Convocatòria del 61 Premi Iluro 2019

La Fundació Iluro de Mataró ha convocat el 61è Premi Iluro de monografia història, humanitats i ciències socials, que premia o bé treballs centrats en Mataró i/o la comarca del Maresme, o que, en qualsevol altre àmbit territorial, hi tinguin una presència destacada o un interès important.
A la web: premiluro.cat trobareu les bases d'aquesta convocatòria, així com un extens dossier de premsa.

Lliurament del Premi Iluro 2018 a Joan Giménez Blasco,
per la seva monografia:
“Mataró 1939-1945, La repressió – Paissatge humà després d’una guerra”

 

Joan Giménez guanya el Premi Iluro 2018

L'historiador Joan Giménez ha estat guardonat per tercera vegada amb el Premi Iluro, que enguany celebra la seva 60 edició. El treball de Joan Giménez porta per títol: "Mataró 1939-1945, la repressió - paisatge humà després d’una guerra", i està dedicat a la repressió franquista de postguerra.
Podeu veure més informació a la web de la Fundació Iluro.

Convocat el 60è Premi Iluro

La Fundació Iluro ha convocat per enguany la 60 edició del Premi Iluro de Monografia Històrica, que amplia el seu àmbit territorial i temàtic: els treballs podran referir-se a la història, les humanitats o les ciències socials, sobre Mataró i la comarca del Maresme, o de caràcter més general, però que Mataró o la comarca del Maresme tinguin presència destacable.
Podeu trobar informació i les bases de la convocatòria en la web de la Fundació Iluro
Podeu llegir una nota de premsa de la Fundació sobre el premi Iluro 2018, clicant aquí.

Nota de premsa de la Fundació Iluro

Enric Subiñà guanya el XII Premi Burriac

Font: Maresme Medieval

Enric Subiñá, doctor en història medieval, i autor de nombrosos estudis, ha guanyat el XII Premi Burriac de recerca històrica i social d'Argentona, amb un treball titolat "Els Lladó d'Argentona. Una munió de nissagues". Subiñà ha guanyat ja el Premi Burriac en dues ocasions anteriors. L'actual sobre el llinatge delsl Lladó té el seu orígen en un altre estudi de Francesc Lladó presentat al premi l'any 2011 que no obtenir el guardó.
Podeu trobar informació sobre aquest esdeveniment en el bloc de Joaquim Graupera Maresme Medieval.També a la web de l'ajuntament d'Argentona.

Enric Subiñà. Font: Ajuntament d'Argentona

Convocatòria del Premi Iluro 2017

La fundació Premi Iluro de monografia històrica, convoca el corresponent a aquest any, 2017.
Podeu trobar les bases de la convocatòria i tota mena d'informació sobre aquest esdeveniment, així com informació sobre premis anteriors, a la web de la fundació Premi Iluro.

Convocat el Premi Iluro 2016 de Monografia Històrica

Com cada any, la Fundació Iluro de Mataró, convoca el Premi Iluro de Monografia Històrica, obert a tots aquells investigadors que pensin poden aportar el seu treball a la història, arqueologia, art, geografia, economia, folklore, etc. de Mataró i de la comarca del Maresme.
Podeu trobar les bases de la convocatòria en la web de la Fundació Iluro



 

Francesc Forn Salvà rep el premi Iluro amb un estudi sobre la Guerra de Successió

L'historiador Francesc Forn Salvà va obtenir el 57 premi Iluro amb el seu estudi La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714. Aquest investigador, vinculat al Museu Arxiu d'Arenys de Mar, ja va obtenir un accèssit el 2009 amb el seu treball Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva.
A més, el jurat va atorgar un accèssit a Enric Puig i Giralt per Rock i cultura pop a Mataró.
Podeu llegir una entrevista amb Francesc Forn en el Punt Avui.


