Torre Llauder, un jaciment desafortunat, conferència de Joaquim Garcia (2)

 

Imatge: Torre Llauder el 23 de febrer de 1986.

Seguim ara el resum de la conferència que va donar el Dr. Joaquim Garcia sobre Torre Llauder, iniciat en l'entrada anterior.

Al segle XIX es va trobar a la zona una lápida incompleta amb una amb inscripció que contenia el currículum d'un propietari. Un tal Caius Marius Aemilianus, de la tribu Anniensis, de Bàrcino, inmune. Tres noms que indiquen un ciutadà romà. La paraula "inmune" significa que no paga tributs, ho paga en beneficis i edificis públics per a la ciutat. A Barcino trobem una inscripció amb el mateix personatge. No sabem si residia a Iluro o a Bàrcino. La incripció el descriu també com a "jutge de jutges". Tàrraco tenia cinc decuries amb un jutge a cada decúria, C. Marius Aemilianus mana sobre els cinc, un càrrec nomenat directament per l'emperador.

A Torre Llauder s'ha recuperat un bust que representa l'emperatriu Faustina Minor, esposa de Marc Aureli. Entrant en la zona de la interpretació i l'especulació: per tenir un retrat de l'emperador o l'emperatriu, s'havia de tenir permís. Potser hi havia també un bust de Marc Aureli. Tot això destaca la importància del propietari de Torre Llauder en aquell moment. 

Una altra peça és una figura de terracotta que sembla representar un arquer.

Trobem restes arqueològiques en una extensa zona al voltant de la vil·la. La zona estava aterrassada en tres nivells fins a l'actual pollancreda. Per què? per afavorir l'accés al mar. Sens dubte els vaixells rebien una gran impressió de la vil·la.

Arriba un moment en la història del jaciment en que la vil.la deixa la seva funció residencial i n'agafa d'altres. Una part noble d'aquesta , el triclini, té ara uns forats que sembla servien per emmagatzemar aliments. El tablini té ara un absis. Trobem una creu. A les acaballes de l'imperi ja hi havia un petit cementiri. Representa l'avenç del cristianisme? I ja en època carolígia, el que hem trobat és un fons de cabana. Desapareix l'ús del metall i la ceràmica a torn. Després ja no es troba res, fins el segle XVI, en que es construeix la ja esmentada masia.

A la part final de la seva explicació, el conferenciant lamenta les destruccions de patrimoni irrecuperable que ha patit Mataró, i n'esmenta les més conegudes, així com d'altres casos que han tingut una solució més afortunada. El mateix enderrocament de la masia de Torre Llauder n'és un trist exemple: una magnífica masia amb una torre de guaita.

Destaca negativament la destrucció de Can Xammar, les antigues termes d'Iluro i els seus mosaics, trossejats per les màquines i llençats a un abocador (on ara hi ha l'nstitut Satorras), on els membres de la Secció Arqueòlògica del Museu van recuperar el que van poder. Resten guardats sense que ningú n'hagi emprès la reconstrucció. Articles en premsa d'aquella època van publicar falsament que els mosaics eren del segle XVIII. 

Destrucció també d'una part de la muralla romana en bastir la nova seu de la Caixa Laietana.

Sort diversa van tenir altres restes, com les de l'entrada del cardus maximus  i clavagueres d'Iluro a Can Fullarachs, entre la plaça Xica i el carrer Pujol.  Aquí es va decidir comprar. Can Cruzate a la plaça Gran, una domus amb un atri, que s'ha tapat. Ja als anys 2000, algunes restes consolidades al jaciment de Cals Caputxins, a un antic cementiri. Iluro mateixa ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. 

En algunes ocasions, podem trobar edificis on s'exhibeixin restes, sense explicacions.

Però si pensàvem que ara hi havia una mínima consciència, el recent cas de Ca la Madrona ens torna a temps anteriors. Un jaciment de 600 m2, que va del segle I fins el XIV, amb un cementiri impressionant. S'ha desmuntat per construir-hi un centre d'economia circular. S'ha previst desmuntar les restes i tornar-les a instal·lar 600 m. més enllà. Això no té cap sentit. Quan es construïa alguna cosa, era en funció del lloc on era. Un cementiri a prop de la via Augusta, de cara al mar i prop de la ciutat. (1)

La intervenció de Joaquim Garcia va estar aplaudida pels assistents, obrint-se un torn de preguntes.

Pregunta sobre el vi. Joaquim Garcia respon que era per beure, destinat als legionaris, i que segurament es picava en el llarg transport, això li va donar la fama de dolent. Tenim notícies que no era així el que arribava a Roma. 

Un dels assistents recorda que el Ministeri de Cultura va destinar 2.700.000 euros a dignificar Torre Llauder, diners als que l'ajuntament de Mataró va renunciar en no poder complir els terminis.

Imatge: un moment de la conferència.

Imatge: Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Imatge: Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Imatge: Torre Llauder el 16 d febrer de 1986.

(1) Creiem necessari recordar que, al llarg del temps, aquest jaciment s'ha anat destruïnt en diversos moments. Vegeu en aquesta entrada.

Recordem que està a punt de sortir publicat un llibre de Joan Francesc Clariana amb pròleg de  Marta Prevosti Monclús sobre els mosaics de Torre Llauder, que serà l'obra més completa sobre aquest jaciment.

Torre Llauder (Mataró), un jaciment desafortunat, conferència de Joaquim Garcia (1)

Imatge: descobriment dels mosaics de Torre Llauder als anys 60. Marià Ribas, d'esquena i catedràtic Lluis Pericat amb dos col.laboradors. Arxiu fotogràfic del Museu de Mataró.

