El proper 13 d'abril es presenta el llibre pòstum de l'historiador argentoní JAUME LLADÓ I FONT: BURRIAC. PASSAT I PRESENT. GRANDESA DE LA CULTURA.
Dia i hora: 13 d'abril a les 19 hores.
Lloc: Sala d'actes municipal de l'ajuntament de Cabrera de Mar.
Jordi Arenas i Clavell (Mataró, 7 de novembre de 1920 - Mataró, 1 de juliol de 1998) fou dibuixant, pintor i escultor. Es considera un dels artistes de més anomenada i prestigi de Mataró.
Aquest mes tindran lloc el actes de cloenda del centenari de l'artista, que varen ser ajornats per la pandèmia en el seu moment.
Divendres, 10 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna: conferència amb el tema JORDI ARENAS: MAGISTERI. EXCEL.LÈNCIA I RESPONSABILITAT. A càrrec del Dr. Rafael Romero, director del grup d'innovació docent M.I.M.A (Memòria i matèria artística). Universitat de Barcelona.
Diumenge, 26 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna, concert del Cor Madrigalista, dirigit per Clàudia Dubé.
Des d'aquest bloc dedicat a la història i a l'arqueologia, fem també esment de la col.laboració que va tenir Jordi Arenas amb la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, de la que fou membre, i per la que va dibuixar nombroses peces. Un dels llocs on exercí aquesta tasca fou Can Modolell.
Gràcies, mestre.
La conferència que va pronunciar el Dr. Joaquim Garcia, antic arqueòleg municipal, va despertar gran interès i expectació, com ho va demostrar el nombrós públic assistent. La Sra. Maria Majó, mestre jubilada i activista cultural de l'Associació de Veïns de Rocafonda, va presentar l'acte, fent una defensa sobre el barri de Rocafonda i el seu futur, així com del seu passat.
Malhauradament, com s'ha anat veient, no hem de parlar només de descobertes, sinó també de perill de pèrdua.
Òbviament, i com va recalcar Joaquim Garcia, no es poden publicar imatges de l'excavació, ja que pertanyen en exclusiva al seu director i equip, així com la seva interpretació. Per la qual cosa, aquí, intentarem enumerar algunes de les principals idees exposades en la conferència.
-El conferenciant enumera tres jaciments importants del passat de Rocafonda: Caputxins, l'anomenada "vil.la" Rocafonda" i Ca la Madrona. Com ell mateix explica, s'ha emprat sovint el mot "vil.la" per a molts establiments rurals romans, però com assenyalava el catedràtic, Dr. Víctor Revilla, una vil.la ha de complir tres requisits: part agrícola, part d'activitats industrials, i part residencial.
-Destaca la troballa -singular- d'una moneda de la mare de l'emperador Constantí, Elena i un relleu amb un personatge togat (un magistrat o personatge destacat?) procedents del jaciment de Caputxins. Al mateix jaciment es va trobar un forn de terrissa semienterrat, que es avui visitable.
-Ca la Madrona, és un jaciment conegut com a romà des de l'època de Marià Ribas, un dels grans pares de l'arqueologia mataronina.
El 1972, amb motiu de la construcció de l'edifici de les Cristalleries de Mataró en aquella zona -que va incloure subterranis amb rampes per calderes- es varen destruir un nombre no calculat de tombes. La aleshores Secció Arqueològica del Museu (SAMM) va excavar-hi un cap de setmana, i no paraven de sortir-ne, després va seguir la destrucció. Tombes considerades en aquell moment com a altomedievals.
-El 1988, en uns nous temps, es va tornar a construir en el que havia de ser un polígon. El Museu de Mataró va excavar-hi, amb Joaquim Garcia com a director, exhumant-se unes poques tombes més. Hi ha un treball publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, dins la Sessió d'Estudis Mataronins.
-El 2002, l'indret és declarat com a "zona d'expectativa arqueològica".
-El 2017, amb motiu de les obres de construcció
d’un Parc Circular per l'empresa Consorci Circular en aquella zona, s’inicien excavacions,
encomanades a l'empresa Baula Arqueologia, i al seu director, Jordi Ardiaca.
-Explica el conferenciant que Ca la Madrona presenta tres fases:
-Començant per dalt, la més moderna arqueològicament, pertany als segles XIII-XIV, consistia en una colla de cubetes de les emprades per plantar ceps, i enmarcades per un mur de contenció.
-Fase romana (segles I al V), hi ha una colla d'estructures d'època romana, de difícil identificació, però que no semblen de caràcter residencial, sino dedicades a acitivitats agrícoles (sembla que alguna era per a la producció del vi), d'emmagatzamatge o industrials. Algunes estructures malmeses per les construccions del nostre temps.
-Fase anomenada tardoantiga o visigòtica
(segles V al VII): s'exhumen les restes de murs d'un edifici de grans
dimensions, i al voltant de cent sepulcres de caixa, continuïtat dels coneguts anteriorment.
-Sabem que els enterraments en aquella època es localitzaven al voltant dels llocs de culte, pel que podem deduir que es tractava d'un edifici religiós.
-Les tombes consisteixen en un sot cavat en la terra
envoltat, la major part de vegades, de lloses de pedra. Orientades a
l'est i sense cap símbol o inscripció, ni aixovar.
-Es poden relacionar aquestes troballes amb la història i les migracions dels visigots (=els gots de l'oest): 410: saqueig de Roma per Alaric; 415: capital a Barcelona; 418: regne de Tolosa, amb capital a aquesta ciutat; 508: batalla de Vouillé, els francs expulsen els visigots del sud de l'actual França: segona migració visigoda; 531-532: capital a Barcelona; 573: capital a Toledo; 589: conversió dels visigots al catolicisme, en el regnat de Recared.
-Què tenim amb això? Segueix l’arqueòleg: els visigots inmigrats eren cristians de la secta arriana. Aquesta branca del cristianisme, no posa ni símbols ni imatges en les seves tombes, a diferència dels hispanoromans d'Iluro en aquell mateix moment, que tampoc orienten necessàriamen cap l'est els sepulcres. Ens trobem doncs, amb una possible necròpolis visgoda arriana.
Garcia planteja la hipòtesi que el nom de Civitas Fracta (ciutat trencada), atribuït a Mataró en documents posteriors, pot referir-se a l'existència de dues comunitats separades. (1)
-Un altre aspecte sorprenent: el 80 per cent dels sepulcres exhumats corresponen a nens, morts poc després del part o abans del cinc anys; ens explica que, o bé hi va haver una epidèmia que afectà als infants -fet indemostrable arqueològicament- o bé s'enterrava per sectors, el que no es troba mai en la resta de necròpolis visigodes.
-Calcula el conferenciant que entre les tombes destruïdes, les recuperades i les que falten, n'hi podria haver hagut més de 400.
-Conclou que es tracta d'un jaciment singular i excepcional, del que s'ha de conseguir la conservació in situ, per bé que el Consorci Circular, l'Ajuntament i la Generalitat, preveuen el seu trasllat.
(1) El matrimoni entre visigots i hispanoromans no va ser autoritzat fins el Codex Revisus de Leovigild (582).
