El Museu Arxiu de Santa Maria organitza la XXXIX Sessió d'Estudis Mataronins

Imatge: entrada del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Procedència: web del Museu Arxiu.

 El dissabte 19 de novembre, a partir de les 5 de la tarda, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la XXXIX Sessió d'Estudis Mataronins, amb la presentació de diversos estudis de temàtica comarcal i local.

El Museu Arxiu fa anys du a terme una meritòria tasca en favor de la cultura, que inclou les sessions d'estudi des de 1978 i la publicació dels treballs presentats. També publica la revista quadrimestral Fulls, de recerca històrica.

 

 

XVIII Sessió d'Estudis Mataronins

 

Demà dissabte dia 20 de novembre, a partir de les 5 de la tarda, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XVIII Sessió d'Estudis Mataronins.

Són doncs ja, 38 sessions ja que ha dut a terme el Museu Arxiu, una mostra de la vitalitat de la historiografia i l'arqueologia mataronina.

XXXV Sesssió d'Estudis Mataronins

El passat dia 24 de novembre va tenir lloc a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria la XXXV Sessió d'Estudis Mataronins, dedicat com cada anys als investigadors de la història i l'arqueologia de la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme. Així mateix es va presentar el volum de recull els treballs presentants en l'anterior Sessió.
Sens dubte un meritori treball mantingut durant 35 anys pel Museu Arxiu de Santa Maria.

El jaciment de Can Llinàs d'Alella

Situació de Can Llinàs d'Alella

El Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) acaba de publicar una comunicació presentada el novembre de 2016 a la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins. Es tracta d'un estudi sobre el jaciment arqueològic iberoromà de Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, Barcelona), del que són autors els arqueòlegs Marta Prevosti, Ramon Coll i Joan Francesc Clariana.
El treball porta el nom de "Cal Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, El Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d'època romana i un important conjunt de Terra Sigil.lata". Podeu llegir-lo sencer clicant aquí. 
Es tracta d'un establiment interessant que, pel que ens diuen els autors, ha estat insuficientment documentat, el que dificulta la seva interpretació.
Com d'altres indrets, les troballes de materials antics a l'indret, ha estat continuada, però no fou fins el 1969 que s'iniciaren excavacions, sota la direcció de Lluis Galera.
D'aquesta intervenció destaca la troballa d'un dipòsit de planta quadrangular amb les parets combades, en el que es documentaren, a més d'altres materials, dues pedres en posició vertical que en sostenien una altra de plana i horitzontal, que formaven una caixa de 30 cm. d'ample, en l'interior de la qual aparegué un tresoret de 37 monedes (...). Cronològicament va de de l'època de Domicià fins a Filipus II." (Vegeu pàg. 256).
Al sud de l'esmentat dipòsit va aparèixer una sitja amb materials d'època ibèrica.
Les conclusions dels arqueòlegs sobre aquesta primera excavació foren:
El fragment de ceràmica protocampaniana juntament amb ceràmiques ibèriques pintades i les campanianes A, en fan pensar en l'existència d'un petit establiment ibèric anterior a la vil.la romana. Aquesta es devia anar romanitzant poc a poc fins a convertir-se en una vil.la o en un vicus. (Vegeu pàg. 256) 
Als anys 80 es varen dur a terme dues excavacions més. La primerà destapà un forn, de planta circular amb praefurnium. No s'ha trobat cap escombrera associada al forn, però l'abundància de material constructiu, concretament tegulae i imbrices, fan pensar que es dedicava a la confecció d'aquests. 
A més del forn, es va  exhumar als anys 80, tres sitges; d'aquesta intervenció no resta pràcticament cap documentació (vegeu pàg. 257), el que ha fet que els autors hagin agrupat l'estudi dels materials per tipologies. La sitja 3 no contenia gairebé cap material, a excepció d'un fragments de bronze possiblement d'una olleta.
Pel que fa a l'estudi dels materials, començant pels materials superficials, aquests són relativament escassos, i incloüen un parell de fragments ceràmics del bronze final i l'edat del ferro. 
Les terrisses d'importació consisteixen essencialment en ceràmica campaniana A i campaniana B de Cales. Entre d'altres materials destaquen: fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, una vora de kalathos ibèric amb restes de pintura, un fragment de terracota de color ataronjat i molt erosionat, que representa una figura femenina de cabell llarg, amb un ornament al cap; pot correspondre a una divinitat.
Anant al material exhumat a l'interior de les sitges, com ja hem dit, els autors han hagut de agrupar-lo per tipologies, ja que no hi havia prou documentació escrita.
Trobem fragments de campaniana A, campaniana B de Cales, un fragment d'àmfora púnica centremediterrània, una vora de ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa de la costa catalana, ceràmica ibèrica d'ús comú, terrissa ibèrica feta a mà, i estan especialment ben representades, la terra sigil.lata itàlica i la terra sigil.lata gàlica (vegeu pàgs. 261 i 262).  Destaca la decoració de dues peces DRAG 37, decorada una amb dues figures humanes o monstruoses, una d'elles tal vegada un Silvanus o un faune, i l'altre amb una Victòria i una Diana.
També s'han recuperats fragments de terra sigil.lata hispànica, terra sigil.lata africana A, terra sigil.lata lucente, terra sigil.lata africana D, ceràmica de parets fines, ceràmica africana de cuina, ceràmica comuna romana, vidre, dolia, àmfora (no especialment abundants les dues darreres), abundant material constructiu: tegulae, imbrices, plaquetes de marbre i altres.
Destaca, per la seva singularitat, la troballa d'un simpulum (una mena de cullerot o cassoleta amb mànec, per les libacions), de bronze.
També estan presents les restes animals: petxines,  ossos i dents (ovicaprids, remugants, pollastres, porc o senglar...).
Com a valoracions, els autors del treball destaquen la presència de troballes de l'epoca del bronze final i del ferro, que provarien la presència humana en aquest indret ja en aquesta època, la presència ibèrica i la posterior romanització, la possible existència d'una vil.la i la importància del ritual i del culte religiós, el primer s'observa potser en el conjunt ded monedes de la caixa excavada el 1969, el segon en les decoracions de peces amb la representació de divinitats. Els fragments marmoris podrien correspondre a una vil.la d'una certa importància.
L'establiment romà acaba (almenys això sembla) la seva història en el segle V dC.

