Un document inèdit i un estudi de Montserrat Richou sobre la Casa de Cabrera

Segons Josep Miquel Modolell, la Casa de Cabrera hauria
estat allà on és ara "Cal Conde", a Cabrera de Mar.
 Fotografia de Francesc Garí Lleixa

La Casa de Cabrera, una fortificació existent des de l'Edat Mitjana a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar) els senyors de la qual gaudien de drets feudals, ha format part d'estudis com el de Francesc Carreras Candi (Lo castell de Burriach o de Sant Vicents, 1900) i Josep M. Modolell Ros (Cabrera de Mar. El castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica, 1993).
El descobriment d'un document inèdit a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, dóna peu a Montserrat Richou i Llimona a elaborar un interessant estudi que, a més de donar a conèixer el document, aporta nova llum a la sempre complexa qüestió del feudalisme i els drets senyorials i jurisdiccionals, en aquest cas concret, a Cabrera de Mar.
El document esmentat dóna fe de la venda, efectuada el 23 de gener de 1392, per part de Raimon de Ballester, llicenciat en dret, en favor del cavaller Raimon de Blanes, abans senyor del castell de Blanes, d'una colla de béns, entre ells la Casa de Cabrera, amb els seus drets i rendes.
Entre aquests drets figuren ni més ni menys que les jurisdiccions civil i criminal, que atorguen al senyor de la Casa la potestat d'impartir justícia i nomenar els "funcionaris" encarregats d'administra-la en el seu nom, a més de poder aixecar forques, ja que la jurisdicció criminal també atorgava la potestat d'aplicar la pena capital.
Ens explica Montserrat Richou, que en el document figura un mas encara sotmès als mals usos, així com els treballs que els pagesos depenents de la Casa de Cabrera estaven obligats a efectuar pel seu senyor, i la relació de masos que havien de pagar rendes i delmes.
En la segona part del seu estudi, Montserrat Richou reflexiona sobre si realment hi va haver un "alliberament dels vincles feudals" en el segle XV, com en algun mement s'ha dit.
En realitat, hi havia profundes diferències econòmiques entre els membres de la pagesia, els anomenats "pagesos grassos" i "pagesos menuts", que es reflectiren el les guerres remences del segle XV. L'alliberament de les càrregues senyorial s'havia de fer amb elevats pagaments, que no estaven a l'abast de tothom.
Consta la venda dels béns i drets de la Casa de Cabrera efectuada a Francesc de sant Vicenç per part d'alguns prohoms de Cabrera, que obtenien així el domini útil de les seves propietats, i l'exempció dels pagaments i prestacions.
A partir de l'any 1471, les universitats (ajuntaments) d'Argentona, de Cabrera, de Premià, de Mataró i de Vilassar, passaren a formar part de les possessions de Pere Joan Ferrer, però el 1483, Ferran el Catòlic atorgà una colla de privilegis que significaven el retorn d'aquestes poblacions a la Corona.
Però, ens recorda l'autora, la Sentència Arbitral de Guadalupe, de Ferran el Catòlic, no fa més que consagrar el règim senyorial i les diferències econòmiques entre els pagesos.
La conversió d'alguns pobles del Baix Maresme en "carrers" de Barcelona, l'any 1481, significà en realitat que els seus habitants havien de satisfer ara una colla d'obligacions als Consell de Cent barceloní.
El fet d'obtenir la plena propietat (alou) de les seves terres, no implicava la fi de les jurisdiccions, o sometiment a la justícia senyorial o real, a les que seguien sotmesos, fos una o altra. Les senyories jurisdiccionals perduraren fins el segle XIX, amb l'arribada del règim liberal.

Montserrat RICHOU I LLIMONA, "Contribució a l'estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)". Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM), Universitat de Barcelona.