Altres entrades sobre l'autor en aquest blog: Viure i sobreviure en el segle XVI a la Marina de la Selva
La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt

Premi Versatile Blogger a "Les muralles d'Ilturo"

Hem tingut l'honor de rebre de part d'en Gonzalo Berger, el premi Versatile Blogger, que s'atorga de blocaire a blocaire. Des d'aquí li manifestem el nostre agraïment, i també la nostra sincera felicitació, pel seu bloc d'història Pedra i paper
Les bases del guardó són aquestes:

El Versatile Blogger més que un premi, en el seu sentit literal, és un reconeixement que un blocaire atorga a un altre. Segons les normes del guardó, cal que el blocaire premiat:

1. Doni les gràcies al blocaire que li ha atorgat

Fet a través del correu electrònic, Twitter, deixant un comentari al seu bloc i en aquesta entrada.

2. Inclogui l’enllaç de qui ha concedit el guardó al bloc guardonat
3. Presenti en un post un llistat de 15 blocs mereixedors del mateix reconeixement
4. Contacti els editors dels blocs seleccionats per informar-los que han rebut el premi
 Ens demanen doncs, que concedim el guardó a 15 blocaires; serà difícil que en alguns no coincidim, tenint en compte que escriviem sobre una àrea similar, però aquí està la nostra llista:

Maresme Medieval
La Brolla d'en Toni
De tant en tant trobo pedres
La Raconera
La Veu del Roure
Albert Calls
Fundació Burriac
El món dels bolets
Animus provocandi
Esquitxos
Serra del Montnegre
En Roc a la cuina
Notes de Balsareny
Biblioteca Ilturo
Dones de Cabrera de Mar d'Ones

Ja estan avisats els corresponents editors!

Joan Giménez guanya el Premi Iluro 2012 amb un treball sobre Mataró i el mar

"Economia marítima i conflictes socials a la província de Mataró 1750-1870", de Joan Giménez Blasco va obtenir el Premi Iluro 2012 (54 edició), convocat per la Fundació Caixa Laietana i dotat amb 9.000 €, un estudi de la intensa relació de la ciutat de Mataró amb la mar, i per realitzar el qual va recórrer arxius de tota Espanya. És la tercera ocasió en que Giménez obté el premi, ja que també ho va fer els anys 2000 i 2004.
El jurat va concedir també un accèssit, dotat amb 2000 €, a Rafael Luque, per "La Junta de Reformes Socials de Mataró. 1900-1923", sobre les relacions patrons i obrers al Mataró de les primeres dècades del segle XX.
El premi fou presentat, com és habitual, pel president de la Fundació Caixa Laietana, Josep Ibern, seguit de les paraules de Joaquin Pera, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i vinculat a l'arqueologia del Maresme. El Dr. Pera va parlar de l'arqueologia catalana en general, va destacar el valor econòmic que genera i pot generar el patrimoni, fent especial incidència en Mataró, a qui va convidar a lluir el seu sense complexes.
Joan Giménez va recordar la importància vital que havia tingut el comerç marítim per Mataró i la seva industrialització, i va tenir unes paraules de record per la seva sogra, traspassada el dia anterior.
Antoni Pladevall va destacar la qualitat i la importància que tenien tots els treballs que aspiraven al premi, especialment un sobre l'arquitectura gòtica al Maresme.
L'alcalde de Mataró, Joan Mora, va tancar l'acte demanant a l'entitat patrocinadora, Caixa Laietana, que commemorés els 150 anys de la seva existència atorgant tres premis, com s'havia fet amb motiu dels cent anys.
Tant Joaquim Pera com Josep Ibern van tenir paraules de record pel desaparegut Joan Bonamusa, guanyador fa dos anys d'un accèssit amb el seu treball: "De la Civitas d'Iluro a Alarona".
No van faltar en l'acte les protestes dels afectats pel tema de les preferents.
Fotos: Joan Francesc Clariana i Roig.
De baix a dalt: Parlament de Joan Giménez; parlament de Rafel Luque; parlament de Joaquim Pera; d'esquerra a dreta de la taula: Antoni Pladevall, Joan Mora (Alcalde de Mataró)  Josep Ibern (Fundació Caixa Laietana) i Joaquim Pera.

54a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica

El proper dimarts, 30 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc a l'Ateneu de la Caixa Laietana de Matarò, el lliurament del 54 Premi Iluro de monografia històrica, amb una conferència del Dr, Joaquim Pera Isern, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de l'UAB, que tractarà del tema: "L'Arqueologia Catalana vista des de Mataró. Evolució i perspectives pel segle XXI".

