Qui era el déu K?

 

Imatge: basa d'escultura amb la inscripció: K·V(otum)·L(ibens)·M(erito). Foto: Francesc Navarro.

En l'anterior entrada varem resumir un petit debat sobre el significat de K, una divinitat a qui s'hi fan dedicatòries d'agraïment. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Kautes (o Cautes), un dels acompanyants de Mitra, Víctor Revilla pensa que no és així, i que podria correspondre a una divinitat local. A banda de les inscripcions de Can Modolell, només trobem en una altra amb la K, a Barcelona, encastada a la muralla:

K DEO VALER(ius) MONTEIVS/ V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito).

Dues inscripcions similars, si bé en la de Cabrera, malhauradament, no consta el nom del dedicant. En les dues es mostra que s'ha complert el vot de bon grat i degudament: V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito). A aquestes dues n'hem afegir dues més a Cabrera: la de Lucius Petreius i la de dos esclaus imperials: Successus i Elaine. Les quatre han estat atribuïdes a Kautes, hipòtesi que no consideren probades els actuals responsables de Can Modolell.

Farem un petit resum de les dues hipòtesis i els arguments que les recolzen.

1) Kautes (o Cautes). Per què es va plantejar aquesta hipòtesi?

Fou identificat inicialment  com a tal per arqueòlegs i llatinistes: Fabre, Mayer i Rodà i  també Mariner(1) 

Fabre Mayer i Rodà observen una similitud amb la inscripció de Barcelona i que el cognomen només es torna a repetir en una Monteia, al mitreu de Mèrida, on també trobem un Petreiui, nom semblant al de Petreius a la inscripció d'una àrula votiva de Can Modolell. Això els va fer considerar la possibilitat d'una conexió entre ambdós indrets. (2). 

-L'arqueòleg Ricard Pascual va observar elements de la litúrgia mitraica en un coronament d'altar de Can Modolell i que es poden comparar amb el del mitreu de Sant Climent de Roma: Dos bustos (Cautes i Cautopates?), una roda solar, un brau i un lleó. (3). 

En un coronament de torxa de bronze, s'ha observat una possible figura de dos corbs, els missatgers del Sol, freqüents en la iconografia mitraica. Corb és també el primer grau de la iniciació mitraica (4)

2) Déu desconegut, o divinitat local. 

Víctor Revilla observa que no es coneixen més de 10 inscripcions dedicades a Cautes, i sempre amb C, Cautes. No hi ha prou elements per indentificar-lo amb la K, i segons ell, no hi ha proves. Només n'hi ha una altra coneguda, a Barcelona, igualment amb aquesta inicial. El culte a Mitra es troba en ciutats grans o portuàries, no tant en zones rurals.

(1) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ: Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983. Pàgs. 97 a 100.

Sebastià MARINER, "Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense". II Congreso Internacional de Culturas del Mediterráneo Occidental. Barcelona 1975. Barcelona, 1978. Article publicat també a Quaders de Prehistòria i Arqueologia, núm. 7-8. Mataró, 1978.

(2) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ, pàg. 87

(3) Ricard PASCUAL, "La religió de Mitra". L'arqueologia a Cabrera de Mar, núm.2. Col.leccionable de la Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1994.

BONAMUSA et Alii: El jaciment romano-medieval de Can Modolell. Deu anys d'excavacions (1974-1984). Pàg. 28. Mataró, 1984.

(4) BONAMUSA et Alii, Guia del clos arqueològic de Can Modolell. Edició a cura de Josep Miquel Modolell. Cabrera de Mar, 2006.

Imatge: Coronament d'altar amb suposada iconografia mitraica. Els dos caps podrien ser, segons aquesta interpretació, Cautes i Cautopates. Foto. David Farell.

Coronament d'altar amb suposats elements de litúrgia mitraica, dibuixos de Jordi

 Arenas.

Imatge: Àrula votiva dedicada per L(ucius) Petreius) al déu K, procedent de Can Modolell. Foto. Joan Francesc Clariana.

Imatge: columneta votiva de Successus i Elaine, dedicada a K., procedent de Can Modolell. Foto: Joan Francesc Clariana.

Imatge: coronament de torxa de bronze on s'ha observat dos corbs, procedent de Can Modolell. Foto: Joan Francesc Clariana.

Imatge. Altar votiu de Lucius Valerius Monteius dedicat a K. Es pot traduir per: al déu K, Valerius Monteius va complir el seu vot de bon grat i degudament.

BIBLIOGRAFIA

Si voleu saber què era la religió pels romans, podeu llegir el llibre:

Nestor F. MARQUÉS, ¡Qué los dioses nos ayuden! Religiones, ritos y supersticiones en la antigua Roma. Espasa, Barcelona, 2021.

Marques de terrissaire en la TS Itàlica de la plaça de l'ajuntament

Imatges: fragments de TS Itàlica amb marques de terrissaire, procedents de la plaça de l'ajuntament de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig. 

De dalt a baix: AVILI MANI; L·IEG/IDIVS; AVIBI/FICVL;(...)/EX/NN; (...)ERENNI.

 

Una de les actuacions del "Programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics del Pla de Solidaritat amb l'Atur", l'any 1984, va tenir lloc a la plaça de l'ajuntament de Mataró, un ampli espai en el que es va poder constatar la seqüència cronològica de la Iluro romana, des del segle I Ac. fins a l'antiguitat tardana.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article dedicat a la terra sigil.lata exhumada en el transcurs d'aquelles excavacions, especialment en l'anomenat "sector 5, que corresponía a un conjunt d'abocadors de diferents èpoques, situats en l'exterior immediat de la ciutat romana, pròxim a la porta d'accés des de la via Augusta ("Marcas de alfarero...", pàg. 285). En la resta de sectors, només s'han documentat dues marques de sigil·lata itàlica.

Descriu l'autor com la meitat nord del sector estava ocupat per un abocador de l'època d'August i Tiberi, amb gran quantitat de fragments d'àmfora, materials de construcció, ceràmica comuna, de parets fines itàlica, lucernae, restes de fauna i sigillata itàlica, amb les marques de tarrissaire que Clariana ha presentat en l'article esmentat ("Marcas de alfarero...", pàg. 285).

Crida l'atenció la quantitat i varietat de les marques estudiades, la major part ben documentades ("Marcas de alfarero...", pàg. 286). Ha elaborat un catàleg exhaustiu d'aquests fragments. Conclou que les troballes són fonamentals per entendre les relacions comercials existentens en aquell moment, que pensa fou l'època de major esplendor econòmic d'Iluro. Estaven en aquell moment actives tres domus pertanyents a les èlits, dues d'elles en el traçat del documanus màxim: les conegudes com "dels Dofins" i la de "Can Cruzate", una tercera al carrer de la Palma ("Marcas de alfarero...", pàg. 291).

