Joan Turà i Dalmau: una vida dedicada a l'arqueologia.

 Imatge: Felicitació que el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) han dedicat a Joan Turà amb motiu del seu 80è aniversari.

L'arqueologia i la història de Mataró i del Maresme, tenen un deute d'agraïment amb els voluntaris que durant dècades es van dedicar a salvar un patrimoni que sense ells s'hagués perdut sense remei, abans que arribés la reglamentació i profesionalització de l'arqueologia, i es pensés seriosament en conservar aquest patrimoni.

Un d'aquests voluntaris és en Joan Turà i Dalmau, de Mataró. Va començar d'adolescent,  aquest 10 de juny ha complert 80 anys i segueix  en actiu! Els seus companys, membres de l'actual CEAHM li han oferit un homenatge i ha estat entrevistat a Ràdio Mataró en la Tertúlia del Racó que organitzen cada setmana el Grup d'Història del Casal (GHC) i el CEAHM. Podeu trobar un enllaç al final d'aquest article.

La veu d'en Joan Turà es manté ferma i demostra una excel.lent memòria al llarg de la gairebé hora de l'entrevista.

Joan, el seu germà Jaume i altres joves, a finals dels anys 50, feien el camí del Mig des de Mataró i pujaven al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), fascinats per veure les estructures i els materials superficials del poblat ibèric...i excavar. Amb el temps varen coincidir amb un altre grup de joves i decidiren anar plegats. 

Més tard es varen incorporar a l'equip d'excavacions de Marià Ribas i Bertran, que era delegat d'excavacions de Mataró, un personatge fonamental de l'arqueologia mataronina,  amb ell i altres companys i col.laboradors, Joan Turà va participar en nombroses campanyes d'excavacions a la zona de Mataró i pobles veïns, començant per Burriac.

El grups d'excavadors, aleshores grup de col.laboradors de Marià Ribas, fou el nucli del que sortiria més tard la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

A l'entrevista, Joan Turà es mostra adolorit per la destrucció de Can Xammar  (Mataró) "varen llençar els mosaics trossejats a la riera d'Argentona" (i en bona part també al solar darrera el velòdrom de Mataró), que en aquells moment, anys 60, no es va poder evitar. "Eren preciosos", va comentar algú de les obres.

Un altre desastre que va lamentar fou la destrucció total de la masia Llauder (Mataró), de la que varen poder recuperar l'escut. Les estructures de la vil.la romana estaven al descobert "s'hi feia fins i tot una fira i moto cross". Finalment es va poder construir el clos que avui tanca i protegeix el que queda de la vil.la. El fotògraf mataroní Tomàs Manent va poder fotos de la masia en el moment de la seva destrucció,  gràcies a ell, n'han quedat imatges, recorda Joan Turà,

Va parlar també del descobriment de Can Modolell (Cabrera de Mar), arrel d'una acció furtiva, excavació en la que hi treballà amb Joan Bonamusa i l'equip de la Secció Arqueològica.

De Can Modolell i les seves peces, recorda Turà, va fer un gran nombre de dibuixos l'artista mataroní Jordi Arenas i Clavell, a pluma i tinta i en paper vegetal, dibuixos que va donar generosament a la Secció Arqueològica, però que ara són al Museu de Mataró.

No acaben aquí les sorpreses sobre en Joan: també es va dedicar a l'arqueologia submarina, no tans sols al Mareme, juntament amb Xavier Nieto i altres arqueòlegs, a Roses va col.laborar en una excavació científica d'un derelicte, que fins aquell moment havia estat objecte de recollida furtiva de peces. (1)

Quin és ara el desig de Joan Turà? a la pregunta dels entrevistadors respon: un museu. Un museu aamb la capacitat suficient per exhibir i explicar les valuoses troballes, algunes úniques a Europa, que es guarden emmagatzemades. Amb espai per aparcar autobusos i venir col.legis de visites.

Des d'aquest bloc felicitem efusivament en Joan Turà i Dalmau. Enhorabona!

Podeu escoltar l'entrevista a Joan Turà i Dalmau en l'enllaç del Grup d'Història del Casal.

Entrevistadors: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana Roig, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

(1) Vegeu: Joan Turá i Dalmau, "Informe sobre la campaña arqueològica d'exploració submarina portada a terme a principis dels anys 80 entre entre les rieres de Sant Simó i el Torrent de les Bruixes". Revista Felibrejada del Grup d'Història del Casal, núm 101, 2024, pàgs. 297 a 308. 