Premis Liebster

Jordi és autor d'un bon bloc dedicat a l'arqueologia, la història i l'excursionisme: "De tant en tant trobo pedres".  M'envia un missatge dient que he rebut el premi Liebster, que es concedeixen els blocaires i he de dir que és per mi una alegria i una honor.

No em sembla malament, ja que a la xarxa, hi ha treballs admirables, de blocaires que empren hores i hores desinteressament, per amor a l'art, a la cultura o al que sigui que estimin. Reconeguem-ho doncs.
Per participar-hi és necessari seguir unes bases, que són les següents:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t'ho ha atorgat.

2.- Nominar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- Demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

Ara em toca escollir a mi, i és ben difícil, de ben segur me'n deixaré algun; posats a triar, he optat pels blocs de temàtica cultural, i aquesta és la meva llista:

Maresme Medieval, de'n Joaquim Graupera, bloc d'investigació sobre la història, l'art i l'arqueologiua medieval, amb acurats textos i imatges.
Esquitxos, el bloc d'un bon poeta, en Rafel Meyerhofer, que val la pena seguir, molts se sentirant identificats amb els sentiments que ell hi expressa.
La veu del roure, de l'escriptora de Cabrera de Mar, Sílvia Tarragó Castrillon; a mes d'exercir la crítica literària per amor al llibre, és autora d'un llibre que porta el mateix nom del bloc, on hi recrea els boscos màgics de Cabrera
Serra del Montnegre, d'en Dani Rangil: unes terres històriques i legendàries.
Sargantanes i Dragons :Val la pena veure les espléndides imatges que l'Emboirat capta sobre la fauna de la seva terra valenciana.

És clar que són lliures acceptar el premi o no! Sigui com sigui, felicitacions per la seva tasca.

La ciutat d'Iluro/Alarona a la baixa antiguitat, descrita per Joan Bonamusa

El llibre del doctor en arqueologia Joan Bonamusa i Roure, De la civitas d’Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona). Entre la Tetrarquia i els carolingis, guanyador de l’accèssit del premi Iluro 2010, és també la seva tesi doctoral. Es tracta d’un llibre monumental, molt ben documentat, que per altra banda, opinem, resumeix tota una vida dedicada a l’arqueologia i a la història.

Tal com el mateix llibre explica, el mataroní Joan Bonamusa (n.1933), va iniciar-se en l’àmbit de l’arqueologia en el grup “Marià Ribas”, que va constituir la base de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, a través de la qual va participar en diferents excavacions, estudis i publicacions; fou un dels creadors dels “Quaderns d’Arqueologia i Història”, que després donaren pas a la revista “Laietània”, del Museu de Mataró; participà, entre d’altres, en l’excavació del poblat ibèric de Burriac i la necròpoli de Can Rodon de l’Hort (Cabrera de Mar) de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), com a coordinador en la dels Caputxins (Mataró), i com a codirector en la de Can Modolell (Cabrera de Mar).

L’activitat arqueològica i els estudis històrics al Maresme, s’ha desenvolupat extraordinàriament les darreres dècades, des del restabliment de la Generalitat de Catalunya. Joan Bonamusa ha participat doncs en aquesta tasca comuna, i com a persona que creu en el treball d’equip, cita al llarg de la seva obra a tots aquells que l’han ajudat a desenvolupar el seu treball sobre el Mataró de l’anomenada antiguitat tardana.

Una època fins fa poc, mal coneguda, i alhora apassionant, per la qual cosa s’ha d’agraïr l’esforç de l’autor per treure-la a la llum; i més quan no es limita a la pròpia ciutat, sino a tot el seu entorn, al que avui constitueix el Maresme, o bona part d’aquesta comarca.

No pot ser més apassionant pels historiadors una època fins fa poc, com deiem, mal coneguda, en la qual es va viure una profunda crisi econòmica, política, religiosa, militar; es va veure també la fi d’un Imperi que havia durat segles; l’adveniment del cristianisme i la prohibició dels antics cultes que havien dominat Europa; es varen patir nombroses invasions: pobles germànics, musulmans, francs.

