i el poder. Els pares gaudien enormement en veure els seus fills amb togues orlades de porpra, i en venir a l'escola amb ordre". Plutarc, Sertori. 14, 3-4.

 

Es habitual que llegim en llibres, començant pels de text, una pacífica romanització de la costa mediterrània de la Península Ibèrica, que contrastaria suposadament amb els bel.licosos pobles de la Meseta, o bé els lusitans comandats per Viriat o els indomables càntabres i asturs. No obstant, aquesta idea pot resultar enganyosa.

Comencem per dir que el món antic no es caracteritza precisament pel pacifisme. Conquerir terres, botins, esclaus era una cosa normal i ben considerada, els trofeus eren exhibits amb orgull, i la crueltat amb l'adversari no aixecava, per dir-hi així, massa queixes.

La península va ser escenari de cruents conflictes, i pensar que els ibers de la costa mediterrània no hi van intervenir, no és massa creïble, tenint en compte que tant cartaginesos com romans cercaven aliances, de grat o per la força, amb les tribus iberes: homes, armes, subministraments. Podeu veure una referència en aquesta entrada en bloc.

Enumerem alguns dels conflictes peninsulars dels que en tenim notícia, excloent els que podien tenir lloc entre tribus i poblats: La Segona Guerra Púnica (219-201aC), les guerres lusitanes (155-139 aC.) la revolta contra Cató (197-195 aC.), les guerres Sertorianes (82-72 aC.), la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC.)

Centrant-nos ara en el poblat ibèric de Burriac: hi veiem senyals d'enfrontaments bèl.lics? 

-Les restes de les impressionants muralles conservades (s.III-IV aC.), indiquen de ben segur que no eren ornamentals. 

-A finals del segle III aC., és a dir, durant la II Guerra Púnica, es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins una enorme torre defensiva de 60 metres quadrats de base i d'entre 11 i 14 d'alçada, que va exigir un enorme treball en la pedra, però que poc després es enderrocada (pels vencedors?). Podeu llegir-ho en l'entrada que vam dedicar a la conferència de la doctora Dolors Zamora.

-En una conferència que va tenir lloc a Mataró el 2018, l'arqueòleg Dr. Noguera va explicar la presència de material de tipus militar a Burriac, entre el que es compten abundants bales de fona, materials la datació dels quals coincideix amb les anomenades Guerres Sertorianes. Podeu veure el resum de la conferència en aquesta entrada del bloc.

Sertori (122-72 aC.) va ser un notable polític i militar romà que serví a les ordres dels cònsols Màrius i després Cinna, i finalment va emprendre la guerra contra Sul.la a Hispània, gaudint de l'aliança de les tribus iberes; establí el seu centre d'operacions a la zona de la vall de l'Ebre (1). Fou traït i assassinat per alguns dels seus propis col.laboradors (2), i les seves tropes derrotades pels exèrcits de Metel Pius i Pompeu. La Guerra de Sertori (82-72 aC) es va caracteritzar per la virulència dels combats.

-En el darrer quart del segle II aC. hi va haver a la vall de Cabrera un campament o nucli romà estable, el que avui anomanem Ilturo romana.

-El poblat ibèric de Burriac estava abandonat ja durant la segona meitat del segle II. Cap historiador indica que els ibers d'aquesta zona lluitessin a favor de Cèsar o Pompeu -tampoc fora impossible- però si que indica un canvi radical en la societat i en l'economia, desplaçant-se aquesta darrera de la muntanya al pla. No sabem si les èlits si van afegir de bon grau i van obtenir avantatges.

 

(1) És molt coneguda la història de la cèrvola blanca de Sertori, que un caçador li havia regalat, i que el seguia a tot arreu, de manera que molts asseguraven que Sertori gaudia de la protecció de la deessa Diana. (Plutarc: Sertori, 11 i 20).

 

(2) Segon Plutarc, Perpenna i els conspiradors que havien acabat amb la vida de Sertori, no tan sols no van ser recompensats, sino van acabar executats per ordre de Pompeu,o van haver de fugir i acabar de mala manera. Pompeu va també cremar personalment totes les cartes i documents que podien comprometre aliats de Sertori a Roma (Plutarc, Sertori, 27). Un final que recorda aquella frase que s'atribueix a Servili Cepió quan els assassins de Viriat no van rebre la recompensa per la seva traició: "Roma no paga traïdors" (Roma traditoribus non praemiat), potser una manera de tapar la intervenció dels romans en les conspiracions.

