Dolia i espais de magatzem al Maresme

 

Imatge: dolia conservats al museu de Mataró.

El dolium (plural dolia), és un recipient de grans dimensions, fet de fang cuit i de forma globular, emprat a l'imperi romà per a l'emmagatzamatge de vins, olis, salses, menjar...

Marta Prevosti Monclús, Ramon Coll Monteagudo i Joan Francesc Clariana Roig, són autors d'un article que amb el nom de "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions", ha estat publicat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

"Per la seva especialització agrària en la producció del vi a l'època romana, el Maresme és una regió on s'han documentat dolia en abundància" (Prevosti, Coll i Clariana: Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 127).

El Maresme, dins l'antiga Laietània, fou un espai d'una prompta i profunda romanització. A finals del segle II aC s'assenten els romans a la vall de Cabrera, i després a Iluro (Mataró). 

Expliquen els autors que els primers indicis de cel·les vinàries es daten a finals de la República, i els més antics són d'àmbit urbà, con son els casos del poblat de Burriac i d'Iluro. El fenòmen es generalitza ben aviat al camp. (pàg. 133).

"El sistema de la vila s'expansiona aviat i proliferen els centres productors de vi, amb espais de premsat, lacus per a l'elaboració del vi i cel.les vinàries, així com les terrissaries que produïen àmfores vinàries (...) Dins d'aquest context d'activitat econòmica entorn de la vinya i el vi, es documenta la presència abundant de dolia" (Prevosti, Coll i Clariana: "Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 128)

Dins l'article, els autors se centren especialment en els segells i l'epigrafia conservats a les peces o fragments, recollint també els magatzems de dolia. Lamenten que el poc espai del que disposen per publicar, els obligui a cenyir-se a la confecció d'un catàleg i unes breus conclusions.

Malgrat les limitacions de l'espai, els autors publiquen una àmplia relació dels jaciments. poblacions i referències bibliogràfiques on s'han documentat dolia o fragments de dolia al Maresme.

Les dolia es segellaven amb taps, opercula i se n'han pogut recuperar, però també es podien segellar amb tegulae i morter de calç. (pàg. 133).

Pel que toca al tipo d'estampilles impreses a les peces, els autors fan la següent classificació:

-Segells ante concturam anepigrafiats. És a dir, estampillats abans de coure el dolium. Generalment consistien en motius geomètrics.

-Segells ante cocturam amb epígrafs ibèrics.

-Segells ante concturam amb epígrafs llatins.

-Inscripcions ibèriques en dolia post cocturam, és a dir, després de coure el dolium.

-Inscripcions de capacitat en dòlia, post cocturam. És a dir, fent referència a la mesura de capacitat del dolium.

Aquesta classificació va acompanyada d'imatges de les peces esmantades, en un exhaustiu inventari.

Indiquem, finalment, algunes de les conclusions a que arriben els autors:

-La notable presència de dolia i fragments als registres arqueològics del Maresme, que testimonien la seva importància dins l'economia de la zona. 

"Si bé els dolia s'usaven per l'emmagatzamatge de gra, vi i oli, en el cas present responen majoritàriament a l'economia del vi, que va constituir l'especialització agrària de la zona que tractem" (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

"Destaca la quantitat notable de magatzems de dolia documentats, que constitueixen un dels indicis importants de l'existència de celle vinarie. (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

-Es troben segells repetits en espais allunyats, sigui pel radi d'abast d'una terrissaria o pel desplaçaments dels obrers especialitzats. 

-Sembla que en un periode inicial, els indígenes van tenir un paper important, no sabem si com a mà d'obra o propietaris.

Un treball interessant, que contribueix a explicar trets de l'economia de l'actual Maresme en l'època romana, com a plantejar hipòtesi sobre el paper del ibers en aquesta economia.

Marta PREVOSTI MONCLÚS, Ramon COLL MONTEAGUDO i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions" Publica Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2024. Treball possible gràcies al projecte de recerca "Amphorae Ex Hispania: Sistematización y Accessibilidad de los centros de producción".

Imatge: un altre ús dels dolia: per contenir el menjar que se servia en aquesta caupona d'Herculaneum (Itàlia).

Conferència sobre la cultura del vi, ahir i avui

El divendres 24 de març a les 19.00 hores a la Sala d'Actes Josep García i Oliver, de la Biblioteca Popular de Mataró, amb entrada al carrer d'en Palau, 18,  es portarà a terme la darrera conferència del Cicle "La Cultura del vi, ahir i avui", sobre:

La comercialització i difusió del vi laietà: la importància de les vies marítimes.

A càrrec del doctor Jordi Miró Canals 

Entrada lliure limitada a l’aforament permès a la sala d’actes 

Una hipòtesi sobre les elits de Barcino en la producció del vi laietà

Imatge: Marca en un pivot de Portocristo (Mallorca). R. Járrega i E. Colom, pàg. 232 de l'article ressenyat. 