Explica Clariana que l'exportació de vins laietans va significar la prosperitat econòmica de la ciutat, i un reflex en serien els abocadors. Com a contrapartida a l'exportació de vins, hi hauria un fluix d'exportacions, de la que els materials comentats en serien una bona mostra ("Marcas de alfarero..." pàgs. 291-292).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç

 

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marcas de alfarero en Terra Sigillata itálica procedentes de la excavación de la plaça de l'Ajuntament (Mataró). Actas del V Congreso Internacional de la SECAH. Alcalá de Henares, 2019.

 

 

Un article de Isabel Rodà i Albert Martín sobre un altar votiu a Cabrera de Mar

Foto: Albert Martín.

 

Isabel Rodà (catedràtica emèrita d'arqueologia) i Albert Martín (arqueòleg municipal de Cabrera de Mar), són autors d'un article sobre un altar votiu exhumat en aquella població a la zona de Can Pau Ferrer, en els transcurs d'uns moviments de terres per edificar la nova biblioteca municipal i altres construccions. L'altar anava acompanyat de fragments ceràmics molt posteriors, d'època medieval i moderna. És molt possible que procedís del santuari de Can Modolell, situat a 175 metres de la troballa, desplaçada per la pendent natural del terreny (pàg. 255), en aquell santuari ja s'han recuperat diverses elements epigrafiats i objectes de culte. La peça es conserva actualment a les dependències municipals de Cabrera de Mar.

L'altar està manufacturat en granit local "con coronamiento y base moldurados y molduras también en los laterales y su cara posterior" (pàg. 255). El seu estat de conservació és força bo, i les mesures són 74 d'alçada i 37 d'amplada (vegeu detalls a la pàg. 255); les lletres conserven restes de pintura vermella:

 

l(ibens) ex

uoto (hereda)

G(aius). Atilius

Cupitus 

 

És a dir: Gayo Atilio Cupito cumplió su voto de buen grado (vegeu pàg. 255).

 

Són doncs, un exvot i una dedicatòria que aquest personatge dedica a una desconeguda (per nosaltres) divinitat, en agraïment per un favor atorgat. 

Expliquen els autors que el nomen Atilius es ben conegut al quadrant NE de la península Ibèrica (pàg. 255), en els convents Tarraconensis i Caesaraugustanus, especialment a Tarraco. (pag. 255).  Ignorem si es tractava d'algú nascut lliure o d'un llibert (pàg. 257); per la paleografia, situen l'altar en època Flàvia (pàg. 255).

Can Modolell va ser un establiment de llarga ocupació de l' ager iluronensis, i en ell s'han trobat dedicatòries que procedeixen tant d'esclaus imperials (Successus i Elaine) com magistrats municipals (Celer) (pag. 257). En la majoria dels casos, no s'ha pogut esbrinar el nom concret de les divinitats, però si que se sap que en algun moment, va adquirir importància el culte a Mitra. 

 

Isabel RODÀ de LLANZA i Albert MARTÍN MENÉNDEZ, "Un nuevo altar votivo del ager iluronensis hallado en Cabrera de Mar (Barcelona), a CuPAUAM, Docendo discimus. Homenaje a la profesora Carmen Fernández Ochoa. Pàgs. 253 a 258. Universidad Autónoma de Madrid, 2020. 

Es pot trobar aquest article a Academia Edu.

Altres entrades del bloc relacionades amb el tema:

 

Saturninus, un procurador llibert a Can Modolell, segons Pablo Oscáriz. 

Successus i Elaine, dos esclaus imperials. 

El misteriós Flavius Moschus de Can Modolell.

Mitra (1).

Mitra (2).

De l'oppidum de Burriac a les termes de Ca l'Arnau

Imatges: gerra de ceràmica grisa de la costa catalana i tassa amb umb, amb sengles inscripcions, procedents de la necròpolis ibera dels Dos Pins (Cabrera de Mar). Museu de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.

"Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l'Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)", és un article escrit per Alejandro G. Sinner (York University) i Joan Ferrer i Jané (Universitat de Barcelona) y publicat a l' Archivo Español de Arqueología.

La hipòtesi dels autors és que, l'anàlisi dels testimonis epigràfics dels jaciments arqueològics de la vall de Cabrera de Mar, demostren un domini absolut de l'escriptura ibèrica damunt la llatina, i no tan sols a l'oppidum de Burriac, sino també a l'assentament tardorepublicà en l'actual casc urbà de Cabrera de Mar, abandonat vers el primer quart del segle I aC. (Pàg. 193).

Expliquen els autors: "El origen de este estudio se encuentra en el aumento en los últimos años tanto cuantitativo como cualitativo de las inscripciones ibéricas procedentes de los yacimientos del valle de Cabrera de Mar, es especial de los que forman el asentamiento tardo-republicano. Las inscripciones ibéricas de Cabrera de Mar, que sobrepasan los 50 ejemplares, forman uno de los conjuntos más numeroosos del corpus ibérico. Cualitativamente, cabe destacar la reciente identificación como abecedarios incompletos de los dos textos de una fusayola de Can Rodon, que es uno de los escasos ejemplares de abecedarios paleohispánicos conocidos". (Pàgs. 193-194).

"Los estudios de circulación monetaria en el valle de Cabrera de Mar proporcionan indicios suficientes para considerar que el taller que acuñó moneda ibérica bajo el epígrafe Ilduro se situó en el valle, ya que casi el 30 por ciento de las monedas localizadas en él pertenecen a esta ceca, distribuyéndose de forma equilibrada entre el oppidum y el establecimiento tardo-republicano. Sin embargo, su emisión final parece que se acuñó ya desde la ciudad de Iluro, actual Mataró". (Pàg. 194).

S'han localitzat, en jaciments cabrerencs, 66 inscripcions susceptibles d'ésser iberes: "La mayoria, 39, figuraban dispersas en distintas publicaciones, mientras 27 son inéditas, fundamentalmente procedentes de las últimas excavaciones en el casco urbano de Cabrera de Mar: Ca l'Arnau, Can Mateu, Can Masriera, Can Benet i Can Pau Ferrer. La mayor parte de las inscripciones, 34, proceden del poblado de Burriac, necròpolis y asentamientos satélites del poblado. Una cantidad similar, 32, aunque con una proporción más acusada de signos aislados, proceden de los yacimientos del actual núcleo urbano de Cabrera de Mar." (Pàg. 210).

Quin és l'element de suport d'aquestes noves inscripcions?: un 44 per cent està esgrafiada en ceràmica de vernís negre; la resta es distribueix en ceràmica ibèrica d'ús comú, ceràmica ibèrica grisa, àmfores, fusaioles, dolium i ceràmica indeterminada. (Pàg. 218).

En les diverses conclusions dels autors de l'estudi, no tan sols destaquen el predomini escrit de la llengua ibera, sino que majoritàriament n'era la població, i si hi havia itàlics, constituïren probablement una minoria de la població. Tot i que estava integrada en l'àmbit polític i comercial itàlic, la vall de Cabrera tindría doncs més en comú amb altres nuclis de població i caràcter indígena, com Azaila, que amb d'altres de majoria d'itàlics.

Sens dubte, un treball important per entendre el món ibèric de la vall de Cabrera de Mar. 

