L'organització del territori a l'antiga Laietània explicada per Maria Carme Belarte

 

Imatge: reconstrucció hipotètica del poblat ibèric de Burriac, segons Josep M. Rovira. Font: Cabrera de Mar. Patrimoni i arqueologia. 

Maria del Carme Belarte, arqueòloga i professora, va donar una conferència el passat 17 de març, sobre el tema L'organització del territori a l'antiga Laietània, la podeu seguir en aquest enllaç del Museu d'Història de Barcelona.

Una interessant explicació de la que intentarem resumir alguns punts.

-Els laietans són un dels pobles ibers citats per autor antics, com el geògraf grec Estrabó (63 aC - 24 dC). Els límits territorials abastaven aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, entre el Tordera i el Llobregat. El territori ha estat objecte d'una activitat arqueològica intensa, essent Santa Coloma de Gramanet, el 1904, la pionera. (1)

-La tesi doctoral de Joan Sanmartí establí una divisió entre els diversos hàbitats laietans, segons les seves característiques: 1) Poblats grans, entre els que trobariem  ciutats-estat. 2) Viles o ciutats de segon ordre. 3) Petits poblats. 4) Castells i fortaleses. 5) Cases de camp.

-La Dra. Belarte exposà i va descriure  exemples de cada cas.

-Poblats grans, com Burriac i Ullastret (2), considerats com a ciutats-estat. Les restes de Burriac, capital dels laietans, es troba de cara al mar, a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, a Cabrera de Mar, des d'on podien controlar el territori. Era una ciutat emmurallada, amb torres. Conté restes d'edificacions, entre les que destaquen un edifici de grans dimensions que anomenem "públic". Ha estat objecte de diverses actuacions arqueològiques, com les del mataroní Marià Ribas. Actualment, des de 2017, és objecte d'un pla sistemàtic per part de la Universitat de Barcelona, a la zona sud on hi ha les restes d'una monumental porta de la muralla ja de l'època de la romanització. 

-A la mateixa Cabrera de Mar, i externament al poblat, s'han exhumat les úniques tres necròpolis d'incineració iberes trobades a Catalunya: Turó dels Tres Pins, Can Rodon i Cal Ros. ¿Podrien correspondre a una aristocràcia guerrera?  

-La conferenciant parlà de Barkeno, nom citat en les fonts i que apareix en monedes, i que podria ser l'origen de Barcelona. Unes excavacions a Montjuic han exhumat unes sitges de grans dimensions, una de les quals tenia una capacitat de 80.000 litres. S'ha trobat també ceràmica d'importació (grega, etrusca i itàlica) i les restes d'un carro. La falta de estructures com muralles, però, no permet identificar la zona com un poblat.     

-Ciutats de segon ordre: restes d'un poblat iber al turó de la Rovira (Barcelona), amb sitges (10.000 de capacitat la major), restes de construcció i ceràmica d'importació, podria haver tingut 3 ha. d'extensió; el Puig del Castell de Cànoves i Samalús, al Parc natural del Montseny, com a hipòtesi va senyalar que podria tractar-se de l'antiga Lauro, nom que apareix en monedes. Es creu podria haver tingut 4 ha. Un altre poblat és al turó de Ca n'Olivé a Cerdanyola,  on s'han exhumat fragments escultòrics, restes de muralla, un conjunt de sitges, indicis d'activitat metalúrgica i ceràmica d'importació. Se li calculen unes 2 ha. d'extensió.  

-Poblats petits i fortificacions, la Dra. Belarte cita com a exemples el llogaret fortificat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, d'uns 400 m2, on s'hi troben restes de cases adosades a la muralla, eines de ferro i un crani enclavat. Altres llocs que poden correspondre a aquest tipus d'hàbitat són: Les Maleses (Montcada i Reixac) Castellruf, turó Gros de Céllecs (Òrrius), Turó del Vent (Santa Coloma de Farnés). Aquest darrer es un assentament partit: una part petita d'hàbitat i l'altre d'activitat econòmica especialitzada en el teixit (telers).

Cases de camp, com a exemple va citar la conferenciant Can Calvet (Santa Coloma de Gramenet) i els petits establiments agrícoles al voltant de Burriac.

La romanització va comportar tot uns nous tipus d'assentaments,l'expansió dels sistema de vil.les i ciutats com Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) o Blandae (Blanes).

Acabada la conferència, els assistents varen plantejar qüestions interessants. Una pregunta fou per què no s'han trobat més necròpolis d'incineració d'època ibera, només les de Cabrera de Mar. Una qüestió sobre la que hi si poden plantejar hipòtesi pero que, per ara, no tenen resposta.

