Marques de sigil.lada aretina provinents de Torre Llauder

Ivnivs. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Ateivs. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

M. Perennivs (?). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Joan Francesc Clariana Roig afegeix un nou estudi al seu ja extens currículum sobre les diverses formes de ceràmica -i altres restes- provinents de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), en aquesta ocasió sobre les marques de terrissaire sobre ceràmica aretina, estudi que va presentar com a comunicació a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins, celebrada el 24 de novembre de 2012, amb el títol "Marques de terrissaire en Terra Sigillata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder".
En el resum publicat enguany pel Museu Arxiu de Santa Maria, organitzador de les ja veteranes sessions, podem llegir:
"Enguany, aprofitant també l'avinantesa del moment d'actualitat que viu la nostra ciutat amb motiu de l'exposició que, sobre la vil.la romana de Torre Llauder, ha realitzat el Museu de Mataró, creiem oportú presentar una altra comunicació sobre marques de terrissaire trobades en aquesta vil.la, en aquest cas són les produccions itàliques/aretines. Bona part d'aquestes marques, sabem que, cronològicament, vindrien a coincidir amb la fase final de la figlina o taller d'àmfores i la posterior construcció dels fonaments de la vil.la, les restes de la qual encara veiem. Bàsicament provenen de l'excavació de Marià Ribas, concretament de les dues campanyes que va efectuar entre els anys 1961 i 1969. També hi ha materials trobats en les neteges de l'any 1980, i en les excavacions que s'efectuaren amb motiu de la restauració dels mosaics, així fins a l'actualitat en que s'han anat succeint les diferents campanyes atqueològiques." Clariana, 2013, pàg. 57
Continua l'autor el seu treball amb un exhaustiu inventari de les vint-i-set peces trobades, fabricades majoritàriament de l'època dels emperadors Augusr i Tiberi, inventari seguit d'un seleccionat material gràfic. Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigil.lata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder." a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins. 24 de novembre de 2012. Resum de les comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. Mataró, 2013.

Joaquim Garcia exposa la seva tesi doctoral sobre la Iluro republicana

L'arqueòleg mataroní Joaquim Garcia Rosselló és autor d'una tesi doctoral titolada: "Gènesi, fundació i periode republicà de la ciutat romana d'Iluro (Hispania Tarraconensis)", dirigida pel Dr. Joan Sanmartí Grego, i que exposarà a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el proper dia 14 de gener a les 10,30 de matí.  Un tema sens dubte interessant que durant molt de temps ha estat objecte de controvèrsia entre els experts.
Imatges: Planta de l'antiga Iluro; fotografia de la muralla romana abans de la seva destrucció a finals de 1979; ceràmiques de vernís negre. Procedència: Viatge a Iluro, web del grup d'Història del Casal.

Un informe qüestiona obres efectuades a l'ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt (Barcelona)

Un grup d'experts qüestionen en un informe determinades actuacions efectuades en el primer semestre de 2013 en l'ermita de Sant Mateu de Premià de Dalt.
Aquest edifici, construït en el segle XII i reparat en el XVI -la façana no és romànica- , és un dels llocs emblematics i identitaris del terme i de la comarca.
Es tracta d'una construcció de planta rectangular, d'una sola nau, de mides 6,5 x 5,25 m., amb un absis semicircular, i coronat per un campanar de cadireta. Està adosada a un edifici per la part sur, que havia estat residència dels ermitans. (Informe, pag. 2)
Una ermita de Sant Mateu és esmentada ja en un document del 30 de setembre de l'any 993 (informe, pàg. 3).
Actualment gaudeix de la protecció jurídica que li atorga el seu caràcter de "Bé Cultural d'Interès Local", fet que condiciona el tipu d'actuacions arquitectòniques o reparacions de les que pot ser objecte, obligant també a la seva conservació. En trobar-se dins del Parc de la Serralada Litoral, està també subjecte a la normativa del Pla especial de protecció del patrimoni natural de la Conreria de Sant Mateu-Céllecs, declarat Espai d'Interès Natural, i com a tal gaudeix també a les mesures de protecció establertes per aquestst espais. (Informe, pàgs. 5 i 6).
Opinen els autors de l'informe que les obres dutes a terme a l'ermita de Sant Mateu, podrien vulnerar la normativa vigent. Aquestes obres han afectat l'nterior, la façana principal i l'enllosat, i han consistit en:
Pintar la paret interior de blanc, fins i tot la pica d'aigua beneïda, feta de pedra granítica. (Informe, pag. 6).
Reomplir amb ciment les juntures de les pedres de la façana principal, i enlluir la superfície amb el mateix material. (Informe, pag. 9).
Reomplir amb sauló l'enllosat de l'atri, actuació la qual podria haver suposat l'aixecament de les pedres. (Informe, pag. 9).
Per llegir l'informe sencer podeu clicar aquí.