El passat dimecres 8 d'abril, va tenir lloc al Foment Mataroní i per iniciativa de les Aules Senior, una conferència que amb el nom de "Torre Llauder, un jaciment desafortunat", va impartir el doctor el arqueologia Joaquim Garcia Rosselló, que ha estat arqueòleg municipal, ha dirigit diverses excavacions i ha publicat llibres i articles sobre el tema.

El nom de Torre Llauder prové de l'antiga masia amb torre, del segle XVI, enderrocada en el moment de projectar-se un polígon industrial.

Intentarem resumir els punts principals de la conferència del Dr. Garcia Rosselló.

Quatre són els blocs en que podem dividir la conferència: 1) La història del jaciment en el segle passat. 2) Descripció de la vil·la. 3) Destrucció de patrimoni mataroní. 4) Preguntes i respostes.

A la zona on es troba el jaciment de la vil·la romana de Torre Llauder, als anys 60 es va projectar un polígon industrial. L'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran, amb el seu equip de col·laboradors, va iniciar una colla de prospeccions a la zona. Ribas era una persona molt meticulosa, gràcies al qual s'han conservat moltes dades. En començar a unir sectors s'adonà de l'existència d'un possible jaciment arqueològic de gran abast. Casualment havia trobat la vi·la senyorial, pero ell sabia que una vil·la romana consta  d'una part residencial, urbana, i d'una pars rústica, agrària i productiva: tallers, magatzems, esclaus...tot això, s'ho van carregar.

La decisió per part de les autoritats en aquell moment fou que el que s'havia de conservar era la zona principal excavada per Marià Ribas, és a dir la residència. Va iniciar-se una acció popular per tancar aquesta part conservada, que va culminar e el clos avui existent. Finalment, tampoc es va construir el polígon industrial. Al llarg de molts anys, les restes, incloent els valiosos mosaics, han estat però a la intempèrie, actualment hi ha col·locada una carpa, una solució temporal, i a més ja hi ha restes localitzades fora del recinte.

Després de Marià Ribas, no es fa a Torre Llauder cap intervenció fins l'any 1980 amb la intervenció de la Universitat de Barcelona. A la tardor d'aquell any es decideix arrancar el mosaic de la sala principal per restaurar-lo, el que va estar a càrrec de Josep Pedro, restaurador del Museu Arqueològic de Barcelona. Al desembre s'aprofita per excavar-hi al dessota, el que va donar molta informació. La restauració durar fins el 1986 i va estar finançada per Museu de Mataró i un cop acabada, el 1988 es reinaugura el clos i els publica una guia.

Més tard s'excava la zona perifèrica, el que són els patis de la casa romana, els peristils. Uns forats indiquen la presència d'arbres, recuperant-se llavors que es portaran a analitzar. Les darreres  intervencions  van tenir lloc del 2006 al 2023: dos patis que donen una visió més àmplia d la casa romana. Torre Llauder esdevé els campus universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona, un camp on van els estudiants d'arqueologia.

Coneixem que abans de l'època d'August, hi havia a la zona un centre vinícola, un de tants de la la Laitània que es va especialitzar en el conreu de la vinya i la producció del vi. Fonts antigues ens parlen que el vi laietà era abundant però no massa bo, en canvi si ho era el de Tarragona. Torre Llauder va esdevenir una vil·la marítima i els vaixells expotaven aquest vi a diferents llocs de l'Imperi. Els dietaris de Marià Ribas documenten un forn per construir àmfores, que s'utilitzaven precisament per envasar el vi. Eren àmfores de 40 kilos, que amb el contingut, podien arribar a 80. S'han documentat premses i un abocador d'àmfores defectuoses.

Després d'aquesta fase, entre el 10 i el 5 aC., no tenim cap notícia fins els anys 70, època dels emperadors Flavis, sabem que es construeix una casa, casa amb la mateixa planta que totes les cases romanes, siguin domus o villae. Es pavimenta amb mosaics i es decora amb pintures murals. Es tracta d'una vil·la suburbana, de la que s'han excavat 1000 metres quadrats. Constava d'un atri semiporxat, amb un impluvium on es recollia l'aigua de la pluja. A partir de l'atri es distribuïen la resta d'estances. Tenia un altar dedicat als deus Lars.

Explica el conferenciant con era una casa romana. Des de l'atri s'accedia al tablinium, el despatx del dominus, i on revien visites, es guardaven arxius. Desde l'atri també es passava al triclini, el menjador de la casa. De l'atri passem a l'espai reservat a la família. Dos patis, el primer dels quals tenia un jardí central, tancat per un porxo amb columnes. Del jardí s'han pogut recollir i analitzar llavors: cirerers, pomers, figueres. S'ha trobat una escultura dedicada al déu Silva, protector precisament dels boscos. El segon peristil no era tant ric, possiblement es tractava d'una zona de servei. Torre Llauder tenia també banys i latrines.

No és senzill trobar dos peristils a una casa romana, això ens parla de la importància d'aquesta i del propietari. Vil·la noble, suburbana, marítima, a una distància de la ciutat que ppermetria anar i tormar en un dia. A diferència de vil·les interiors, que exportaven sobretot cereals, Torre Llauder podia recórrer al transport marítim, el vi sortia per mar i podia després distribuir-se per via fluvial.

Seguirem en una propera entrada i aprofitem per recordar que està a punt de sortir publicat un llibre de Joan Francesc Clariana amb pròleg de  Marta Prevosti Monclús sobre els mosaics de Torre Llauder, que serà l'obra més completa sobre aquest jaciment.

Imatge de Torre Llauder el 23 de febrer de 1986.