(1) Els laietans són citats per Estrabó (Geographia, III, 4,8), Claudi Ptolemeu (Geographia, II, 6,18) i Plini el Vell (Naturalis Historia, III, 4,21).

(2) Capital de la tribu ibera dels indigets.

 Imatge: part de l'anomenat "edifici públic" de Burriac, situat al costat de la muralla, a Llevant, foto de l'any 1984.

Imatge: Torre occidental de la muralla de Burriac, foto de l'any 1984.

Imatge: Entrada sud la la muralla de Burriac, ja de l'època de la romanització. foto de l'any 2012

Ibers i romans a Premià, conferència de Ramon Coll

 

L'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo donará una conferencia sobre el tema: Ibers i romans a Premià (550 a.c-600 d.c.). Història de l'ocupació del territori en l'edat antiga.

Dia i hora: Dimarts, 8 d'abril, a les 18,30

Lloc: Biblioteca Martí Rosselló. Carretera de Vilassar de Dalt, 100 Premià de Mar.

Un article de Marta Prevosti sobre poblament i economia al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses

Imatge: panell del Museu de Manacor (Mallorca): "Una societat oberta a la Mediterrània".

"Poblament i economia agraria al conventus tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüses" és el títol d'un molt interessant article de Marta Prevosti publicat a Catalan Historical Rewiew, que es pot considerar una síntesi sobre l'evolució de l'economia i la distribució del poblament des de l'arribada de Roma fins a la fi de l'imperi en la zona de Tarraco i les actuals València, Balears i Pitiüses.

Lamenta la autora les escasses o nul.les notícies que ens han arribat de l'antiguitat  sobre xifres de població o de producció i comerç. L'arqueologia ens ha d'ajudar a cobrir -en la mesura del que és possible- aquest gran buit. Fita important va ser el mestratge de l'escola francesa d'historiadors Annales, de Fernand Braudel, que valora l'evolució dins l'espai que representen els assentaments humans. En els darrers anys han estat trascendentals, per al progrés dels estudis, la incorporació de les noves tecnologies, l'aplicació de disciplines científiques o la difusió de dades per la xarxa. (Pàg. 219).

En la zona estudiada, distingeix Prevosti diverses àrees: el nord i el sud del riu Millars, les Illes Balears i les Pitiüses. Anteriorment a la II Guerra Púnica, la zona al nord es distingeix per l'existència de oppida encastellats, els més grans dels quals eren Ullastret i Burriac, acompanyats d'un poblament rural dispers; un cop acabada la II Guerra Púnica, s'observa un nou patró d'assentaments dispersos a la plana, al voltant d'oppida mitjans i petits, que aniran patint un despoblament progressiu. Un tercer moment d'abandonament van ser les darreries dels segle II i inicis de l'I aC., coincidint amb les guerres sertorianes; el poblament dispers tipus granja o petits nuclis es multiplicaren. Les primeres fundacions de ciutats romanes a finals de la república, van accelerar el canvi. (Pàg. 220)

Al sud del riu Millars en època ibera, trobem 4 grans oppida o ciutats que feien de nucli politicoadministratiu de grans territoris, amb poblament rural dispers i petits poblats. Amb la conquesta romana, no obstant, la continuïtat de les ciutats iberes és major que al nord. Les quatre ciutats: Arse-Sanguntum i Leiria-Edeta, perviuen com a romanes; al segle I s'observa un increment dels petits assentaments a patita i mitjana alçada. (Pàgs. 220-221).

A les Balears, la població es concentrava en els nombrosos poblats talaiòtics, que van continuar després de la conquesta esdevenint ciutats federades, o fins i tots convertint-se en municipis. No obstant l'arribada de Roma va comportar la creació de ciutats de nova planta, con les colònies de Palma i Pollentia. (Pàg. 121) (1)

Eivissa es va caracteritzar per la continuïtat del poblament púnic, degut a l'elevat grau de desenvolupament de la seva cultura, el que no va ser impediment perque sorgissin alguns nous nuclis rurals. (Pàg. 221).