Alejandro GARCÍA SINNER i Joan FERRER i JANÉ, "Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l'Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona). A Archivo Español de Arqueología 2016, 89, pàgs. 193-223.

Es pot trobar a Academia Edu. També figura aquest mateix article amb un altre títol: "Novedades epigráficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".

Articles relacionats i publicats en aquest bloc:

La circulació monetària a la valle de Cabrera de Mar, un estudi d' A. G. Sinner i Carles Martí.

Les monedes de Can Benet (Cabrera de Mar), un estudi de Carles Martí.

Una hipòtesi sobre les elits de Barcino en la producció del vi laietà

Imatge: Marca en un pivot de Portocristo (Mallorca). R. Járrega i E. Colom, pàg. 232 de l'article ressenyat. 

Uns segells en àmfores Dressel 2-4, on es pot llegir -hipotèticament- M.L.N dóna peu als arqueòlegs Ramón Járrega Domínguez i Enric Colom Mendoza a establir una teoria segons la qual correspondria als tria nomina de Lucius Minucius Natalis. No es tracta, però, aclareixen els autors, dels coneguts senadors i cònsols -pare i fill- Lucius Minicius Natalis i Lucius Minicius Quadronius Verus, originaris de Barcino (1) nascut el darrer l'any 96 dC., però si molt possiblement, d'un passat d'aquests, el que porta a pensar que aquesta família podria basar la seva riquesa i el seu poder en la producció del vi laietà.

Aquestes marques de taller estan formades per una cartela circular, amb les lletres M N L en sentit invers a les agulles del rellotge, forma que dificulta la seva lectura (Járrega i Colom, pàg. 230). Això es pot veure molt bé en un fragment rescaptat del fons marí de Portocristo (Manacor, Mallorca). Altres exemplars que es poden atribuir a aquest taller s'han exhumat a l'ager de Barcino, a Carthago (Tunisia) i a El Alamein (Egipte); aquest darrer fragment presenta una O davant, però a diferència del M N L, no du interpuncions (O M·N·L), el que fa pensar als autors de l'article que correspon a officina, és a dir, el taller. La peça recuperada a Portocristo -un pivot- està fabricada amb la pasta de color vermell ataronjat, típica de les produccions laietanes (Járrega i Colom, pàg. 232). Sitúan les àmfores estudiades en el segon quart del segle I, entre els principats de Tiberi i Calígula. Són escasses les referències escrites tenim sobre el vi laietà i la seva producció; conegudes són les de Plini el Vell i Marcial, així que per conèixer la seva distribució, hem de recórrer a l'arqueologia. 

Les restes de tallers amfòrics en el N.E. de la Hispània Citerior, són nombroses. A l'ager de Tarraco, Járrega i Colom citen el segell  L·C·M a Mas d'en Corts, que podria correspondre a Marcus Clodius Martialis que, per una inscripció sabem que fou praefectus Balearum. A la figlina de Can Viader (Malgrat de Mar, Barcelona) trobem el segell L·M·O pot correspondre a Lucius Marcus Optatus, personatge de l'elit d'Iluro que fou duumvir quiquennal, desenvolupà una carrera militar i morí a Frígia. (vegeu Járrega i Colom, pàgs. 232-233). A aquesta èlit de terratinents i productors de vi, sembla que hi podria pertànyer doncs, els Minicii, si la tesis dels autors és demostra correcta. 

Lucius Minicius Natalis i Lucius Minucius Quadronius Verus tingueren un notable cursus honorum: el pare fou cònsol sufectus l'any 106, i el fill l'any 139, Ambdós foren també procònsols a Àfrica. Una inscripció monumental commemora la construcció d'unes termes a Barcino, pagades per ells. (Járrega i Colom pàg. 234. Alguns topònims citats en la documentació medieval, fan pensar en que foren propietats d'aquesta família, expliquen els autors del treball (Járrega i Colom, pàgs. 235 a 237).

(1) Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. 

Ramón JÁRREGA DOMÍNGUEZ i Enric COLOM MENDOZA, "Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino laietano: el caso de Lucius Minicius Natalis". A la revista Zephyrus LXXXV, gener-juny de 2020. Ediciones universidad de Salamanca. Pàgs. 229 a 242. 

 

Barcino-Tarraco-Roma: poder i prestigi en marbre

Procedència de la imatge: web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Els propers dies 22 i 23 de novembre, tindrà lloc al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, (MUHBA), una reunió internacional que, amb el títol de "Barcino-Tarraco-Roma. Poder i prestigi en marbre", serà també un acte d'homenatge a la Dra. en arqueologia Isabel Rodà de Llanza (1), i que està organitzada per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col.laboració del MUHBA.
La reunió aplegarà gran nombre d'especialistes, que reflexionaran sobre el poder de Roma expressat en l'omnipresència de marbres i altres pedres ornamentals al llarg de tot l'antic imperi: arquitectura, escultura, epigrafia, etc, així com sobre l'explotació de pedres i les vies de comunicació que en permetien el trasllat.
La Dra. Rodà, catedràtica emèrita d'arqueologia de la UAB, i exdirectora de l'ICAC, donarà una lliçó magistral abans de la cloenda de la reunió, el dissabte 23, a les 12,30.
Podeo trobar informació i programa en la web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, clicant aquí.

(1) Entre la seva vasta obra, està també la que ha dedicat als marbres i inscripcions d'Iluro i la seva àrea.

Dues peces de l'època moderna trobades a Cabrera de Mar

Josep Vinyals Cortés és autor d'un article sobre dues peces d'època moderna trobades a Cabrera de Mar, article que va presentar a l'11è col.loqui "La història a debat", corresponent a 2018, organitzat pel Grup d'Història del Casal.
La primera peça és una inscripció gravada en pedra de granit local, present en un mur de Cal Conde, i que podria estar referida a un pou. La data probable gravada es 1712.
La segona peça és una pipa de fumar decorada de terrissa catalana trobada a nivell superficial a l'alçada de la masia de Can Bartomeu de Cabrera, i que es podria datar entre els segle XVIII i XIX.
Si voleu llegir aquest article que ens recupera alguna cosa de la vida quotidiana a Cabrera en l'edat moderna, cliqueu aquí.

Josep VINYALS I CORTÉS, "Dues peces d'epoca moderna de Cabrera de Mar", 11è col.loqui La Història a Debat, octubre 2018. Mataró, 2019.