BIBLIOGRAFIA
Marta PREVOSTI MONCLÚS, Ramon COLL MONTEAGUDO, Jon Francesc CLARIANA ROIG, "Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, El Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d'època romana i un important conjunt de terra sigillata", dins XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria, mataró, 2017.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (1)

Reconstrucció ideal de l'hipocaust 2 de Torre Llauder. Dibuix: Marià Ribas i Bertran.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article sobre el segon hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder de Mataró, article que va presentar a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins (2016), que organitza el Museu Arxiu de Santa María d'aquella població.
L'autor comença fent història de la descoberta: aquesta va tenir lloc el 1969, en el transcurs de les excavacions dirigides per Marià Ribas, que evidenciaren l'existència d'una segona instal.lació termal a prop de la primera, aquesta darrera exhumada en el transcurs de les primeres excavacions, iniciades l'any 1961.
Això ens porta a parlar de la calefacció romana, emprada a les termes i a les cases del ciutadans que s'ho podien permetre. Els gasos produïts per un forn exterior (praefurnium) anaven, mitjançant tubs  a una sala interior, l'hipocaust, i escalfaven la sala situada al damunt. 

El conegut com a hipocaust 2, consta de tres parts arquitectònicament diferenciades, l'habitació nord, de 15 metres quadrats que estava alterada per una canyeria moderna de desguàs, que la travessava en diagonal. El praefurnium que sols conservava els arrancaments laterals de l'arc de mig punt de rajola, així com el paviment, també de rajols col.locats en posició vertical o cantell, o també dit en sardinell. Finalment la cambra de l'hipocaust, d'una superfície de quasi 35 metres quadrats, la qual conservava en el costat oest dues tires de set columnes, o pilae, i tres més en el costat est, sobre les quals s'assentaria el paviment de la sala que aniria al seu damunt. El mal estat del mur del costat est, així com el del costat sud, força espoliats tots dos, no varen fer possible en aquell moment esbrinar amb un grau de certesa suficient quin hauria estat el lloc d'accés a la cambra caldejada. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 287.

La cambra caldejada damunt l'hipocaust estava pavimentada sobre un paviment opus sectile, bastit damunt una preparació de morter de calç i materials gruixuts, i compost per plaques de marbre quadrades, triangulars i rectangulars, negres i rosades, i altres de pissarra negra. Clariana "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Pel que fa als materials, molts d'ells registrats per Ribas, Clariana creu que la gran presència de fragments de ceràmica fina, dóna a entendre que, després de l'enderroc, s'hauria cobert l'espai amb terres d'un abocador. L'amortització de l'espai es devia produir entre els anys 120-150 dC , en no haver-hi materials més moderns que els d'aquell moment. S'han exhumat peces ben conservades, com són dues lucernae datables en el darrer terç del segle I, una amb la forma Dressel-Lamboglia 9-C, amb una decoració que representa la deessa Selene i amb la marca L·MVM· SVC i una altra de forma Dressel-Lamboglia 5-A, amb decoració representant al déu Jupiter-Amón. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2". XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Ribas documenta la troballa d’altres individus (peces de sigillata) , però no ha estat possible localitzar-los entre el material custodiat al Museu de Mataró.
Entre els fragments ceràmics recuperats, destaca la forma Drag 29 de TS Sudgal.lica; la Drag 29 de TS Hispànica; la Drag 29 de 37-a de TS Hispànica; les Hayes 147 de la TS Africana A, així com un peu de pàtera de la mateixa TS. 
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), dins XXXIII Sessió d'estudis Mataronins, 2016. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2017.

Llàntia amb la imatge del déu Júpiter-Amon, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

Llàntia amb la imatge de la deessa Selene, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

XXXIV Sessió d'Estudis Mataronins

 

 Procedencia de la imatge: web del Museu Arxiu de Santa Maria

El dissabte 17 de novembre, a les 17 hores, començarà l'exposició de comunicacions presentades a la XXXIV Sessió d'Estudis Mataronins, organitzada pel Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró), a on tindrà lloc aquesta activitat.
Comunicacions que es presenten:

1. La tomba ibèrica descoberta el 8 d'abril de 1885 a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar). Francesc Clariana Roig.
2. Noves dades sobre la terrisseria romana de Mas Coll (Alella, El Maresme). Ramon Coll Monteagudo.
3.Novetats entorn de les troballes subaquàtiques entre Premià de Mar i Vilassar de Mar (El Maresme). Ramon Coll Monteagudo.
4.Orrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, massos...
5. Història de les èlits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. Benet Oliva i Ricós.
6. El paper de la dona dins la institució familiar a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntades.
7. El Llevador i notas de la Confraria de la Minerva. La visió interna de l'organització d'una confraria mataronina als segles XVIII i XIX. Héctor López Silva.
8. Nihil Prius Fides. El notari Joseph Elias davant de la Inquisició. Tordera, 1775. Antoni Llamas i Mantero.
9.Línia del Litoral: entroncament ferroviari de Maçanet-Massanes i estació fantasma de Martorell de la Selva. Xavier Nubiola de Castellarnau.
10. Palau, Garcia y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865). Josep Ramis Nieto.
11. L'Ateneu Mataronés de la Classe Obrera i les seves primeres accions educatives (1880-1889). Montserrat Gurrera i Lluch.
12. L'himne anarquista ¡A las barricadas! i el cas del músic Joan Dotras Vila. M. Encarnación Soler i Alomà.
13. Una lectura de Perill a la reraguarda. Agustí Barrera i Pugvi.
14. La sanitat de les Brigades Internacionals. L'hospital de Mataró. Josep Xaubet.
15. Els brigadistes internacionals enterrats al Cementiri dels Caputxins de Mataró l'any 1938: identificació i dignificació 80 anys després. Maria Salicrú-Maltas.
16. Els fons documentals de les seccions locals de la FET y de las JONS conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme. Joan Vilaró i Alexis Serrano.
17. Stolpersteine: Petits monuments per a la dignificació dels mataronins assassinats i/o humiliats pel nazisme. Bernat Aranyó Giné i Gemma Soriano Martínez.
18.La relació entre Esteve Albert i Corp i l'escriptor occità Max Roqueta.
19. L'aportació musical del mestre Enric Torra (1910-2003) als Pastorets de Mataró. Maria Salicrú-Maltas. 
20.Catalogació de l'arxiu històric del Sindicat d'Empleats de la Caixa Laietana (SEC-1). Albert Dresaire Gaudí.

