Un article d'Alay i Clariana sobre els problemes de protecció de Burriac (2)

Excavacions a Burriac, l'any 1984. 

Fotos: Rosa Isabel Garí

En aquesta entrada seguim el comentari de l'article de Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana:El poblat ibèric de Burriac. Entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions, que havíem iniciat en l'anterior
L'any 1984, i dins el Pla de Solidaritat amb l'Atur, va tenir lloc a Burriac la major campanya d'excavacions portada a terme fins aquell moment, en la que van intervenir cinc arqueòlegs, un dibuixant i quaranta obrers. 
Paralel.lament la SAMM va iniciar excavacions en la banda meridional del poblat, i va posar al descobert una de les entrades meridionals del poblat.
Es van consolidar precàriament les estructures, però en acabar els treballs, Burriac va quedar novament desprotegit, i va ser objecte d'accions vandàliques cada cop més freqüents pels arqueofurtius, incloent la destrucció d'un dels murs de l'entrada.
Una zona propera al poblat, la necròpolis del Turó dels Dos Pins, va ser en especial objecte de nombroses activitats furtives que, després de diverses inspeccions per part del Servei d'Arqueologia, culminà en una denúncia contra un infractor, el qual, vigent ja la Llei del Patrimoni Històric, va ser sancionat amb 400.000 pessetes pel Departament, sanció confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L'any 1992 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, que engloba les muntanyes de Burriac, Montcabrer, Turó de l'Infern i Turó dels Oriols. El mateix any es va crear la Fundació Burriac, dedicada a la conservació, estudi i divulgació del patrimoni de Cabrera de Mar.
La segona meitat dels anys 90, i els primers d'aquest segle han estat testimonis de profunds canvis en el panorama de l'arqueologia cabrerenca.
Es varen fer noves troballes al voltant de Burriac, cada cop més a prop de la zona urbanitzada i es posà al descobert el nucli de la Cabrera (o Ilturo) romana, amb troballes com Ca l'Arnau-Can Mateu o Can Benet. Tot això comportava noves necessitats.
El 1997 es va poder actuar in extremis en l'establiment ibèric de l'Hostal i la terrisseria romana de Can Pau Ferrer, fets que varen significar que l'ajuntament prengués, a partir d'aquell moment, mesures de caràcter preventiu pel cas de vestigis arqueològics en sòl urbanitzable. 
El 1999, el grup d'arqueologia de la Fudació Burriac va detectar accions furtives en el torrent de Cal Coix, que van tenir continuïtat i finalment van dur a la detenció d'un infractor. A instàncies del SEPRONA, Joan Carles Alay va elaborar un informe. Finalment, però, l'infractor va tenir una sanció escassa, en no poder provar la seva intervenció en accions furtives anteriors.
L'any 2001, un acord entre l'ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Cultura, va permetre la creació de la plaça d'arqueòleg municipal, que va recaure en Albert Martín, director també de les excavacions de Ca l'Arnau.
L'any 2014, el grup parlamentari Iniciativa per Catalunya-Els Verds va presentar una pregunta sobre l'expedient de declaració com a Bé d'Interès Cultural del poblat ibèric de Burriac, que va donar lloc a un debat i a una resposta per part del Conseller de Cutura, Ferran Mascarell, que, entre d'altres coses, al.legà que era difícil delimitar l'àrea protegida, i es va comprometre a seguir-hi treballant.
"Tot i així, ara per ara, l'única protecció física del jaciment, continua essent el rètol que el Departament de Cultura va instal.lar l'any 1983" (Alay i Clariana: "El poblat de Burriac.." a 11è col.loqui la Història a Debat. Pàg. 135.

Continuarà?

Podeu llegir l'article clicant aquí

(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. 
Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.