Joan Bonamusa utilitza les fonts abastament les fonts arqueològiques, documentals i erudites, situant a més a més la ciutat d’Iluro/Alarona, en el context del seu temps, dins dels esdeveniments històrics; completa la obra amb una excel.lent, per aclaridora, documentació gràfica, i amb un apèndix amb una àmplia documentació.

El temps en que es desenvolupa va des de l’anomenat Baix Imperi romà (segles IV-V) i acaba amb l’arribada dels francs, que incorporen l’Afrany (Catalunya Vella) al seu imperi, com a Marca Hispànica.

Situa l’autor la ciutat en els seus orígens, el segle I aC., un oppidum civium romanorum que pren el nom, Iluro, de la propera Ilturo (Cabrera de Mar); ens fa conèixer i viure el que era una ciutat romana, amb el seu comerç, el fòrum, el mercat, les muralles, el clavagueram (val la pena veure, per exemple, les recreacions del macellum o mercat, o de la porta d’una muralla, aquesta darrera segons el grafit d’un fragment d’atuell ceràmic) , i progressivament ens porta fins al moment de la crisi, l’anomenada “crisi del segle III”: conflictes, invasions, canvis econòmics, devallada de les ciutats, ruralització, ...en arribar al segle V veurem la transformació profunda que ha sofert la ciutat d’Iluro/Alarona, com totes les del seu context, canvis urbanístics, adveniment del cristianisme, amortització de la xarxa del clavagueram; així mateix, a l’àrea rural d’Iluro, les vil.les consagren la major part del seu espai a l’agricultura, en una societat que progressivament es va fent més autosuficient, i que va fins a la concentració de la propietat (els fundi) i la creació de vincles de dependència “protofeudals”.

De la mà de Bonamusa coneixerem l’aparició dels vici, orígen de molts pobles actuals, així com el paper cada cop més determinant del cristianisme i de l’Església. A partir del segle VII, veurem el cessament definitiu de les relacions amb el nord d’Àfrica, símptoma possiblement d’una profunda crisi.

Al regne visigòtic li seguirà l’arribada de l’Islam a la península (711), en una ocupació ràpida que l’autor atribueix sobretot a l’establiment de pactes, i ben aviat, a la Catalunya vella (785, conquesta de Girona) els francs establiran la Marca Hispànica com a frontera sud de l’imperi carolingi, dins la qual quedarà inclosa el que resta de la ciutat d’Ilturo/Alarona.

Un accèssit del “Premi Iluro” que, al nostre modest entendre, seria veritablement  mereixedor del màxim guardó.

Joan Bonamusa i Roure, De la civitas d’Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona). Entre la Tetrarquia i els carolingis. Accèssit Premi Iluro, 2010. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró 2011.(971 pags.)

Fotografia: Joan Bonamusa (esquerra) i Joan Noé a Can Modolell, en els temps en que aquell era codirector de les excavacions; al fons, la masia de Can Bartomeu.

Presentació del llibre de Joan Bonamusa, guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010

El proper dijous, 5 de maig a les 19,30 hores, a la Sala de l'Ateneu de la Caixa Laietana de Mataró (C/ Bonaire, cantonada amb la Riera), tindrà lloc la presentació del llibre guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010, De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) entre la tetrarquia i els carolingis, del Dr. Joan Bonamusa Roure.
Aquesta presentació anirà acompanyada d'una conferència de la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, conferència que porta per títol: "Bonamusa per Mataró".
En la fotografia: Joan Bonamusa el dia de la lectura de la seva tesi doctoral.

