La processó de Divendres Sant, Patrimoni Cultural de la ciutat de Mataró

Imatges: Processó de Divendres de Setmana Santa a Mataró durant els anys 50. En la primera, començant per dalt, podem veure la "Soledat", de Jordi Arenas. Són fotografies d'autor anònim, possiblement un fotògraf professional, tenint en compte la qualitat del flash que utilitzava en aquells anys. Procedència: arxiu de Joan Francesc Clariana Roig.

La processó de Divendres Sant s'ha unit a la Missa de les Santes i els Pastorets com a Patrimoni Cultural de la Ciutat de Mataró, en una sessió de l'Ajuntament de la Ciutat celebrada el propassat dia 24 de maig, presidida per l'alcalde, Joan Mora i al que assistiren representants de totes les germandats i confraries. Jesús Moya, copresident de la Comissió de Setmana Santa, fou l'encarregat de recollir el pergamí de reconeixement.
Xavier Alarcon va pronunciar una conferència sota el títol: "La Setmana Santa i Mataró: pinzellades d'una llarga trajectòria en comú", i en la que va fer un repàs de la història de les commemoracions de Setmana Santa al llarg de la història, i la seva continuitat en el temps des del segle XV, i amb la salvetat de la seva prohibició el 1760 i durant la II República.

Fotos pel record: Els Reis Mags a Cabrera!

Ara que tant es dicuteix sobre la procedència i l'estatus dels Reis Mags -per nosaltres, segueixen essent els de sempre- no estarà de més recordar quan van passar per Cabrera de Mar, ara fa sis anys, i en Cèsar Escobedo els va fotografiar, amb els seus patges.
Imatge: Cada un dels Reis Mags: Melcior, Gaspar i Baltasar, i foto amb el seu seguici, a Can Bartomeu, en la seva arribada a Cabrera de Mar, el dia de Reis de 2007. Fotografies de Cèsar Escobedo. Gentilesa de Núria López Garcia.
Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

Fotos pel record: Primera comunió a l'església de Sant Feliu

Ja fa temps que no treiem les fotos pel record, així que ja toca. Aquí veiem una foto dels que van fet la primera comunió a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar. Data incerta, anys 60 (1962?). A veure si algú s'hi reconeix!
Fotografia de Josep Garí i Pons
Com de costum, es pot ampliar la imatge clicant al damunt.

Febrer

Imatge: el mes de febrer. Miniatura del Llibre d'Hores del duc de Berry, segle XV.

Refrany català: Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador.

El mes de febrer (Februarius) pren el seu nom de les cerimònies de purificació (Februa) que tenien lloc a Roma per aplacar els esperits dels difunts, el déu etrusc dels quals era Februus. En el primitiu calendari romà, que la tradició atribuïa al legendari fundador Ròmul (771-717?), l'any tenia 10 mesos, de març a desembre, i venien seguits d'un periode sense mesos, fins al març. Segons Plutarc, Numa Pompili, (715- 672 aC.?) segon rei de Roma, va dividir l'any en dotze mesos lunars, establint els de gener i febrer, els darrers de l'any. L'any 153 l'inici de l'any va traslladar-se a l'1de gener (Ianuarius).
El fet de no correspondre la duració oficial de l'any amb l'any real, va provocar un important i cada cop més accentuat desfase en les dates. Juli Cèsar, amb l'ajut del matemàtic Sosígenes, va ordenar la reforma del calendari establint un dia mes cada quatre anys al final de febrer, en els que anomenem, anys de traspàs. La reforma s'inaugurà en 44 aC, que va tenir 445 dies per compensar el desfase acumulat.
Si bé el nou calendari va resoldre el problema durant molt de temps, tampoc corresponia exactament a l'any real, de manera que en el segle XVI, el papa Gregori XIII ordenà reformar de nou el calendari per adequar-lo a l'any litúrgic: s'exceptuaven de l'any de traspàs els anomenats "anys seculars" acabats en 00, però si que n'hi hauria un cada quatre segles, en els múltiples de 4 (l'any 2000 ho va ser).
Un mes, doncs, sempre accidentat!