I l'economia? Amb la fundació de ciutats i l'aparició de les vil.les com a nuclis de producció va comportar un canvi important el l'estructura econòmica de l'àmbit estudiat. Molts rics hisendats varen adquirir propietats, en les que la producció i exportació del vi va arribar a constituir un element de primer ordre. Val a dir que a Eivissa, el vi ja estava plenament introduït per la colonització cartaginesa (pàg. 121). Les arees costaneres de les actuals Catalunya, València i Balears es van especialitzar en la producció i comerç vitivinícola (pàg. 122), sense oblidar els dos altres elements de la trilogia mediterrània, l'olivera i els cereals, ni tampoc la producció de tèxtils: lli, cànem i llana, molt important a la zona del conventus tarraconensis. (Pàg. 125). A Eivissa i Formentera hi va haver una important producció de porpra (pàg. 126).

La crisi del segle III va comportar un declivi en l'activitat relacionada amb la vinya i el vi; el nombre d'establiments rurals decreix progressivament (pàg. 126); no obstant una posterior recuperació, aquella ja no va assolir els nivells anteriors a la crisi. Una excepció va ser la recuperació de les Pitiüsses en el comerç del vi i les llargues distàncies (pàg. 129). Prevosti ens diu que caldria estudiar més a fons al subtrat púnic de de les Pitiüsses (pàg. 126).

Un treball important, sens dubte aquest de Marta Prevosti.

Marta PREVOSTI, "Poblament i economia agrària al Conventus Tarraconensis, les Illes Balears i les Pitiüsses" a Catalan Historical Rewiew. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2018. 

Es pot trobar a Academia Edu.

(1) "Plini n'esmenta tres: Guium, Tucis i Bocchorvm, que va esdevenir ciutat federada. Mago i Iamno, a Menorca, semblen tenir continuïtat de l'etapa anterior, en forma de castella, per bé que sota Vespasià van esdevenir municipis, mentre que Saniserra seria una fundació de nova planta. Palma i Pollentia van ser colònies, fundades amb tres mil colons d'entre els romans, segons Estrabó."  (Prevosti, "Poblament i economia agrària...pàg. 121.

Article de Marta Prevosti sobre els canvis de poblament de la protohistòria a l'antiguitat tardana

Muralla d'Ullastret. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Marta PREVOSTI, "Els grans canvis de poblament a Catalunya. De la prehistòria a l'antiguitat". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Núm XXI, 2010. Pàgs. 45-76.