Un important article sobre l'epigrafia ibèrica a Ilduro

Vista parcial d'una zona d'excavacions en el centre de
Cabrera de Mar

Alejandro G. Sinner i Joan Ferrer i Jané són autors d'un article publicat a la revista Paleohispanica 18 (pàgs. 203-216), amb el títol: "Novedades epigràficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".
Aquests arqueòlegs han dirigit i/o participat en diverses excavacions a l'antiga Ilturo o Ilduro, ibera i romana, i han publicat diversos treballs. Podeu consultar la web en llengua anglesa ILDURO.
Senyalen els autors, en primer lloc (pàg. 205), que malgrat que el jaciment romà tardo-republicà d'Ilduro és conegut pel nom de les diverses parcel.les o propietats on s'ha excavat, en realitat formaven un únic conjunt urbà, com ho demostra l'existència, no tan sols espais residencials, sino també magatzems, tallers, carrers...amb trets homogenis (1). Destaquen les termes públiques. El conjunt tardo-republicà es data entre la segona meitat del segle II aC. i el primer quart del segle I aC. coincidint amb la desaparició també del poblat ibèric.
L'article de Sinner i Ferrer tracta específicament sobre grafits ibers gravats damunt ceràmica cuita, i que, malgrat consten en la seva majoria d'un sol signe (pàg. 214) i no ajudin -malhauradament- a la traducció de la desconeguda llengua ibera, demostren l'ús d'aquesta escriptura almenys fins entrat el segle I aC., malgrat que els ibers de la zona es trobaven ja integrats dins les estructures socials i econòmiques itàliques (pàg. 215).
Tretze són els grafits inèdits publicats en aquest article, tres de Ca l'Arnau-Can Mateu, un de Can Rodon de l'Hort, quatre de procedència incerta, possiblement de Can Borràs (2), i cinc de Can Canal. Els tres primers jaciments estan inclosos en el nucli tardo-republicà.
Si afegim aquestes tretze inscripcions iberes a les 66 documentades pels mateixos autors l'any 2016 (3), tenim un corpus de 79 a la vall de Cabrera de Mar (pàg. 213).
Es tracta de grafits incisos damunt ceràmica de Cales o de Campaniana A, i algun d'ibera.
Destaquen els autors la singularitat del jaciment de Can Canal (pag. 206), un establiment ibèric potser de caràcter agrícola datat en la primera meitat del segle II, arrasat abans de l'aparició del nucli republicà, únic i per tant important per interpretar aquest moment de la història de Cabrera.

Podeu llegir l'article clicant aquí.


(1) Podeu consultar l'article d'Albert Martín o el comentari en aquest bloc, sobre el darrer decenni d'excavacions (2018)
(2) Existeix un article sobre aquesta excavació de Can Borràs: Josep Vinyals i Cortés,"Notícia sobre les habitacions ibèriques de Can Borràs (Cabrera de Mar)". revista Ilturo núm. 2. Publicació del Grup d'Arqueologia de Cabrera de Mar, 2000.
 (3)A.G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, AEspA 89, 2016, 193-223.

Un article de Marc Mayer amb referències a Can Modolell (Cabrera de Mar)

Mostra de marbres diversos de Can Modolell. Exposició
al Museu de Mataró, 1985.

Marc Mayer i Olivé, epigrafista i filòleg que ha estat catedràtic d'universitat, ha dedicat des de fa anys diversos articles a les inscripcions, escultures i marbres de Can Modolell.
Un article publicat l'any 2012, tracta de les tabulae ansatae en santuaris (1), i dedica unes reflexions sobre les dues exhumades al jaciment de Can Modolell, i que ell mateix i altres autors, han interpretat.
Ja varem donar referència a aquestes dues tabulae ansatae en sengles entrades o referències bibiogràfiques d'aquest mateix bloc:
- George Fabre, Isabel Rodà i Marc Mayer, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pags. 97 a 100.
-Saturninus, un procurador llibert a Can Modolell, segons Pablo Oscariz.
-El misteriós Flavius Moschus de Can Modolell.
Les tabulae ansatae eren unes plaques, de forma habitualment rectangular i unes ases en forma de coa de milà, que podien ser en de metall, fusta, fins i tot figurades sobre pedra o pintades, i que contenien una inscripció. Habitualment estaven fixes en un altre element (per exemple, una estatua, un mur, un sepulcre, un exvot...).

Tabula ansata de Can Modolell. Dibuix: Joan Francesc Clariana

Pel que fa referència a les al.lusions de l'article de Mayer a Can Modolell, ens interessa destacar especialment tres aspectes que encara són objecte de debat:
1) Sabem que a Can Modolell hi había un santuari dedicat al déu Mitra. Mayer parla del "santuario mitraico de Can Modolell" (Mayer, 2012, pàg. 238), les inscripcions exhumades a l'establiment sembla ho confirmen i hi vincula a un possible fundus o propietat imperial (pàg. 238), i que ell mateix ja va expressar fa temps com a possible (2), i creu a més, que hi havia alguna activitat agrícola vinculada. L'altaret votiu de L. Petreius, alearius, productor o comerciant d'alls, podria ser simptomàtica, si bé Mayer opina que l'activitat major podria esta dedicada al vi laietà (Mayer, 2012, pàg. 244).
Segons Mayer, no resulta clar que en el context excavat, amb gran nombre de restes de marbres de paviment i revestiment, Can Modolell pugui interpretar-se només com un santuari (Mayer, 2012, pàg. 240).
No sabem si aquesta teoria sobre una activitat agrícola a Can Modolell en època romana  (interpretació que es va donar des de les primeres excavacions), contrasta o no amb l'opinió de dos autors, Revilla i Sinner, que també han dirigit excavacions a Can Modolell, i que parlen únicament de l'establiment com un gran santuari. De fet, aquesta és la postura oficial a la pàgina web de l'ajuntament de Cabrera de Mar:"un temple dedicat al déu Mitra". Potser nous estudis ens ho confirmaran o negaran (o potser no, tal vegada el jaciment continuarà essent un enigma).
2) Les dues tabulae ansatae son de bronze i tenen un caràcter votiu, estan dedicats a sengles divinitats. La primera (que veiem dibuixada en la imatge de més amunt), ofereix dificultats sobre qui és el dedicant. Malgrat que s'han expressat diverses interpretacions (Vegeu: "Saturninus, un procurador llibert a Can Modolell, segons Pablo Oscáriz"), Mayer és fidel a la primera interpretació que es va donar (3), és a dir que el dedicant és un tal Aphnus, llibert d'un procurador de l'emperador Vespasià (Mayer, 2012, pàg. 242), membre de l'ordo equester. La presència d'un procurador de Vespasià contribueix a definir Can Modolell com a propietat imperial.
Explica també Mayer que las inscripcions fetes amb punts incisos són freqüents en el culte a Isis (Mayer, 2012, pag. 238).
L'altre tabula ansata està dedicada a Neptú, i sens dubte per un tal Flavius Moschus, personatge enigmàtic i de nom poc freqüent, que podria ser d'origen jueu. El nom Flavius indica que pot tractar-se d'un llibert imperial. (Mayer, 2012, pàg. 242). Mayer creu que el culte a Neptú està també vinculat a Mitra (Mayer, 2012, pàgs. 243 i 244).
3) El culte al déu Mitra, reservat als iniciats i molt vinculat a l'exèrcit i a la casa imperial durant l'imperi, ve testimoniat per diverses inscripcions que fan referència a Cautes (més rarament potser Cautopates, ambdós acompanyants de Mitra) o al mateix Mitra. Una d'elles figura en una columneta votiva de marbre, està dedicada per dos esclaus imperials, Successus i Elaine
No obstant, Mayer si que reinterpreta un altar de marbre tradicionalment considerat mitraic, on estan esculpits un toro, un lleo, una roda solar i dos bustos, i creu que obeeix més a una descripció d'ofrenes que a un ritual concret (Mayer, 2012, pàg. 240).
Un article important, que ve a completar els molts que s'han escrit sobre Can Modolell i obre nous temes de debat.