Altres entrades d'aquest bloc sobre la Casa de Cabrera:
 La Casa de Cabrera i Cal Conde
El "procés gros" a Cabrera al segle XVI

De quan Cabrera de Mataró va passar a ser Cabrera de Mar

Rebuscant papers, he trobat aquest vell Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, corresponent al 13 de març de 1967, en que es disposa el canvi de nom de la població coneguda fins aquell moment com a Cabrera de Mataró, que es converteix oficialment en Cabrera de Mar. Podem llegir-hi:

                                                           "CIRCULAR Nº 15
      Sobre cambio de nombre del Municipio que se cita
La Dirección General de Administración Local comunicará a este Gobierno Civil el acuerdo, adoptado por el Consejo de Ministros en su reunión de fecha 27 de enero del corriente, aprobando el cambio de nombre del Municipio de Cabrera de Mataró, de esta provincia, que se denominará en lo sucesivo Cabrera de Mar, según la resolución siguiente:
"Visto el expediente instruído por el Ayuntamiento de Cabrera de Mataró, de la provincia de Barcelona para cambiar el nombre del Municipio por el de Cabrera de Mar;
Resultando: Que por moción de la Alcaldía, en sesión celebrada el 22 de diciembre de 1965, acordó iniciar la apertura del expediente necesario para cambiar el nombre del Municipio, por estimar que el actual les hace parecer una dependencia de la vecina ciudad de Mataró y les aleja del mar, cuando precisamente se da la circunstancia de que el término de Cabrera es de los que tienen mayor longitud de litoral;
Resultando: Que sometido el expediente al trámite de información pública, no se presentó reclamación de ninguna clase durante el plazo de exposición, según se certifica;
Resultando: Que al proyecto se han adherido numerosos organismos e instituciones de Cabrera de Mataró, destacándose la del señor Cura párroco de Cabrera de Mar, nombre con que se designa la Parroquia de San Félix de Cabrera en los documentos oficiales del Arzobispado.
Resultando: que a su vez la Excma. Diputación Provincial de Barcelona emite su dictamen preceptivo en sentido favorable al cambio de nombre solicitado; 
Resultando: Que la Real Academia de la Historia por último, estima que debe accederse a la petición objeto del expediente, y, de acuerdo con la misma, substituir, en el Municipio y lugar que lo capitaliza, el nombre de Cabrera de Mataró por el de Cabrera de Mar;
Considerando: Que de toda la documentación unida al expediente se desprende el parecer unánime de todos los sectores de opinión pública de Cabrera de Mataró en cambiar el nombre actual por el de Cabrera de Mar, apoyándose, principalmente en el hecho comprobado de la amplitud el litoral que corresponde al término municipal.
Considerando: Que, según certifica el Arzobispado de Barcelona, desde el año 1928 figura la denominación Cabrera de Mar para designar la Parroquia de San Félix de Cabrera, dándose así el paradójico caso de que en el Registro Civil figura el nombre de Cabrera de Mataró, y en el Eclesiástico, el de Cabrera de Mar;
Considerando: Que indudablemente el nuevo nombre solicitado corresponde más a la realidad, tanto por la situación geográfica del Municipio como por la longitud y buenas condiciones de su litoral, donde se asentarán próximamente dos polígonos residenciales aprobados por la Comisión Provincial de Urbanismo que acortarán la distancia que separa la capitalidad del Municipio de la costa;
Considerando: Que el acuerdo municipal ha sido adoptado con el quórum exigido por el art. 303 de la Ley de Régimen Local, siendo favorables los informes exigidos reglamentariamente por los arts. 34 y 38 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Entidades Locales;
Considerando: Que, de conformidad con los textos legales mencionados, corresponde la aprobación de este expediente al Consejo de Ministros, a propuesta del de la Gobernación,
En Consejo de señores Ministros, en su reunión de fecha 17 del pasado mes de enero, acordó aprobar el cambio de nombre del Municipio de Cabrera de Mataró, en la provincia de Barcelona, por el de cabrera de Mar, de conformidad con la propuesta formulada por su Ayuntamiento.
Lo que se hace público en este BOLETÍN OFICIAL de la provincia para general conocimiento.
Barcelona, 9 de marzo de 1967
                                               EL GOBERNADOR CIVIL
                                              TOMÁS GARICANO GOÑI"
                                          