La doctora Marta Prevosti Monclús és autora d'un molt interessant article en el que analitza els canvis succeïts en el territori de l'actual Catalunya durant el periode que va de la protohistòria a l'antiguitat tardana. Una tasca complexa, com reconeix Prevosti, per la manca de dades concretes, i a la que només s'hi pot apropar per deduccions, sigui de l'arqueologia o de les fonts clàssiques, especialment romanes. 
Dos són els aspectes que Prevosti té especialment en compte: 1) el número d'individus, l'augment o disminució de la població i 2) la distribució en l'espai d'aquest poblament.
Per l'estudi d'aquests aspecte, cita l'autora les teories evolucionistes d' A. Johnson i T. Earle, que posen l'èmfasi en el creixement demogràfic com a factor del desenvolupament econòmic i tecnològic (Prevosti, pàg. 47). Per a la distribució del territori, el Dr. Joan Sanmartí ha aplicat els anomenats polígons de Thiessen, que li han permès establir quatre categories de nuclis d poblament ibers (Prevosti, pàgs. 50-51).
Prevosti ha estudiat els següents periodes:
-Època preibèrica (1.100-550 aC.).
-Època ibèrica antiga (550-400 aC.).
-Època ibèrica plena (400-200 aC.).
-Romanització en l'època republicana (218-27 aC.).
-Alt Imperi (27 aC.-284 dC.)
-Tardoantiguitat (284-714).
 És evident -el fet ja és conegut de fa temps- que les colonitzacions fenícia i grega van tenir una importància trascendental en el desenvolupament de la cultura ibera de la península. Significaren l'increment del comerç, innovacions en l'agricultura i la tecnologia: encunyació de monedes, increment dels tallers de metal.úrgia i ceràmica, diversificació de l'utillatge agrari de ferro, proliferació dels establiments rurals dispersos, abundància de sitges (Prevosti, pàgs. 51.52)
En l'època ibèrica antiga, ja s'observen els primers canvis, dels quals el detonant seria un increment de la població, una competència pels recursos i una millora tecnològica (Prevosti, pàg. 49); es documenten evidències d'una estratificació social, l'existència d'una èlit de guerrers, que monopolitzen el comerç mediterrani (Prevosti, pàg. 49). Les primeres incripcions iberes daten del segle V aC. (Prevosti pàg. 50).
Els canvis demogràfics, socials i econòmics es consoliden durant el periode ibèric ple, en el qual l'arqueologia observa un increment dels assentaments, un engrandiment dels poblats i les fortificacions. Sanmartí i els seus col.laboradors han establert un plantejament nou de la societat ibera, establint quatre tipus d'assentaments (Prevosti, pàgs. 51-52): 
-Ciutats de primer ordre, ben fortificades amb muralles, amb una extensió entre 9 i 17 Ha., centres d'estats arcaics, com serien Ullastret, Burriac o Tarakon-Kese (Tarraco).
-Ciutats de segon ordre, que eren ciutadelles especialitzades en diverses activitats i devien controlar una colla d'altres nuclis, dispersos o agrupats.
-Ciutadelles i aldees fortificades.
-Poblament rural dispers. 
El creixement del nombre i extensió de poblats indica un creixement demogràfic, difícil d'avaluar, però del que s'ha intentat fer una aproximació. Com a exemples: Sanmartí i Santacana admeten una població mínima de 27.000 habitants a la Laietània, basant-se en l'extensió dels poblats (Prevosti, pàg. 53). Un altre exemple, en aquest cas basat en les fonts clàssiques, els ilergetes: si tenim en compte els 20.000 infants i 2.500 genets que van reunir Indíbil i Mandoni contra Roma, segons Titus Livi, i suposant el reclutament d'una persona per família, resultaria una població al voltant de 136.000 ilergetes (Prevosti, pàg. 53).
La romanització suposa un canvi total en l'estructura i explotació del territori. Els poblats ibèrics situats en llocs alçats són progressivament abandonats, des de els inicis del segle II fins a mitjans de l'I aC. S'estableix una centurització del territori, el conreu a les planes i el territori vertebrat al voltant de les ciutats, que ofereixen un tipus de vida i urbanisme molt evolucionats, i un territori sotmès al dret romà. 
El Dr. Guitart opina que la fundació de ciutats romanes en l'epoca republicana al voltant del 100 aC., té a veure amb l'amenaça de les invasions dels cimbris (1) (Prevosti, pàg. 55). S'gnora quina proporció d'itàlics i d'indígenes habitava aquestes primeres fundacions (Prevosti, pàg. 56). Ja en els inicis de l'imperi, August va dur a terme un ampli programa de fundació de ciutats, (Barcino, entre elles) i reestructuració administrativa i militar del territori.  
En l'Alt imperi, el centre de la vida rural són les vil.lae, centres d'explotació agrària i també residències, pertanyents sovint a propietaris adinerats, el que no impedeix que subsistissin petites explotacions (Prevosti, pàg. 61). 
Pel que fa al càlcul demogràfic, com sempre només es poden plantejar hipòtesi, basades en el nombre de vil.les o nuclis rurals i l'extensió de la zones residencials urbanes, i suposant un determinat nombre d'habitants per casa. En el cas de l'ager de Tarraco, s'ha estimat una població de 66.000 habitans , i per la Tarraco urbana, d'entre 9.590 i 15.120 habitants (Prevosti, pàg. 63).
Si és difícil calcular la població en època altoimperial, l'antiguitat tardana presenta encara més incògnites: en el camp de Tarragona, s'observa una disminució de la ceràmica, ignorant-se si es deu a una disminució de les vies comercials o de la demanda (Prevosti, pàg. 65). L'etudi dels jaciments d'aquest periode no dóna tampoc dades prou fiables (Prevosti, pàg. 67).
La ciutat de Tarraco experimenta també en aquest periode un notable canvi: l'antic fòrum provincial es transforma en zona residencial, mentre que l'antiga part residencial esdavé rural. No obstant, apareix un barri mercantil i agrari a extramurs (Prevosti, pàg. 66). Els canvis polítics que tenen lloc en aquest periode, però no semblen però afectar els establiments ocupats. Tampoc significa la interrupció total del comerç. Les àmfores africanes més tardanes son del segle VI o inicis del VII (Prevosti, pàg. 66).
L'article de Marta Prevosti, és un estudi important, que analitza i sintetitza un tema tan complex com és el poblament en el món antic, en aquest cas centrat en el que avui és Catalunya, aportant també notícia de les darreres hipòtesis, com són les de Joan Sanmartí.

(1) A les muralles d'Ilturo varem comentar aquest estudi del Dr. Guitart: "Josep Guitart publica un estudi sobre les primeres ciutats romanes de Catalunya", podeu llegir-lo en aquest enllaç.

Detall de la muralla de Tarragona. Foto pròpia.