Plafons de rajoles polícromes de Cal Conde, un estudi de Joan Francesc Clariana

San Ramon Nonat. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

En una entrada anterior, presentàvem un estudi de Joan Francesc Clariana sobre les rajoles polícromes de Cal Conde (Cabrera de Mar, Barcelona). Aquest article ha estat publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, en la seva edició corresponent a la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, recollint les comunicacions presentades.
L'estudi tracta d'un interessant conjunt de rajoles polícromes del segle XVII, que es conserven al safareig de la masia, que actualment pertany a l'ajuntament de Cabrera de Mar.
Aquesta masia està documentada com a "Casa de Cabrera" des del segle XII. Al segle XVII, concretament el 1670, té lloc el matrimoni de Caterina Ros, hereva de la masia, amb Pau Dalmases. Segons ens indica Josep M. Rovira, a partir d'aquell s'inicia la reconstrucció o reforma de la casa. En una de les façanes trobem gravada la data de 1676.
El 1673 es reforma el safareig o eixida, i s'hi fa un dipòsit d'aigua. És en aquest moment en que s'ornamenta amb el plafons o rajols esmentats.
Un primer conjunt representa la conversió de Sant Pau en el camí de Damasc.
Un segons conjunt és la imatge de Sant Antoni de Pàdua.
Un tercer conjunt està format per elements diversos: Sant Ramon Nonat i unes característiques rajoles catalanes de Barcelona.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí:

Sant Antoni de Pàdua. Foto: Joan Francesc Clariana

La conversió de Sant Pau. Foto: Joan Francecsc Clariana

Safareig de Cal Conde. Foto: Joan Francesc Clariana

Masia de Cal Conde. Foto: Joan Francecsc Clariana

Marques de terrissaire en la TS sudgàl.lica de Torre Llauder

Dibuix i fotos de Joan Francesc Clariana

"Marques de terrissaire en terra sigil.lata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) és un article Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, a presentat a la Sissió d'Estudis Mataronins, com a continuació de dos estudis anteriors, dedicats a les marques de terrissaire en sigillata hispànica i en sigillata itèlica, i presentats també a les XXVIII i XXIX sessions, respectivament.
 La major part de la ceràmica exhumada correspon a les excavacions de Marià Ribas, quan es van excavar dos abocadors i els estrats de colmatació del sector de l'hipocaust 2. En franca minoria estan les dels darrers trenta-cinc anys. Torre Llauder, considerada la vil.la romana més impoirtant de la comarca, ha proporcinat, senyala l'autor, el major número de marques de terrissaire de sudgàl.liques en aquesta zona,
Explicac Clariana que s'han comptabil.litzat fins a vuitanta marques de diferents terrissaires, algunes d'elles repetides diverses vegades. Tot fa pensar en un comerç marítim a través del qual arribaren en ocasions, caixes senceres de ceràmica a la vil.la romana, com veiem també en els exemples de Pompeia, amb la caixa d'Atkinson, o de Culip IV. (Clariana, XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 31).
Marques repetides diverses vegades, són per exemple: CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I, SILVINVIUS II i VITALIS. Totes elles provenen dels tallers de La Grufesenque.
El total de marques de Terra Sigil.lata Sudgàl.lica és del 61 per cent del total de marques de sudgàl.lica de Torre Llauder. xifra molt semblant a la dels abocadors del Passatge de Cobos (Tarragona) i de Baetulo. (Clariana, XXXII Sessió...pàg. 37).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigillata sudgàl.lica de la vila romana de Torre Llauder", a XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, 2015. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2016.

XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 19 de novembre, va tenir lloc a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, que cada any organitza el Museu Arxiu de Santa Maria, dedicat als estudis d'història i arqueologia de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades enguany són:

1. Mataró, persones i famílies (1923-1970), de Xavier Clavell i Nadal i Ramon Salicrú Puig.
2. La guerra civil i la repressió franquista a Dosrius (1936-1945), de Josep Ramis Nieto.
3. La dimensió humana i social de Joan Peiró i Belis, d'Esteve Albert.
4. La Bandera de l'avi, de Jordi Solà i Casadevall.
5. Mataró reivindica a Josep Puig i Cadafalch, de Nicolau Guanyabens Calvet i Jordi Malé Pegueroles.
6. La celebració del quart centenari de la descoberta d'Amèrica a Mataró. Notícia d'un projecte ornamental inèdit de Josep Puig i Cadaflach, de Jaume Vellvehí i Altimira.
7. Instal.lació de vapor a Mataró durant la industrialiyzació (1875-1899), de Gerad Piera i Gisbert.
8. Lleonardo Almirall i Mercer, metge cirugià "pero no ejerce, solo con pobres", d'Albert Güell i Juanola.
9. La veritable història de la locomotora "Mataró", de Xavier Nubiola de Castellarnau.
10. Les proposicions de l'argentoní José Llauder davant la Inquisició, 1984, d'Antoni Llamas i Mantero.
11. L'obtenció del títol de Mestre de primeres lletres a la darreria del segle XVIII a Mataró (1788-1790), de Montserrat Gurrera i Lluch.
12. Estudi del mapa hidrogràfic de la riera de Cabrils, 1770, de Laura Bosch.
13. Els Dalmau de Teià. Moobilitat social a la Catalunya del 1700, de Benet Oliva i Ricós.
14. D'immigrants francesos a comerciants mataronins. Una approximació a la trajectòria socioeconòmica dels Visa a l'època moderna, d'Alexandra Capdevila Muntades.
15. Disjecta membra del cadirat gòtic de Santa Maria de Cabrils (El Maresme), de Joaquim Graupera i Graupera.
16. El Trentari de Sant Amador a l'àrea de Mataró al voltant del segle XV, d'Enric Subiñà i Coll.
17. Descripció dels darrers fons documentals ingressats a l'Arxiu Comarcal del Maresme, d'Alexis Serrano Méndez.
18. Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, Alt Maresme). Sobre una troballa arqueològica de l'any 1981, de Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti Monclús.
19. Aportacions a l'estudi de l'estudi de l'hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), de Joan Francesc Clariana Roig.