El "procés gros" a Cabrera al segle XVI

En una entrada anterior, parlàvem de Miquel Ferrer (mort el 1517) i del castell de Burriac i de la casa de Cabrera que, junt amb tots els seus bens, el noble deixà, suposadament en el seu testament, a l'Església, a fi que li fos aixecada l'excomunió que pesava damunt d'ell.
Dèiem que la transmisió d'aquests béns no fou tant senzilla, i és lògic, ja que el difunt tenia presumptes hereus, creditors i persones que alegaven poseir censos posessions, o altres drets sobre diverses terres de la senyoria.
Així va tenir lloc un procés que va començar així que Miquel Ferrer va tancar els ulls, fins l'any 1931, en que la Universitat (Ajuntament) de Cabrera va comprar en pública subhasta els béns litigats. Cabrera s'havia deslliurat el 1481 dels vincles feudals amb Pere Joan Ferrer, el gran baró i germà de Miquel i revertit a la Corona i al Comtat com a carrer de Barcelona, juntament amb Argentona, Vilassar i Premià; Mataró ja ho era des de 1424. Fa uns anys, en commemora-se l'aniversari, es parlà "d'alliberament dels vincles feudals", però no és així, en realitat aquests pobles varen passar als de la Corona, sens dubte també, més benignes.
Ala arxius municipals es conserva un llibre amb una cadena que presumptament l'unia a una caixa amb documents. El llibre du a la primera pàgina "Catalogo dels actes y demes papers que se han trobat a la Caixa Arxiu del Terme de Cabrera en lo any de 1729. Primo: Un procés molt gran en quan conte 2.249 fulls actuat en la vegueria de Barcelona y a mes en la Reial Audiència desde lo any 1518 (...)".
La caixa i  papers que contenien han desaparegut, però en podem tenir un resum gràcies a aquest índex que va elaborar algú en el segle XVIII.
Josep Miquel Modolell fa un resum del procés en el seu llibre "Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica" . Hi ha un article meu publicat anteriorment a la revista Laietània, amb el nom de "Dos importants documents trobats a Cabrera de Mar" (l'altre document era el testament de Miquel Ferrer).
Sabem que Joana Blanes, primera muller de Miquel Ferrer, havia venut diverses terres, que són comprades majoritàriament per parents, com els Mayol, els els Castanyeda i els Lladó.
Aquestes vendes són impugnades pels creditors dels Ferrer, i altres persones que deien poseir drets sobre diverses terres, si bé els compradors, finalment en podran demostrar documentalment la seva legítima propietat.
El castell de Burriac i la casa de Cabrera són venuts a l'encant públic el 21 de juny de 1531, i comprats per Bartomeu Puig,  pagès i batlle de Cabrera, en nom del municipi; intervenen els jurats i prohoms de la parròquia Joan Sala, Esteve Fornells, Jaume Soler, Pere Canal, Joan Ferrer i Esteve Sabater. Els béns són comprats al preu de 950 lliures i 10 sous.
Però com que continuen reclamant, els jurats de Cabrera, Carles Marot, Bartomeu Agell i Pere Canals han de presentar una súplica conforme ja han dipositat els diners de la compra a la Taula de la ciutat de Barcelona;  no per això deixan de ser molestats.
Amb el temps, la Universitat de Cabrera es quedarà diverses terres i en vendrà d'altres, mentre que el castell de Burriac, l'any 1533, tornarà a la família Desbosch, els seus antics senyors, i la casa de Cabrera (ubicada a on ara hi ha cal Conde) serà propietat de la família Ros.
I és que realment, el món feudal, aquest que en el segle XIX serà anomenat "Antic Règim", és ben complexe!
BIBLIOGRAFIA
Rosa I. Garí, “Dos importants documents trobats a Cabrera de Mar”, a la revista Laietània. Estudis d’història i arqueologia de Mataró i del Maresme. Núm 1, pag. 227-230. Mataró, 1981.

Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar. Castell de sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Pàgs. 159 a 161 i 268 a 270.