 

Imatges: entrada sud del poblat, des dins. Enorme bloc de pedra granítica utilitzat per reforçar les defenses.

 

La capella i el veïnat de Sant Joan de Cabrera de Mar

 

 

Imatge: entrada a la propietat Bartomeu, on va estar ubicada la capella de Sant Joan.

 Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.

El passat dia 21 va tenir lloc a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar, una molt interessant conferència dels arqueòlegs i historiadors Nil Boix i Arnau Lario sobre la capella i el veïnat de Sant Joan d'aquesta població.

Malgrat les moltes publicacions i les hipòtesis sobre les vicisituds i ubicació de la capella, el cert és que la seva localització concreta entre les propietats Bartomeu i Lladó-Modolell continua essent un misteri, un cop desapareguts tota resta material i el record, tot i que encara duu el nom de "Sant Joan" el carrer que hi mena. Avancem que Boix i Lario demostren documentalment que formava part, això si, de la propietat de la família Bartomeu. (1)

Els historiadors no es varen limitar a parlar de la capella; van explicar que al voltant d'aquesta es va formar un nucli de població, possiblement orígen de la parròquia de Cabrera.

Boix i Lario van començar parlant del jaciment romà de Can Modolell, la seva excavació i les seves fases de poblament: fundació, gran remodelació dels segles II-III, abandonament, sepulcres altomedievals, sitges del segle XII. 

Però el més interessant va ser la extensa documentació que els historiadors van aportar, i que refuta diverses hipòtesis anteriors sobre la capella:

1) Si bé, s'ha sostingut en alguna ocasió que la capella estava situada en la veïna propietar Modolell, els documents demostren que des de segles, ha format part de can Bartomeu. Un detallat inventari fet en nom de Guillem Bartomeu el 1498, indica clarament que la capella formava part d'aquesta finca i davant "hi havia un galliner".

2) Al mateix temps es diu que no hi havia cap retaule en la capella, el que contradeix també la hipòtesi que el retaule gòtic de Sant Joan Baptista, atribuït a Bernat Martorell i la seva escola (s. XV), del que hi ha una reproducció a l'església de sant Feliu, no prové de la capella de sant Joan. (2)

3) Això darrer ve reforçat per un documentat encàrrec de la família Fontanals, que contracten expressament a Bernat Martorell un retaule dedicat al Baptista a una de les capelles laterals de Sant Feliu. Sant Feliu tenia tres altars laterals: santa Maria, sant Joan Baptista i sant Miquel.

4) Va exercir la capella de sant Joan les funcions parroquials mentre bastien el sant Feliu gòtic que coneixem? Tradicionalment s'ha aportat com a prova un carreu fixat a l'entrada del jardí de la rectoria amb la (suposada) transcripció de "Parròquia de Sant Johan", però la paraula "parròquia", en realitat una fosca abreviatura, pot ser interpretada, diuen Boix i Larios com a "patró". Cap visita pastoral expliquen, parla d'una "parròquia de sant Joan".

5) Una altra hipòtesi refutada per Boix i Larios és la de que l'advocació a sant Joan Baptista era una manera de cristianitzar el de Mitra -hipòtesi primària basant-se en el solstici d'estiu- ja que no hi ha cap prova d'això, i es improbable que al llarg dels segles es conservés a l'indret la memòria d'un culte tan restringit con el de Mitra.

6) Boix i Larios corregeixen també la data del primer document conservat que ens parla de sant Joan, un document de venda a Guadalt fet pel comte "Ramon Berenguer i la seva muller Guisla" (3) datat el 1023, i demostren que havia de ser uns anys posterior, ja que el comte no es va casar amb Guisla fins el 1027, i va morir el 1036, per la qual cosa el document s'ha de situar entre aquests anys.

Boix i Larios expliquen que un nucli de poblament medieval va néixer al voltant de la capella, per altra banda una zona molt fèrtil i protegida, amb tres masies importants, avui can Bartomeu, can Lladó-Modolell i can Fontanals.