Argentona al segle XV, un estudi d'Enric Subiñà i Coll

Enric Subiñà i Coll guanyà el premi Burriac 2008 amb aquest estudi titulat: "Argentona al segle XV. Terra de remences", que fou també la seva tesi doctoral, ditigida per la doctora en història medieval, Coral Cuadrada, que també prologa el llibre. Per dur-lo a terme ha consultat una nombrosíssima documentació, tan de caràcter públic com privat; es tracta, segons ens diu: "Una aproximació general i multitemàtica de la vila d'Argentona al segle XV, a partir de la documentació consultada i la bibliografia i els estudis existents, tot comparant aquestes dades amb el Maresme, i, en general, amb la Corona d'Aragó, per analitzar què ens aporta aquesta documentació en relació amb la historiografia local". (Introducció, pagina 17).
Una historiografia local, pensem nosaltres, que per a molts aportarà molta llum sobre aquest món medieval tan complexe.
Així l'autor ens presenta una visió sobre el que era la vida dels argentonins a finals de l'Edat Mitjana, tot emmarcat dins el que era la Catalunya d'aquell moment, amb la guerra civil, en la que participaren la Corona, la noblesa, els ciutadans i els pagesos, per situar-nos després, ja concretament, en la vila d'Argentona, com ell diu "una terra de remences", és a dir, aquells pagesos que estaven subjectes a la terra i no la podien abandonar sense permís del seu senyor. Així ens presenta el resultat de l'anàlisi d'una vasta documentació sobre el mercat de la terra; els drets dominicals -distingint entre el senyor jurisdiccional, que gaudia de poders públics com el d'impartir justícia, i el senyor territorial, que gaudia de la propietat de la terra i dels drets que això comportava-, el poblament, els monopolis senyorials, l'economia i la vida del pagés: família, matrimoni, testament i mort.
Però el protagonista és, sens dubte, el pagès de remença, no tal sols subjecte a la terra, sino als anomenats "mals usos", l'abolició dels quals demanaven els remences en les lluites d'aquell segle. La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), de Ferran II el catòlic, que permetia al pagès redimir-se d'aquests mals usos, constituí la base de l'anomenat "cens emfitèutic", base de la futura estructura agrària catalana.
Tot i centrant-se en Argentona, no hi ha dubte que aquest llibre li descobrirà a  molta gent aspectes generals  del món medieval i senyorial a voltes poc coneguts, com ara, que el pagès podia acudir al crèdit; que no tots els pagesos, encara que fossin de remença, eren pobres, hi havia pagesos acabalats, els anomenats "pagesos grassos"; no tots els remences eren pagesos, hi que havia remences a les ciutats.
També la lectura dels llibre ens desmentirà la visió que tenim d'una sol senyor territorial dominant una gran i uniforme extensió del territori: en ralitat, el domini de la terra podia estar molt dividit. L'any 1378, Argentona tenia 76 focs, i estava dividida en nombroses senyories laiques i eclesiàstiques, sense comptar els pagesos aloers. El senyor jurisdiccional era el del castell de Sant Vicenç (Burriac).
Sabrem que abans dels segle X hi havia molts pagesos lliures, malgrat antigues teories que feien venir els feudalisme del baix Imperi Romà o de l'època visigòtica.
Enric Subiñà i Coll, Argentona al segle XV. Terra de remences. Editat per l'Ajuntament d'Argentona, 2011.

Joan Bonamusa, accèssit premi Iluro

L'estudi històric "De la civitas d'Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis", del doctor Joan Bonamusa Roure, ha estar guardonat aquesta nit amb l'accèssit del premi Iluro 2010 de monografia històrica, amb el que la Caixa Laietana premia els millors treballs històrics presentats sobre temes del Maresme; el jurat, no obstant, ha deixat desert el premi, atorgant en canvi aquest accèssit, que està previst surti publicat el dia de sant Jordi.
Novament li enviem les nostres felicitacions als doctor Bonamusa, que ha publicat també nombrosos treballs sobre el jaciment de can Modolell (Cabrera de Mar), de les excavacions del qual en va ser codirector.
Informació tramesa per Joan Francesc Clariana.

Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Un estudi de Ramon Reixach i Puig

Intentar definir en un espai tan breu el llibre de Ramon Reixach i Puig (n. 1971). Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial, obra guanyadora del premi Iluro 2009, resulta impossible. És senzillament impressionant el bagatge de coneixements, fonts documentals i fins i tot material gràfic, que l'autor aporta al llarg de seu llibre sobre la història del catolicisme social, no només a Mataró, sino a Catalunya, a Espanya i a Europa.
Al llarg de l'obra, veiem evolucionar aquest catolicisme social, preocupat o interessat pel problemes de la societat contemporània, inclosos els drets dels treballadors, des d'una tasca benèfica -per altra part importantíssima- o fins i tot, des d'una posició paternalista, passant per un neogremialisme, fins a una posició ideològica que es definirà amb el temps com a Democràcia cristiana, que treballa per una justícia social que vol tenir les seves fonts en els evangelis i en la doctrina de l'Església. En aquesta evolució va tenir un paper molt destacat l'encíclica del pontífex Lleó XIII Rerum Novarum, publicada el 1891, en la que per primera vegada el Papa parla de la situació de la classe treballadora nascuda de la Revolució Industrial, el seu dret a formar sindicats i de la justícia social, sempre dins el respecte a la propietat privada, i en un moment en que les classes obreres semblaven allunyar-se del cristianisme, i cercar solucions en el marxisme o l'anarquisme.