Francesc Navarro (esquerra) fa entrega d'un dibuix seu a Joan Turà, amb motiu de l'homenatge que li varen retre els membres del CEAHM.

En Joan Turà a l'absis de Torre Llauder (Mataró).

A Can Modolell (Cabrera de Mar)  l'any 1983, a dalt seu, dret, Alfons Palau Diví.

Davant el plafó del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, a la fira d'entitatats.

Article sobre l'evolució de les excavacions en el jaciment de Can Modolell

 

Imatge: Vista parcial de Can Modolell, el setembre de 1987. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

La revista Laietània, que publica en Museu de Mataró, en el seu número 23, com a commemoració dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica del Museu (SAMM)-de la que és hereu en Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró- publica un artícle sobre l'evolució de les excavacions i estudis sobre el jaciment romano-medieval de Can Modolell (Cabrera de Mar). La Secció fou hereva de l'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran i del seu equip.

L'article porta per títol: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." i està signat per Carles Martí Garcia, Rosa Isabel Garí Lleixa, Víctor Revilla Calvo i Alejandro G. Sinner. 

Els autors divideixen les excavacions de Can Modolell, iniciades com a una urgència l'any 1974, en dues etapes: la primera va de 1974 a 1984 i la segona a partir de 2017, entremig es compten algunes actuacions aïllades, "motivades per la necessitat de preservar les seves estructures arquitectòniques". (Pàg. 71).

El 1974, una actuació furtiva va ocasionar una excavació d'emergència per part de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, recuperant-se, entre altres materials, una peça clau: l'àrula votiva de Lucius Petreius. Les actuación de la Secció es perllogaren 10 anys més, i encara després la Secció va dur a terme treballs de neteja. Així mateix s'efectuaren excavacions durant el Pla Contra l'Atur de 1984.

No amaguen els autors les limitacions que va tenir una actuació que es duia a terme els caps de setmanes (1) (Pàg. 81), i sobre la que hi ha publicacions disperses o bé dedicades a un tipus de troballes específiques, com foren els marbres i bronzes epigrafiats, les escultures, els marbres, la ceràmica sigil.lata, els vidres, les pintures... Senyalen que aquesta excavació fou emblemàtica de la Secció, en la que d'alguna manera hi participaren tots els seus membres. Can Modolell i la resta d'actuacions de la Secció Arqueològica, va donar lloc, en el transcurs del temps, a una llarga llista d'arqueòlegs i voluntaris. A partir dels anys 90, l'arqueologia es va anar profesionalitzant.

Diu l'article que l'excavació va ser finançada exclusivament per la SAMM i els seus excavadors (2) (pàg. 81).

Les conclusions provisionals d'aquell moment inicial varen ser que Can Modolell fou en època romana una luxosa vil.la amb santuari, degut a la riquesa dels materials i als elements votius o cultuals, alguns d'ells atribuïts a Mitra.

Com senyalen els autors, l'existència de Can Modolell es va estendre entre els segle I al V o VI, amb algun periode d'interrupció, i hi ha incis d'estendre's en època medieval. Més llacunes presenta la hipotètica cristianització de l'indret.

A partir de l'any 2000, nous temps i nous arqueòlegs, decideixen que cal posar al dia els estudis i hipòtesis sobre el jaciment. 

Des del 2017, un nou equip d'arqueòlegs dirigits per Víctor Revilla (Universitat de Barcelona) i Alejandro G. Sinner (University of Victoria), ha dut a termes noves campanyes, les quals han permès arribar a la hipòtesi que Can Modolell podria haver estat un santuari bastit per les èlits locals, tesi avançada ja per Revilla en una conferència a Cabrera, l'any 2019.

Un article que val la pena llegir: podeu conèixer els que han treballat i dedicat esforços a Can Modolell, i les darreres interpretacions d' "un dels més importants jaciments de Catalunya", tal com senyalen els autors de l'article.

 

 

(1) Tot i que les excavacions en aquest periode són "de cap de setmana", és just senyalar que el juny de 1982 hi va haver una campanya de 15 dies seguits per part de l'equip de la SAMM, en el sector de la "torre semicircular".

(2) Això, essent bàsicament cert, conté una petita inexactitud: la Conselleria de Cultura atorgà dues subvencions entre els anys 1982 i 83.

 

Carles MARTÍ GARCIA, Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, Víctor REVILLA CALVO, Alejando G.  SINNER: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." Revista Laietània núm. 23, 2022. Museu de Mataró.

Disponible a Academia EDU. 

