El safareig de Cabrera de Mar (3)

Un amable lector, en Josep Vinyals, que des de fa anys ha participat en activitats arqueològiques a Cabrera, ens aclareix que és l'autor d'una de les fotografies, que haviem qualificat d'anònima, del safareig abandonat de Cabrera, la tercera després de les que va fer Fèlix López quan aquest indret encara era viu; la d'en Josep Vinyals fou presa a finals dels anys 70. Actualitzem la informació, reproduint l'entrada anterior:

Ja fa temps publicàrem en el bloc dues entrades sobre el safareig públic de Cabrera de Mar, gràcies a la donació que va fer l'escriptora Núria López Garcia de dues fotografies fetes pel seu pare, Fèlix López Teixidó, i d'una tercera d''en Josep Viñals. Pel seu interès les tornem a publicar acompanyades del text que va escriure Josep M. Modolell en el seu llibre "Pel camí del Mig", que també trobareu a la Segona Guia d'Escriptors de Cabrera, acompanyades del lloc on era l'avui desaparegut safareig, al torrent sant Feliu.

Al poble –llavors Cabrera de Mataró- no arribaven pas una dotzena de diaris. Les ràdios es podien comptar amb els dits d’una mà i la cantraleta de telèfons era per deu abonats i sobraven.

Les notícies dels diaris, per importants que fossin, eren poc comentades i per això ningú no tenia masa interès a llegir-los. El que més interessava era saber era el que pensava fer la veïna i amb qui, quina en portaven de cap els pagesos del davant i si en la sessió d’aquell vespre hi haurien o no patacades.

Un dels llocs on es prepagaven més depressa les noves era al safareig comú, on es reunien les dones del poble per rentar les robes de llurs cases i per encàrrec d’altres. Quedaven tant absortes escoltant el que deia la de davant, que fins la feien malbé a cops de picador. De més de dos-centa metres a la rodona se sentia el picament i la xerramenta.

Era molt coreent que hi haguessin  esbastusses; podia ser per no donar lloc a una dona que a ningú agradava tenir vora seu, per haver-se una ficat en una processó on no tenia ciri, o com aquell que no diu res, dir a una altra que sospitava del seu home, que havia vist una mossa que li agradava saltar prop de la vinya on el seu home arreglava la barraca. Els crits removien mig poble. Josep Miquel Modolell i Ros. Pel camí del Mig: de Cabrera a Mataró. Pàgs. 146-47; Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1989.
Anteriors entrades:
El safareig de Cabrera de Mar (1) 
El safareig de Cabrera de Mar (2)

Conferència de Joan F. Clariana sobre la TS Sudgàl.lica de Torre Llauder

Vas de TS Sudgàl.lica amb la marca del terrissaire FRONTINVS. Foto: J.F. Clariana

Vas de TS Sudgàl.lica forma Drag. 37, amb decoració de mètopes. Foto: F. Navarro

Vas de TS Sudgàl.lica forma Drag. 37. Foto: J.F. Clariana

Vas de TS Sudgàl.lica forma Drag 37, amb decoració de mètopes. Foto: F. Navarro

Un moment de la conferència; al fons, una peça excepcional:el vas de ceràmica tardoitàlica, forma Drag. 29. Foto: J. Turà

Autor del text: M. Serra
Imatge: un moment de la conferència. Fotografia: Joan Turà

El passat dia 28 de novembre de 2012, va tenir lloc, organitzada pel Grup d’Història del Casal i el Museu de Mataró, al local de Ca l’Arenas, la conferència a càrrec de Joan Francesc Clariana, sobre: “La Terra Sigil·lada Sudgàl·lica de la vil·la romana de Torre Llauder”, emmarcada dins del conjunt d’actes en commemoració dels 50 anys de la descoberta de l’esmentada vil·la.

El conferenciant va introduir el tema explicant la gran importància de la vil·la romana de Torre Llauder, que era la més luxosa de la comarca del Maresme, fent un breu repàs a les diferents troballes consistents en: mosaics de tessel·les, capitells de columnes i de lessenes , així com diferents fragments estatuaris, entre ells tres testes d’estàtua.