(1)  Marc MAYER:"Tabulae ansatae votivas en santuarios. Algunas reflexiones a propósito de las halladas en el posible mitreo de Can Modolell en Cabrera de Mar (Barcelona)". A Instrumenta inscripta III. Manufatti inscritti e vita dei santuari in età romana. G. Baratta i S.M. Marengo, editors. Macerata, 2012.
(2) Jordi PONS:  Territori i societat romana a Catalunya. Pròleg, pàg. 15.
(3 George FABRE, Isabel RODÀ i Marc MAYER, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pags. 97 a 100.

Vista parcial del jaciment de Can Modolell.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Un grafit de L Herennius en una copa de TSH procedent de Torre Llauder

"Un grafit de L. Herennius procedent de Torre Llauder (Mataró, Barcelona): Tal és el títol d'un article escrit per Diana Gorostidi i Joan Francesc Clariana, publicat al núm 8 de la revista d'arqueologia Ex officina Hispania, corresponent al mes de març d'enguany.
En l'article els autors ens proposen una hipòtesi molt nova:

Torre llauder ha sido uno de los yacimientos que tradicionalmente se ha venido asociando al fabricante de tegulae L. Herennius Optatus, gracias al testimonio de las marcas
 L· HERENNI i L·H ^ ER·OP ^ T identificadas en varios ejemplares procedentes de la villa. Sin embargo, hasta el momento no había podido ser propuesta la pertenencia de la villa a la familia de los Herenni, cosa que creemos poder proponer ahora a partir del hallazgo de un grafito sobre TSH con este grafito. (Gorostidi i Clariana, pàg. 49)

El segell d'aquesta marca de tegulae és molt conegut en la zona del Mediterrani Oriental, des d'Elx fins a Nàpols, el que fa suposar que el propietari disposava d'una important xarxa de tallers.
Els autors d'aquest article, proposen ara que, en algun moment, la vil.la  de Torre Llauder, podría haber estat propietat de la família Herennius. Això gràcies al segell d'aquesta marca imprès en el fons d'una peça de TS. Hispànica d'ús privat i efectuat després de coure la peça.
Es tracta d'un fons de copa de TS Hispànica, possiblement forma DRAG 27, procedent de les primeres excavacions efectuades a la vil.la en els anys 60 i que consta en el diari inèdit de l'arqueòleg Marià Ribas, i que actualment es troba en el Museu de Mataró. Com ja hem dit, és un grafit efectuat post coctionem, ja cuita la peça.
El grafit complet diu: H ^ ERENNIO L ^ L RESTITVIT   és a dir: Heren(n)io L(uci) l(iberto) restituit.
En la paret exterior del vas, s'aprecien restes d'un altre grafit (...)IV(...).
Pel que fa al taller productor de la peça, els autors s'aventuren per Valerius Firmus: dins d'un cartutx, s'hi pot llegir: OA ^ E FIRM.

La lectura del gentilicio Herennius sobre un soporte destinado al uso privado prueba por primera vez en la villa la presencia de miembros del entorno de L Herennio Optato, aunque la ausencia del cognomen no permite discernir si este liberto era el mismo que fabricó las tegulae o un liberto del mismo, ya que las marcas tampoco han documentado la condición jurídica del personaje. (Gorostidi i Clariana, pàg. 51).

Conclouen els autors que aquesta troballa permet suposar que, efectivament, L. Herennius Optatus podria haver estat propietari de la Torre Llauder, identificant-la amb ell o per mitjà d'un llibert.

Diana GOROSTIDI i Joan Francesc CLARIANA, "Un grafito procedente de Torre Llauder (Mataró, Barcelona), a Ex Officina Hispania, núm. 8, març 2017.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

"Perennia". Poesia epigràfica llatina, de Mònica Miró Vinaixa

Un aspecte poc conegut entre els admiradors de la cultura clàsica de Grècia i Roma (ho és molt més entre els experts), es el de les inscripcions epigràfiques, és a dir, aquelles que són grabades sobre una superfície dura, majoritàriament són peces de pedra o bronze.
Les inscripcions sobre pedra, metall o mosaic podien tenir un caràcter solemne o oficial, per exemple, les de caràcter legal, honorífic o religiós, o bé més íntim, com és el cas de les que es dediquen a un difunt. Ben cert que moltes serien fòrmules fetes, però també n'hi haurien de ben sentides, i fins i tot poètiques, i a nosaltres ens apropen a la sensiblitat d'aquells passats.
Un recull d'aquesta poesia epigràfica és el que ens ofereix Mònica Miró Vinaixa, en el seu llibre Perennia. Quan els morts prenen la paraula. Poesia epigràfica llatina, de Godall Edicions. Aquest llibre fou publicat el 2015, però és objecte d'una nova presentació.
Aquesta presentació tindrà lloc a la biblioteca municipal Ernest Lluch de Vilassar de Mar, el proper divendres 30 de juny a les 19 hores.


Intervindran: Matilde Martínez Sallés, editora de Godall Edicions, Mònica Miró Vinaixa, autora del llibre, i Regina de Andrés recitarà poemes del llibre.
Podeu veure informació sobre aquest esdeveniment a La Clau.

Marques de terrissaire en la TS sudgàl.lica de Torre Llauder

Dibuix i fotos de Joan Francesc Clariana

"Marques de terrissaire en terra sigil.lata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) és un article Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, a presentat a la Sissió d'Estudis Mataronins, com a continuació de dos estudis anteriors, dedicats a les marques de terrissaire en sigillata hispànica i en sigillata itèlica, i presentats també a les XXVIII i XXIX sessions, respectivament.
 La major part de la ceràmica exhumada correspon a les excavacions de Marià Ribas, quan es van excavar dos abocadors i els estrats de colmatació del sector de l'hipocaust 2. En franca minoria estan les dels darrers trenta-cinc anys. Torre Llauder, considerada la vil.la romana més impoirtant de la comarca, ha proporcinat, senyala l'autor, el major número de marques de terrissaire de sudgàl.liques en aquesta zona,
Explicac Clariana que s'han comptabil.litzat fins a vuitanta marques de diferents terrissaires, algunes d'elles repetides diverses vegades. Tot fa pensar en un comerç marítim a través del qual arribaren en ocasions, caixes senceres de ceràmica a la vil.la romana, com veiem també en els exemples de Pompeia, amb la caixa d'Atkinson, o de Culip IV. (Clariana, XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 31).
Marques repetides diverses vegades, són per exemple: CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I, SILVINVIUS II i VITALIS. Totes elles provenen dels tallers de La Grufesenque.
El total de marques de Terra Sigil.lata Sudgàl.lica és del 61 per cent del total de marques de sudgàl.lica de Torre Llauder. xifra molt semblant a la dels abocadors del Passatge de Cobos (Tarragona) i de Baetulo. (Clariana, XXXII Sessió...pàg. 37).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigillata sudgàl.lica de la vila romana de Torre Llauder", a XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, 2015. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2016.