Una de les entrades sud del poblat, excavada per la SAMM

Un article d'Alay y Clariana sobre el problemes de protecció de Burriac (1)

Un cartell del Servie (sic) d'Arqueologia ja gairebé esborrat
pel pas del temps, i amb una falta d'ortografia, és tota una
metàfora de la situació del jaciment.

Fotos: Rosa Isabel Garí.

Els arqueòlegs Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana (1) són autors d'un important article sobre el poblat ibèric de Burriac i la seva protecció, article que es va presentar en el cicle “La història de debat”, organitzat recentment pel Grup d’Història del Casal de Mataró.

L'article porta pel títol:"El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions"

La muntanya de Burriac (392 m. d'alçada), amb el seu cim coronat pel castell, és un dels símbols de la comarca del Maresme, i té una llarga història. El seu poblat ibèric (2), que ocupa la vessant sud, amb les seves entre 7 i 10 Ha., és sens dubte un dels més importants de Catalunya, però paradoxalment ha estat poc excavat i és objecte d’un incomprensible oblit per part de les autoritats responsables, com ho prova el fet que té obert un expedient de declaració de BéCultural d’Interès Nacional des de 1983!, sense que s’hagi resolt.

Aquest fet preocupa Alay i Clariana. Comencen el seu article amb un resum de la descoberta del poblat, oficialment per l’arquitecte Lluis Bonet Gari, el 1916, tot i que, naturalment, hi havia precedents de troballes, i el 1881 s’havia localitzat la necròpolis ibera de Can Rodon de l’Hort, en terrenys de l’advocat i erudit Joan Rubió de la Serna.

A partir d’aquell moment, successives troballes al poblat ibèric de Burriac han estat objecte d’estudis i publicacions, destacant en primer lloc l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que va aixecar un planell, i fins i tot el seu germà Joan Ribas i Bertran, que publicà un primer monogràfic de les troballes l’any 1924. El 1928 Marià Ribas va escriure un article per al Diari de Mataró, i el 1931 publicà un llibret: El poblament ibèric de Burriac i la seva necròpolis, en el que inclourà el primer planell: no se’n tornarà a fer cap més fins el 1984.

Als anys 50 es van dur a terme més excavacions, sota la direcció de Jaume Lladó Font, i més tard de Jordi Maluquer de Motes i Josep Barberà i Ricard Pascual fins el 1972. Els anys 70 i 80 col.laborà en les excavacions un grup de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM).

Des dels anys 80, consta que el poblat ha estat objecte d’excavacions furtives, com la descoberta i fotografiada per membres de la SAMM l’any 1981, sense que es conegui cap sanció pels fets.

El novembre de 1982, la guàrdia civil descobreix un altre furtiu amb un detector de metalls: malgrat la denúncia interposada, no es coneix tampoc cap sanció.

La SAMM havia continuat les excavacions al poblat en el punt on el van deixar Barberà i Pascual, sota la direcció de Jordi Miró Canals i Jaume Pujol i Del Horno.

A partir d’aquell moment, es detecten nombroses accions furtives en el poblat, que no citarem ara, ja que les podeu trobar detallades en l’article d’Alay i Clariana.

En una reunió de membres de la SAMM amb l’alcalde de Cabrera, Antoni Carbonell, el 30 de març de 1983, es decidí la contractació temporal d’un vigilant, complementada en ocasions amb la visita al poblat de la guàrdia civil. Tot això mentre s’elaborava un informe per a declarar el poblat Bé Cultural d’Interès Nacional i es col.locava un cartell del Servei d’Arqueologia de la Generalitat.

El 5 d’octubre de 1983 es presentava oficialment l’expedient d’incoació de Bé Cultural d’Interès Nacional, sense que avui, desembre de 2018, s’hagi resolt.

Continuarà.

Podeu llegir l'article clicant aquí

(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.

(2) Ilturo

Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.

Burriac guarda la memòria de Rafael Esteban i Salvador,
 que fou un dels membres de la SAMM que hi
treballà, mort prematurament.