Però sobretot, el llibre de Ramon Reixach posa davant els nostres ulls un Mataró del segle XIX i principis del XX, impresssionant, totalment immers en la industrialització, políticament liberal -en les seves diverses versions- obert als corrents de pensament europeus, singularment els provinents d'Alemanya, França, Bèlgica o Itàlia, i també als propis, com la filosofia de Jaume Balmes.

Un Mataró preocupat per la situació social, política i cultural, no només de la ciutat, sino de Catalunya i en el que, basant-se en els seus ideals cristians, homes i dones, laics o religiosos, interessats sincerament en les qüestions socials crearen o participaren en obres i institucions benèfiques, econòmiques, mutualistes, docents, culturals, recreatives...L'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, l'asil de Beneficència Municipal de Sant Josep, la Llar Cabanelles, els Menjadors Sant Joaquim, l'Ateneu Mataroní, la Caixa d'Estalvis de Mataró, el Círcol Catòlic d'Obrers -que aplegava empresaris i obrers- l'Orfeó Mataroní, el Foment Mataroní, el col.legi Valldemia, el Sagrat Cor, l'Escola Nocturna d'Arts i Oficis, les diverses escoles nocturnes i dominicals, el Patronat Escolar Obrer -ensenyament obert també a les dones- entre moltes d'altres institucions.

Una ciutat activa que donà figures, com Terenci Thos i Codina, Jaume Isern, Melcior de Palau, Josep Puig i Cadafalch, i una infinitat més, els ideals dels quals ens va desvetllant Ramon Reixach, sense oblidar els ordres religiosos dedicats a la beneficència o l'ensenyament. Una tasca que no evità però, l'anticlericalisme de la Setmana Tràgica.

Aquesta vasta obra del catolicisme social, és en bona part encara desconeguda, i al seu coneixement contribuirà sens dubte aquest llibre.

Ramon Reixach, membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, ha guanyat en tres ocasions el premi Iluro; la darrera, aquesta que comentem, la primera, el 2005, amb Els pares de la República. El patriciat urbà a la Catalunya Moderna s. XV-XVIII, i fou guardonat novament el 2007 amb La tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró s. XVIII-XIX.

Ramon Reixach i Puig, Els orígens del catolicisme social contemporani. Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial. Premi Iluro 2009, editat per Caixa Laietana, Mataró, 2010.