La famíla Bartomeu va arribar a acumular, per matrimoni com era habitual a la Catalunya de l'antic règim, extenses propietats a diversos indrets de Catalunya. El 1622 es va crear el benefici de Sant Joan, que consisitia en unes rendes que percebia el beneficiari, i que establia que a la capella s'havien de celebrar unes misses annuals en memòria dels difunts de la família. El beneficiari disposava d'una cambra pròpia a la masia. No obstant, la devoció familiar va passar del sant a la verge dels Roser. En el segle XVIII es documenta el mal estat de la capella.

Destaquen Boix i Larios el gran paper que va ostentar mossèn Francisco Bartomeu, beneficiari, en el segle XIX, que va reformar i embellir la masia i va acumular-hi i classificar un importantíssim arxiu, provinent no tan sols de Cabrera, sino de les altres propietats de la família. El testament de mossèn Bartomeu va donar lloc a un llarg pleit. Fou també en aquest segle quan l'hereva Bartomeu, al casar-se amb un Carbonell, es perd el llinatge. 

 

(1) Un mapa de l'arquitecte Joan de Cabanyes, publicat a la Geografia General de Catalunya, dirigida per Carreras i Candi,  situa a l'indret les "runes de la capella de san Joan" a finals del segle XIX. 

 

(2)  Sobre el retaule, podeu veure en aquest mateix bloc: La rèplica del retaule gòtic de sant Joan Baptista de Cabrera de Mar.

(3) Vegeu aquest document comentat al bloc In Hibero Flumime: Un document de venda feudal

BIBLIOGRAFIA

 

Diversos autors: La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D. Coordinador i coautor: Josep M. Rovira. Cabrera de Mar, 2021.

 

Diversos autors: Estudis d'història i arqueologia de Cabrera de Mar. Edició a cura de Josep Miquel Modolell. Cabrera de Mar, 2011.

Diversos autors: 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a sant Joan. Edició a cura de Josep M. Modolell i Ros. Cabrera de Mar, 2004.

 

 

 Imatge: inscripció a l'entrada de la masia Bartomeu.

 

Imatge: Carreu a l'entrada del jardí de la rectoria de Cabrera de Mar, amb la inscripció (...) DESANCT JOHAN : 1557.

Conferència d'història local

 

El proper dijous, 21 d'octubre, tindrà lloc una conferència sobre història local de Cabrera de Mar, a la biblioteca Ilturo a les 7 del capvespre. Els conferenciants seran els historiadors i arqueòlegs Nil Boix i Arnau Lario.

Festival Reviu Ilturo 2021

 

Els propers dies 2,3,9 i 10 d'octubre, tindrà lloc a Cabrera de Mar una nova edició del festival Reviu Ilturo, que començà mab el nom de Fira Iberoromana, i que vol rememorar el passat iber i romà d'aquesta població, mitjançant visites, tallers, espectacles, recreacions, desfilades, gastronomia i més. 

Podeu trobar i descarregar tota la informació, activitats i horaris en aquesta web de Festa Catalunya. 

Imatge del festival "Reviu Ilturo" corresponent a l'any 2019. Foto: Francesc Garí Lleixa.
 

La vil.la romana del Roser (Calella) i la polèmica per la seva forma de preservació

Vista del jaciment des de Ponent.

 

La troballa de les restes d'una vil.la romana a Calella, anomenada del Roser, en un notable estat de conservació, en uns terrenys privats damunt el que s'ha previst construïr un sepermercat, ha aixecat tant entre la població com entre els experts i afeccionats, una encesa polèmica. Tal com preveu la legislació, la empresa constructora ha dut a terme excavacions a les seves expenses; ara bé, la polèmica esclata quan es tracta de la seva forma de preservació. El projecte actual preveu que es conservin sota dos nivells d'aparcaments i un de supermercat, repartint-se la gestió l'empresa i l'ajuntament.

Les notícies sobre aquest jaciment, no són d'ara. Els anys 1947, 1984 i 2001, amb motiu de diverses obres, ja se'n varen localizar estructures, una part de les quals es va destruïr. 

Un grup de veïns organitzants en la "Plataforma per la dignificació de la vil.la romana de Calella", s'oposa al projecte actual, que afirma, invisibilitza unes restes singulars. La codirectora de l’excavació arqueològica del jaciment del Roser, Almudena Garcia, explica que “és una vil·la dedicada a la producció de vi i àmfores, molt relacionada al comerç de vi de la Laietània”; els arqueòlegs daten la seva construcció en el segle I aC.