Uns segells en àmfores Dressel 2-4, on es pot llegir -hipotèticament- M.L.N dóna peu als arqueòlegs Ramón Járrega Domínguez i Enric Colom Mendoza a establir una teoria segons la qual correspondria als tria nomina de Lucius Minucius Natalis. No es tracta, però, aclareixen els autors, dels coneguts senadors i cònsols -pare i fill- Lucius Minicius Natalis i Lucius Minicius Quadronius Verus, originaris de Barcino (1) nascut el darrer l'any 96 dC., però si molt possiblement, d'un passat d'aquests, el que porta a pensar que aquesta família podria basar la seva riquesa i el seu poder en la producció del vi laietà.

Aquestes marques de taller estan formades per una cartela circular, amb les lletres M N L en sentit invers a les agulles del rellotge, forma que dificulta la seva lectura (Járrega i Colom, pàg. 230). Això es pot veure molt bé en un fragment rescaptat del fons marí de Portocristo (Manacor, Mallorca). Altres exemplars que es poden atribuir a aquest taller s'han exhumat a l'ager de Barcino, a Carthago (Tunisia) i a El Alamein (Egipte); aquest darrer fragment presenta una O davant, però a diferència del M N L, no du interpuncions (O M·N·L), el que fa pensar als autors de l'article que correspon a officina, és a dir, el taller. La peça recuperada a Portocristo -un pivot- està fabricada amb la pasta de color vermell ataronjat, típica de les produccions laietanes (Járrega i Colom, pàg. 232). Sitúan les àmfores estudiades en el segon quart del segle I, entre els principats de Tiberi i Calígula. Són escasses les referències escrites tenim sobre el vi laietà i la seva producció; conegudes són les de Plini el Vell i Marcial, així que per conèixer la seva distribució, hem de recórrer a l'arqueologia. 

Les restes de tallers amfòrics en el N.E. de la Hispània Citerior, són nombroses. A l'ager de Tarraco, Járrega i Colom citen el segell  L·C·M a Mas d'en Corts, que podria correspondre a Marcus Clodius Martialis que, per una inscripció sabem que fou praefectus Balearum. A la figlina de Can Viader (Malgrat de Mar, Barcelona) trobem el segell L·M·O pot correspondre a Lucius Marcus Optatus, personatge de l'elit d'Iluro que fou duumvir quiquennal, desenvolupà una carrera militar i morí a Frígia. (vegeu Járrega i Colom, pàgs. 232-233). A aquesta èlit de terratinents i productors de vi, sembla que hi podria pertànyer doncs, els Minicii, si la tesis dels autors és demostra correcta. 

Lucius Minicius Natalis i Lucius Minucius Quadronius Verus tingueren un notable cursus honorum: el pare fou cònsol sufectus l'any 106, i el fill l'any 139, Ambdós foren també procònsols a Àfrica. Una inscripció monumental commemora la construcció d'unes termes a Barcino, pagades per ells. (Járrega i Colom pàg. 234. Alguns topònims citats en la documentació medieval, fan pensar en que foren propietats d'aquesta família, expliquen els autors del treball (Járrega i Colom, pàgs. 235 a 237).

(1) Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. 

Ramón JÁRREGA DOMÍNGUEZ i Enric COLOM MENDOZA, "Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino laietano: el caso de Lucius Minicius Natalis". A la revista Zephyrus LXXXV, gener-juny de 2020. Ediciones universidad de Salamanca. Pàgs. 229 a 242. 

 

Conferència d'Antoni Martín sobre la producció i el consum de vi en l'època romana

Demà divendres 6 de maig, a les 20 hores i al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, tindrà lloc una conferència de l'arqueòleg Antoni Martín Oliveras sobre el tema: "Economia i arqueologia del vi a l'època romana. Producció, comerç i consum a la regió laietana entre el segles I i III dC."
Antoni Martín Oliveras es autor d'un estudi de 245 pàgines titolat: Arqueologia del vi a l'època romana. Del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic.
L'objecte dels seus estudis està centrat en la zona del NE de la Hispania Citerior, ésa a dir, el territori de l'actual Catalunya, si bé les seves conclusions poden abastar un territori més extens.
Martín estudia tant els aspectes ambientals i del sòl, com els tipus de vinyes, les dates de recol.lecció, premsat, fermentació del raïm i envelliment del vi, inclosos els tipus d'envasaments emprats (les conegudes dolia) i els tipus de vins coneguts d'època romana. 
Dedica l'autor un estudi als tipus de premsa emprats, i també a les qüestions més econòmiques de la producció i la comercialització del vi. Així mateix, no descuida els aspectes ideològics del vi: la religió, el calendar, el prestigi de determinats consums.

Toni MARTÍN OLIVERAS, Arqueologia del vi a l'època romana. Del cultiu al consum. Marc teòric i epistemològic. Barcelona, Societat Catalana d'Arqueologia, 2015. 245 pàgs.