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (8): el temple de Santa Margarida

Capella i planta de Santa Margarida, per Marià Ribas

Un petit, però valuós temple d'epoca romànica, amb arrels romanes i paleocristianes, existí a Cabrera de Mar fins l'any 1950, en que fou enderrocada pel seu propietari per bastir-hi una moderna construcció.
Com en d'altres ocasions, el treball de Marià Ribas i el seu equip, la seva tasca de documentació i dibuix, ha permès que coneguem ara -en part- la seva història. Aquest temple va estar dedicat primer a sant Cebrià i deprés a santa Margarida.

Malgrat la seva senzillesa arquitectònica, hi destacaven valors inapreciables de la seva antigor. Construïda en un solar que fou habitat en època romana, hi haviem vist interessants vestigis de construccions i hi haviem efectuat diverses troballes de materials i objectes de remarcable importància, pertanyents els més vells a època republicana i que, sense interrupció, lligaven amb d'altres del temps dels primitius cristians. M. Ribas, II Sessió, pàg. 33.

La capella amidava 4 per 7,35 m. i era formada per una sola nau (Ribas, II sessió, pàg. 35). Tenim notícies de l'existència de catorze enterraments, quatre d'ells descoberts en el moment de la seva destrucció. Marià Ribas opinava que el temple era d'origen paleocristià (Járrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203).
R. Jàrrega i J.F. Clariana van dur un a terme un estudi posterior dels materials salvats, incidint en la idea de l'existència d'una vil.la romana prèvia.
Com a trista anècdota, recordem:

En aquest darrer acte de destrucció es recolliren alguns pocs fragments ceràmics, els quals en principi es va dir que anirien a la parròquia de cabrera de Mar, on es volia fer un petit museu. La columna de l'altar i la seva taula han arribat als nostres dies mercès a què En Josep Vinyals i Cortés, nebot del propietari, en els anys setanta les va rescatar de la pila de pedres en què havia quedat convertida l'ermita i les traslladà al pati de la rectoria de Cabrera, on es conserven actualment. Jàrrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203.

 Durant els segles XIII i XIV Santa Margarida fou convertit en una casa de deodates, persones que es lliuraven al servei d'un temple o santuari religiós, formant una comunitat i duent una vida senzilla i austera. Segons Carreras Candi (citat per Ribas), el dia 27 de setembre de 1436, un pescador de Sant Genís de Vilassar, anomenat Pere Camps, seguit d'uns companys, enderrocà la porta del temple i s'endugué l'esclau que hi havia per guardar-la, el que fa pensar que ja no hi era la comunitat de deodates (Ribas, II, sessió, pàg. 34).
Durant molt de temps, el 20 de juliol,  s'hi celebrava a Santa Margarida un concorregut aplec, que va anar perdent importància, fins que la capella passà a propietat particular.

Es de lamentar que tan importantes vestigios se pierdan al amparo de la carencia de unas leyes que las protejan con eficacia. Es un ejemplo y la lección nos debe enseñar como evitar que el acervo cultural e historico se destruya. Algo que nos pertenece totalmente, pues son bienes que recibimos del pasado y debiéramos conservar para nuestros descendientes, como muestra de una realidad histórica, que contribuye a formar nuestra identidad como pueblo.
Ahora, la capilla de Santa Margarita de Cabrera de Mar, ya no existe. Fontana, 1989 (citat per Járrega i Clariana, pàg. 209). 


BIBLIOGRAFIA

Marià RIBAS I BERTRAN, "El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de deodates." a II Sessío d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,1985.

Ramon JÁRREGA I DOMINGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Noves consiederacions sobre els materials arqueològics provinents de la capella de Santa Margarida de Cabrera de Mar". XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2000.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Cebrià (o Santa Masrgarida), dins Catalunya Romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Lobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Pàgs. 450-451.

Peces singulars de TS Hispànica del taller d'Abella trobades a Torre LLauder

Bol del taller d'Abella. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

 

"Peces singulars de sigillata hispànica del taller d'Abella trobades a Torre Llauder" és un article que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins -organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria- i que ha sortit publicat enguany.
Des de sempre Clariana ha estat un investigador minuciós de la ceràmica romana d'Iluro i el seu territori, i ho demostra un cop més amb aquesta article, dedicat a algunes peces que, procedents de l'anomenat Taller d'Abella (el Solsonès), s'han exhumat a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).

Un aspecte poc conegut de la producció de sigillata hispànica a Catalunya, durant l'alt imperi romà, fou l'existència de petits tallers que, amb uns productes de qualitat tal vegada secundària, anirien adreçats a abastir mercats locals o de proximitat. (Clariana, XXXI Sessió, pàg. 309).

Entre aquests tallers, doncs estaria la producció d'Abella, estudiada per l'autor en funció de la seva presència a la vil.la romana deTorre Llauder, 13 peces  descobertes en les excavacions dirigides per Marià Ribas.