 

Membres de la SAMM en l'excavació de Can Modolell, l'any 1984: de dalt a baix i d'esquerra a dreta: no identificat, Roser Fadó, Joan Bonamusa, Joaquim Pera i Rosa isabel Garí. Bonamusa i Gari foren director i codirectors. Foto: anònim.

l'any 1986, els incívics van convertir Can Modolell en un abocador de deixalles. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

Neteja del jaciment l'abril de 1987, amb Josep Garrido (al mig) al capdavant, envoltat per Enric Juhé i un jove Garrido a l'escala. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

Actualment, Can Modolell és un clos tancat, on s'hi duen noves campanyes d'excavació; el jaciment és propietat de la Fundació Burriac, després de la donació de l'anterior propietari, Josep Miquel Modolell. Foto: Rosa Isabel Garí.
 

 

Cinquanta anys del naixement de la Secció Arqueològica de Mataró

 

Imatges: de dalt a baix: excavacions a Torre Llauder i a Can Rodon de l'Hort. Autors anònims.

 

Els avenços del segle XIX despertaren també un interès creixent per la cultura i la ciència. Mataró no va estar al marge dels progressos, si bé en aquesta breu entrada, ens limitarem al camp de l'arqueologia. Entre les moltes iniciatives del mataroní Terenci Thos i Codina, está la fundació de la Asociación Artística Arqueológica Mataronesa. L'any 1894 es fundà el Museu de Mataró, que el 1941 s'instal.là a l'edifici renaixentista de Can Serra, on encara es troba la seu central. El museu publicà, entre 1948 i 1950 una revista en català, "Museu", que fou clausurada per ordre governativa.

Els anys centrals del segle 20, foren de gran efervescència en el camp de l'arqueologia a la ciutat, que s'estenia a la comarca. No es pot entendre l'arqueologia mataronina sense la figura de Marià Ribas i Bertran, a qui devem la salvació de nombrosos jaciments, amb l'ajuda del seu equip i malgrat les dificultats i la incomprensió de l'època que portaren a la destrucció de edificacions històriques con Torre Llauder.

En els anys 60, Marià Ribas comptava amb un equip de voluntaris, centrat principalment en el poblat ibèric de Burriac i en la vil.la romana de Torre Llauder, malgrat que no foren els únics jaciments: és notable el cas de la necròpolis ibera de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), excavació dirigida per Josep Barberà. O l'enderrocat Can Xammar (Mataró).

Un altre equip, aquest dedicat a la recerca històrica, era el que dirigia Jesús Illa i Paris. L'any 1970, un dels voluntaris de l'equip de Ribas, Joan Bonamusa i Roura, s'adonà de la necessitat d'unir esforços, i així sorgí la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM), El Museu, l'any 1982 es convertí en Museu Comarcal del Maresme, per mitjà d'un conveni amb la Generalitat (més tard va tornar a ser municipal). La Secció Arqueològica va tenir la seva seu, durant molts anys, al carrer Sant Pelegrí.

La Secció va dur a terme un gran nombre d'actuacions, tant a Mataró com als voltants, com és el cas de Cabrera, on actuà al jaciment romano-medieval de Can Modolell.

La Secció es va dividir en departaments, dedicats a diverses àrees de treball, i va iniciar un seguit de publicacions que posaren el seu nom en els àmbits culturals: els "Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme", als que succeí la revista "Laietània", que avui encara es publica.

Amb els temps, la Secció Arqueològica donà lloc a generacions d'estudiosos, llicenciats i doctors, i a una creixent professionalització, creant-se també la figura de l'arqueòleg municipal.

El 2013, la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, va desaparèixer, naixent en el seu lloc el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM).

El 2021 va tenir lloc a Can Marfà, un altre edifici del Museu, l'exposició commemorativa dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica, exposició dedicada a les excavacions de la Plaça Gran de Mataró.

Per acabar aquest breu record, citem el nom d'alguns pioners de l'arqueologia mataronina: 

Marià Ribas i Bertran

Esteve Albert

Santiago Martínez Saurí

Joaquim Llovet

Jaume Lladó

Jesús Illa

Lluis Ferrer i Clariana

I tants d'altres... 

 

Imatges, de dalt a baix: retrat de Marià Ribas i Bertran, dedicat per l'ajuntament de Mataró; Jesús Illa i Paris. Autor desconegut.

Un article d'Alay y Clariana sobre el problemes de protecció de Burriac (1)

Un cartell del Servie (sic) d'Arqueologia ja gairebé esborrat
pel pas del temps, i amb una falta d'ortografia, és tota una
metàfora de la situació del jaciment.

Fotos: Rosa Isabel Garí.

