La terra sigil.lada Hispànica decorada de Torre Llauder (Mataró), un estudi de Joan F. Clariana

11.Vas de perfil sencer, forma 29/37

Continuant el seu ja ample curriculum d'estudis sobre la ceràmica romana terra sigil.lata, Joan Francesc Clariana presentà a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013) una comunicació sobre la TS Hispànica decorada de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), estudi publicat enguany dins el llibre corresponent a aquella sessió.
Aquests estudis ens permeten tenir una àmplia i valuosa informació sobre l'evolució d'aquest "fòssil director", la ceràmica, i per tant sobre l'evolució del jaciment.
Ha ajudat força en el coneixement i estudi de la ceràmica de Torre Llauder el fet que es descobrissin dos abocadors d'escombraries del rebuig domèstic, amb una quantitat significativa de fragments, datats en la segona meitat del segle I dC. (Vegeu Clariana, 2014, pàg. 43).

Veiem que hi ha un predomini clar de les produccions originàries de la zona de la Rioja; del gran centre productor de Tritium Magalum, s'na comptabilitzat un total de tres-cents setanta-quatre indivídus. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Del centre productor de Bronchales (Terol), s'ha identificat, amb reserves, un individu.
Fabricats a les comarques catalanes, s'han identificat exemplars procedents dels tallers d'Abella (Naves), Solsona, Ilerda i un exemplar molt similar als que es fabricaven a Mas d'en Corts (Reus). (Vegeu Clariana, 2014, pag. 43).

La cronolologia dels materials, sobretot de la Rioja (Tritium Magallum), Bronchales, Mas d'en Corts i Ilerda, els podem situar entre finals del segle I i bona part del segle II dC, mentre que els materials del taller d'Abella es poden datar a partir de la meitat del segle II dC. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Quina informació sobre l'economia i la societat romana ens poden aportar les troballes de Torre Llauder?:

Les troballes de Torre Llauder són un exemple del resultat del funcionament del mercat de distribució de ceràmiques fines de fabricació hispànica durant l'època altoimperial romana, més concretament, el ventall cronològic que aquí tenim representat i que abasta una seqüència que aniría des de finals o darrer quart del segle I dC., tot el segle II i fins el segle III. És evident que existirien unes rutes a través de les quals haurien arribat a Torre Llauder els materials que hem vist. Tal com haviem apuntat anteriorment, una bona part del comerç s'efectuaria per via maritima, especialment les ceràmiques provinents de Tritium Magallum haurien seguit la ruta de l'Ebre, i posteriorment la ruta costanera. (Clariana, 2014, pàg. 46).

L'elevat nombre d'exemplars trobats, sols pot tenir l'explicació en el fet que, a Torre Llauder, els propìetaris i habitants gaudirien d'una posició benestant fora del comú pel que fa a les vil.les romanes d'aquell moment. Aquuesta opulència s'ha vist també en la troballa de tota mena d'objectes i en el fet que la vil.la estigués pavimentada amb mosaics. (Clariana, 2014, pag. 46).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Apunts sobre la "Sigillata" hispànica decorada de Torre Llauder" , a XXX Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2014. Pags. 43 a 60.

12.Vas de perfil sencer, forma 29/37

21. Vas de perfil sencer, forma 37 b

22.Vora d'un gram bol de la forma 37-b

23.Fragment d'un fons de bol hemisfèric, forma 37

Els panys de porta de Mataró: un reflex de la història

Pany de porta de la casa núm. 60 del carrer de l'Esplanada de Mataró, enderrocada fa dos mesos. La forma correspon a un escut real borbònic. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Acaba de sortir publicat un article signat per  Francesc Navarro Bonamusa i Joan Francesc Clariana Roig, i que havia estat presentat en la Sessió d'Estudis Mataronins corresponent a l'any 2013. Un treball força interessant sobre els panys de porta antics de Mataró, tant més valuós perquè en poques dècades n'han desaparegut alguns de la vista.
El punt de partida de l'article és una recopilació, començada l'any 1972, de les plaques externes o escuts dels panys del casc antic mataroní, i sobre la que l'any següent (1973) es va publicar una petita ressenya en el Butlletí de l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Pia Santa Anna.
Expliquen els autors de l'article que la propera data -en aquell moment- de 1914 que significà el tres-cents aniversari la fi de la Guerra de Successió a Catalunya, els va animar a recollir i reestudiar la documentació recollida en els anys setanta. La majoria de panys pertanyen a l'època barroca.
Clariana i Navarro han agrupat els escuts segons la seva simbologia, resultant tres modalitats:
-Ideologia política
-Simbologia religiosa
-Peces singulars (difícils d'encaixar)
Dins la simbologia política estan aquells que representen l'àliga bicèfala, símbol de la casa dels Àustries i els que semblen representar la flor de llis o dos lleons rampants en els extrems d'un escut (símbol de la casa dels Borbons).
Els símbols austracistes són, com senyala l'historiador Josep M. Pellicer, habituals en aquells llocs on va estar l'emperadriu Elisabeth Cristina de Brunswick.
No obstant, els autors expliquen els seus dubtes referent a aquesta classificació (Àustries o Borbons), pel fet que persisteix en èpoques posteriors.
Pel que toca a la simbologia religiosa, expliquen els autors que se'n troben de tres classes:
-Els que representen un cor, que es poden associar a la Confraria dels Dolors, molt important a Mataró durant l'època del barroc.
-Els que representen l'anagrama de la Mare de Déu o sigui, les lletres M i A entrellaçades.
-Un tercer model que correspondria a un pany desaparegut del Camí Ral i que representava una estilització de la simbologia de Sant Elm o Sant Telm
Referent als panys singulars, destaca un que representava una esfinx que ha caçat una serp.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

BIBLIOGRAFIA

Francesc NAVARRO BONAMUSA i Joan Francesc CLARIANA i ROIG,  "Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història" a  XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2014. Pàgs.  137 a 156.