Imatge de Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Taula rodona sobre Torre Llauder i la destrucció del patrimoni mataroní

Dijous dia 20 de febrer a les 19,30 hi haurà a Ca l'Arenas de Mataró (carrer Argentona, 64), una taula rodona sobre el tema: la Torre Llauder com a paradigma de la destrucció del patrimoni mataroní (50 anys).

Els arqueòlegs Robert Lleonart i Joaquim Garcia ens feran reviure aquests tristos fets.

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (i 2)

En l'entrada anterior, publicàrem un article de Joan Francesc Clariana sobre l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), avui el complementem amb una colla d'imatges:

Diari d'excavacions de Marià Ribas

Diari d'excavacions de Marià Ribas

Planta dels balnea de Torre Llauder. Dibuix: Ll Piñol

Planta de l'hipocaust 2 de Torre Llauder, adaptació d'un dibuix de Marià Ribas.

Planta de l'hipocaust 2 amb restitució del
paviment d'opus sectile i alveus. En base
a un dibuix de Marià Ribas.

Detall del paviment d'opus sectile. Foto: Joan F. Clariana

Esquema del paviment d'opus sectile. Dibuix: Joan F. Clariana

Mosaic de la vil.la romana de la Torre dels Ametllers a Tossa
de Mar. Foto: Joan F. Clariana

Reconstrucció de l'hipocaust 2. Dibuix: Marià Ribas

Pilars de l'hipocaust 2. Foto: Marià Ribas

Detall de l'angle oest del praefurnium. Foto: Francesc Navarro

Reconstrucció del sistema de caldera de l'hipocaust 2. Dibuix
de Ferran Bayés

Marca de terrissaire L·MVM·SVC. Foto: Joan F. Clariana

Llàntia amb la imatge de Diana o Selene
on hi l'anterior grafit. Foto: Joan F. Clariana

Llàntia amb la imatge de Júpiter-Ammon. Foto: Joan 

F. Clariana

L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (1)

Reconstrucció ideal de l'hipocaust 2 de Torre Llauder. Dibuix: Marià Ribas i Bertran.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article sobre el segon hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder de Mataró, article que va presentar a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins (2016), que organitza el Museu Arxiu de Santa María d'aquella població.
L'autor comença fent història de la descoberta: aquesta va tenir lloc el 1969, en el transcurs de les excavacions dirigides per Marià Ribas, que evidenciaren l'existència d'una segona instal.lació termal a prop de la primera, aquesta darrera exhumada en el transcurs de les primeres excavacions, iniciades l'any 1961.
Això ens porta a parlar de la calefacció romana, emprada a les termes i a les cases del ciutadans que s'ho podien permetre. Els gasos produïts per un forn exterior (praefurnium) anaven, mitjançant tubs  a una sala interior, l'hipocaust, i escalfaven la sala situada al damunt. 

El conegut com a hipocaust 2, consta de tres parts arquitectònicament diferenciades, l'habitació nord, de 15 metres quadrats que estava alterada per una canyeria moderna de desguàs, que la travessava en diagonal. El praefurnium que sols conservava els arrancaments laterals de l'arc de mig punt de rajola, així com el paviment, també de rajols col.locats en posició vertical o cantell, o també dit en sardinell. Finalment la cambra de l'hipocaust, d'una superfície de quasi 35 metres quadrats, la qual conservava en el costat oest dues tires de set columnes, o pilae, i tres més en el costat est, sobre les quals s'assentaria el paviment de la sala que aniria al seu damunt. El mal estat del mur del costat est, així com el del costat sud, força espoliats tots dos, no varen fer possible en aquell moment esbrinar amb un grau de certesa suficient quin hauria estat el lloc d'accés a la cambra caldejada. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 287.

La cambra caldejada damunt l'hipocaust estava pavimentada sobre un paviment opus sectile, bastit damunt una preparació de morter de calç i materials gruixuts, i compost per plaques de marbre quadrades, triangulars i rectangulars, negres i rosades, i altres de pissarra negra. Clariana "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Pel que fa als materials, molts d'ells registrats per Ribas, Clariana creu que la gran presència de fragments de ceràmica fina, dóna a entendre que, després de l'enderroc, s'hauria cobert l'espai amb terres d'un abocador. L'amortització de l'espai es devia produir entre els anys 120-150 dC , en no haver-hi materials més moderns que els d'aquell moment. S'han exhumat peces ben conservades, com són dues lucernae datables en el darrer terç del segle I, una amb la forma Dressel-Lamboglia 9-C, amb una decoració que representa la deessa Selene i amb la marca L·MVM· SVC i una altra de forma Dressel-Lamboglia 5-A, amb decoració representant al déu Jupiter-Amón. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2". XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Ribas documenta la troballa d’altres individus (peces de sigillata) , però no ha estat possible localitzar-los entre el material custodiat al Museu de Mataró.
Entre els fragments ceràmics recuperats, destaca la forma Drag 29 de TS Sudgal.lica; la Drag 29 de TS Hispànica; la Drag 29 de 37-a de TS Hispànica; les Hayes 147 de la TS Africana A, així com un peu de pàtera de la mateixa TS. 
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), dins XXXIII Sessió d'estudis Mataronins, 2016. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2017.