Els materials del taller d'Abella localitzats a Torre Llauder, tots ells són enquadrables dins la forma Drag. 37, que Mezquíriz va definir com a tardana. Procedeixen de les excavacions portades a termes per l'aleshores Comisaria Local de Excavaciones Arqueológicas del Maresme i sota la direcció de Marià Ribas. Del conjunt de tretze individus identificats, sols disposem de les referències del context arqueològic en quatre exemplars. (Clariana, XXXI Sessió, pàgs. 309 i 310).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

 XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.


Imatges: peces del taller d'Abella exhumades a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).  Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.

Els vidres antics d'Iluro i el seu territori, estudiats per J. F. Clariana (2)

Skyphos procedent d'Iluro. Foto. Joan Francesc Clariana Roig

En una entrada anterior, publicada l'any 2011, comentàvem el treball que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXVII Sessió d'Estudis Mataronins, sobre el vidres antics d'Iluro i el seu territori; es tractava d'un singular conjunt de gran varietat i bellesa.
Clariana tornà a incidir en el tema, presentant un segon treball a la XXXI sessió, que va tenir lloc l'any passat. Publicat enguany, no podem per menys que comentar i incloure aquí el seu estudi.
La seva procedència és diversa:
De la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar): un fragment d'ungüentari amb forma d'amforisc, decorat. Sigles VI o V aC.
De la ciutat romana d'Iluro: un amulet de pasta de vidre opac, datable en el segle I aC., i amb imatges corresponents a la mitologia egípcia: la deessa Hathor a l'anvers, i l'ull d'Horius, l'udjat en el revers; un skyphos de vidre trasl.lúcid i color lleugerament blavós. Datable en l'època dels emperadors August i Tiberi.
De la vil.la romana de la Torre Llauder: procedeixen un fons d'ampolla cúbica amb marca de vidrier i un fragment de vora de vas, amb el cos baix i lleugerament abombat,amb decoració reticulada.

Vidres antics d'Iluro i el seu territori (1)
Vidres antics d'Iluro i el seu territori (2). Treball sencer

BIBLIOGRAFIA

XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.

XXXII Sessió d'Estudis Mataronins

El proper dissabte dia 28 de novembre, a les 5 de la tarda, començarà la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria a l'estatge del Museu Arxiu, carrer de la Beata maria núm. 3. A 2/4 de 8 del vespre, en finalitzar la sessió, està prevista la presentació de la revista Fulls 113 i el volum de la Sessió d'Estudis de l'any passat.

Comunicacions presentades:
L'holocè de Premià de Mar, d' Enric Garcia Francès.
Noves troballes a la vil.la de Gran Via-Can Ferrerons (Premià de Mar, El Maresme, de Ramon Coll Monteagudo.
Marques de terrissaire en terra sigillata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder, de Joan Francesc Clariana.
Pere Puig, àlies Mujal, de pagès a "financer". Argentona, s. XIV-XV., de Enric Subiñà i Coll.
El forn ceràmic de can Maimó (Vilanova del Vallès), de Laura Bosch.
La història de l'austracisya Mossèn Barata, rector de Premià, de Benet Oliva i Ricós.
El rodamón de calella Martín feliu davant de la Inquisició, s. XVIII, de Antoni Llamas Mantero.
Plafons de rajoles polícromes en la decoració del safareig de Cal Conde a Cabrera de Mar, de Joan Francesc Clariana Roig.
Breu regest d'un relligat de documents adquirits pepr la Generalitat de Catalunya i conservat a l'Arxiu  Comarcal del Maresme, d'Alexandra Capdevila Muntades.
Arqueologia industrial del primer ferrocarril peninsular de Barcelona a Mataró (1848), de Xavier Nubiola de Castellarnau.
100 pseudònims mataronins usats pepr periodistes, escriptors i artistes (ss XIX-XXI), de Josep Puig Pla.
Les col.lectivitzacions a Mataró (1936-1939), d'Agustí Barrera.
La formació domèstica al Patronat Escolar Obrer: entre l'educació de les joves obreres i la promoció de les burgeses. Aproximació al rol de les dones, de Montserrat Guerrera i Lluch.
Història dels gegants de Calella i dels orígens de la colla de geganters (1935-1985), de Jordi Amat i Teixidó.
Emili Vendrell i Josep Punsola. Unes poesies, unes cançons, dos exilis, de M. Encarnació Soler i Alomà.
El mapap del patrimoni cultural i natural de Vilassar de Dalt, de Jordi Montllo Bolart.

La terra sigil.lada Hispànica decorada de Torre Llauder (Mataró), un estudi de Joan F. Clariana

11.Vas de perfil sencer, forma 29/37

Continuant el seu ja ample curriculum d'estudis sobre la ceràmica romana terra sigil.lata, Joan Francesc Clariana presentà a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013) una comunicació sobre la TS Hispànica decorada de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), estudi publicat enguany dins el llibre corresponent a aquella sessió.
Aquests estudis ens permeten tenir una àmplia i valuosa informació sobre l'evolució d'aquest "fòssil director", la ceràmica, i per tant sobre l'evolució del jaciment.
Ha ajudat força en el coneixement i estudi de la ceràmica de Torre Llauder el fet que es descobrissin dos abocadors d'escombraries del rebuig domèstic, amb una quantitat significativa de fragments, datats en la segona meitat del segle I dC. (Vegeu Clariana, 2014, pàg. 43).

Veiem que hi ha un predomini clar de les produccions originàries de la zona de la Rioja; del gran centre productor de Tritium Magalum, s'na comptabilitzat un total de tres-cents setanta-quatre indivídus. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Del centre productor de Bronchales (Terol), s'ha identificat, amb reserves, un individu.
Fabricats a les comarques catalanes, s'han identificat exemplars procedents dels tallers d'Abella (Naves), Solsona, Ilerda i un exemplar molt similar als que es fabricaven a Mas d'en Corts (Reus). (Vegeu Clariana, 2014, pag. 43).