En memòria d'Emilio Rodríguez Almeida, arqueòleg, historiador i epigrafista

El passat dia 21 de febrer va morir el gran arqueòleg i epigrafista, Dr. Emilio Rodríguez Almeida (Madrigal de las Altas Torres, 1930-Valladolid, 2016). Format com a investigador de l'antiguitat i arqueologia a Roma on es va llicenciar i doctorar, va dedicar la seva vida a la investigació i l'ensenyament en diverses universitats i acadèmides de diferents països europeus i a Estats Units.
Era el major especialista mundial en l'estudi del Mons Testaceus, turó artificial de 40 m. d'alçada, format a Roma per les restes d'un 25 mil.lions d'àmfores, majoritàriament destinades, en el seu moment, a contenir oli de la Bètica.
Fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Sevilla l'any 2001.
Una de les seves especialitats fou la grafia llatina cursiva, i en aquest sentit, des d'aquest blog li volem agrair que fos el primer en llegir i descifrar les inscripcions gravades en els rajols de Can Modolell (Cabrera de Mar), un notable conjunt de peces, 49 d'elles epigrafiades i 116 anepigrafiades.

Notícia al "Diario de Ávila"

Biografia a Wikipedia

BIBLIOGRAFIA CITADA:

Emilio RODRÍGUEZ ALMEIDA, "Noticia sobre un grupo de ladrillos grafitos del Museo Municipal de Mataró procedentes de Can Modolell (Cabrera de Mar), a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm 7, Mataró, pàgs. 194-198

Marques de TS sudgàl.lica a Torre Llauder (Mataró), un estudi de J. F. Clariana

 

Text i fotografies de Joan Francesc Clariana Roig 

Comunicació presentada al III Congrés de la Sociedad de Estudios de Cerámica Antigua ex officina Hispania (SECAH), Tarragona, desembre de 2014.

Podeu veure totes les imatges clicant aquí

El primer que ens crida l’atenció del grup de marques presents en el
conjunt de Torre Llauder, és, per un costat, la varietat de noms de
terrissaires arribant a un total de trenta-cinc, tots ells de La
Graufesenque i només un cas dubtós però que se’l considera també del
mateix origen (C• IVLIVS CLEMENS). Per altra costat, el fet que alguns
terrissaires (com CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I,
SILVINVS II i VITALIS) apareixen repetits més de tres vegades, ens pot
fer pensar en la possibilitat, no desorbitada, que a Torre Llauder hi
arribessin caixes senceres contenint vaixella, com veiem en els
exemples de Pompeia, amb la caixa d’Atkinson, o de Culip IV.

A continuació passem a detallar els noms dels terrissaires amb la
cronologia, nombre i formes, trobades en les diferents actuacions
portades a terme a Torre Llauder:

BASSVS II, datable del 70/80 fins el 150/170, tenim sols un exemplar
en un peu de la forma Drag. 27 (349).

CALVUS II, datat entre el 70/80 i el 150/170, hi ha una fragment de
fons de pàtera possiblement atribuïble, “OFI•CALVIT” (?) (405).

CANRUGATVS o CABVCATVS, datat del 40/50 fins el 70/80. El fons de la
forma Drag. 29, amb el final de marca “...ATI”, possiblement li sigui
atribuïble, la lectura del qual podria ser CANRVGATI (Hermet 1934,
làm. 103, núm. 6). o CABUCATI (48).

CARANTVS II,  datable del 70/80 fins el 150/170, tenim un peu de la
forma Drag. 27 (350).

L• COSIVS VIRILIS, datat del 70/80 fins el 150/170, a La Graufesenque
és una marca que ha estat trobada dins el farciment de reompliment
d’un gran forn (Genin et alii 2007, p. 485) i, a Torre Llauder, és
present en una peça de la forma Drag. 33 (380).

CRESTIO o CRESTVS, amb datació del 50/60 fins el 150/170, terrissaire
present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 467), el trobem en
la forma Ritt. 9 (257), dos exemplars de la forma Drag. 18 (283 i
284), un de la forma Drag. 24/25 (306) i un fons de copa (407).

CRISPVS, datable del 60/70 fins el 150/170, tenim només un exemplar,
un fons de copa (406).

CRVCVRO, datable del 70/80 fins el 100/110,  tenim un fons de la forma
Drag. 27 (357) i un final de marca (?) en un peu de la forma Ritt. 8
(254).

DAMONVS B, datable en la producció llisa del 15/20 fins el 70, el
veiem en un fons de la forma Drag. 29, amb l’acabament de marca
“.../MONIS” (49).

FRONTINVS I, datable en la producció llisa del 70/80 fins el 150/170
(segons Genin et alii 2007), s’ha trobat un exemplar pertanyent a una
pàtera, de la qual no és possible afirmar amb seguretat la forma
(415), a més, aquest nom és, precisament, el del terrisaire/decorador
de l’única marca intradecorativa trobada que correspondria a un
fragment de vora de la forma Drag. 29 (45), que Mees (1995, p. 76)
data del 80 al 100.

HABITVS I, datable del 50 al 100, tenim un fons de pàtera que tant pot
correspondre a la forma Drag. 15/17 com a la Drag. 18 (285).

INGENVS, amb una datació del 30/40 fins el 70/80, en trobem una
pertayent a un  fragment de fons de pàtera (409).

IVCVNDVS I B, datable del 20/30 fins el 70, tenim un fragment de peu
de la forma Drag. 27 (352).

C• IVLIVS CLEMENS, aquesta és una marca força interessant, tot i que
els exemplars o paral•lels que es coneixen no han estat trobats a La
Graufesenque, però hom creu que tindria aquell origen. Oswald (1931,
p. 80) li atribueix una datació genèrica de Claudi fins Vespasià i
Polak (2000, p. 209) la data del 70 al 100. A Torre Llauder tenim dos
exemplars corresponents a la forma Drag. 33 (374 i 383).

IVLLINVS, present a la fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 467), és
datable des del 70/80 fins el 150 (?). A Torre Llauder, hi ha un
exemplar de la forma Drag. 18 que, a més, porta un curiós gràfit
escrit, excepcionalment, al voltant de la marca (266).

IVSTVS, datable des de l’any  50 i fins el 80/90 (?), tenim un
exemplar en la forma Drag. 33 (384).

LABIO, amb un datació del 30/40 fins el 70, hi ha un fons de copa de
forma  inidentificable (410).

MACCARVS, amb una cronologia del 15/10 fins el 60/70; a Torre Llauder,
d’un total de gairebé vuit marques, veiem tres peces de la forma Drag.
18 (265, 286 i 287), dos pertanyents a la Drag. 33 (381, 387), dues
possibles de la forma Drag. 27 (353, 367) i un fragment de fons de
pàtera (411).