Fent esment a la ceràmica fina romana, va explicar com hi són presents gairebé totes les varietats que es comercialitzaven des de l’època d’August fins el Baix Imperi. També va destacar que, Torre Llauder, ha proporcionat un dels millors lots de Terra Sigil·lata Tardoitàlica trobats, fins ara, a la Península Ibèrica; entre aquests darrers materials destaca l’excepcional cràtera de la forma Drag. 29 signada per “SEX.M.P.”. Per això, es pot afirmar que, el Museu de Mataró, compta amb dues de les millors peces de sigil·lata de la Península; l’altra peça seria la gran pàtera itàlica, signada per Rasinius, provinent de Can Modolell (Cabrera de Mar).

El material de Terra Sigil·lata Sudgàl·lica de Torre Llauder es pot dividir en dos grans blocs: la producció decorada i la producció llisa. En la producció decorada veiem la forma Drag. 29, vas carenat, en les seves tres variants (A, B i C); sols una peça presenta signatura externa de terrissaire: FRONTINUS. La forma Drag. 30, de parets quasi verticals, té una presència molt escadussera de molt pocs fragments o individus. La Drag. 37, o bol hemisfèric, també hi es present en les variants, hi ha peces de frisos i de mètopes. Altres peces menys freqüents i que també trobem representades són la cantimplora de la forma Hermet 13 i el calze de la forma Drag. 11.

En la producció llisa , veiem les característiques formes: pàteres Drag. 18, 15/17 i 17, i  les copes Drag. 24/25, 27, Ritt, 8, 9. Una forma curiosa com és el tinter Ritt. 13. I les peces amb decoració de fulles d’aigua, a la barbotina, formes Drag. 35 i 36.

Així mateix, s’han trobat 75 peces amb marques de terrissaire, volum molt considerable si ho comparen amb el nombre que s’ha trobat de marques de terrissaire itàlics i hispànics.

Un altre detall que es comentà fou que a Torre Llauder, molt possiblement, a l’antiguitat, hi arribarien vaixells semblants als de Culip IV a vendre les seves mercaderies. Per això s’hi troben també àmfores oleàries bètiques de la forma Dressel 20, ceràmiques de parets fines de la Bètica i llànties itàliques. Productes tots ells que eren redistribuïts per aquelles petites embarcacions que anaven resseguint la costa catalana.

Finalment, diversos dels assistents, coneixedors de la importància de Torre Llauder, varen aprofitar l’avinentesa per preguntar diferents qüestions relatives a la vil·la i relacionades amb el comerç a l’antiguitat.

Actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme

Han estat publicades les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme corresponents les que es varen celebrar el febrer de 2011. Podeu llegir un comentari i consultar el contingut a Maresme Medieval, el bloc d'en Joaquim Graupera.

Capitells i basaments d'època romana al Maresme

Peça núm. 7. Fragment de capitell corinti en marbre de Carrara-Luni (primera meitat del S.I), provinent del carrer Sant Cristòfol de Mataró. Foto: Joan F. Clariana.

Reconstrucció ideal d'un capitell corinti amb adeqüació a la peça núm. 7. Dibuix: Joan F. Clariana.

Peça núm 10. Fragment de capitell jònic en pedra de Montjuic (època d'August), provinent de Torre Llauder (Mataró). Dibuix: Marià Ribas

Peça núm 15. Reconstrucció ideal de l'esquema d'un capitell de lesena provinent de Torre Llauder (Mataró). Principis del segle II.

Peça núm 16. Reconstrucció ideal d'aquesta peça, un capitell de lesena en marbre verde antico, procedent de Torre Llauder (Mataró). Decoració de palmetes i dofins (Segles II/III). Dibuix de Marià Ribas.

Peça núm. 29. Capitell de granit amb una canal, provinent de Can Modolell (Cabrera de Mar). Època Júlia.Clàudia? Fotografia de J. F. Clariana.

Peça núm 22. Capitell corinti, estil Segon Triumvirat, procedent de cal Ros de les Cabres (El Masnou). Fotografia de F. Carreras Candi.

