 |
| Peça núm. 7.
Fragment de capitell corinti en marbre de Carrara-Luni (primera meitat
del S.I), provinent del carrer Sant Cristòfol de Mataró. Foto: Joan F.
Clariana. |
 |
| Reconstrucció ideal d'un capitell corinti amb adeqüació a la peça núm. 7. Dibuix: Joan F. Clariana. |
 |
| Peça núm 10.
Fragment de capitell jònic en pedra de Montjuic (època d'August),
provinent de Torre Llauder (Mataró). Dibuix: Marià Ribas |
 |
| Peça núm 15.
Reconstrucció ideal de l'esquema d'un capitell de lesena provinent de
Torre Llauder (Mataró). Principis del segle II. |
 |
| Peça núm 16.
Reconstrucció ideal d'aquesta peça, un capitell de lesena en marbre verde antico,
procedent de Torre Llauder (Mataró). Decoració de palmetes i dofins
(Segles II/III). Dibuix de Marià Ribas. |
 |
| Peça núm. 29.
Capitell de granit amb una canal, provinent de Can Modolell (Cabrera de
Mar). Època Júlia.Clàudia? Fotografia de J. F. Clariana. |
 |
| Peça núm 22.
Capitell corinti, estil Segon Triumvirat, procedent de cal Ros de les
Cabres (El Masnou). Fotografia de F. Carreras Candi. |
Novament Joan Francesc Clariana, a través dels seus
acurats estudis, aporta nova llum a l'arqueologia i la història del
Maresme. No hem d'oblidar que aquests treballs de detall són
imprescindibles per a l'elaboració de teories més generals.
L'estudi titolat "Capitells i bassaments d'època romana" publicat dins la revista
Laietània,
va una recopilació i estudi de les columnes d'època romana -i alguna
posterior-, per mitjà dels seus capitells i bassaments, exhumades al
territorium d'Iluro (Mataró).
Un estudi sistemàtic que aporta nova llum a l'arquitectura iluronenca, necessari, però que fins ara no s'havia dut a terme.
L'estudi
està dividit en tres parts: una part introductòria, una
descripció detallada i comparativa de les peces i una proposta de
restitució, és a dir, una hipòtesi sobre quina habria estat la
funcionalitat de les peces. El conjunt estudiat abasta fins a un total
de 23 peces.
Sempre tendim, per comoditat, a agrupar els objectes
d'estudi, una agrupació que a voltes pot semblar arbitrària, pero és
necessària. En el cas del present estudi, podem veure tres grups, segons
la localització de les restes:
-Les troballes "
relacionades amb els espais de poder, culte i representació que es trobarien en el fòrum
, que estaria ubicat en el lloc de l'actual basílica de Santa Maria" (Pàg. 20).
-Les
troballes en altres espais de la ciutat d'Iluro, que poden correspondre
a habitatges privats o zones públiques. Algunes poden ésser restes
reaprofitats del
fòrum en època tardana.
-Les troballes en
tres de les grans vil.les maresmenques: Torre Llauder (Mataró), Cal Ros
de les Cabres (El Masnou) i Can Modolell (Cabrera de Mar). També en
aquest grup s'inclou una capitell corinti tardà de la vil.la del Palau a
Teià.
-Esment apart el constitueix el capitell imposta bizantí procedent de la basílica de Santa Maria.
Les restes del
fòrum iluronenc,
ens recorda Clariana, que estan probablement relacionades amb el
porticat o edificis públics, no es limiten a les columnes, sino que
venen acompanyades d'altres elements arquitectònics, inscripcions o
fragments escultòrics (Pàg. 37).
La major part d'aquests bassaments o capitells relacionats amb el
fòrum són en pedra de granit local, d'ordre toscà i datades en àpoca d'August o en la primera meitat del segle I.
Més
complexe és la datació o funcionalitat de les peces exhumades en altres
indrets de la ciutat. Un fragment de capitell corinti, en marbre de
Carrara-Luni, exhumat en el solar del carrer Sant Cristòfol cantonada
carrer d'En Pujol, pot provenir del
fòrum i haver estat reutilitzat per la claveguera del
cardo maximus en
època tardana. Una base de columna d'ordre toscà, en granit,
localitzada al núm 15 del carrer de la Palma, en el peristil d' una
domus, podria
pertànyer a aquest (tot i això, mai no s'han de descartar altres
possibilitats). Un fragment de bassament d'ordre tosca de granit,
provinent de Can Palauet, s'hauria de posar en relació a les properes
restes del porticat del proper
forum. (Pag. 38).
Pel que fa
a Torre Llauder, la més sumptuosa de les vil.les maresmenques
conegudes, veiem una colla de capitells d'ordre jònic o corinti o
corintianitzant, molts en marbre blanc, fet que testimonia la riquesa de
l'indret, però també en pedra de Montjuïc; només una és de granit. Són
interessants les peces de capitells corintianitzants de lesenes.
Clariana pensa que els quatre capitells d'ordre jònic podrien, datats en
època augústea, podrien correspodre a un
atrium amb
impluvium (Pàg.
38). Pel que fas als capitells amb lesenes, no falten l'arquitectura
privada romana exemples de la seva utilització (Pàg. 39). Destaca un
capitell en marbre
verde antico, amb decoració de palmetes i
dofins. Algun altre element podria estar inclòs dins un monument
funerari, entre els segle II i principis del III.
A Can Modolell
(Cabrera de Mar), s'ha descobert una fragment de capitell toscà de
granit, la funció de la qual sembla -sembla evident, en presentar un
petit solc o canal que va de dalt a baix, i que fa suposar que tindria
alguna funció en la recollida d'aigües, i per tant formar part d'un
impluvi (Pàg. 39).
La vil.la de Cal Ros de les Cabres, al barri
d'Ocata, al Masnou, era d'una gran riquesa; no obstant continua essent
una gran desconeguda. Es va començar a excavar, per part del seu
propietari, a principi del segle XX. Amb el temps, moltes de les peces
han esdevingut ilocalitzables, entre elles un singular fragment de
capitell corinti estil Segon Triumvirat, llastimosament perdut durant la
Guerra Civil, segons ens recorda Clariana.
Una peça força
interessant és també un capitell corinti tardà, exhumat a la vil.la del
Palau, a Teià, i molt semblant a una altra de Cal Ros de les Cabres,
datada vers els segle V. Destaca també un capitell corinti tardà,
treballat de forma grollera.
L'extraordinari
capitell imposta bizanti,
de marbre proconès, identificat a Santa Maria de Mataró, i que fins el
segle XIX va ser utilitzat com a pica d'aigua beneïda, podria provenir
del botí dels croats.
"La peça consisteix en un gran prisma
tronco-piramidal invertit, el qual, sols en una de les cares presenta un
relleu consistent en una creu de tipus grec, que s'eixampla en un dels
extrems. La base presenta una decoració inspirada en els capitells
d'ordre corinti (...)" (Pàg. 25).
En resum, un treball interessant, que cal tenir en compte per a l'estudi de l'arquitectura romana del Maresme.
Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Capitells i basament de columna d'època romana de la comarca del Maresme". Revista
Laietània núm. 18. Mataró, 2008.
Podeu llegir el treball sencer punxant
aquí.