MIN...(el nom complet és un interrogant, podem suposar: MINERVIUS,
MINCIUS, MINISTER, MINUS, MINUTUS, etc). Oswald considerava que
aquesta marca tenia possibilitats de pertanyer al taller de Lezoux
(Oswald 1931, p. 206), encara que veiem que és present a La
Graufesenque, on ha estat trobada dintre d’un canal en l’àmbit del
conjunt de materials núm. 3 (Genin et alii 2007, làm. 29 i làm. 34),
amb una datació de 15 al 50 d.C., i aquí la tenim en una forma Drag.
27 (333)

MOMMO, datat del 60/70 fins el 10/110, present també a la fossa Bassus
(Genin et alii 2007, p. 468), aquí el trobem en una peça de la forma
Drag. 33 (372), en un fons atribuïble a la forma Drag. 15/17 o 18
(288) i, possiblement, també el veiem en un acabament en “M” en la
marca incompleta de la forma Drag. 29 (47). No sabem fins quin punt
les marques núms. 412, 325, 382 i 258, en tant que s’hi copsa la
lletra “M” tenen possibiliats de poguer pertanyer a aquest terrisser o
a MACCARVS vist abans.

NIGER, datable del 50/60 fins el 100/110, tenim tres marques, dues en
peus de la forma Drag 24/25 (321 i 320), encara que la segona, en tant
que s’hi llegeix “OF SNI”, tenim certs dubtes; la tercera és un
fragment de fons de forma inidentificable  (413).

PASSIENVS, datat del 50/60 fins el 100/110, està representat en un sol
exemplar de la forma Drag. 24/25 (305).

PATRICIVS, amb una cronologia del 70/80 fins el 150/170, present a la
fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 468), a Torre Llauder està
representat en set individuus, gairebé exclusivament en la forma Drag.
18 (289, 290, 291, 292, 293, 297 i 417).

PRIMVS I, datable del 15 fins el 70, representat en quatre exemplars,
tres en la forma Drag. 24/25 (304, 322 i 323) i un en la Drag. 27
(359).

PRIMVS II, datable del 7/80 i fins el 150/170, tenim una peça de la
forma Drag. 33 (373).

ROGATVS, datat entre el 15 i el 70, tenim un fons de copa del qual no
es pot averiguar la forma (414)

T. RVFINVS, datat entre els anys 60/70 i fins 100/110, tenim un
exemplar en la forma Drag. 18 (294).

RVSTICVS, datable del 15/20 fins el 70, hi ha un sol exemplar
pertanyent a un fons de la forma Ritt. 8 (253).

SECVNDVS II, datable del 70/80 i fins el 150/170, tenim un acabament
de marca en una pàtera de la forma Drag 18 (296).

SEXTIVS CANTVS, datable del 80/90 fins el segle II, el trobem en una
forma Drag. 27 de perfil complet (336).

SEVERVS II, amb una datació del 70/80 fins el 100/110, tenim un peu de
la forma Drag. 27 (350).

SILVINVS II, cronològicament datat entre els anys 70/80 i fins el
100/110, tenim tres exemplars segurs (363, 364, 365), un  altre de
dubtós (332) i altres dues marques, també dubtoses, de les quals sols
es llegeix la primera lletra i que corresponen a les formes Drag.
24/25 i Drag. 27 (328 i 330).

TERTIVS, datable del 15 al 70 d.C., a La Graufesenque és present en el
“Ensemble Fronto” (Genin et alii 2007, p. 372). L’exemplar de Torre
Llauder, en tant que l’única dada que tenim prové de Marià Ribas
(1972, p. 166, núm. 31), no ens permet fer més precisions sobre la
peça i forma a la qual corresponia (419).

L•TERTIVS SECVNDVS, present a La Graufesenque dins el conjunt  núm. 7
que correspon al farciment d’un gran forn (Genin et alii 2007, p.
488), està datat entre els anys 70/80 i fins el 150/170, tenim un
exemplar en un fons de pàtera, possiblement, de la forma Drag. 18 o
15/17 (295).

VITALIS, amb datació del 50/60 fins el 150/170 (?), a La Graufesenque
veiem que es present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 469).
Tenim un exemplar en la forma Drag. 24/25 (327), un altre en Drag. 27
(337), dos en forma Drag. 33 (385 i 386) i, finalment, dos exemplars
on sols es llegeix la primera lletra, la “V...”, i que per proximitat
possiblement li sigui assimilable (366 i 421).

Finalment comentar les dues marques d’identificació dubtosa, de les
quals proposem la interpretació, com són la Drag. 27 de perfil complet
on s’hi llegeix “OFDN” (335), amb totes les lletres i la lectura de la
marca retrògrades, menys la letra “D”  i, l’altra peça, un peu de
Drag. 27 on sembla que s’hi llegeix “CILNSO” (351), essent la lletra
“S” escrita de forma retrògrada.

Lucius Marcius, duumvir d'Iluro

Imatge: Placa dedicada a Lucius Marcius. Marbre blanc italià. Dimensions: 60,5 x 103 x 6,7 cm. aprox. Museu de Mataró. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig.

"Iluro era un oppidum civium romanorum". (Iluro era una ciutat emmurallada de ciutadans romans). Plini el Vell, Història Natural, III, 22.

El 1814, ara fa doncs dos-cents anys, es va trobar al carrer de la Riera de Mataró una placa romana fragmentada, de marbre de gran qualitat i que conté una inscripció honorífica dedicada a un personatge anomenat Lucius Marcius, que pel que podem llegir, va tenir un destacat cursus honorum, o carrera política i militar que seguien els homes de distingida família.
La fragmentació del marbre fa que la lectura no sigui del tot clara, i dubtosa en algun punt. No obstant, G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà han transcrit i interpretat el següent text:

L(ucius) . MARCIVS . Q(uinti) . F(ilius) . GAL(eria) . OPTATVS
AEDIL(is) . TARRACONE . II VIR . ILVRONE        
ET II VIR . QVINQUENNALIS . PRIMVS
PRAEFECTVS . ASTVRIAE . TRIBVN(us) . MILIT(um)
LEGIONIS . SECUNDAE . AVGVSTAE
ANNOR(um) . XXXVI . IN PHRYGIA . DECESSIT

Que tradueixen com: Luci Marci Optat, fill de Quint, de la tribu Galèria, edil a Tarraco, duumvir a Iluro i duumvir quinquenal primer, prefecte (o bé: primer duumvir quinquenal, prefecte) d'Astúria, tribú militar de la Legió Segona Augusta, morí a Frígia als 36 anys.
En el llibre sobre les inscripcions d'Iluro i la seva àrea (1980), Fabre, Mayer i Rodà daten la placa entre els anys 55 i 75, epoca Flàvia. No obstant, Isabel Rodà rectifica aquesta primera datació en un  article publicat el 2010, i situa la placa en època augústea, i pensa que Lucius Marcius va ser el primer duumvir quinquennal d'Iluro.
El duumvirat (dos homes), era la màxima magistratura municipal.

