Mataró sota terra, un llibre de Josep Antoni Cortés

 

Des de sempre, les llegendes sobre misteriosos túnels subterranis amb els quals es podia fugir des d'un castell assetjat o on s'amagaven tresors, han estat en la memòria popular. Les construccions subterrànies existeixen, però potser la seva funció no és la que ens transmet la tradició oral i escrita, i aquesta funció ha anat cambiant al llarg dels temps.

Josep Antoni Cortés ha inventariat en un llibre: Mataró sota terra. Hipogeus, grutes, Plaça Gran, Refugis, Criptes, totes les que es coneixen a Mataró, un estudi que reuneix treballs propis i d'autors anteriors. Realment, la història que ens ve a mostrar L'autor, és molt rica, i ens diu molt sobre la història de la ciutat. Comença amb una definició de cada un dels espais estudiats: hipogeu, gruta, refugi, cripta, i segueix amb una un estudi cada un d'aquests espais localitzats o coneguts a Mataró: nom, situació, fotografia, plànol o/i secció, història. Un treball sistemàtic molt acurat.

Josep Anton Cortés ha visitat aquests recintes, ha recopilat informació d'estudis anteriors, com poden ser els del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH) i ha parlat amb persones que saben alguna cosa, perque l'han viscuda o sentida. Trobareu històries molt interessants, com la de la Plaça Gran.

Al llarg dels temps, les diverses construccions subterrànies han estat utilizades: com a lloc de culte religiós, per refugiar-se en cas s'una invasió o un atac de pirates, per amagar béns, per a guardar aliments -la temperatura més baixa o feia necessari-, com a rufugi en cas de bombardeig...Unes són construccions excavades, a voltes ben complexes, altres són coves naturals. 

 

La part final del llibre està dedicat al periode de la Guerra Civil (1936-1939), durant el qual molts d'aquests espais eren aprofitats per amagar-se dels bombardeigs, i fins i tot s'en varen construïr de nous amb aquesta finalitat. Josep Antoni Cortés recopila notícies sobre aquests fets.

 

Sens dubte, un estudi força interessant. 

 

Josep Antoni CORTÉS, Mataró sota terra. Hipogeus, grutes, Plaça Gran, refugis, criptes. Ed. Círculo Rojo, 2023.

La cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant (Cabrera de Mar), reportatge de Núria López Garcia

Tram de la gruta de Ca l'Escarramant. Foto: Núria López Garcia

Núria López Garcia ha tingut la gentilesa d'enviar-nos un informe i un enllaç sobre la cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant de Cabrera de Mar. 

L'enllaç en du a les imatges que ella ha pres d'aquesta interessant estructura, guardades a la seva carpeta del Dropbox

Aquesta cova i fresquera pertany al tipus d'estructures subterrànies que complien diverses funcions, una d'elles mantenir la frescor dels aliments o begudes.

La gruta es troba al fons del celler de la casa i es un llarg passadís excavat al sauló que finalitza amb un estança quadrangular amb un banc en forma d'U excavat a la mateixa roca i que ocupa les tres parets de l'estança. Les fotos són correlatives, la num.4 és la primera -l'entrada des del celler fins la núm 18 -estança- de la 18 en endavant surto. La part inicial del passadís té parets i sostre de maons i teules, però més endavant el passadís i l'estança estan excavats directament al sauló (de granit). A banda i banda del passadís s'hi troben petites fornícules triangulars com per a posar-hi espelmes o alguna mena de llanterna. El passadís és llarg i recte, potser d'uns 12 metres de llargaria i pla (no fa baixada), s'endinsa direcció cap el cim de muntanya (nord-oest). Dins no hi havia humitat i s'hi estava força fresc. La masia es troba a la muntanya Montcabrer que, geològicament, és tota de granit. La carpeta conté totes les imatges que Núria López va fer de la cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant de Cabrera de Mar..

Cal remarcar l'agreaïment de l'autora a la mestressa de Ca l'Escarramant, l'Isabel Bonet per a deixar-la entrar i fer les fotografies.

Recordem l'enllaç, a la carpeta del Dropbox de Núria López Garcia

Notícia d'una web sobre els hipogeus de Mataró

Els hipogeus eren cambres i/o galeries subterrànies, cavades al sòl, que podien tenir diverses funcions, sigui funeràries o d'altre tipus. A Mataró són especialment abundants, i es daten des del segle XVII al XX, i a ells ha dedicat una pàgina web Antonio di Meo, en un estudi i catalogació promoguts per l'ajuntament de la ciutat. El nom de la web és precisament: HIPOGEUS DE MATARÓ, i aquest és l'enllaç
El mateix Antonio di Meo publica un vídeo sobre l'hipogeu de Can Xammar, basat en els dibuixos de Marià Ribas i Bertran. Podeu veure'l aquí
L'any passat va tenir lloc a l'arxiu de Can Palauet de Mataró, una exposició sobre aquest tema.
Nota: agraïm aquesta informació a Núria López Garcia, de Cabrera de Mar.