Els arqueòlegs creuen que la vil.la romana del Roser de Calella, veient la seva importància, s'ha de convertir en un signe identificatiu de la població.

Podeu trobar més informació a les següents pàgines:

 

Grup de Història del Casal de Mataró. Conservar i protegir la vil.la romana del Roser, Calella.

 

El temps. Un supermercat sobre la vil.la romana de Calella. 

Ràdio Calella. Calella en Comú i la CUPD demanen la nul.litat del projecte de l'Aldi.

 

Façana nord amb aqüeducte.

El mosaic romà de la vil.la de Can Ferrerons de Premià de Mar

 Restauració del mosaic. Procedència de la imatge: arqueoblog del MAC.

 

L'any 1969, i en el transcurs d'unes obres, es va descobrir a la zona de Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar, una gran sala pavimentada amb un mosaic decorat opus tessellatum, que, com es va demostrar més tard, formava part d'una gran vil.la romana. De manera exemplar, els constructors varen donar avís de la troballa, que donaren peu a un seguit d'excavacions. El mosaic formava part d'una aula de recepció, potser un triclini o menjador de la casa.

Entre els mesos de novembre 2020 i març de 2021, s'ha dut a terme un procés de conservació i restauració del mosaic. Esperem que aviat es pugui viisitar en el renovat museu de Premià.

Podeu llegir sobre aquest mosaic, descoberta, decoració, restauració en l'arqueoblog del Museu d'Arqueologia de Catalunya. 

El poblat ibèric de Burriac: algunes imatges

 En l'anterior entrada donàvem notícia de les excavacions que van tenir lloc el mes de juliol passat al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Avui continuem amb la publicació d'imatges o reconstruccions representatives d'aquest oppidum, reconstruccions obra de Josep M. Rovira que podeu trobar en la web Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni.

De dalt a baix: territori aproximat dels laietans; reconstrucció possible de l'oppidum de Buarriac; Una altra reconstrucció; restes d'habitacions en el sector central de Burriac (foto: Rosa I. Garí).

Excavacions poblat ibèric de Burriac estiu 2021

 

El passat mes de juliol va tenir lloc al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), una campanya d'excavacions dirigida pels arqueòlegs Joan Sanmartí Grego, Joaquim García Rosselló i Oriol Cuscó Badia.

Vídeos i fotos de Josep M. Rovira.

 

 

 

La Ilturo romana republicana

 

L'arqueòleg municipal de Cabrera de Mar, Albert Martín, ens explica en el següent vídeo la recerca arqueològica a l'antiga Ilturo romana, fundada vers el darrer quart del segle II aC. i desapareguda poc després el favor d'Iluro (Mataró). El forn d'àmfores -dels més antics o el més antic conegut a Catalunya, diu Martín- i les singulars termes.

Vídeo:  https://youtu.be/0PIQoQFyEr4

 

 

Els escuts de pany de Cabrera de Mar

 De dalt a baix: pany de porta de l'hort de la rectoria (foto: Josep M. Rovira), i estat actual d'aquest pany (foto anònima).

 

 Dins el llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies, s'inclou un breu estudi sobre els panys de porta tradicionals de Cabrera de Mar -malhauradament també és breu el nombre de panys conservats-, sigant per Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí i Francesc Navarro.

En el segle XVIII,amb la Guerra de Successió al tron espanyol, es va posar de moda indicar les preferències o fidelitats polítiques dels moradors amb la decoració del pany de porta: La flor de lis dels Borbons o la doble àliga dels Àustries. 

Els anys 70 del segle XX van veure despertar l'interès per preservar aquests panys, de gran interès històric, i així es va fer en moltes poblacions; no tenim la sort que Cabrera de Mar es comptés entra elles, malgrat que alguna cosa s'ha conservat. Ignorem si els panys desapareguts ho han fet definitivament o si se n'ha guardat algun un cop arrancat.

Entre aquests panys conservats predominen els de la flor de lis. Destaquem un de l'hort de la rectoria, amb tres creus gravades, per indicar el caràcter religiós de la propietat; no és freqüent trobar aquest tipus de decoració. El pany esmentat ha sofert darrerament una mutilació.