Els arqueòlegs Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana (1) són autors d'un important article sobre el poblat ibèric de Burriac i la seva protecció, article que es va presentar en el cicle “La història de debat”, organitzat recentment pel Grup d’Història del Casal de Mataró.

L'article porta pel títol:"El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions"

La muntanya de Burriac (392 m. d'alçada), amb el seu cim coronat pel castell, és un dels símbols de la comarca del Maresme, i té una llarga història. El seu poblat ibèric (2), que ocupa la vessant sud, amb les seves entre 7 i 10 Ha., és sens dubte un dels més importants de Catalunya, però paradoxalment ha estat poc excavat i és objecte d’un incomprensible oblit per part de les autoritats responsables, com ho prova el fet que té obert un expedient de declaració de BéCultural d’Interès Nacional des de 1983!, sense que s’hagi resolt.

Aquest fet preocupa Alay i Clariana. Comencen el seu article amb un resum de la descoberta del poblat, oficialment per l’arquitecte Lluis Bonet Gari, el 1916, tot i que, naturalment, hi havia precedents de troballes, i el 1881 s’havia localitzat la necròpolis ibera de Can Rodon de l’Hort, en terrenys de l’advocat i erudit Joan Rubió de la Serna.

A partir d’aquell moment, successives troballes al poblat ibèric de Burriac han estat objecte d’estudis i publicacions, destacant en primer lloc l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que va aixecar un planell, i fins i tot el seu germà Joan Ribas i Bertran, que publicà un primer monogràfic de les troballes l’any 1924. El 1928 Marià Ribas va escriure un article per al Diari de Mataró, i el 1931 publicà un llibret: El poblament ibèric de Burriac i la seva necròpolis, en el que inclourà el primer planell: no se’n tornarà a fer cap més fins el 1984.

Als anys 50 es van dur a terme més excavacions, sota la direcció de Jaume Lladó Font, i més tard de Jordi Maluquer de Motes i Josep Barberà i Ricard Pascual fins el 1972. Els anys 70 i 80 col.laborà en les excavacions un grup de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM).

Des dels anys 80, consta que el poblat ha estat objecte d’excavacions furtives, com la descoberta i fotografiada per membres de la SAMM l’any 1981, sense que es conegui cap sanció pels fets.

El novembre de 1982, la guàrdia civil descobreix un altre furtiu amb un detector de metalls: malgrat la denúncia interposada, no es coneix tampoc cap sanció.

La SAMM havia continuat les excavacions al poblat en el punt on el van deixar Barberà i Pascual, sota la direcció de Jordi Miró Canals i Jaume Pujol i Del Horno.

A partir d’aquell moment, es detecten nombroses accions furtives en el poblat, que no citarem ara, ja que les podeu trobar detallades en l’article d’Alay i Clariana.

En una reunió de membres de la SAMM amb l’alcalde de Cabrera, Antoni Carbonell, el 30 de març de 1983, es decidí la contractació temporal d’un vigilant, complementada en ocasions amb la visita al poblat de la guàrdia civil. Tot això mentre s’elaborava un informe per a declarar el poblat Bé Cultural d’Interès Nacional i es col.locava un cartell del Servei d’Arqueologia de la Generalitat.

El 5 d’octubre de 1983 es presentava oficialment l’expedient d’incoació de Bé Cultural d’Interès Nacional, sense que avui, desembre de 2018, s’hagi resolt.

Continuarà.

Podeu llegir l'article clicant aquí

(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.

(2) Ilturo

Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.

Burriac guarda la memòria de Rafael Esteban i Salvador,
 que fou un dels membres de la SAMM que hi
treballà, mort prematurament.

XXXV Sesssió d'Estudis Mataronins

El passat dia 24 de novembre va tenir lloc a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria la XXXV Sessió d'Estudis Mataronins, dedicat com cada anys als investigadors de la història i l'arqueologia de la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme. Així mateix es va presentar el volum de recull els treballs presentants en l'anterior Sessió.
Sens dubte un meritori treball mantingut durant 35 anys pel Museu Arxiu de Santa Maria.