Llàntia amb la imatge del déu Júpiter-Amon, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

Llàntia amb la imatge de la deessa Selene, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

Un grafit de L Herennius en una copa de TSH procedent de Torre Llauder

"Un grafit de L. Herennius procedent de Torre Llauder (Mataró, Barcelona): Tal és el títol d'un article escrit per Diana Gorostidi i Joan Francesc Clariana, publicat al núm 8 de la revista d'arqueologia Ex officina Hispania, corresponent al mes de març d'enguany.
En l'article els autors ens proposen una hipòtesi molt nova:

Torre llauder ha sido uno de los yacimientos que tradicionalmente se ha venido asociando al fabricante de tegulae L. Herennius Optatus, gracias al testimonio de las marcas
 L· HERENNI i L·H ^ ER·OP ^ T identificadas en varios ejemplares procedentes de la villa. Sin embargo, hasta el momento no había podido ser propuesta la pertenencia de la villa a la familia de los Herenni, cosa que creemos poder proponer ahora a partir del hallazgo de un grafito sobre TSH con este grafito. (Gorostidi i Clariana, pàg. 49)

El segell d'aquesta marca de tegulae és molt conegut en la zona del Mediterrani Oriental, des d'Elx fins a Nàpols, el que fa suposar que el propietari disposava d'una important xarxa de tallers.
Els autors d'aquest article, proposen ara que, en algun moment, la vil.la  de Torre Llauder, podría haber estat propietat de la família Herennius. Això gràcies al segell d'aquesta marca imprès en el fons d'una peça de TS. Hispànica d'ús privat i efectuat després de coure la peça.
Es tracta d'un fons de copa de TS Hispànica, possiblement forma DRAG 27, procedent de les primeres excavacions efectuades a la vil.la en els anys 60 i que consta en el diari inèdit de l'arqueòleg Marià Ribas, i que actualment es troba en el Museu de Mataró. Com ja hem dit, és un grafit efectuat post coctionem, ja cuita la peça.
El grafit complet diu: H ^ ERENNIO L ^ L RESTITVIT   és a dir: Heren(n)io L(uci) l(iberto) restituit.
En la paret exterior del vas, s'aprecien restes d'un altre grafit (...)IV(...).
Pel que fa al taller productor de la peça, els autors s'aventuren per Valerius Firmus: dins d'un cartutx, s'hi pot llegir: OA ^ E FIRM.

La lectura del gentilicio Herennius sobre un soporte destinado al uso privado prueba por primera vez en la villa la presencia de miembros del entorno de L Herennio Optato, aunque la ausencia del cognomen no permite discernir si este liberto era el mismo que fabricó las tegulae o un liberto del mismo, ya que las marcas tampoco han documentado la condición jurídica del personaje. (Gorostidi i Clariana, pàg. 51).

Conclouen els autors que aquesta troballa permet suposar que, efectivament, L. Herennius Optatus podria haver estat propietari de la Torre Llauder, identificant-la amb ell o per mitjà d'un llibert.

Diana GOROSTIDI i Joan Francesc CLARIANA, "Un grafito procedente de Torre Llauder (Mataró, Barcelona), a Ex Officina Hispania, núm. 8, març 2017.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

Marques de terrissaire en la TS sudgàl.lica de Torre Llauder

Dibuix i fotos de Joan Francesc Clariana

"Marques de terrissaire en terra sigil.lata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) és un article Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, a presentat a la Sissió d'Estudis Mataronins, com a continuació de dos estudis anteriors, dedicats a les marques de terrissaire en sigillata hispànica i en sigillata itèlica, i presentats també a les XXVIII i XXIX sessions, respectivament.
 La major part de la ceràmica exhumada correspon a les excavacions de Marià Ribas, quan es van excavar dos abocadors i els estrats de colmatació del sector de l'hipocaust 2. En franca minoria estan les dels darrers trenta-cinc anys. Torre Llauder, considerada la vil.la romana més impoirtant de la comarca, ha proporcinat, senyala l'autor, el major número de marques de terrissaire de sudgàl.liques en aquesta zona,
Explicac Clariana que s'han comptabil.litzat fins a vuitanta marques de diferents terrissaires, algunes d'elles repetides diverses vegades. Tot fa pensar en un comerç marítim a través del qual arribaren en ocasions, caixes senceres de ceràmica a la vil.la romana, com veiem també en els exemples de Pompeia, amb la caixa d'Atkinson, o de Culip IV. (Clariana, XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 31).
Marques repetides diverses vegades, són per exemple: CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I, SILVINVIUS II i VITALIS. Totes elles provenen dels tallers de La Grufesenque.
El total de marques de Terra Sigil.lata Sudgàl.lica és del 61 per cent del total de marques de sudgàl.lica de Torre Llauder. xifra molt semblant a la dels abocadors del Passatge de Cobos (Tarragona) i de Baetulo. (Clariana, XXXII Sessió...pàg. 37).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigillata sudgàl.lica de la vila romana de Torre Llauder", a XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, 2015. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2016.