Altres llocs on s'han localitzat aquests antics panys: la zona de la plaça de la fàbrica, al carrer Francesc Ordeig, reaprofitat (fet que lloem) i l'altre al carrer Mossèn Cinto Verdaguer, possiblement a la porta original. També se n'han trobat a la masia Can Dalmases (cal Conde), de les dues tipologies.

 

Actualització 2-10-2021: Josep Pons Viñals recorda que, una casa que es va enderrocar a la plaça del Poble de Cabrera, tenia una porta amb el panys de l'àguila de dos caps.

 

Joan Francesc CLARIANA, Rosa Isabel GARÍ, Francesc NAVARRO, "Una mostra d'escuts de pany" dins La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, diversos autors coordinats per Josep M. ROVIRA. Cabrera de Mar, 2021. Pàgs. 96 a 98.

 

Una altra entrada en aquest bloc relacionada amb el tema: Els panys de porta de mataró: una reflex de la història.

 

De dalt a baix: pany de porta del carrer Mn. Cinto Verdaguer; escut de pany de Can Dalmases amb tipologia austracista; escut de pany de Can Dalmases amb tipologia borbònica.

 

Exemples de decoració amb rajoles a les masies de Cabrera de Mar

 El safareig de Cal Conde i el so de l'aigüa al safareig. Font: elaboració pròpia.

 

 Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí signen un treball publicat al llibre Cabrera de Mar a l'edat moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, on fan un estudi dels principals conjunts de rajoles conservats o documentats a tres masies de Cabrera de Mar, aquestes masies són: Can Pau Ferrer, Cal Conde (o Cal Ros o Dalmases) i Can Bartomeu.

Can Pau Ferrer, malhauradament enderrocada per contruir-hi la biblioteca Ilturo i que "en la seva façana principal lluïa tres grups de rajoles gòtiques que dibuixaven tres creus", possiblement produïdes a Manisses o Paterna, amb un dibuix en tons blau d'inspiració moresca. Desconeixem si l'ajuntament  va conservar o no aquestes rajoles.

Cal Conde, Can Dalmases o Can Ros, al que van dedicar una entrada anterior, presenta un meritori conjunt de rajoles catalanes, situades en diferents llocs de la casa. Com demostra Josep M. Rovira, la masia fou embellida amb motiu del casament de l'hereva, no essent l'única millora.

El primer conjunt de Cal Conde es troba damunt l'eixida del safareig, i està datat en el 1762. En el primer conjunt hi trobem representat a sant Pau, caient del cavall en el camí de Damasc; el segon conjunt està dedicat a sant Ramon Nonat, sostenint el nen Jesús sobre un llibre. En el mateix jardí podem trobar algua mostra més de rajola.

L'interior de la masia presenta també algunes bones mostres, destacant l'escut heràldic de la família sobre la porta d'accés al damunt de l'escala o una imatge de sant Francesc d'Assís a l'espai de la claraboia interna i, molt especialment, el gran conjunt de la fornícula de l'aiguera en el saló o menjador principal, comentat en una entrada anterior. Consta, a la zona baixa, de "86 rajoles decorades, sense comptar les rajoles marineres en blanc i verd" que enmarquen la resta de la fornícula. Són rajoles amb imatges d'oficis, i també de caçadors, animals i plantes.

La tercera mostra que volem destacar és la pertanyent a la masia de Can Bartomeu, masia possiblement reformada entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Presenta tres tipus de rajola catalana: les anomenades "de la botifarra", les rajoles jospiades de verd, de creació semiindustrial (ja del XIX) i per últim, les rajoles de sanefa dibuixant una ondulació vegetal contínua, potser de finals del segle XVIII.

BIBLIOGRAFIA

Diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira: La vall de Cabrera a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D. Disseny i maquetació de Josep M. Rovira. Cabrera de Mar, 2021. Article: "Decoració de rajoles. Alguns exemples." Pàgs. 86 a 95.

ENTRADES DEDICADES A AQUEST TEMA EN EL BLOC

 

Presentació del llibre dedicat a Cabrera de Mar a l'edat moderna i les masies.

Les rajoles de l'aigüera de Cal Conde de Cabrera de Mar.