La cronolologia dels materials, sobretot de la Rioja (Tritium Magallum), Bronchales, Mas d'en Corts i Ilerda, els podem situar entre finals del segle I i bona part del segle II dC, mentre que els materials del taller d'Abella es poden datar a partir de la meitat del segle II dC. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Quina informació sobre l'economia i la societat romana ens poden aportar les troballes de Torre Llauder?:

Les troballes de Torre Llauder són un exemple del resultat del funcionament del mercat de distribució de ceràmiques fines de fabricació hispànica durant l'època altoimperial romana, més concretament, el ventall cronològic que aquí tenim representat i que abasta una seqüència que aniría des de finals o darrer quart del segle I dC., tot el segle II i fins el segle III. És evident que existirien unes rutes a través de les quals haurien arribat a Torre Llauder els materials que hem vist. Tal com haviem apuntat anteriorment, una bona part del comerç s'efectuaria per via maritima, especialment les ceràmiques provinents de Tritium Magallum haurien seguit la ruta de l'Ebre, i posteriorment la ruta costanera. (Clariana, 2014, pàg. 46).

L'elevat nombre d'exemplars trobats, sols pot tenir l'explicació en el fet que, a Torre Llauder, els propìetaris i habitants gaudirien d'una posició benestant fora del comú pel que fa a les vil.les romanes d'aquell moment. Aquuesta opulència s'ha vist també en la troballa de tota mena d'objectes i en el fet que la vil.la estigués pavimentada amb mosaics. (Clariana, 2014, pag. 46).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Apunts sobre la "Sigillata" hispànica decorada de Torre Llauder" , a XXX Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2014. Pags. 43 a 60.

12.Vas de perfil sencer, forma 29/37

21. Vas de perfil sencer, forma 37 b

22.Vora d'un gram bol de la forma 37-b

23.Fragment d'un fons de bol hemisfèric, forma 37

Els panys de porta de Mataró: un reflex de la història

Pany de porta de la casa núm. 60 del carrer de l'Esplanada de Mataró, enderrocada fa dos mesos. La forma correspon a un escut real borbònic. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Acaba de sortir publicat un article signat per  Francesc Navarro Bonamusa i Joan Francesc Clariana Roig, i que havia estat presentat en la Sessió d'Estudis Mataronins corresponent a l'any 2013. Un treball força interessant sobre els panys de porta antics de Mataró, tant més valuós perquè en poques dècades n'han desaparegut alguns de la vista.
El punt de partida de l'article és una recopilació, començada l'any 1972, de les plaques externes o escuts dels panys del casc antic mataroní, i sobre la que l'any següent (1973) es va publicar una petita ressenya en el Butlletí de l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Pia Santa Anna.
Expliquen els autors de l'article que la propera data -en aquell moment- de 1914 que significà el tres-cents aniversari la fi de la Guerra de Successió a Catalunya, els va animar a recollir i reestudiar la documentació recollida en els anys setanta. La majoria de panys pertanyen a l'època barroca.
Clariana i Navarro han agrupat els escuts segons la seva simbologia, resultant tres modalitats:
-Ideologia política
-Simbologia religiosa
-Peces singulars (difícils d'encaixar)
Dins la simbologia política estan aquells que representen l'àliga bicèfala, símbol de la casa dels Àustries i els que semblen representar la flor de llis o dos lleons rampants en els extrems d'un escut (símbol de la casa dels Borbons).
Els símbols austracistes són, com senyala l'historiador Josep M. Pellicer, habituals en aquells llocs on va estar l'emperadriu Elisabeth Cristina de Brunswick.
No obstant, els autors expliquen els seus dubtes referent a aquesta classificació (Àustries o Borbons), pel fet que persisteix en èpoques posteriors.
Pel que toca a la simbologia religiosa, expliquen els autors que se'n troben de tres classes:
-Els que representen un cor, que es poden associar a la Confraria dels Dolors, molt important a Mataró durant l'època del barroc.
-Els que representen l'anagrama de la Mare de Déu o sigui, les lletres M i A entrellaçades.
-Un tercer model que correspondria a un pany desaparegut del Camí Ral i que representava una estilització de la simbologia de Sant Elm o Sant Telm
Referent als panys singulars, destaca un que representava una esfinx que ha caçat una serp.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

BIBLIOGRAFIA

Francesc NAVARRO BONAMUSA i Joan Francesc CLARIANA i ROIG,  "Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història" a  XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2014. Pàgs.  137 a 156.

XXXI Sessió d'Estudis Mataronins

El proper dissabte 29 de novembre, a les 17 hores i a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró), s'iniciarà la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins, organitzat pel mateix Museu Arxiu, i que recull estudis sobre arqueologia i història de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades són les següents:

Què se'n va fer dels "Quatre boigs de Mataró"? per Francesc Masriera i Ballescà.
Esteve Albert i Corps: l'occitanista, per Jaume Vellvehí.
Centenari Esteve Albert (1914-2014). Apunts del seu pensament polític i social, per Josep Puig i Pla.
Els materials inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jordi Malé.
Catalogació de l'arxiu històric de l'Associació de Pessebristes de Mataró, per Albert Dressaire Gaudí.
La Guerra Civil a Arenys de Mar (1936-1939), per Jordi Amat i Teixidó.
Dos metges en temps de guerra (1936-1939). Frederic Duran i Norman Bethune, per Agustí Barrera,
La casilla de peons caminers de Dosrius durant la Guerra Civil, per Daniel Daví i Salvanyà.
L'establiment de l'ensenyament del tall i confecció a l'escola d'Arts i Oficis de Mataró, per Montserrat Gurrera.
Projecte de restauració i digitalització del mapa parcel.lari de Cabrils (El Maresme), del segle XIX, per Laura Bosch.
Alguns aspectes de Cabrera durant el segle XVIII, per Enric Subinyà i Coll.
De Jesús a Al.là. La Inquisició contra el renegat Carlos Chapa. Mataró, 1727, per Antoni Llamas Montero.
Els trànsfugues del setge 1713/1714 al maresme: Milans d'Arenys, Matas i Lapeira de Mataró i Massiques de Vilassar, per Benet Oliva i Ricós.
Cartografia náutica dels segles XVI-XVII relativa a la costa de llevant que inclou el Maresme, per Antoni Martí i Coll.
Tractament arxivístic del subfons Arxiu del Rector custodiat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jennifer Rodríguez Romero.
Hipòtesi sobre la procedència i arribada de la imposta bizantina trobada a la basílica de Santa Maria de Mataró, per Ruth Garcia i López.
Sobre alguns vidres antic d'Iluro i el seu territorium (II), per Joan Francesc Clariana.
Peces singulars de sigil.lata hispànica dels taller d'Abella trobades a Torre Llauder, per Joan Francesc Clariana.
Prehistòria de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme), per Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.