Un llibre sobre els gegants i altres figures festives de Mataró

                                                          
Toni Cruanyes, Pol Ducables, Nico Guanyabens i Maria Salicrú-Maltes foren els convidats del programa 179 del Racó de Ràdio Mataró, a fi de parlar del seu llibre "Gegants i figures festives a Mataró", impulsat per la Coordinadora de Colles Geganteres d'aquesta ciutat. 

Com ja sabeu, la tradició gegantera ha assolit una gran importància i popularitat a través dels anys a la capital del Maresme, que ben aviat celebrarà la seva Festa Major de les Santes, on les mítiques figures tenen un paper cabdal. Un tema d'actualitat, doncs.

Podeu veure la notícia sobre la publicació del llibre i escoltar el programa de ràdio a la Web d'Història del Casal, en aquest enllaç.

Fotos pel record: "Homenatge a la Vellesa", l'any 1965 i tres pel.lícules de l'Oest

Quantes coses ens pot dir una fotografia! la que avui us presentem, la va prendre el meu pare l'any 1965 en un dels actes amb motiu del que llavors es deia "Homenaje a la vejez", dins l'antic cinema de la Cooperativa, una d'aquelles antigues sales que feia les delícies dels espectadors, en un món sense tanta televisió ni tanta facilitat de medis de transport, i per descomptat sense telèfons mòbils, ordinadors, aparells de DVD o Blue-ray disc...ni tanta llibertat. Aquesta sala de cinema cabrerenca estava situada entre les places de la Cooperativa i del Poble, en la zona de les escales que comuniquen ambdues.
Que hi veiem, en aquesta imatge?:
1) Abans es deia "Homenaje a la vejez", avui és la "Diada de la Gent Gran". Coses de la correcció política? Hem proscrit el mot "vellesa"? I consti que la definició "Gent Gran", m'agrada.
2) Ha canviat la imatge dels nostres ancians? En el cartell que hi darrera els oradors hi veiem uns vells amb un perfil molt angulós, molt d'"ancià"; avui és diferent, i el cas és que és cert: la gent major (com diuen a Mallorca) d'avui dia és veu més jove que fa unes dècades.
3) Cabrera de Mar encara es deia "Cabrera de Mataró", i hi havia la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros". 
Després d'unes quantes investigacions he esbrinat:
4) Que aquest "IX homenaje a la vejez" va tenir lloc el 26 de setembre de 1965; el dia el podeu llegir en un cartell a la paret, l'any l'he obtingut comparant amb una fotografia anterior on es veia l'any 1964 i el "VIII Homenaje a la vejez".
5) Darrera hi ha tres cartells de cinema impagables (qui sap on paren), on es veuen anunciades tres pel.lícules de l'Oest americà, gènere molt en boga en aquell temps, són les següents: la primera: "La conquista del Oeste" (1962), tal com es pot llegir en el cartell més a l'esquerra, i on hi veiem, entre d'altres, a James Stewart i John Wayne com actors. La segona, encara que el títol està escapçat, pels actors que hi surten, Paul Newman, Lawrence Harvey, Claire Bloom i Edward G. Robinson, he esbrinat que es tracta de "The outrage" (1964), estrenat en llengua castellana amb el nom de "Cuatro confesiones", adaptació de la pel.lícula "Rashomon", del gran director japonès Akira Kurosawa. El tercer cartell, el de més a la dreta, tampoc mostra el títol, però es tracta de "Invitación a un pistolero" (1964), cosa que es pot saber pels actors Georges Segal i Pat Hingle (hi sortia també el famós Yul Brinner).
Com deia: les coses que ens pot dir una senzilla fotografia.
Com de costum, podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

Fotos pel record: homenatge a la vellesa

La fotografia que publiquem, mostra una escena de l' "Homenatge a la vellesa", allà pels anys 60, a Cabrera de Mar. Fixeu-vos com era la zona on ara hi ha la farmàcia. Podeu ampliar la fotografia clicant al damunt amb el ratolí. Una foto pel record.

Festa Major de Cabrera de Mar

Dia 1 d'Agost, sant Feliu, i ja està aquí la festa major de Cabrera.

A la foto, trobada de puntaires a l'ombra de Montcabrer.

Les Santes 1989

Foto per al record: Gegants i capgrossos, a les Santes de l'any 1989.

El nostre homenatge als que fan possible la festa.