En memòria de Josep Maria Mestre i Matas

Imatge: Josep M. Mestre al
jaciment de Can Modolell
(Cabrera de Mar), a finals dels
anys 70. Foto: Francesc
Navarro Bonamusa

El passat diumenge dia 29 d’abril ens va deixar el company Josep Maria Mestre i Matas després d’una llarga malaltia.
En Josep Maria havia entrat a formar part de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró a l’any 1976, quan tingué lloc el primer curset d’arqueologia que organitzà  la Secció. Des del primer moment va destacar per la seva bonhomia i el seu tarannà senzill, sempre com un col·laborador disposat a ajudar i aportar millores en les activitats de recerca que es feien.  Des d’aleshores ençà va participar en nombroses campanyes d’excavacions, com les de can Modolell, Torre Llauder, el castell de Mata, Madà i un llarg etzetera. Va publicar també alguns articles d’estudis arqueològics com el de la descoberta de la vil·la romana de Madà (Argentona), el forn romà de can Notxa (Argentona) i l’estudi dels materials del jaciment de Figuera Major.
Darrerament comentava que, quan s’hagués recuperat, volia participar activament en les activitats del nou Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró.
Josep Maria Mestre estava casat amb Isabel Serra, que fou també membre de la Secció Arqueològica.
Des d’aquí volem donar el més sentit condol a la seva família.

Neix el blog del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró

Imatge: blog del CEAH

El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH) és una entitat formada per membres de l'antiga Secció Arqueològica del Museu de mataró, que tant ha treballat pel desvetllament de la nostra història i la preservació del patrimoni. Ara obre un blog, que podreu llegir aquí
Podeu trobar la presentació i la notícia de l'homenatge a Jaume Lladó, que fou conservador del Museu.
Molta sort!



 

En memòria de Santiago Ambrós i Gispert

El passat dia 7 de desembre, a l'edat de 83 anys, ens deixava l'amic Santi Ambrós i Gispert després d'una llarga malaltia. Des de l'any 1957 era membre fundador del Grup d'Arqueologia de Mataró, també conegut com a "Grup arqueològic Marià Ribas. Havia participat en moltes actuacions arqueològiques que es portaren a terme entre aquella data i el 1970, entre elles: les excavacions del poblat ibèric de Burriac a Cabrera de Mar, la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder el 1961, les excavacions a la zona del mausoleu de la Via Augusta de Mataró, l'actuació de salvament de la vil.la romana del Sant Crist a Cabrils, les excavacions a les termes romanes de Can Xammar a Mataró i un llarg etcètera. A l'any 1997, va participar en un homenatge pòstum que va fer la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró a Marià Ribas i Bertran, on va publicar l'escrit: "El bon amic Marià Ribas i Bertran (Fulls 58, 1997, pp. 30-31). En els darrers anys era freqüent veure'l, per les tardes, a la biblioteca de la Fundació Iluro, junt amb l'historiador mataroní Joaquim Llovet, posant-se al dia en temes d'arqueologia i història. Des d'aquí fem constar el més expressiu condol a la família.
Podeu llegir l'article de Santi Ambròs dedicat a Marià Ribas clicant aquí.

En memòria de Sylvia Gili Suriñach

Sylvia Gili en una excavació. Foto: Francesc Navarro Bonamusa

El passat dia 13 de juny va morir, a l'edat de 52 anys, Sylvia Gili Suriñach, doctora en Prehistòria, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de nombrosos estudis. Si la volem recordar especialment a "Les muralles d'Ilturo", és perque fa anys fou membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, col.laborant entre d'altres excavacions, a la de Can Modolell a Cabrera de Mar.
Des d'aquí volem enviar el nostre condol a la família. Descansi en pau.

Un molí "a palmenti" a la vil.la romana de Can Majoral (Mataró)

Imatge: donació del molí de Can Majoral, per part del Sr. Josep Majoral, al Museu de Mataró. Fotografia: Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

En una anterior entrada donàvem notícia de la troballa del con d'un molí "a palmenti" a la vil.la romana de Torre Llauder (mataró), inclosa en la memòria de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, i fins ara inèdita; dèiem també que en l'àrea de l'antiga Iluro s'havien exhumat dos molins més, a la vil.la de Can Majoral i a la vil.la Caputxins, testimonis d'una activitat agrícola.
La vil.la de Can Majoral, al veïnat de Mata (Mataró), fou casualment descoberta l'any 1969 per membres de la Secció Arqueològica, en adonar-se de la presència de materials superficials de filiació romana.
L'any següent fou descoberta la peça de molí ja esmentada, corresponent a la part superior, bitroncocònica, i de la qual el propietari del terreny, el Sr. Josep Majoral. va fer donació al Museu de Mataró.
Posteriorment la Secció arqueològica va dur a terme una cata estratigràfica de la zona, publicant-se els resultats a la revista Laietània.

BIBLIOGRAFIA I INTERNEGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Sondatge estratigràfic a la vil.la de Can Majoral (Mataró)", revista Laietània, núm. 1, 1981, pàgs. 83 a 181. Referències al molí: pàgs. 83, 119 (dibuix) i 181 (fotografia).
Publicat a la web del Grup d'Història del Casal (Mataró).