Marques de sigil.lada aretina provinents de Torre Llauder

Ivnivs. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Ateivs. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

M. Perennivs (?). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Joan Francesc Clariana Roig afegeix un nou estudi al seu ja extens currículum sobre les diverses formes de ceràmica -i altres restes- provinents de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), en aquesta ocasió sobre les marques de terrissaire sobre ceràmica aretina, estudi que va presentar com a comunicació a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins, celebrada el 24 de novembre de 2012, amb el títol "Marques de terrissaire en Terra Sigillata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder".
En el resum publicat enguany pel Museu Arxiu de Santa Maria, organitzador de les ja veteranes sessions, podem llegir:
"Enguany, aprofitant també l'avinantesa del moment d'actualitat que viu la nostra ciutat amb motiu de l'exposició que, sobre la vil.la romana de Torre Llauder, ha realitzat el Museu de Mataró, creiem oportú presentar una altra comunicació sobre marques de terrissaire trobades en aquesta vil.la, en aquest cas són les produccions itàliques/aretines. Bona part d'aquestes marques, sabem que, cronològicament, vindrien a coincidir amb la fase final de la figlina o taller d'àmfores i la posterior construcció dels fonaments de la vil.la, les restes de la qual encara veiem. Bàsicament provenen de l'excavació de Marià Ribas, concretament de les dues campanyes que va efectuar entre els anys 1961 i 1969. També hi ha materials trobats en les neteges de l'any 1980, i en les excavacions que s'efectuaren amb motiu de la restauració dels mosaics, així fins a l'actualitat en que s'han anat succeint les diferents campanyes atqueològiques." Clariana, 2013, pàg. 57
Continua l'autor el seu treball amb un exhaustiu inventari de les vint-i-set peces trobades, fabricades majoritàriament de l'època dels emperadors Augusr i Tiberi, inventari seguit d'un seleccionat material gràfic. Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigil.lata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder." a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins. 24 de novembre de 2012. Resum de les comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. Mataró, 2013.

XXX Sessió d'Estudis Mataronins

El dissabte dia 23 de novembre començarà, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Tres dècades són ja dedicades a aquesta meritòria tasca, per part del Museu Arxiu, que permet exposar i conèixer la feina de molts estudiosos interessats per la història i l'arqueologia de Mataró i del Maresme.
Aquestes són les comunicacions presentades enguany:
-Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar, el Maresme). Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.
-Actuació de salvament d'unes restes arqueològiques a can Ricard (Cabrera de Mar). Josep Vinyals i Cortés.
-Apunts sobre la Sigillata hispànica decorada de Torre Llauder. Joan Francesc Clariana i Roig.
-La col.lecció de pergamins dels Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Enric Subiñà i Coll.
-Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme). Un nou atemptat al patrimoni històric? Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera i Jordi Montlló.
-Notícia sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). Joaquim Graupera i Graupera.
-Els dirigents de Mataró: els Jurats de la Universitat. 1454-1714. Jordi Montoro i Maltas.
-Una aproximació a les estratègies familiars dels Arquer de Mar i els Arquer de Munt a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntadas.
-Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història. Joan Francesc Clariana i Francesc Navarro i Bonamusa.
-Estudi per a la identificació iconogràfica de les teles de la Sala de Juntes de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró. Ruth Garcia López.
-Intervenció arqueològica al mercat del Carme, antiga Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l'Estrella de Vilassar de Dalt. Gonzalo Berger, Benet Oliva i Marc Pons.
-El procés del mataroní José Puch a la inquisició de Saragossa. 1758. Antoni Llamas i Mantero.
-Biografia d'un diputat mataroní del segle XIX: Joaquim Martí i Andreu. Antoni Martí i Coll.
-La fundació del col.legi Valldemia: un projecte d'ensenyament de l'èlit a mitjan del segle XIX. Montserrat Guerrera i Lluch.
-Correspondència inèdita: cinc cartes de Terenci Thos i Codina a Marià Aguiló Fuster. Jaume Vellvehí i Altimira.
-El tresor de la Mercè. Una vida a partir dels records. Jaume Bruguera i Castellnou.
-La coetera de ca l'Amat (Cabrils, el Maresme). Contribució a l'estudi d'un bé patrimonial pooc conegut dins la Serralada Litoral. Laura Bosch i Jordi Montlló.
-Joaquim Soler i Moreu, un mataroní pioner del cinema català desconegut. M. Encarnació Soler i Alomà.
-L'heroïcitat d'Enric Blanco a bord de l'Evalú. L'extraordinària rebuda de Mataró a l'aventurer català. Nicolau Guanyabens i Calvet.
-Efemèrides d'Arenys de Mar: el dietari de Jacint Arxer (1936-1939). 1ª part. Jordi Amat i Teixidó.
-Diari Llibertat. Òrgan oficial antifeixista del Consell Municipal. Agustí Barrera.

La XXX Sessió d'Estudis Mataronins tindrà lloc el dissabte 23 de novembre de 2013 a partir de les 17 hores, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Carrer de la Beata Maria, núm. 3. Amb la col.laboració de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Mataró.