Novament Joan Francesc Clariana, a través dels seus acurats estudis, aporta nova llum a l'arqueologia i la història del Maresme. No hem d'oblidar que aquests treballs de detall són imprescindibles per a l'elaboració de teories més generals.
L'estudi titolat "Capitells i bassaments d'època romana" publicat dins la revista Laietània, va una recopilació i estudi de les columnes d'època romana -i alguna posterior-, per mitjà dels seus capitells i bassaments, exhumades al territorium d'Iluro (Mataró).
Un estudi sistemàtic que aporta nova llum a l'arquitectura iluronenca, necessari, però que fins ara no s'havia dut a terme.
 L'estudi està dividit en tres parts: una part introductòria, una descripció detallada i comparativa de les peces i una proposta de restitució, és a dir, una hipòtesi sobre quina habria estat la funcionalitat de les peces. El conjunt estudiat abasta fins a un total de 23 peces.
Sempre tendim, per comoditat, a agrupar els objectes d'estudi, una agrupació que a voltes pot semblar arbitrària, pero és necessària. En el cas del present estudi, podem veure tres grups, segons la localització de les restes:
-Les troballes "relacionades amb els espais de poder, culte i representació que es trobarien en el fòrum, que estaria ubicat en el lloc de l'actual basílica de Santa Maria" (Pàg. 20).
-Les troballes en altres espais de la ciutat d'Iluro, que poden correspondre a habitatges privats o zones públiques. Algunes poden ésser restes reaprofitats del fòrum en època tardana.
-Les troballes en tres de les grans vil.les maresmenques: Torre Llauder (Mataró), Cal Ros de les Cabres (El Masnou) i Can Modolell (Cabrera de Mar). També en aquest grup s'inclou una capitell corinti tardà de la vil.la del Palau a Teià.
-Esment apart el constitueix el capitell imposta bizantí procedent de la basílica de Santa Maria.
Les restes del fòrum iluronenc, ens recorda Clariana, que estan probablement relacionades amb el porticat o edificis públics, no es limiten a les columnes, sino que venen acompanyades d'altres elements arquitectònics, inscripcions o fragments escultòrics (Pàg. 37).
La major part d'aquests bassaments o capitells relacionats amb el fòrum són en pedra de granit local, d'ordre toscà i datades en àpoca d'August o en la primera meitat del segle I.
Més complexe és la datació o funcionalitat de les peces exhumades en altres indrets de la ciutat. Un fragment de capitell corinti, en marbre de Carrara-Luni, exhumat en el solar del carrer Sant Cristòfol cantonada carrer d'En Pujol, pot provenir del fòrum i haver estat reutilitzat per la claveguera del cardo maximus en època tardana. Una base de columna d'ordre toscà, en granit, localitzada al núm 15 del carrer de la Palma, en el peristil d' una domus, podria pertànyer a aquest (tot i això, mai no s'han de descartar altres possibilitats). Un fragment de bassament d'ordre tosca de granit, provinent de Can Palauet, s'hauria de posar en relació a les properes restes del porticat del proper forum. (Pag. 38).
Pel que fa a Torre Llauder, la més sumptuosa de les vil.les maresmenques conegudes, veiem una colla de capitells d'ordre jònic o corinti o corintianitzant, molts en marbre blanc, fet que testimonia la riquesa de l'indret, però també en pedra de Montjuïc; només una és de granit. Són interessants les peces de capitells corintianitzants de lesenes. Clariana pensa que els quatre capitells d'ordre jònic podrien, datats en època augústea, podrien correspodre a un atrium amb impluvium (Pàg. 38). Pel que fas als capitells amb lesenes, no falten l'arquitectura privada romana exemples de la seva utilització (Pàg. 39). Destaca un capitell en marbre verde antico, amb decoració de palmetes i dofins. Algun altre element podria estar inclòs dins un monument funerari, entre els segle II i principis del III.
A Can Modolell (Cabrera de Mar), s'ha descobert una fragment de capitell toscà de granit, la funció de la qual sembla -sembla evident, en presentar un petit solc o canal que va de dalt a baix, i que fa suposar que tindria alguna funció en la recollida d'aigües, i per tant formar part d'un impluvi (Pàg. 39).
La vil.la de Cal Ros de les Cabres, al barri d'Ocata, al Masnou, era d'una gran riquesa; no obstant continua essent una gran desconeguda. Es va començar a excavar, per part del seu propietari, a principi del segle XX. Amb el temps, moltes de les peces han esdevingut ilocalitzables, entre elles un singular fragment de capitell corinti estil Segon Triumvirat, llastimosament perdut durant la Guerra Civil, segons ens recorda Clariana.
Una peça força interessant és també un capitell corinti tardà, exhumat a la vil.la del Palau, a Teià, i molt semblant a una altra de Cal Ros de les Cabres, datada vers els segle V. Destaca també un capitell corinti tardà, treballat de forma grollera.
L'extraordinari capitell imposta bizanti, de marbre proconès, identificat a Santa Maria de Mataró, i que fins el segle XIX va ser utilitzat com a pica d'aigua beneïda, podria provenir del botí dels croats. "La peça consisteix en un gran prisma tronco-piramidal invertit, el qual, sols en una de les cares presenta un relleu consistent en una creu de tipus grec, que s'eixampla en un dels extrems. La base presenta una decoració inspirada en els capitells d'ordre corinti (...)" (Pàg. 25).
En resum, un treball interessant, que cal tenir en compte per a l'estudi de l'arquitectura romana del Maresme.
Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Capitells i basament de columna d'època romana de la comarca del Maresme". Revista Laietània núm. 18. Mataró, 2008.
Podeu llegir el treball sencer punxant aquí.