Francesc NAVARRO I BONAMUSA - "Troballa de la part superior d'un molí romà del tipus "a palmenti" a Mataró, a Cingles, pàg. 10, octubre, novembre, desembre 1971.

 
SECCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL MUSEU DE MATARÓ (SAMM)..- “Hallazgo de una pieza de molino romano”. Diari “Mataró”, 4 d’abril de 1970.

Molí de Can Majoral. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Molí de Can Majoral. Foto: Francesc Navarro Bonamusa

El retrat de Marià Ribas ja figura a la galeria de mataronins il.lustres

 Ahir, a l'ajuntament de Mataró. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Com anunciàvem en l'anterior entrada, ahir dijous va tenir lloc a l'Ajuntament de Mataró, la presentació del retrat de l'arqueòleg, historiador i dibuixant mataroní Marià Ribas i Bertran que figura ja a la galeria de mataronins il.lustres; el retrat és obra de l'artista Manuel Cusachs.
Marià Ribas i Bertran (1902-1996) va néixer a Mataró, a la casa núm. 2 de la Plaça Gran. Va estudiar dibuix i pintura, treballant posteriormen amb activitats relacionades amb l'arquitectura i la construcció, i es va iniciar en l'arqueologia en excavacions realitzades al casc antic de Barcelona. Va guanyar una plaça de dibuixant al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments Històrics de la Diputació.
Va formar-se amb figures tan importants com Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Pere Bosch i Gimpera, Josep Coromines, Josep de C. Serra Ràfols, Alberto del Castillo i altres.
Després de la Guerra Civil, passà a formar part del Comité Local del Patrimoni, iniciant una tasca de documentació de les esglésies que no havien estat destruïdes.
El 1947 va presidir la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, que publicava en català un butlletí sobre història i arqueologia local. El 1948 va ser nomenat Comisario Local de Excavaciones Arqueológicas de Mataró, i va dirigir diverses excavacions, com la de la vil.la romana de Can Sans (Llavaneres), a la ciutat romana d'Iluro (Plaça Pius XII, plaça del Beat Salvador, plaça de la perixateria, plaça del Fossar Xic i plaça de Santa Maria), i al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. Descobrí a Vilassar de Mar el conegut mil.liari de la Via Augusta.
Als anys 60 descobrí la vil.la romana de la Torre Llauder, a Mataró, amb la col.laboració d'un grup que seria la base de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
Fins poc abans de la seva mort, continuà col.laborant amb el Museu de Mataró i amb el Museu Arxiu de Santa Maria.
El 3 de maig de 2012, fou nomenat mataroní il.lustre pel ple de l'Ajuntament de Mataró, després d'una campanya promoguda pel Grup d'Història del Casal.
Font: web de l'Ajuntament de Mataró.

La filla de Ribas, Maria Dolça Ribas, al costat del retrat de l'arqueòleg. Foto: Joan Francesc Clariana.

 

 L'artista Manuel Cusachs explica els components del retrat. Foto: Joan Francesc Clariana.

Intervenció de l' historiador J. Vellvehí. Foto: Joan Francesc Clariana.

Marià Ribas i Bertran, mataroní il.lustre

El proper dijous, 23 d'octubre, a les 19,30, tindrà lloc a la sala de sessions de l'Ajuntament de Mataró, l'acte institucional de la presentació del retrat de l'arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas i Bertran (1902-1996) per a la galeria de mataronins il.lustres,  títol concedit en el 3 de maig de 2012.
Intervendran en l'acte l'artista, Manuel Cusachs i l'arqueòleg Dr. Josep Guitart.

Imatge: visita del Dr. Maluquer al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). D'esquerra a dreta: Jaume Soler (de perfil), Josep Lloansi, Joan Maluquer i Marià Ribas. Anys 60. Autor: anònim. Fotografia pertanyent a Josep M. Modolell.