Marques de terrissaire en terra sigil.lada hispànica de Torre Llauder, un estudi de Joan F. Clariana

Joan Francesc Clariana Roig és un expert en ceràmica romana, a la que ha dedicat anys d'estudi, especialment pel que fa a la terra sigil.lada, la terrissa més destacada d'època imperial, i sobre la que ha publicat un bon nombre d'estudis, molts d'ells centrats en les troballes de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), ja que va ser codirector de les excavacions, amb la Dra. Marta Prevosti, durant els anys 80.
Amb motiu de la XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins, corresponent al 2011, ha publicat ara un breu pero acurat estudi: "Marques de terrissaire en terra sigillata hispanica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, el Maresme).
Tal i com ell mateix explica al principi del seu treball, la publicació coincideix amb el 50è. aniversari de la descoberta de Torre Llauder per part de Marià Ribas i el seu equip, l'any 1962.
Però també aquest any és el de una molt sentida pèrdua per part del món de l'arqueologia, la del Dr. Joan Bonamusa i Roura, en homenatge al qual, li dedica aquest estudi.
Tal i com explica Clariana, Torre Llauder ofereix un notable conjunt de terra sigillata, en les seves diferents variants: itàlica/aretina, sudgàl.lica, tardoitàlica, hispànica i africana "A". (Pag. 1).
Destaca, però, el lot de hispànica, tant llisa com decorada, procedent dels tallers de La Rioja, concretament de Tritium Magallum, un dels centres terrissaires més importants d'occident. Un 90 per cent de les marques de T.S. Hispànica estudiades per Clariana procedeixen d'aquell indret.
Molt probablement Torre Llauder, considerada la vil.la romana -entre les conegudes- més sumptuosa de la comarca, disposava d'un petit port a prop, i les produccions de La Rioja devien distribuir-se gràcies al riu Ebre, llavors navegable, i després per la via marítima.  (Pag. 5).
Els tipus prodominants són les copes de mida reduïda, destacant la forma Dragendorff 27. (Pag. 6)
L'autor estableix la cronologia del grup de peces estudiades entre el 50 i el 150 d.C., època de màxim esplendor dels tallers de La Rioja. (Pag. 7).
Destaca:
 "un fragment de fons de copa, possiblement de la forma Drag. 27 (Ribas 1966, 28, 12 i 32, 1), amb la marca de cartel rectangular on consta "O A^E FIR fent nexe l'A amb l'E. Entre altres podria correspondre, malgrat que li falti el traç esquerre de la V, al terrissaire Valerius Firmus. Tampoc es poden descartar altres lectures més dubtoses, com Aemilius Fla(...), de Tritium Magallum (?), Cinus Aemilius (Solovera-Garavito, 1986, 121, 10) o Aemilius Firmus, si bé aquest darrer ,que tinguem notícia, no s'ha trobat, fina ara, documentat. En aquest sentit, el mal estat de conservació de la marca ajuda poc. Al dessota del vas presenta restes d'una inscripció feta post coctionem, on es llegeix "IM RIIM IO^IV RIISTTVUIT" (In rem Iovi restituit), possiblement interpretable com "I(...) M(...) va restituir-ho a Júpiter", tal vegada fent referència a a una libació, o ofrena, a aquesta deitat. Altres interpretacions serien, una, en sentit d'interpretar que el semnicercle que apareix al costat esquerre del segon traç vertical de la primera M fos equivalent a una P retrògada. aleshores podria tractar-se de l'abreviatura d'Imperator i, l'altra seria suposar que IM és l'abreviatura d'IMMVM i, aleshores, es podria traduir aproximadament com "va restituir a Júpiter la cosa més gran". En les parets exteriors del vas també s'aprecien dues línies d'un altre grafit incomplet. Gl.: S-37, semibrillant; P.: M-47, de fractura terrosa, amb presència de punts blancs i vácuols. Ref. TLL. 5.176." (Pags. 3 i 4).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
Fotografia: Peu de copa amb una inscripció possiblement dedicada a Júpiter. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.

XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins

El proper dissabte, 19 de novembre a les 17 hores, començarà al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la XXVIII Sessió d'Estudis Mataronis. Les comunicacions presentades són les següents:
Marques de terrissaire en terra sigillata hispànica de la vil.la romana de Torre Llauder, per Joan Francesc Clariana i Roig.
L'entorn natural i social a Òrrius fins al segle XI, per Josep M. Roqué i Margenat.
La guerra civil catalana al Baix Maresme (1462-1472), per Joaquim Graupera i Graupera.
L'aigua a Argentona. Establiments, plets i conflictes (s. XVI-XIX), per Enric Subiñà i Coll.
Les estratègies familiars de la casa Bellsolell de la Torre a l'època moderna, per Alexandra Capdevila i Muntadas.
Alguns fragments de la història de Premà de Mar, per Ramon Coll Monteagudo i Juan Gómez Vinardell.
Negocis cortesans durant la guerra de Successió.
els butlletins del col.legi Valldemia: Un novedós mitjà de comunicació entre escola i famílies. Primers anys (1868-1869), per Montserrat Guerrera i Lluch.
Glossa d'un poema de Silví Thos i Codina. (Problemes sobre el redreçament del català com a llengua literària), per Antònia Martí i Coll.
Manuscrit de la sarsuela inèdita La gran via de Mataró. Un retrat de la ciutat al tombant del segle XIX, per Jaume Vellvehí i Altimira. El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra Civil a Arenys de Mar, pel grup Búnquers Arenys.
Consideracions sobre la violència a la reraguarda del Maresme (1936-1939), per Jordi Amat i Teixidó.
Joaquim Puig i Pidemunt: català, comunista i resistent, per Agustí Barrera.
La momerota, figura festiva de Mataró. Antecedents i recreació, per Nicolau Guanyabens i Calvet.
25 anys del grup d'Història del casal (1986-2011), per Antoni Llamas i Mantero.
El mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Premià de Mar (El Maresme), per Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch Martínez.