Plafons de rajoles polícromes de Cal Conde, un estudi de Joan Francesc Clariana.

Les imatges barroques de les rajoles de la masia de Cal Conde.

 

Imatges següents, de dal a baix: Una de les creus de Can Pau Ferrer; finestra de Can Pau Ferrer; plafó del safareig de Cal Conde, amb la conversió de sant Pau; plafó del safareig de Cal conde, amb san Ramon Nonat; plafó de l'aigüera de Cal Conde; escut heràldic de la masia; vegetació del safareig de Cal Conde. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.

 

Homenatge pòstum a Joan Bonamusa Roura

El proper dissabte, 19 de juny, tindrà lloc un homenatge a Joan Bonamusa i Roura (Mataró, 1933-2912), arqueòleg, activista cultural i polític municipalista. Com arqueòleg dins l'antiga Secció d'Arqueologia del Museu de Mataró, va ser director i codirector de l'excavació de Can Modolell (Cabrera de Mar).  Fou accèssit premi Iluro

Dia i lloc: dissabte, 19 de juny a la sala d'actes de la Biblioteca de Mataró. 

 

Horari: 

10,30. Acte acadèmic i presentació de la revista Laietània núm. 22, amb la intervenció dels doctors Francesc Gràcia i Víctor Revilla de la UB.

17,00: taula rodona amb la participació de Sergi Bonamusa, Ramon Manent,  Carme Iglesias i Joan Giménez.

Organitza: Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró.

 

Com arqueòleg i dins l'antiga Secció d'Arqueologia del Museu de Mataró, fou director i codirector de les excavacions de Can Modolell. Va obtenir l'accèssit del premi Iluro 2010 amb un dens treball titolat:  "De la civitas d'Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis".

Altres entrades d'aquest blog relacionades amb Joan Bonamusa:

Joan Bonamusa, doctorat en arqueologia.

Joan Bonamusa, accèssit premi Iluro.

Ha mort el Dr. Joan Bonamusa. 

Imatge: Joan Bonamusa (esquerra) i Joan Noé, en un moment de descans de les excavacions de Can Modolell.

Les rajoles de l'aigüera de Cal Conde de Cabrera de Mar

 

 

Alguns exemples de rajoles de l'aigüera de Cal Conde. Podeu trobar-les explicades, així com tota la col.lecció en l'article ressenyat. Fotos de Joan Francesc Clariana.

 

Cal Conde és una antiga masia de Cabrera de Mar -amb arrels medievals- que ha estat objecte de notables reformes al llarg del temps. El segle XVIII, fou un dels seus moments de més prosperitat. Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí són autors d'un article dedicat a la col.lecció de rajoles d'aquesta propietat, concretament les de la excepcional aigüera:

 

"A la masia de Cal Conde, al segle XVIII, s'haurien produït un seguit de reformes d'embelliment. Veiem com el safareig del pati d'entrada es decora amb diversos plafons de rajoles (...). A l'interior també s'hi conserven dos plafons més de rajols figurats, l'un amb l'escut familiar i, l'altre dedicat a sant Francesc d'Assís. Però el detall més curiós és l'aigüera que es conserva formant part d'una gran fornícula feta a la paret nord del saló principal." (Clariana i Garí "Les rajoles de l'aigüera..pàg. 57)

 

No és la primera ocasió que Clariana dedica un estudi a les rajoles de Cal Conde, podeu veure un enllaç al final de la bibliografia.

 

"(...) de ben segur altres estances de la casa, com la cuina i la capella, també podrien haver estat decorades amb rajoles, llastimosament no creiem que s'hagin documentat abans de les darreres reformes". (Clariana i Garí "Les rajoles de l'aigüera...pàg. 57).

 

Potser el millor que podeu fer per conèixer i visualitzar aquest espléndid conjunt és anar a l'article, que podeu llegir clicant aquí. En aquesta entrada, resumirem dient que l'aigüera del menjador de Cal Conde presenta a la zona baixa un total de 86 rajoles decorades, més unes altres de les anomenades "marineres", en blanc i verd que decoren la resta de la fornícula. Un bon nombre de les rajoles decorades estan dedicades a oficis, però també poden observar animals i plantes.