Fotos pel record: en Jaume Tura Dalmau, "el Llarg"

Imatge: el Jaume Tura mostra una teula romana. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig. Arxiu de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

En Jaume Tura i Dalmau (EPD), anomenat pels seus companys "el Llarg", degut a la seva alta i magre figura, fou una d'aquestes persones que, al llarg de la seva vida, calladament i desinteressadament, esmerçà moltes hores en l'arqueologia, contribuïnt a salvar per a tots nosaltres un patrimoni que, quan ell va començar, no estava tan protegit com ara, sino sovint amenaçat.
Va iniciar la seva tasca en el grup de l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Beltran, allà pels anys 60; una de les seves primeres intervencions fou a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), però va estar també en molts altres indrets d'aquesta zona, dins el grup de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró: el poblat ibèric de Burriac, Iluro, Mata, Can Modolell...
El grup de Marià Ribas portava un pin dissenyat per Marià Ribes i fabricat per en Jaume en la joieria en la que llavors treballava.
Quan, amb el pas del temps, deixà d'excavar directament, fa continuar la seva feina com a restaurador -com en Josep Garrido, en "Pepe"- i col.laborant en diverses tasques de la Secció.
Com tantes altres persones, va formar part d'una generació enamorada de la cultura, i que ha contribuit de manera notable a salvar el patrimoni d'aquest país.
 

Imatge: Marià Ribas (al centre) restaurant els murs de Torre Llauder, amb en seu equip, en el que veiem Jaume Turà, Jaume Soler i Rafael Esteban. Fotografia d'autor desconegut. Arxiu de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

En memòria de Roser Fadó i Xifre

Avui, 2 de març han tingut lloc les exèquies de Roser Fadó i Xifre, membre de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró, Secció en la que va entrar en els anys 70, amb una tasca intensa i desinteressada, dedicada especialment a l'estudi de la ceràmica romana i, dins l'equip del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), al treball d'excavació i d'estudi.
Roser Fadó i Xifre formava part d'una generació que de forma altruïsta i en un moment heroic de l'arqueologia -no tan protegida i professionalitzada com avui-, va dedicar hores i hores a treballar en aquest àmbit.
El companys de la Secció Arqueològica la tindran sempre present en la seva memòria. Descansi en pau.

BIBLIOGRAFIA

Roser FADÓ I XIFRÉ i Albert SOLER CASELLAS: "Estudi de les troballes de la plaça Pius XX  (Mataró). a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. Mataró, 1979, pags. 199-206.

Imatge: Una part de l'equip de la Secció Arqueològica que va excavar a Can Modolell (Cabrera de Mar). D'esquerra a dreta: Isabel Serra, Roser Fadó, Joan Bonamusa (EPD), Josep Fernandez, Joaquim Pera (en l'actualitat catedràtic a l'UAB).

Commemoració dels 50 anys de la descoberta de Torre Llauder

Per celebrar els 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder, diverses entitats han organitzat un seguit d'activitats força interessants, i que de ben segur interessaran no tan sols a aquells que estan interessats en el món de l'arqueologia i del patrimoni, sino a molts ciutadans. Aquests actes tindran lloc entre l'11 de maig i el 30 de juny.
Podeu veure el programa aquí
Festa d'aniversari romana, article del Cap Gros

L'arqueòleg Marià Ribas i Bertran, Mataroní Il.lustre

El ple de l'ajuntament de Mataró va nomenar, el passat tres de maig, l'arqueòleg i historiador Marià Ribas i Bertran (1902-1996), Mataroní Il.lustre, com a reconeixement a la labor de tota una vida dedicada a salvar i estudiar el patrimoni històric de la comarca, i això ja des de la guerra civil. A Marià Ribas devem, entre moltes d'altres coses, el descobriment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) o el orígens de la Secció Arqueològica del Museu de la seva ciutat. El nomenament es produeix després de la campanya promoguda pel Grup d'Història del casal, de Mataró, i de la peticions de diversos ciutadans.
Podeu veure la notícia al setmanari Cap Gros de Mataró.

Imatge: descobriment del mosaics romans de Torre Llauder, l'any 1961; d'esquerra a dreta: el Dr. Lluis Pericot, Marià Ribas (d'esquena), i dos membres del seu equip. Arxiu fotogràfic de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

Altres entrades sobre Marià Ribas en aquest bloc:
Inici de les excavacions de Torre Llauder (1)
Inici de les excavacions de Torre Llauder (2)
Cinquanta anys de la descoberta de Torre Llauder i l'inici de la Secció Arqueológica de Mataró
Diari d'excavacions de Marià Ribas a Torre Llauder
Soliciten el reconeixement de l'arqueòleg Marià Ribas com a Mataroní Il.lustre
Article sobre Marià Ribas a la web de l'Ajuntament de Mataró

