La vil·la romana de Torre Llauder (Mataró), ha estat un jaciment desafortunat, en paraules del doctor en arqueologia Joaquim Garcia Rosselló en una conferència, organitzada per les Aules Senior de Mataró, de la que podeu llegir un extens resum en aquest mateix bloc.
El que avui és Torre Llauder, en la antiguitat va ser una gran vil·la, de la que ens ha quedat una petita part de la pars urbana o residencial, que és la que avui molts coneixen, i del que ens resta, sens dubte els mosaics del paviment són el més significatiu. Descoberts, excavats i estudiats en el seu inici per Marià Ribas i Bertran amb el seu grup de col·laboradors en els anys 60, ha estat posteriorment objecte de diverses excavacions al llarg de dècades. Les restauracions dels mosaics han estat a carrec dels experts Josep Pedro i més tard, Isabel Parra. En l'actualitat estan protegits per una carpa, el que no deixa de ser una solució precària.
El Grup d'Història del Casal de Mataró, en el número de la revista núm 102 (2023) Felibrejada, va publicar un exhaustiu i minuciós estudi d'aquests mosaics fet per doctor en arqueologia Joan Francesc Clariana. Essent però un treball dirigit als experts en format electrònic, l'abril de 2026 l'entitat ho va publicar en format llibre (monogràfic 106), a fi que estigués a disposició també del públic interessat, edició en la que varen col.laborar el Grup d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) i l'Ajuntament de la ciutat. La doctora Marta Prevosti Monclús ha redactat el pròleg.
Es tracta d'una acurada edició, amb fotografies i reconstruccions dels mosaics que ens permeten veure la seva bellesa. L'autor ha buscat paral.lels de cada un d'ells, a Hispània i a tot l'Imperi. Un treball de dècades.
Una vil·la romana de les característiques de Torre Llauder, no era només una residència, era també una mostra de la riquesa, poder i bon gust dels propietaris. Com senyala Marta Prevosti en el pròleg, i el mateix Clariana, a més dels mosaics, hi havia belles pintures murals, escultures, mobiliari, teles i altres objectes. Una part de la vil·la tenia un caràcter semipúblic, oberta a les visites, on es rebia la gent, se celebraven banquets, festes... mentre que la resta estava reservat a la familia (1). Cal tenir en compte també, que desconeixem la seva pars rustica, avui desapareguda pel pas del temps i la febre urbanística.
A partir d'una entrada i d'un fals atri, s'accedia a una estança, pavimentada amb un mosaic opus tessellatum que ostenta en en centre un enorme emblema circular: 5,45 m. Aquest estança fou al principi identificada com un tablini, però la teoria actual és que fou una gran sala de recepció. Veiem més estances igualment decorades amb la mateixa tècnica. Amb les limitacions que ens permet aquesta entrada de bloc, comentarem de manera molt resumida el que ha escrit l'autor sobre aquest mosaic, classificat amb el núm 1. La seva excavació,com ja hem dit, va començar per Ribas i el seu equip, i va ser el 31 de març de 1961, divendres sant.
"En la decoració veiem un gran cercle central compost d'elements geomètrics i el camp reomplert de quadrilòbuls de peltes. Aquest cercle o medalló central seguiria un esquema compositiu que es coneix com a "laberint circular" i componia un total de setanta-dos elements decoratius, de formes geomètriques, que estaven integrats dins un gran cercle tancat per una faixa o sanefa de trena de dues cordes i emmarcat per un ribet dentat o denticulat. També vam poder observar com, aquest gran cercle, estaria descentrat respecte el marc rectangular que delimita el camp del mosaic.
Es desconeix la decoració de l'hexàgon central, no obstant no seria desencertat suposar que hi aniria un emblema en opus vermiculatum, possiblement representant a Medusa o al déu Bacus, els quals per la freqüència són els més representats per a decorar centres els de mosaics. No obstant no es poden descartar altres decoracions.
Entre els elements decoratius que composen en gran cercle, bàsicament hi veiem vuit peces amb decoracions diferents: tres quadrats, hexàgons, dos triangles, rombes i les porcions de cercle (entre l'hexàgon i el quadrat) que passem a descriure" (2)
¿Tenien les figures geomètriques alguna significació? No podem saber si era així, o tenien caràcter purament decoratiu.
Veiem ara, resumides per nosaltres, alguna d'aquestes figures decoratives, explicades per Joan Francesc Clariana del mosaic núm. 1. Fotografies de l'autor.
1.1. Quadrat envoltat d'una trena simple de dues cordes i centre amb un trenat de quatre cordes. Colors verd i groc:
1.2. Quadrat envoltat de trena de quatre cordes i amb el quadre del centre reomplert de quadrats sobre la punta, circumscrits fent gradació de colors:
1.5. En el centre presenta un nus de Salomó
dins un quadre denticulat vermell, circumscrit dins un element octogonal.
1.6. Triangle exterior decorat amb mig nus de Salomó dins un fons de triangle negre, compost per una línea denticulada negre sobre fons blanc.
1.7. Triangle interior decorat amb una fulla de tres pètals sobre fons blanc, que tanca amb una línea roja.
Divisió del mosaic segons elements decoratius:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, Els mosaics romans de Torre Llauder. Pròleg de Marta Prevosti Monclús. Grup d'Història del Casal de Mataró. Felibrejada, 106. Mataró, 2026. 125 pàgs.
(1) Podeu veure uns descripció de la vil·la en els dos primers enllaços.
(2) Clariana, Els mosaics romans...pàgs. 21 a 25.
Enllaços:
Torre Llauder: el luxe romà a Mataró, detall a detall. (Grup d'Història del Casal).