L'excavació del subsòl de l'aula principal de Torre Llauder

Imatge: mosaic restaurat de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Joan Francesc Clariana Roig i Marta Prevosti Monclús, que foren directors de l'excavació, són els autors d'un interessant article sobre l'excavació del subsol de l'anomenada aula principal de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Clariana va presentar aquest article en els debats commemoratius del 30 aniversari del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Aquesta excavació es va plantejar a partir de la inauguració del mur de tamcament del jaciment l'any 1980.
L'excavació d'aquesta estança havia estat iniciada per Marià Ribas, el qual l'anomenà "triclini", el seu terra està decorat amb un conjunt de mosaics, dels quals es va plantejar -i es va dur a terme- la restauració.
En realitat, aquesta estança -de la pars urbana del jaciment- és la més destacada d'un conjunt de sales nobles que, segons els autors,  formen un apartament de rebre; les sales estan agrupades al voltant d'un pati interior adornat amb un brollador, que Ribas va anomenar atri, encara que no ho és pròpiament.
Abans de procedir a la nova excavació, es va documentar les restes d'un fragment d'estuc pintat en el mur oest. A la part superior dels murs que encerclaven l'estança es trobà un fragment d'àmfora amb la marca I.C.GALL, i es copsà que les restes de la petita arcada de volta de canó dels murs nord, estava feta amb fragments de tegualae reaprofitades.
Extret el mosaic per ser restaurat, va apàreixer al dessota el llit de calç, amb nombroses falles provocades per diferents intrusions al llarg dels segles. Dessota de la capa de calç es trobava la capa anivelladora per tal de crear una superficie horitzontal.
Es tractava d'un estrat de farciment de terres de 40-50 cm de potencia. Entre els materials exhumats en aquest estrat hi havia fragments de plaques de marbre, possiblement pertanyents a una instal.lació de balneum.
Retirat aquest estrat anivellador, observaren els arqueòlegs abundants restes de calç que podrien correspondre a la preparació del morter per a les reformes, i fins i tot senyals de que hi podrien haver estat emmagatzemats dolia, aquests i altres indicis fan pensar que, abans de les reformes, podría haver-hi hagut una estança rústica.
La cronología d'aquest estrat de rebliment ve fixada, bàsicament per la presencia, entre d'altres, per la presencia de cerámica sigil.lata africana A-2 i de lucernae forma Dressel 28-A, datades entre finals del segle II i principis del III, en época dels Severs.
Sota aquest estrat previ a la reforma severiana, es va procedir a netejar el primitiu paviment, localitzant-se,m entre d'altres elements, una capa de cendres a la part sud, restes dels murs, amb una decoració estucada, i en les trinxeres de fonamentació de l'antiuc mur, fragments d'àmfora Pascual 1. Crida l'atenció també les restes de quatre grans contraforts adossats als murs; potser ajudaven a sostenir les voltes d'un hipocaust que no es va arribar a materialitzar?
Per acabar aquest resum, podem dir que són especialmente interessants els contextos ceràmics, per una part, la de la sala on es va preparar en mosaic, en época severiana, i per l'altre, els de les trinxeres de fonamentació, d'epoca augústea.


Joan Francesc CLARIANA ROIG i Marta PREVOSTI MONCLÚS,  "La represa de les excavacions arqueològiques a Torre Llauder després de la inauguració del mur. Resum de l'actuació a l'aula principal. Dins 10é. Col.loqui Història a Debat. Grup d'Història del Casal. Mataró, Octubre de 2016.

Fundació Burriac: Visita guiada a Torre Llauder el proper 6 de març

El proper diumenge, 6 de març, la Fundació Burriac de Cabrera de Mar, organitza una visita guiada a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).
La visita és gratuïta per als socis i amics de la Fundació; les places són limitades i és necessari inscriure's prèviament per participar-hi. L'adreça és: fundburriac@hotmail.com indicant Visita Torrellauder, fer costar el número d'assistents  i un telèfon o e-mail de contacte.Els assistents partiran de la plaça de la Fàbrica de Cabrera de Mar a les 9,30 del matí.
 
Més informació a la web de la Fundació Burriac

Peces singulars de TS Hispànica del taller d'Abella trobades a Torre LLauder

Bol del taller d'Abella. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

 

"Peces singulars de sigillata hispànica del taller d'Abella trobades a Torre Llauder" és un article que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins -organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria- i que ha sortit publicat enguany.
Des de sempre Clariana ha estat un investigador minuciós de la ceràmica romana d'Iluro i el seu territori, i ho demostra un cop més amb aquesta article, dedicat a algunes peces que, procedents de l'anomenat Taller d'Abella (el Solsonès), s'han exhumat a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).

Un aspecte poc conegut de la producció de sigillata hispànica a Catalunya, durant l'alt imperi romà, fou l'existència de petits tallers que, amb uns productes de qualitat tal vegada secundària, anirien adreçats a abastir mercats locals o de proximitat. (Clariana, XXXI Sessió, pàg. 309).

Entre aquests tallers, doncs estaria la producció d'Abella, estudiada per l'autor en funció de la seva presència a la vil.la romana deTorre Llauder, 13 peces  descobertes en les excavacions dirigides per Marià Ribas.

Els materials del taller d'Abella localitzats a Torre Llauder, tots ells són enquadrables dins la forma Drag. 37, que Mezquíriz va definir com a tardana. Procedeixen de les excavacions portades a termes per l'aleshores Comisaria Local de Excavaciones Arqueológicas del Maresme i sota la direcció de Marià Ribas. Del conjunt de tretze individus identificats, sols disposem de les referències del context arqueològic en quatre exemplars. (Clariana, XXXI Sessió, pàgs. 309 i 310).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

 XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.


Imatges: peces del taller d'Abella exhumades a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).  Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.

Marques de TS sudgàl.lica a Torre Llauder (Mataró), un estudi de J. F. Clariana

 

Text i fotografies de Joan Francesc Clariana Roig 

Comunicació presentada al III Congrés de la Sociedad de Estudios de Cerámica Antigua ex officina Hispania (SECAH), Tarragona, desembre de 2014.

Podeu veure totes les imatges clicant aquí

El primer que ens crida l’atenció del grup de marques presents en el
conjunt de Torre Llauder, és, per un costat, la varietat de noms de
terrissaires arribant a un total de trenta-cinc, tots ells de La
Graufesenque i només un cas dubtós però que se’l considera també del
mateix origen (C• IVLIVS CLEMENS). Per altra costat, el fet que alguns
terrissaires (com CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I,
SILVINVS II i VITALIS) apareixen repetits més de tres vegades, ens pot
fer pensar en la possibilitat, no desorbitada, que a Torre Llauder hi
arribessin caixes senceres contenint vaixella, com veiem en els
exemples de Pompeia, amb la caixa d’Atkinson, o de Culip IV.

