Aquesta obra,
amortitzada segons sembla poc abans del canvi d'era, així com el
material que s'hi ha exhumat, ens transmet la visió d'una ciutat
romana amb una gran activitat econòmica (Pàg. 124).
Les restes de la
cisterna foren exhumats en diferents periodes d'excavació:
1979-1980; 2001 i 2003. En trobar-se en una zona urbana, el motiu de
les intervencions va ser la realització d'obres en la zona.
Els anys 1979-1980,
unes reformes en una casa, van motivar una excavació arqueològica
dirigida per Josep A. Cerdà Mellado. Es va excavar un gran dipòsit
del qual es desconeixen els límits:
A aquesta estructura pertenyia un
mur de 0,60 m d'amplada, perpendicular a la façana de l'actual
edifici i construit amb pedres de mides diverses lligades amb morter
de calç. D'aquest mur es va poder comprovar que tenia una llargada
no inferior a 14 metres i que conservava una alçada de 2,65 metres.
Per la cara interna estava arrebossat amb
opus signinum, de les mateixes característiques que els
fons de l'estructura de la qual es van poder documentar 4 m2.
L'amortització, poc abans dels canvi d'era indicava que es tractava
d'una gran obra pública construïda en els primers temps de la
ciutat romana. (Pag. 113).
L'any 2001, amb
motiu de la remodelació d'un altra edifici, es va dur a terme una
nova intervenció arqueològica, dirigida en aquesta ocasió per
Esther Rodrigo Requena, i en la que es van obrir dues cales de
sondeig:
La cala situada a prop de la façana
va proporcionar un potent nivell arqueològic anterior al canvi d'era
que cobria un paviment d'opus
signinum que es va interpretar com el fons d'un dipòsit
d'aigua. (Pàg. 113).
L'any 2003 va tenir
lloc una tercera excavació, limitada per les
dificultats de les estructures modernes existents:
Malgrat tot, en aquesta intervenció,
es van poder documentar dos murs (…) de 0,60 m de gruix i que
formaven part d'una mateixa estructura. Els murs estaven construïts
amb pedra mitjana lligada amb morter de calç i tenien una de les
cares arrebossades amb un revestiment d'opus signinum. (Pag.
114).
En resum, pel que
fa a les estructures:
De la informació que s'obtingué de
les tres excavacions es va interpretar que la estructura documentada
era una gran cisterna de mides considerables -13 metres d'amplada, 35
metres de llargada i una profunditat no inferior a 2,60 metres- que
tenia els murs fabricats amb pedres lligades amb morter de calç i
les cares internes revestides amb una gruixuda capa d'opus
signinum.
Aquest gran dipòsit, situat en el
plànol hipotètic de la ciutat d' Iluro,
encaixa perfectament en una de les insulae
ocupant un terç d'un actus,
tenia una superfície de 445 m2 i una capacitat de 1183 m3.
Una estructura d'aquestes característiques havia de ser una
construcció pública perfectament planificada.
La cisterna estava situada a la part
alta de la ciutat amb la finalitat de subministrar aigua a les zones
més baixes i aprofitava el pendent natural del terreny. La seva
capacitat podria ser, com a mínim, de quasi 12.000.000 litres
d'aigua. (Pàg. 114).
Pel que fa als
materials ceràmics recuperats, són abundants; Carme Puerta fa en el
seu article una interessant descripció dels tipus més trobats en el
context laietà d'aquest periode, distingint entre materials
procedents de tallers itàlics i els locals.
De les produccions
itàliques destaquen la ceràmica de vernís negre procedent dels
tallers calens. Pel que fa a la ceràmica de vernís vermell, totes
les peces documentades tenen l'inici de producció en el darrer quart
del segle I aC. (Pàg. 123). Les ceràmiques d'importació itàlica
exhumades en aquesta zona representen un 30,4 del conjunt -percentage
important-, mentre que la resta són produccions locals (Pàg. 124).
Destaca l'autora
que les àmfores sudhispàniques són el 21 per cent del grup
amfòric:
Les àmfores sudhispàniques són el
21,4 % del conjunt amfòric de la cisterna, la qual cosa sembla
demostrar que els salaons, les olives i l'oli que es consumien a la
ciutat s'importaven de la Baetica,
i que els consum d'aquests productes formava part de la dieta
habitual. (Pag. 124).
Com a conclusió
final:
I finalment afegir que el nivell
d'obliteració de la cisterna es va formar en un curt periode de
temps, com ho indica el poc material residual trobat, i que situem
entre el 15/10 i el canvi d'Era. Es tracta d'un periode amb una forta
activitat comercial i industrial a la ciutat, com ho demostra el gran
volum de peces ceràmiques de producció local i importades que es
van recollir al dipòsit i que tornen a confirmar la importància de
la comercialització del vi de la zona, les relacions comercials amb
la Península Itàlica, bàsicament per les importacions de ceràmica
de taula, amb la Baetica,
en quan a productes agropecuaris. (Pag.
124).
Un
article totalment recomenable per aquells que estiguin interessats en
conèixer els orígens d'Iluro i
el seu complex passat.
Podeu
llegir l'article sencer aquí.
Publicat a la web
interclassica.um.es de
Investigación y difusión del mundo griego y romano antiguo.
Publicat originàriament en les actes de la reunió que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d'abril de 2007, amb el tema "Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà", organitzades per la Universitat de Barcelona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, actes editades per Víctor Revilla i Mercè Roca.
Imatge: dibuix d'una peça de campaniana "B" procedent de la zona de la
cisterna. Dibuix de Josep A. Cerdà Mellado, i publica en un article de
Joan F. Clariana a la revista "Felibrejada" ("Consideracions sobre la
gran cisterna romana del carrer Sant Francesc d'Assís", a
Felibrejada, Grup d'Història del Casal, Gener, Febrer i Març de 2004)