L'origen dels tres Reis Mags

D'on procedien els tres reis mags? Quines són les referències més antigues de les que en tenim notícies? L'Evangeli de sant Mateu, considerat el més antic dels canònics (escrit entre els anys 180 i 200 per bé que es questiona que sigui realment el més antic) ens diu:

"Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: "On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li un homenatge." Mateu, 2, 1-3. Versió dels monjos de Montserrat.

"Ells, després d'haver escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i posternat-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li varen oferir presents: or, encens i mirra." Mateu, 2, 9-12. Versió dels monjos de Montserrat.

Però, com passa en algunes ocasions, les referències més àmplies i que més han quedat impreses en les nostres tradicions, provenen dels evangelis apòcrifs (apòcrifs=ocults), concretament de l'anomenat Evangeli armeni de la infantesa de Jesús (llibre de datació desconeguda, anterior al segle VI):

"Un àngel del senyors va córrer al país dels perses per anunciar als reis mags i ordenar-los que anessin a adorar el nounat. Aquests, després de caminar durant nou mesos, tenint per guia a l'estrella, van arribar al seu destí en el mateix moment en que Maria infantava. Convé saber que en aquell moment, el regne dels perses dominava damunt tots els regnes d'orient pel seu poder i per les seves victòries. I els reis mags eren tres: Melcior, el primer, que regnava sobre els perses; el segon Baltasar, que regnava sobre els indis, i el tercer Gaspar, que regnava en la terra dels àrabs. Reunint-se segons el mandat de Déu, van arribar en el mateix moment que Maria era mare. Havien anat depressa i es trobaren en el lloc en el mateix moment del naixement de Jesús." Evangeli armeni de la infantesa de Jesús, V, 10.

El text continua, amb l'entrevista entre els Mags i el rei Herodes, a qui donen una referència dels escrits que profetitzaven la vinguda de Jesús.
Pel que fa a la iconografia, la representació més antiga coneguda correspon a uns frescos de les catacumbes de Priscil.la (Roma), datats entre la segona meitat del segle II i la primera meitat del segle III.
Trobem també una antiga representació dels tres reis, amb els seus noms, davant la verge entronitzada amb el nen, als mosaics bizantins de la basílica de Sant Apolinar Nou, a Ràvenna, de mitjans del segle VI.
En aquestes antigues representacions, no hi ha un rei "blanc, ros i negre", això és una figuració posterior.
Imatges: de dalt a baix: els tres Reis Mags en els mosaics de la basílica de Sant Apolinar Nou, a Ràvenna (mitjans del segle VI); els tres Reis en un fresc de les catacumbes de Priscil.la (segona meitat S. II-primera meitat S. III)

Fotos pel record: Els Reis Mags a Cabrera!

Ara que tant es dicuteix sobre la procedència i l'estatus dels Reis Mags -per nosaltres, segueixen essent els de sempre- no estarà de més recordar quan van passar per Cabrera de Mar, ara fa sis anys, i en Cèsar Escobedo els va fotografiar, amb els seus patges.
Imatge: Cada un dels Reis Mags: Melcior, Gaspar i Baltasar, i foto amb el seu seguici, a Can Bartomeu, en la seva arribada a Cabrera de Mar, el dia de Reis de 2007. Fotografies de Cèsar Escobedo. Gentilesa de Núria López Garcia.
Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.