A continuació passem a detallar els noms dels terrissaires amb la
cronologia, nombre i formes, trobades en les diferents actuacions
portades a terme a Torre Llauder:

BASSVS II, datable del 70/80 fins el 150/170, tenim sols un exemplar
en un peu de la forma Drag. 27 (349).

CALVUS II, datat entre el 70/80 i el 150/170, hi ha una fragment de
fons de pàtera possiblement atribuïble, “OFI•CALVIT” (?) (405).

CANRUGATVS o CABVCATVS, datat del 40/50 fins el 70/80. El fons de la
forma Drag. 29, amb el final de marca “...ATI”, possiblement li sigui
atribuïble, la lectura del qual podria ser CANRVGATI (Hermet 1934,
làm. 103, núm. 6). o CABUCATI (48).

CARANTVS II,  datable del 70/80 fins el 150/170, tenim un peu de la
forma Drag. 27 (350).

L• COSIVS VIRILIS, datat del 70/80 fins el 150/170, a La Graufesenque
és una marca que ha estat trobada dins el farciment de reompliment
d’un gran forn (Genin et alii 2007, p. 485) i, a Torre Llauder, és
present en una peça de la forma Drag. 33 (380).

CRESTIO o CRESTVS, amb datació del 50/60 fins el 150/170, terrissaire
present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 467), el trobem en
la forma Ritt. 9 (257), dos exemplars de la forma Drag. 18 (283 i
284), un de la forma Drag. 24/25 (306) i un fons de copa (407).

CRISPVS, datable del 60/70 fins el 150/170, tenim només un exemplar,
un fons de copa (406).

CRVCVRO, datable del 70/80 fins el 100/110,  tenim un fons de la forma
Drag. 27 (357) i un final de marca (?) en un peu de la forma Ritt. 8
(254).

DAMONVS B, datable en la producció llisa del 15/20 fins el 70, el
veiem en un fons de la forma Drag. 29, amb l’acabament de marca
“.../MONIS” (49).

FRONTINVS I, datable en la producció llisa del 70/80 fins el 150/170
(segons Genin et alii 2007), s’ha trobat un exemplar pertanyent a una
pàtera, de la qual no és possible afirmar amb seguretat la forma
(415), a més, aquest nom és, precisament, el del terrisaire/decorador
de l’única marca intradecorativa trobada que correspondria a un
fragment de vora de la forma Drag. 29 (45), que Mees (1995, p. 76)
data del 80 al 100.

HABITVS I, datable del 50 al 100, tenim un fons de pàtera que tant pot
correspondre a la forma Drag. 15/17 com a la Drag. 18 (285).

INGENVS, amb una datació del 30/40 fins el 70/80, en trobem una
pertayent a un  fragment de fons de pàtera (409).

IVCVNDVS I B, datable del 20/30 fins el 70, tenim un fragment de peu
de la forma Drag. 27 (352).

C• IVLIVS CLEMENS, aquesta és una marca força interessant, tot i que
els exemplars o paral•lels que es coneixen no han estat trobats a La
Graufesenque, però hom creu que tindria aquell origen. Oswald (1931,
p. 80) li atribueix una datació genèrica de Claudi fins Vespasià i
Polak (2000, p. 209) la data del 70 al 100. A Torre Llauder tenim dos
exemplars corresponents a la forma Drag. 33 (374 i 383).

IVLLINVS, present a la fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 467), és
datable des del 70/80 fins el 150 (?). A Torre Llauder, hi ha un
exemplar de la forma Drag. 18 que, a més, porta un curiós gràfit
escrit, excepcionalment, al voltant de la marca (266).

IVSTVS, datable des de l’any  50 i fins el 80/90 (?), tenim un
exemplar en la forma Drag. 33 (384).

LABIO, amb un datació del 30/40 fins el 70, hi ha un fons de copa de
forma  inidentificable (410).

MACCARVS, amb una cronologia del 15/10 fins el 60/70; a Torre Llauder,
d’un total de gairebé vuit marques, veiem tres peces de la forma Drag.
18 (265, 286 i 287), dos pertanyents a la Drag. 33 (381, 387), dues
possibles de la forma Drag. 27 (353, 367) i un fragment de fons de
pàtera (411).

MIN...(el nom complet és un interrogant, podem suposar: MINERVIUS,
MINCIUS, MINISTER, MINUS, MINUTUS, etc). Oswald considerava que
aquesta marca tenia possibilitats de pertanyer al taller de Lezoux
(Oswald 1931, p. 206), encara que veiem que és present a La
Graufesenque, on ha estat trobada dintre d’un canal en l’àmbit del
conjunt de materials núm. 3 (Genin et alii 2007, làm. 29 i làm. 34),
amb una datació de 15 al 50 d.C., i aquí la tenim en una forma Drag.
27 (333)

MOMMO, datat del 60/70 fins el 10/110, present també a la fossa Bassus
(Genin et alii 2007, p. 468), aquí el trobem en una peça de la forma
Drag. 33 (372), en un fons atribuïble a la forma Drag. 15/17 o 18
(288) i, possiblement, també el veiem en un acabament en “M” en la
marca incompleta de la forma Drag. 29 (47). No sabem fins quin punt
les marques núms. 412, 325, 382 i 258, en tant que s’hi copsa la
lletra “M” tenen possibiliats de poguer pertanyer a aquest terrisser o
a MACCARVS vist abans.