La casa de Cabrera i Cal Conde

Sigui cosa manifesta com jo, Miquel Ferrer, senyor del castell de Burriac i de la casa de Cabrera de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera, bisbat de Barcelona, detingut de molt gran malaltia de la qual temo morir, trobant-me per ma ventura excomunicat, emperò amb tot el meu bon seny i bona memòria i ferma paraula i perquè em pugui alegrar dels sagraments de la Santa Mare Església i finir com a catòlic i cristià, poso tots els meus béns en poder de la Santa Mare Església, els quals jo vull que siguin obligats en tot quant de justícia jo era obligat (…). Transcripció d’un document conservat a l’Arxiu Parroquial de Cabrera. Publicat per J. M. Modolell (1993),  També per R.I. Garí (1981).

Aquest document, amb data del 3 de maig de 1517, ens fa saber que Miquel Ferrer, germà del conegut Pere Joan Ferrer, el gran baró del Maresme, trobant-se excomunicat i a punt de morir, deixa els seus béns a l’Església, sens dubte amb l’esperança de que se li aixequés l’excomunió. El document és d'aquella època, però ofereix alguns punts foscos, com la carència de signatura; podria tractar-se d'una còpia.

Naturalment, transmetre els béns dels germans Ferrer, no va ser tan senzill, i donà lloc a un llarguíssim plet, que ara no ve al cas, i que tinc previst comentar en una propera entrada.

Però el que ens ha de cridar l’atenció és el títol de “senyor del castell de Burriac i de la casa de Cabrera”; ignorem de quines posessions i drets gaudiria aquesta casa, suposem que depenia del senyor del castell.

Josep Miquel Modolell considera que el primer senyor de las casa de Cabrera”, fou Guadall de Sant Vicenç, al qual,  l’any 1025, el comte Berenguer Ramon I, la seva mare Ermessenda i la seva muller,  li venen una colla d’alous i feus situats a diversos pobles, entre ells, Cabrera. (J.M. Modolell, 1993, pag. 127 a 130.

No sabem en quin moment de l’Edat Mitjana, es va construir la primitiva domus o casa fortificada de Cabrera, però sembla ser que estaria ubicada allà on és ara “cal Conde” o “cal Vilardaga”. Modolell observa que “encara es nota que havia estat una domus” (pag. 163). Naturalment la casa primitiva va sofrir diverses reformes al llarg del temps.

L’edifici passà dels Sant Vicenç a diverses famílies,  i fins i tot va pertànyer a la universitat (municipi) de Cabrera; també en van ser propietària la família Ros i Dalmases, i el 1924 el va adquirir el comte de Vilardaga, sense cap relació amb els anteriors propietaris, que la va reformar; el 1973 l’heretà el senyor Escolà, i actualment ha passat a ser propietat del municipi de Cabrera.

És així com aquesta antiga casa rep els noms de “can Dalmases” “cal Conde” “cal Vilardaga” o “ca l’Escolà”. Ara que és propietat municipal: adquirirà més noms?

Arquitectònicament, ja he dit que la casa ha sofert nombroses remodelacions al llarg del temps, no sabem el que queda de l’edifici original. Josep Mª Rovira ens diu que a  la façana posterior apareix la data de 1676, i a la principal, la que té un rellotge de sol, la data de 1752; les fonts dels esplèndids safareigs duen la de 1763 en una rajola. (J.M Rovira, 2007, pag. 180)

Es tracta d’un edifici de pedra de granit, amb mescla d’elements arquitectònics, renaixentistes, barrocs, historicistes i modernistes (J.M. Rovira, 2007, pag. 180).

Tot un repte per a la seva conservació i restauració.
Fotografia procedent del blog: "Dones de Cabrera. Mar d'ones", de Pilar Ventura Py.

BIBLIOGRAFIA

Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar. Castell de sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Capítol 3. “La casa de Cabrera”, pàgs. 127 a 163. Edicions l’Aixernador, Argentona, 1993.

Xavier Escura i Dalmau i Josep Maria Rovira i Juan (coautor, redactor del capítol 3 del bloc III), Cabrera de Mar. Imatge i memòria. Cabrera de Mar, 2007.

Rosa I. Garí, “Dos importants documents trobats a Cabrera de Mar”, a la revista Laietània. Estudis d’història i arqueologia de Mataró i del Maresme. Núm 1, pag. 227-230. Mataró, 1981.