Viure i sobreviure en el segle XVI. Un estudi de Francesc Forn i Salvà

Al marge del llast econòmic que comportava la pressió senyorial, trobem una colla de factors que colpejaven amb duresa les fràgils comunitats humanes de l'Antic Règim: la fam, la pesta, el bandolerisme, la guerra amb França i el perill, sempre angoixant dels atacs dels pirates turcs i algerians. Una combinació de factors negatius que s'anaren entrellaçant inexorablement al llarg del segle i crearen una societat abatuda i fins a cert punt, desestructurada. F. Forn (2010), pag. 45.
Aquest és un fragment del llibre de Francesc Forn i Salvà, Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva, premiat amb l'accèssit del premi Iluro 2009, i publicat enguany.
L'autor, amb dues llicenciatures en història i catedràtic d'institut, porta al darrera seu una llarga trajectòria com a investigador, i ha publicat ja diversos estudis. La base del seu treball l'ha trobat en l'arxiu històric Fidel Fita d'Arenys de Mar, entre d'altres fonts documentals.
L'àmbit geogràfic d'aquest estudi el constitueix l'anomenada Marina de la Selva, que comprèn les poblacions situades entre el riu Tordera i els dos Arenys i que, en l'Antic Règim, pertanyia al vescomtat de Cabrera i de Bas, i estava dominada pels castells de Palafolls i Montpalau. L'àmbit cronològic ja l'hem dit, el segle XVI, relativament poc estudiat pel que fa a la nostra comarca.
El paisatge vegetal del Montnegre es mantingué força estable al llarg de l'edat Mitjana i Moderna. Va ser a partir dels segles XVII i XVIII que l'activitat humana el començà a modificar d'una manera clara i progressiva, amb la tala d'arbres destinats a les drassanes marítimes d'una banda, i amb l'expansió de la vinya d'un altre. Des de les èpoques històriques més reculades, la zona muntanyosa presentava una boscúria densa i ufanosa, atapeïda dels arbres que les autoritats baronials intentaven, d'una manera tan reiterada com inútil, prohibir-ne la tala: "alsines, suros, nogués, holms..." F. Forn (2010), pag. 16.
El segle XVI acostumem a veure'l com l'època de la conquesta d'Amèrica, l'art del Renaixament o la Reforma protestant, esdeveniments espectaculars i importants, però que amaguen la real duresa de la vida. Una societat "abatuda" ens descriu Francesc Forn, atemorida pels perills ja enumerats, i que en el llibre ens va explicant, amb rigor i amenitat.
Al revés del que a vegades es pensa, el règim senyorial no va desaparèixer ni minvar al començament de l'Edat Moderna; el pagès va continuar estant subjecte als pagaments i serveis al senyor, a l'Església o al rei, i els mals usos continuaren. Forn ens parla d'una societat, la del segle XVI, en recuperació demogràfica, després de la pesta del segle XIV, però una recuperació fràgil que qualsevol fam fa trontollar. La pobresa engendrava a la vegada fenòmens com el bandolerisme.
La mar era font de recursos, però també l'orígen del major perill que podia caure damunt les poblacions costaneres:
Laa pirateria procedent del nord d'Àfrica que afectà les costes catalanes fou endèmica al llarg de tota l'Edat Mitjana i Moderna. És en que Braudel ha anomenat "el perill africà". F. Forn (2010), pag. 63.
La gran base de la pirateria que afectava la costa mediterrània fou la ciutat d'Alger, reforçada pels turcs, en aquells moments en plena expansió i una amenaça real per Europa. Explia F. Forn que fou durant el segle XVI que naixeren moltes poblacions litorals, poblacions exposades a l'atac de les naus pirates, que s'apoderaven de vides, persones i béns. Les persones capturades eren esclavitzades o utilitzades per demanar un rescat; els atacs es produïen sobretot durant la primavera i l'estiu. No tan sols les poblacions estaven amenaçades pel desembarcament dels pirates; també barques i vaixells estaven en perill.
El fet que el Mediterrani esdevingués camp de batalla entre el món musulmà i el cristià comportà que tota la costa esdevingués una frontera fàctica que calia defensar i fortificar. Les escomeses dels pirates turcs i algerians a finals del segle XV i, sobretot del segle XVI, portaren a la fortificació del litoral mediterrani mitjançant la construcció d'elements defensius, baluards i torres de guaita. F. Forn (2010), pag. 81.
La defensa de les poblacions costaneres enfront els pirates, es manifestava doncs amb la construcció de torres de guaita i defensa, baluars i fortificacions; també, lògicament, amb la constitució de grups d'homes armats (amb espases, ballestes o armes de foc).
Per si tot això fallava, tal com ens explica Forn, hi havia tot un sistema de rescat de captius, que anava a càrrec de particulars, institucions o ordres religiosos. Però més valia no caure en mans dels pirates, sortir-ne no era gens senzill...

F. Forn i Salvà, Viure i sobreviure al segle XVI a la marina de la Selva (Castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l'atac i el rescat davant les incursions dels corsaris turcs i algerians. Accéssit premi del Iluro 2009. Editat per Caixa Laietana, Mataró 2010.

Hi ha publicada una guia de torres de guaita i castells, que pot ajudar a completar el tema:

Torres de guaita i castells. Torres de vigía y castillos. Costa de Barcelona-Maresme. Editat pel Consorci de promoció turística de la costa del Maresme, 2010.