NIGER, datable del 50/60 fins el 100/110, tenim tres marques, dues en
peus de la forma Drag 24/25 (321 i 320), encara que la segona, en tant
que s’hi llegeix “OF SNI”, tenim certs dubtes; la tercera és un
fragment de fons de forma inidentificable  (413).

PASSIENVS, datat del 50/60 fins el 100/110, està representat en un sol
exemplar de la forma Drag. 24/25 (305).

PATRICIVS, amb una cronologia del 70/80 fins el 150/170, present a la
fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 468), a Torre Llauder està
representat en set individuus, gairebé exclusivament en la forma Drag.
18 (289, 290, 291, 292, 293, 297 i 417).

PRIMVS I, datable del 15 fins el 70, representat en quatre exemplars,
tres en la forma Drag. 24/25 (304, 322 i 323) i un en la Drag. 27
(359).

PRIMVS II, datable del 7/80 i fins el 150/170, tenim una peça de la
forma Drag. 33 (373).

ROGATVS, datat entre el 15 i el 70, tenim un fons de copa del qual no
es pot averiguar la forma (414)

T. RVFINVS, datat entre els anys 60/70 i fins 100/110, tenim un
exemplar en la forma Drag. 18 (294).

RVSTICVS, datable del 15/20 fins el 70, hi ha un sol exemplar
pertanyent a un fons de la forma Ritt. 8 (253).

SECVNDVS II, datable del 70/80 i fins el 150/170, tenim un acabament
de marca en una pàtera de la forma Drag 18 (296).

SEXTIVS CANTVS, datable del 80/90 fins el segle II, el trobem en una
forma Drag. 27 de perfil complet (336).

SEVERVS II, amb una datació del 70/80 fins el 100/110, tenim un peu de
la forma Drag. 27 (350).

SILVINVS II, cronològicament datat entre els anys 70/80 i fins el
100/110, tenim tres exemplars segurs (363, 364, 365), un  altre de
dubtós (332) i altres dues marques, també dubtoses, de les quals sols
es llegeix la primera lletra i que corresponen a les formes Drag.
24/25 i Drag. 27 (328 i 330).

TERTIVS, datable del 15 al 70 d.C., a La Graufesenque és present en el
“Ensemble Fronto” (Genin et alii 2007, p. 372). L’exemplar de Torre
Llauder, en tant que l’única dada que tenim prové de Marià Ribas
(1972, p. 166, núm. 31), no ens permet fer més precisions sobre la
peça i forma a la qual corresponia (419).

L•TERTIVS SECVNDVS, present a La Graufesenque dins el conjunt  núm. 7
que correspon al farciment d’un gran forn (Genin et alii 2007, p.
488), està datat entre els anys 70/80 i fins el 150/170, tenim un
exemplar en un fons de pàtera, possiblement, de la forma Drag. 18 o
15/17 (295).

VITALIS, amb datació del 50/60 fins el 150/170 (?), a La Graufesenque
veiem que es present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 469).
Tenim un exemplar en la forma Drag. 24/25 (327), un altre en Drag. 27
(337), dos en forma Drag. 33 (385 i 386) i, finalment, dos exemplars
on sols es llegeix la primera lletra, la “V...”, i que per proximitat
possiblement li sigui assimilable (366 i 421).

Finalment comentar les dues marques d’identificació dubtosa, de les
quals proposem la interpretació, com són la Drag. 27 de perfil complet
on s’hi llegeix “OFDN” (335), amb totes les lletres i la lectura de la
marca retrògrades, menys la letra “D”  i, l’altra peça, un peu de
Drag. 27 on sembla que s’hi llegeix “CILNSO” (351), essent la lletra
“S” escrita de forma retrògrada.

La terra sigil.lada Hispànica decorada de Torre Llauder (Mataró), un estudi de Joan F. Clariana

11.Vas de perfil sencer, forma 29/37

Continuant el seu ja ample curriculum d'estudis sobre la ceràmica romana terra sigil.lata, Joan Francesc Clariana presentà a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013) una comunicació sobre la TS Hispànica decorada de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), estudi publicat enguany dins el llibre corresponent a aquella sessió.
Aquests estudis ens permeten tenir una àmplia i valuosa informació sobre l'evolució d'aquest "fòssil director", la ceràmica, i per tant sobre l'evolució del jaciment.
Ha ajudat força en el coneixement i estudi de la ceràmica de Torre Llauder el fet que es descobrissin dos abocadors d'escombraries del rebuig domèstic, amb una quantitat significativa de fragments, datats en la segona meitat del segle I dC. (Vegeu Clariana, 2014, pàg. 43).

Veiem que hi ha un predomini clar de les produccions originàries de la zona de la Rioja; del gran centre productor de Tritium Magalum, s'na comptabilitzat un total de tres-cents setanta-quatre indivídus. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Del centre productor de Bronchales (Terol), s'ha identificat, amb reserves, un individu.
Fabricats a les comarques catalanes, s'han identificat exemplars procedents dels tallers d'Abella (Naves), Solsona, Ilerda i un exemplar molt similar als que es fabricaven a Mas d'en Corts (Reus). (Vegeu Clariana, 2014, pag. 43).