BIBLIOGRAFIA
Informe: Ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt, el Maresme).
 
Imatges: Fotografies de la façana de l'ermita de Sant Mateu els anys 2008, 2009 i en l'actualitat. Procedeix de l'informe citat.

Any 2008. Fotografia: http://carlesdanon.blogspot.com

Any 2009. Fotografia de Joaquim Graupera

Any 2013

Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: Restes de murs al poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar. Fotografia: Rosa Isabel Garí Lleixa.

"El poblat ibèric de Burriac és el més extens de Catalunya, però des de fa molts anys també és un dels més oblidats per l'administració, tot i que té incoat expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional". (Clariana, 2005, pàg. 12).
Amb aquestes paraules, que constitueixen tota una declaració -trenta anys fa que el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar, espera la seva declaració com a bé a protegir- comença Joan Francesc Clariana el seu article "Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Es tracta d'una colla de materials superficials recuperats l'any 1976 amb motiu d'un rebaix de terres l'anomenat "bosc de can Vieta", quan la companyia d'electricitat instal.là uns postes d'alta tensió damunt la zona de la muralla del costat est, eixamplant i retallant el camí que talla en zig-zag el poblat
(Clariana, 2005, pàg. 12).
Com ens explica l'autor:
"Recordem que, pocs anys abans, en el 1972, s'havia produït la destrucció de vàries habitacions en la part baixa del poblat, fet que posà al descobert l'existència de les habitacions 36 i 37 en part documentades per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (Bonamusa 1972, pp. 43-49)." (Clariana, 2005, pag. 12).
Els rebaixos de terres van posar al descobert un gran nombre de fragments de ceràmica, de tegulae i materials de construcció.
Són aquests materials els que estudia Clariana en el seu article, destacant els d'àmfora dèpoca republicana (Dressel 1A i 1B); campaniana B  i C (Lamboglia 5, 2 i 7); un fragment de safata o atuell Vegas 14; una moneda ibèrica de bronze.
Unes troballes en un context estratigràficament poc clar, que abasten un període cronològic massa ample i que no permeten, malhauradament, treure'n grans conclusions, (Clariana, 2005, pàg. 13), si bé:
"Aquest moment històric al que pertanyen els materials és particularment important a Cabrera de Mar, ja que ve a coincidir quan hi ha una possible una possible presència de romans, els quals estarien ocupant l'espai just al començament de la plana de la petita vall; ens estem referint al prou conegut jaciment de Ca l'Arnau-Can Matheu, que compta amb les termes més antigues de la Península Ibèrica. També és en aquest moment que Cabrera de Mar registraria el seu índex demogràfic més alt (...) "(Clariana, 2005, pag. 13).
Conclou doncs l'autor que. amb els rebaixos realitzats:
"No tan sols es malmeteren, una vegada més les prou maltractades ruïnes del poblat ibèric més important de Catalunya, sino que es perdé l'oportunitat de conèixer el context arqueològic de la zona destruïda que, evidentment, hauria pogut aportar dades significatives per conèixer la dinàmica evolutiva i històrica d'aquest gran i desconegut poblat ibèric." (Clariana, 2005, pag. 13).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Materials d'època tardo-republicana trobats en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)", a la revista Felibrejada, núm 75, editada pel Grup d'Història del Casal, Mataró, 2005.