L'escultura perduda de Can Sentromà (Tiana)

 

Hermes de Can Sentromà. Fotografia de Camps i Català (1977). Publicada a Felibrejada.

Joan Carles Alay (1) i Joan Francesc Clariana són autors d'un article publicat a la revista Felibrejada, article que du per títol "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Sentromà", i destinat segons expliquen, a la recuperació d'un bust en marbre d'Hermes descobert a la finca Can Sentromà (Tiana), l'any 1931 i venuda l'any 2005 per la propietat, ignorant-se actualment la seva localització i estat de conservació:

Aquest article inicia una tasca de recerca amb l'objectiu de localitzar la peça. Si es troba, sempre hi haurà temps per gestionar el seu retorn a Sentromà o -si més no- que les administracions competents tinguin controlada la seva ubicació, per garantir-ne la conservació (...) (Vegeu: Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura...pàg. 287). 

 

L'escultura es va trobar l'any 1931 amb motiu d'unes obres; tres anys més tard, un esllavissament de terres va posar al descobert un opus testaceu, pertanyent a una vil.la. Aquesta troballa va fer que el propietari de la finca Epifani de Fortuny i Salazar, Baró d'Esponellà, s'interessés per l'arqueologia, i va iniciar unes excavacions amb la col.laboració del professor Josep de C. Serra Ràfols.  Amb diversos directors i equips d'arqueòlegs, les excavacions a Can Setromà es perllongaren fins els anys 80.

Epifanio de Fortuny i Salazar (1898-1989), IV baró d'Esponellà, fou un autèntic Mecenes de l'arqueologia: comissari provincial d'excavacions entre 1947 i 1956; president del grup de col.laboradors dels Museu Arqueològic de Barcelona, embrió de la futura Societat Catalana d'Arqueologia; el 1960 inaugurà a la masia una biblioteca-museu amb més de deu mil volums especialitzats en literatura catalana, arqueologia, història i uns fons important sobre la darrera guerra civil. (Vegeu Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura..." pàgs. 287-288),  en aquest museu s'hi exposava l'Hermes.

 

L’any 1974 el professor Josep Guitart, que havia dirigit les excavacions de la vil·la entre 1967 i 1969, va publicar un estudi exhaustiu de l’escultura que ens ocupa (Guitart 1974). Donada la importància del conjunt, l’any 1975 es va declarar amb la màxima categoria de protecció patrimonial (Resolució del 9 de juliol, publicada en el BOE d’11 d’agost de 1975). (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...pàg. 289).

 

L'estudi de Josep Guitart, reiterat més tard per Marta Prevosti, descriu un bust barbat en marbre, de 19 cm. d'alçada, 14,50 d'ample i 7,50 de gruix, representant Hermes en la seva forma del déu Pan i  datada a principis del segle V. (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre le'escultura...) pàgs. 289-290).

Malhauradament, a la mort del baró, l'any 1989, es va iniciar un procés d'abandonament i de degradació del jaciment i es va tancar la biblioteca-museu. Aquesta degradació fou denunciada per l'Associació Amics de Sentromà i l'any 2011 es va elaborar un informe (Alay, 2011) sobre l'estat del jaciment. Lamentablement l'Associació Amics de Senromà es va dissoldre el 2016. (Vegeu: Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...", pàg. 289).

 

(1) J.C. Alay és membre de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i investigador del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòrics.

(2) J.F. Clariana és membre del Grup de Història del Casal de Mataró i del Centre d'Arqueologia i Història de Mataró.

Joan Carles ALAY i RODRÍGUEZ; Joan FRANCESC CLARIANA I ROIG, "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Setromà (Tiana, Maresme)", Revista Felibrejada, núm 98, dedicat al 12è Col.loqui Història a Debat: Exilis i Dissidències. Grup de Història del Casal. Mataró, 2020.