La cronolologia dels materials, sobretot de la Rioja (Tritium Magallum), Bronchales, Mas d'en Corts i Ilerda, els podem situar entre finals del segle I i bona part del segle II dC, mentre que els materials del taller d'Abella es poden datar a partir de la meitat del segle II dC. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Quina informació sobre l'economia i la societat romana ens poden aportar les troballes de Torre Llauder?:

Les troballes de Torre Llauder són un exemple del resultat del funcionament del mercat de distribució de ceràmiques fines de fabricació hispànica durant l'època altoimperial romana, més concretament, el ventall cronològic que aquí tenim representat i que abasta una seqüència que aniría des de finals o darrer quart del segle I dC., tot el segle II i fins el segle III. És evident que existirien unes rutes a través de les quals haurien arribat a Torre Llauder els materials que hem vist. Tal com haviem apuntat anteriorment, una bona part del comerç s'efectuaria per via maritima, especialment les ceràmiques provinents de Tritium Magallum haurien seguit la ruta de l'Ebre, i posteriorment la ruta costanera. (Clariana, 2014, pàg. 46).

L'elevat nombre d'exemplars trobats, sols pot tenir l'explicació en el fet que, a Torre Llauder, els propìetaris i habitants gaudirien d'una posició benestant fora del comú pel que fa a les vil.les romanes d'aquell moment. Aquuesta opulència s'ha vist també en la troballa de tota mena d'objectes i en el fet que la vil.la estigués pavimentada amb mosaics. (Clariana, 2014, pag. 46).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Apunts sobre la "Sigillata" hispànica decorada de Torre Llauder" , a XXX Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2014. Pags. 43 a 60.

12.Vas de perfil sencer, forma 29/37

21. Vas de perfil sencer, forma 37 b

22.Vora d'un gram bol de la forma 37-b

23.Fragment d'un fons de bol hemisfèric, forma 37

La vil.la romana de Torre Llauder, pren vida en les imatges d'Enric Juhé

Una de les imatges d'Enric Juhé publicades al seu àlbum sobre Torre Llauder.

Enric Juhé Corbalán és un estudiós de l'arquitectura domèstica romana. Va la pena veure les seves reconstruccions arquitectòniques i de vaixells. Aquí un deixem un enllaç on podeu visitar les imatges d'una maqueta de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), com podria haver estat en els seus bons temps, segons l'estudi de les restes arqueològiques exhumades.
Torre Llauder, segons la reconstrucció d'Enric Juhé.
Àlbums d'Enric Juhé a Flickr.
Reconstrucció del "Criptopòrtic" de Can Modolell.
Reconstrucció de la façana oest de Can Modolell.
Reconstrucció del porticat damunt el "Criptopòrtic" de Can Modolell
A la web Via Avgvsta, dedicada al patrimoni romà a l'entorn de la riera d'Argentona

Una peça de TS Hispànica de Torre Llauder, procedent de Reus

Imatge: fragment de bol de Terra Sigillata hispànica exhumada a Torre Llauder (Mataró) i procedent del taller de Mas d'en Corts (Reus). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Un estudi de Joan F. Clariana sobre una peça de Terra Sigillata hispànica exhumada al jaciment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), demostra el seu origen en un jaciment reusenc, concretament del taller de Mas d'en Corts (Reus).
Es tracta d'un fragment decorat amb els característics punxons (elements de decoració) d'aquest taller, a saber, cercles secants que volen imitar una corda. Correspon a un fons de bol amb peu, de la forma Drag. 37, provinent de les actuacions de Marià Ribas en els anys 60.
La seva identificació ha estat possible a partir de la publicació del volum 2 de Ager Tarraconensis. Aquest és el primer exemplar del Torre Llauder identificat com fabricat en aquest taller, que va comercialitzar les seves produccions a partir del 50 dC. fins ben entrat el segle II.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Identificació d'una peça de terra sigillata hispànica del taller de Mas d'en Corts a Torre Llauder (Mataró)", a Ager Tarraconensis, núm 5, actes del Simposi Internacional. Editat per Prevosti, Jordi López Villar i Josep Guitart Duran. Tarragona, 2013.

Marques de sigil.lada aretina provinents de Torre Llauder

Ivnivs. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Ateivs. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

M. Perennivs (?). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Joan Francesc Clariana Roig afegeix un nou estudi al seu ja extens currículum sobre les diverses formes de ceràmica -i altres restes- provinents de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), en aquesta ocasió sobre les marques de terrissaire sobre ceràmica aretina, estudi que va presentar com a comunicació a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins, celebrada el 24 de novembre de 2012, amb el títol "Marques de terrissaire en Terra Sigillata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder".
En el resum publicat enguany pel Museu Arxiu de Santa Maria, organitzador de les ja veteranes sessions, podem llegir:
"Enguany, aprofitant també l'avinantesa del moment d'actualitat que viu la nostra ciutat amb motiu de l'exposició que, sobre la vil.la romana de Torre Llauder, ha realitzat el Museu de Mataró, creiem oportú presentar una altra comunicació sobre marques de terrissaire trobades en aquesta vil.la, en aquest cas són les produccions itàliques/aretines. Bona part d'aquestes marques, sabem que, cronològicament, vindrien a coincidir amb la fase final de la figlina o taller d'àmfores i la posterior construcció dels fonaments de la vil.la, les restes de la qual encara veiem. Bàsicament provenen de l'excavació de Marià Ribas, concretament de les dues campanyes que va efectuar entre els anys 1961 i 1969. També hi ha materials trobats en les neteges de l'any 1980, i en les excavacions que s'efectuaren amb motiu de la restauració dels mosaics, així fins a l'actualitat en que s'han anat succeint les diferents campanyes atqueològiques." Clariana, 2013, pàg. 57
Continua l'autor el seu treball amb un exhaustiu inventari de les vint-i-set peces trobades, fabricades majoritàriament de l'època dels emperadors Augusr i Tiberi, inventari seguit d'un seleccionat material gràfic. Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigil.lata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder." a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins. 24 de novembre de 2012. Resum de les comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. Mataró, 2013.