Un descans durant les excavacions

En diverses ocasions, i en ocasió del cinquanta aniversari de la Secció Arqueològica de Mataró, us hem ofert fotografies de les seves activitats i de les persones que en formaven part, que tants esforços i temps van esmerçar en benefici de l'arqueologia. Avui podeu veure aquesta imatge presa al pati de la masia de can Modolell, a Cabrera de Mar, prop de l'excavació que porta el seu nom. En el centre, amb el jersei blau, veiem en Josep Garrido, en "Pepe", a qui ja haviem dedicat una entrada, excavador i restaurador, a qui devem bona part de les peces que es poden veure en les vitrines del museu de Mataró, el qual és també afeccionat a cantar, que es el que estava fent aquí, (i consti que no té mala veu) mentre tots se l'escolten amb atenció; a la seva esquerra tenim l'enyorat Rafael Esteban Salvador (EPD), membre que fou també de la Secció Arqueològica i un dels iniciadors de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar. Uns dies irrepetibles.
Foto: Francesc Navarro.
Arxiu: Joan Francesc Clariana.

Fotos pel record: L'Enric, de la Secció Arqueològica de Mataró

Ja que hem començat a parlar de personatges de la Secció Arqueològica de Mataró -vegeu l'entrada anterior, dedicada a en Josep Garrido- aquí teniu l'Enric Juhé Corbalán, gran estudiós de l'arquitectura domèstica romana, a la que ha dedicat diversos treballs, especialment a la pintura; a ell devem la restauració i estudi dels fragments pictòrics, escasos però valuosos, exhumats a can Modolell, als que va dedicar un article. Ha publicat estudiades reconstruccions ideals d'alguns edificis romans en base als materials in situ i als exhumats. També entren dins els seu camp d'interessos els castells i els vaixells antics.En la fotografia el veiem a l'antic local de la Secció Arqueològica, al carrer Sant Pelegrí de Mataró.
Podeu veure algunes de les reconstruccions de l'Enric Juhé en aquest mateix bloc:
Reconstrucció del "Criptopòrtic" de Can Modolell.
Reconstrucció de la façana oest de Can Modolell.
Reconstrucció del porticat damunt el "Criptopòrtic" de Can Modolell
A la web Via Avgvsta, dedicada al patrimoni romà a l'entorn de la riera d'Argentona.
I un recull de fotos aquí.

Fotos pel record: en "Pepe" de la Secció Arqueològica de Mataró

Al llarg del seus cinquanta anys de vida, la Secció Arqueològica del Museu de Mataró ha tingut en el seu sí afeccionats i col.laboradors que, sense més interès que el seu amor per a l'arqueologia, hi ha dedicat hores i esforços; una d'aquestes persones, que avui destaquem, és en Josep Garrido Salazar, anomenat per tothom "en Pepe", que fou tot un símbol d'aquesta entitat, i al qual devem no tan sols la seva ajuda en  excavacions, sino en la restauració de diversos materials ceràmics, des de el seu taller del carrer sant Pelegrí, a l'antiga seu de la Secció. Molts dels materials restaurats que podeu veure en les vitrines del Museu de Mataró, ho són gràcies a la seva bona perícia restauradora. Actualment està col.laborant com a restaurador amb la Parròquia de Santa Maria i el Museu Arxiu de Santa maria, però no ha perdut el contacte i bona avinantesa amb la gent de la Secció Arqueològica.
Tota una mostra de la col.laboració que existia entre arqueòlegs i afeccionats, abans que arribés la professionalització, sens dubte també necessària, però alguna cosa bona tingué aquella altra època, en la que se salvaren jaciments i materials que d'altra manera haguessin desaparegut.

Entrevista a Ràdio Mataró amb motiu dels 50 anys de les excavacions de Torre Llauder

Com ja hem dit en anteriors entrades, aquest any es commemora el 50 aniversari del descobriment dels mosaics de Torre Llauder i de l'inici de les excavacions, i també del naixament de la Secció Arqueològica, llavors "Grup Marià Ribas". Amb aquest motiu, en el Programa El Racó, de Ràdio Mataró, a càrrec del Grup d'Història del Casal, es va emetre, el passat 31 de març, un apassionant programa en el qual, Joan Bonamusa, Joan Tura i Robert Lleonart, autèntics veterans de l'arqueologia, foren entrevistats per Joan Francesc Clariana, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Núria Gómez, i amb la qual podem reviure els esforços, a voltes incompresos i plens d'obstacles, per salvar el patrimoni històric i arqueològic de Mataró; podem també conèixer millor l'extraordinària riquesa del subsol de la ciutat, i intentar que ens puguin parlar les obres d'aquells que ja no ho podran fer sí mateixos.
Uns deixem l'enllaç amb el programa aquí.
Entrades anteriors:
50 anys de la descoberta de Torre Llauder.
Diari de les excavacions de Marià Ribas a Torre Llauder.