BIBLIOGRAFIA

Georges FABRE; Marc MAYER; Isabel RODÀ, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (Epigrafia Romana del Maresme). Accèsit Premi Iluro 1980. Mataró, 1983. Sobre Lucius Marcius vegeu pàgs. 36 a 42, làmines 6 i 7.
Isabel RODÀ de LLANZA, "La promoción de las élites en el conventus tarraconensis" a Pluralidad e integración el el mundo romano. Editat per Francisco Javier Navarro. Ediciones Universidad de Navarra, 2010. Pàgs. 177 a 188.
Pablo OZCÁRIZ, La administración de la provincia Hispania durante el Alto Imperio. Universitat de Barcelona, Barcelona, 2013. Pàg. 222.
Joan Francesc CLARIANA ROIG, Iluro ciutat romana. Grup d'Història del Casal, Mataró, 1996. Pàgs.29 i 30. 

Marques de sigil.lada aretina provinents de Torre Llauder

Ivnivs. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Ateivs. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

M. Perennivs (?). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Joan Francesc Clariana Roig afegeix un nou estudi al seu ja extens currículum sobre les diverses formes de ceràmica -i altres restes- provinents de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), en aquesta ocasió sobre les marques de terrissaire sobre ceràmica aretina, estudi que va presentar com a comunicació a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins, celebrada el 24 de novembre de 2012, amb el títol "Marques de terrissaire en Terra Sigillata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder".
En el resum publicat enguany pel Museu Arxiu de Santa Maria, organitzador de les ja veteranes sessions, podem llegir:
"Enguany, aprofitant també l'avinantesa del moment d'actualitat que viu la nostra ciutat amb motiu de l'exposició que, sobre la vil.la romana de Torre Llauder, ha realitzat el Museu de Mataró, creiem oportú presentar una altra comunicació sobre marques de terrissaire trobades en aquesta vil.la, en aquest cas són les produccions itàliques/aretines. Bona part d'aquestes marques, sabem que, cronològicament, vindrien a coincidir amb la fase final de la figlina o taller d'àmfores i la posterior construcció dels fonaments de la vil.la, les restes de la qual encara veiem. Bàsicament provenen de l'excavació de Marià Ribas, concretament de les dues campanyes que va efectuar entre els anys 1961 i 1969. També hi ha materials trobats en les neteges de l'any 1980, i en les excavacions que s'efectuaren amb motiu de la restauració dels mosaics, així fins a l'actualitat en que s'han anat succeint les diferents campanyes atqueològiques." Clariana, 2013, pàg. 57
Continua l'autor el seu treball amb un exhaustiu inventari de les vint-i-set peces trobades, fabricades majoritàriament de l'època dels emperadors Augusr i Tiberi, inventari seguit d'un seleccionat material gràfic. Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigil.lata itàlica/aretina provinents de Torre Llauder." a la XXIX Sessió d'Estudis Mataronins. 24 de novembre de 2012. Resum de les comunicacions presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró. Mataró, 2013.

Marques de terrissaire en terra sigil.lada hispànica de Torre Llauder, un estudi de Joan F. Clariana

Joan Francesc Clariana Roig és un expert en ceràmica romana, a la que ha dedicat anys d'estudi, especialment pel que fa a la terra sigil.lada, la terrissa més destacada d'època imperial, i sobre la que ha publicat un bon nombre d'estudis, molts d'ells centrats en les troballes de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), ja que va ser codirector de les excavacions, amb la Dra. Marta Prevosti, durant els anys 80.
Amb motiu de la XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins, corresponent al 2011, ha publicat ara un breu pero acurat estudi: "Marques de terrissaire en terra sigillata hispanica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, el Maresme).
Tal i com ell mateix explica al principi del seu treball, la publicació coincideix amb el 50è. aniversari de la descoberta de Torre Llauder per part de Marià Ribas i el seu equip, l'any 1962.
Però també aquest any és el de una molt sentida pèrdua per part del món de l'arqueologia, la del Dr. Joan Bonamusa i Roura, en homenatge al qual, li dedica aquest estudi.
Tal i com explica Clariana, Torre Llauder ofereix un notable conjunt de terra sigillata, en les seves diferents variants: itàlica/aretina, sudgàl.lica, tardoitàlica, hispànica i africana "A". (Pag. 1).
Destaca, però, el lot de hispànica, tant llisa com decorada, procedent dels tallers de La Rioja, concretament de Tritium Magallum, un dels centres terrissaires més importants d'occident. Un 90 per cent de les marques de T.S. Hispànica estudiades per Clariana procedeixen d'aquell indret.
Molt probablement Torre Llauder, considerada la vil.la romana -entre les conegudes- més sumptuosa de la comarca, disposava d'un petit port a prop, i les produccions de La Rioja devien distribuir-se gràcies al riu Ebre, llavors navegable, i després per la via marítima.  (Pag. 5).
Els tipus prodominants són les copes de mida reduïda, destacant la forma Dragendorff 27. (Pag. 6)
L'autor estableix la cronologia del grup de peces estudiades entre el 50 i el 150 d.C., època de màxim esplendor dels tallers de La Rioja. (Pag. 7).
Destaca:
 "un fragment de fons de copa, possiblement de la forma Drag. 27 (Ribas 1966, 28, 12 i 32, 1), amb la marca de cartel rectangular on consta "O A^E FIR fent nexe l'A amb l'E. Entre altres podria correspondre, malgrat que li falti el traç esquerre de la V, al terrissaire Valerius Firmus. Tampoc es poden descartar altres lectures més dubtoses, com Aemilius Fla(...), de Tritium Magallum (?), Cinus Aemilius (Solovera-Garavito, 1986, 121, 10) o Aemilius Firmus, si bé aquest darrer ,que tinguem notícia, no s'ha trobat, fina ara, documentat. En aquest sentit, el mal estat de conservació de la marca ajuda poc. Al dessota del vas presenta restes d'una inscripció feta post coctionem, on es llegeix "IM RIIM IO^IV RIISTTVUIT" (In rem Iovi restituit), possiblement interpretable com "I(...) M(...) va restituir-ho a Júpiter", tal vegada fent referència a a una libació, o ofrena, a aquesta deitat. Altres interpretacions serien, una, en sentit d'interpretar que el semnicercle que apareix al costat esquerre del segon traç vertical de la primera M fos equivalent a una P retrògada. aleshores podria tractar-se de l'abreviatura d'Imperator i, l'altra seria suposar que IM és l'abreviatura d'IMMVM i, aleshores, es podria traduir aproximadament com "va restituir a Júpiter la cosa més gran". En les parets exteriors del vas també s'aprecien dues línies d'un altre grafit incomplet. Gl.: S-37, semibrillant; P.: M-47, de fractura terrosa, amb presència de punts blancs i vácuols. Ref. TLL. 5.176." (Pags. 3 i 4).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
Fotografia: Peu de copa amb una inscripció possiblement dedicada a Júpiter. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.