Una altre article sobre Can Sentromà publicat en aquest bloc: Un informe de Joan Carles Alay evidencia el deficient estat de conservació de la vil.la romana de Sentromà (Tiana)

2000 anys de vi a Tiana

El proper dia 1 de desembre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc al casal de Tiana, l'acte inaugural de l'exposició "2000 anys de vi a Tiana".
Hi haurà una conferència a càrrec de l'arqueòloga Montserrat Comas, sobre l'arribada dels romans al Maresme i a Tiana, com conreaven les vinyes, produïen el vi i l'exportaven a tot l'Imperi.
L'exposició inclou diversos panells explicatius:
-Detall del comerç del vi a Tiana en època romana.
-Instal.lacions vinícoles trobades al terme de Tiana.
-Fa dos mil anys el vi de Tiana arriba al sud d'Anglaterra, Alemanya, França i a la mateixa Roma.
Lloc: Sala d'exposicions del Casal de Tiana (carrer Isaac Albéniz 8-10)
Horari de visites: de l'1 al 8 de desembre. Laborables de 18 a 20; festius de 12 a 14.

Un informe de Joan Carles Alay evidencia el deficient estat de conservació de la vil.la romana de Sentromà (Tiana)

Un informe de Joan Carles Alay Rodríguez, membre de la Societat Catalana d'Arqueologia, posa en evidencia el mal estat de conservació del jaciment de Sentromà (Tiana, Maresme), no obstant estar dins un conjunt catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (Resolució de 9 de juliol de 1975, BOE de l'11 d'agost de 1975), la màxima categoria de protecció que es pot donar a un bé patrimonial per a la seva conservació.
L'informe va estar elaborat amb l'assessorament i el guiatge de l'Associó d'Amics de Sentromà, realitzant Alay una visita personal al jaciment el 9 d'abril d'enguany.
La vil.la romana no és l'únic element protegit del conjunt, que comprèn la masia, la capella i el jaciment arqueològic -com ja hem dit, una vil.la romana- tot això ubicat en el Parc de la Serralada de Marina, espai natural que gaudeix així mateix de protecció legal.
Tal com podem seguir llegint en l'informe, la vil.la va descobrir-se l'any 1934, i el propietari, Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà, va interesar-se en les excavacions, amb col.laboració amb Josep de C. Serra Ràfols; s'hi dugueren diverses campanyes, fins l'any 1984. Sota el patronatgedel baró, aquestes excavacions foren una autèntic centre de formació d'estudiants i afeccionats a l'arqueologia.
La part conservada de la vil.la correspon, majoritàriament, a la seva pars rustica, dedicada a les activitats agrícoles; es descobriren dipòsits per a la fermentació del vi, un espai per al premsat del raïm i un magatzem, tot això de la segona meitat del segle I; del segle II són set habitacions, unes termes i una gran quadra. En la zona de les termes s'han descobert els fonaments d'una capella romànica, probablement dedicada a Sant Romà; dins el conjunt hi trobem també un forn, d'epoca moderna.
Informa Alay que, després de 30 anys de les darreres excavacions, l'estat d'aquesta vil.la és d'abandonament:
"Les estructures descobertes, mancades de consolidació o protecció física, han iniciat un irreversible procés de degradació. Com es descriu en l'editorial del Butlletí de l'any 2010 de l' Associació d'amics de Sentromà, "les parets s'ensorren, els paviments es malmeten, les argiles dels forns es desfan, i cada any perdem una part de la vil.la".Aquest fet és palès en un recorregut visual del jaciment.". J.C. Alay, pàgs. 4 i 5.
En l'abundant material gràfic que acompanya l'informe, podem veure com part dels murs, ha caigut, i fins i tot cauen les parets de suport que s' havien edificat com a protecció en algunes zones; una paret de factura relativament moderna, que defensava les set habitacion, ha caigut també, provocant l'esllavissament de murs i paviments. L' enrunament es deixa veure per tot  l'establiment, essent les termes l'element millor conservat, si bé hi convindria una consolidació.
Una situació difícil que mereix una actuació immediata: quan un jaciment es perd, es perd per sempre.
Informació procedent de:
Joan Carles Alay Rodríguez, Informe: la vil.la romana de Sentromà (Tiana, Maresme). Estat actual. Podeu llegir l'informe, publicat a la Societat Catalana d'Arqueologia, punxant aquí.
Fotografies de J.C. Alay: Situació abans i en l'actualitat del dipòsit i decantador de vi i de l'estança identificada com a magatzem o dipòsit de gra.