L'article ha estat publicat pel Grup d'Història del Casal de Mataró i hi ha un altre estudi  sobre rajoles inclòs en el llibre dedicat a les masies de Cabrera de Mar, en el que es torna a parlar de Cal Conde, i sobre el que publicarem una altra entrada. Trobareu la referència a la bibliografia.

 

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:

Joan Francesc CLARIANA I ROIG i Rosa Isabel GARI i LLEIXA, "Les rajoles de l'aigüera del saló de Cal Conde (Cabrera de Mar), dins Felibrejada, núm 99. Pàgs. 57 a 65. Grup d'Història del Casal, Mataró, 2021.

Joan Francesc CLARIANA I ROIG i Rosa Isabel GARI i LLEIXA, "Decoració de rajoles. Alguns exemples". Dins La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna (pags. 86 a 95). Les masies. Patrimoni en 3D. 

 

En aquest bloc:

 

Plafons de rajoles de polícromes de Cal Conde, un estudi de Joan Francesc 

Clariana. 

 

Les imatges barroques de les rajoles de la masia de Cal Conde.

 

 

 Imatges: Fotografies del l'aigüera de Cal Conde i esquema numerat de les rajoles. Imatges de Joan Francesc Clariana.

 

Josep Antoni Cerdà Mellado es doctora amb una tesi sobre la producció de pisa a Barcelona

Procedència de la imatge: Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de historiadors de l'art.
 

 Josep Antoni Cerdà Mellado, professor i membre del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH), s'ha doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un extens estudi sobre ceràmica, estudi que porta el nom de Els Escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX). 

El nou doctor va defensar la seva tesi, de més de 1000 pàgines i que ha treballat durant 20 anys, el passat dimecres 12 de maig en el saló d'actes de la Universitat. La tesi ha estat dirigida per Dr. Jaume Coll Conesa i el tutor ha estat el Dr. Joaquim Pera Isern.

Josep Antoni Cerdà Mellado ha publicat ja llibres sobre la seva especialitat, com La loza dorada de la colección Mascort i La ceràmica catalana del segle XVII trobada a la plaça Gran (Mataró).

La nostra enhorabona al nou doctor.

L'exposició "L'enigma iber" al MAC de Barcelona

 

La Dama d'Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) són dues conegudes escultures iberes. Darrera la dama d'Elx es mostren els colors en que estava pintada.

Fotos: Josep M. Rovira.

 

L'exposició "L'enigma iber. Arqueologia d'una civilització" inaugurada aquest mes de maig en el Museu d'Arqueologia de Barcelona, i visitable fins el gener de 2022, compren, a més d'una escollida mostra de la cultura material d'aquest poble (o pobles), un cicle de conferències. 

Aquesta civilització mediterrània, que es desenvolupà entre els segles VI a l'I aC., malgrat els testimonis que ha deixat de la seva importància, continua essent desconeguda per nosaltres, que no hem pogut traduïr el seu alfabet (si que podem llegir-lo).

Cabrera de Mar conserva vestigis importantíssims del món ibèric: el poblat, les necròpolis, els camps de sitges...com a bloc dedicat a aquesta població, volem esmentar el documental, produït per Josep Maria Rovira (coautor i coordinador de tres llibres dedicats a la seva història) que s'exhibeix en l'exposició, dedicat al ritual de la incineració i enterrament en el món iber. Podeu veure diversos documentals de Rovira en aquest enllaç.

En l'exposició també s'exhibeixen objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l'Hort (400-200 aC.).

Podeu trobar informació a la web del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona. 

Armes iberes de ferro (espases, llances i punyals). A la dreta la falcata, espasa ibera molt eficaç que els romans van imitar.

 

                              

Orfebreria ibera de plata. És habitual la representació d'un cap de llop en aquestes pateres. Tresor de Tivissa (Tivissa, Tarragona) (s. III aC.).

 

 Àmfora ibera.

 

 Cràters àtics de vernís negre, ceràmica d'importació. El comerç va tenir un paper trascendental en el món iber.

Escultura que representa el tors d'un guerrer iber, amb un cap de llop. L'Alcúdia (València), s. IV aC.

 

Escultura que representa un guerrer a cavall que fereix un enemic. Porcuna (Jaen), s. V aC.

  Cranis enclavats d'Ullastret (Girona), i de Puig Castellar (Barcelona).