LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 18 d’octubre del 2025

Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos (4).

 Més fotos de la mostra de dibuixants del dia 12 d'octubre. Sens dubte, tenim grans artistes, els seus passats devien treballar als murals de Pompeia. Demà publicarem les darreres fotos. Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig.









divendres, 17 d’octubre del 2025

Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos (3)

 Avui os oferim imatges dels participants en la mostra de dibuixos del poble. Sens dubte tenim bons artistes. Demà, més imatges. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig.












dijous, 16 d’octubre del 2025

Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos (2)

Prestigiosos comerciants vinguts de tots el racons de l'Imperi, ha vingut a Iluro a oferir els seus productes.









Un altaret domèstic, dedicat als déus protector de la llar, els Lares.



Una foto de record?

dimecres, 15 d’octubre del 2025

Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos. (1)

 Com cada any, anirem presentant algunes fotos del festival Reviu Ilturo. Les d'ara són del dissabte 11 d'octubre i són de Francesc Garí Lleixa.

Com és lògic, en un lloc tan important com Ilturo, no podien faltar els combats de gladiadors i un campament de legionaris. Més imatges als propers posts!








diumenge, 5 d’octubre del 2025

Un jaciment neolític a Cal Conde (Cabrera de Mar)


Imatge: un moment de l'excavació del jaciment neolític de Cal Conde (Cabrera de Mar), el 2018. 

Cabrera de Mar no deixa de donar-nos sorpeses en l'àmbit de l'arqueologia. Amb motiu d'unes excavacions preventives a l'antic bosc de Cal Conde, han aparegut unes restes del neolític mitjà, molt poc freqüents de trobar a prop de la costa.

Ara, els seus excavadors (1) han publicat un estudi preliminar, de les que intentarem destacar alguns punts. 

Destaquen que es tracta d'un jaciment excepcional del neolític mitjà molt poc freqüent de trobar a prop de la línea de la costa. Descobert i excavat entre 2018 i 2020. 

Característiques: Es tracta d'un hàbitat a l'aire lliure, on s'han identificat estructures de grans dimensions, tant d'habitatge com funeràries, en aquest darrer cas, una estructura de túmul amb enterraments d'inhumació, acompanyats d'objectes com làmines de sílex, puntes de fletxa i petxines. Com a materials arqueològics, s'han recuperat ceràmiques, eines de pedra, restes d'animals i petxines, que indiquen una economia basada en la ramaderia, la caça i els recursos marins. 

Cronologia: se sitúa entre el 4700 i el 4000 aC, amb dues fases del neolític mitjà: inicial i ple. Cal Conde doncs, aporta informació sobre aquesta societat.

Ceràmica: vasos globulars de diferents capacitats, decorats.

Materialsl lítics: eines de sílex, quars i jaspi.

Fauna: fragments d'od d'ovelles, cabres, porcs, bovins, cabirols.

Restes malecològics: closques de moluscs.

Estructures: restes d'habitages cavats al sòl, espais d'emmagatzement. Destaca l'estructura funerària monumental, de planta circular, amb inhumacions.

Es tracta doncs, d'una troballa excepcional i inèdita, que, com senyalen els autors, afageix dades al nostre coneixement del neolític mitjà i les societats ramaderes i caçadores.

(1) Miquel MOLIST, Anna BACH-GÓMEZ Andreu MONFORTE-BARBERÁN, Lara MARÍN, Anna SANMIGUEL, Adrián SEGARRA, Astrid ORTEGA, Jordi NADAL, Joaquim RIPOLL, Marta MERINO, María SAÑA, Albert CASTELLÂ, Jordi CHORËN, y Iván SALVADO: "Cal Conde (Cabrera de Mar, Barcelona): un nuevo yacimiento en la zona de la costa central del Nordeste peninsular." Munibe Monographs. Anthropology and Archaelogy Series. 3. Donostia-San Sebastián. 2025.



Una altra imatge de les excavacions del jaciment neolític de Cal Conde.

dijous, 2 d’octubre del 2025

El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, estrena la seva web

 

Imatge: Cap de l'emperatriu Faustina la Major, conservada al Museu de Mataró. Fotografia de Joan Francesc Clariana.

El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, hereu de la Secció Arqueològica del Museu, que tant ha aportat al coneixement de la ciutat i la comarca, ha estrenat la seva pàgina web, que podeu consultar aquí:

https://ceahmataro.cat/

Trobareu molts temes interessant de la nostra història i cultura!

dijous, 7 d’agost del 2025

El patrimoni de Premià de Mar, explicat per Ramon Coll


Imatge. Edifici Octogonal de Can Farrerons (Premià de Mar). Procedència de la imatge: Grup d'història del Casal de Mataró.


Imatge: interior de l'edifici octogonal de Can Farrerons (Premià de Mar). Autor: Friviere. Procedència: Wikimedia Commons.

Ramon Coll Monteagudo (1961) és arqueòleg, ha excavat i ha publicat nombrosos articles i llibres. L'any 2022 va ser guardonat amb l'accèssit del Premi Iluro amb un extens i documentat estudi: El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Als anys 80 ja defensava l'arqueologia de prevenció, básicament esser allà on hi havia obres. Actualment és Tècnic de Patrimoni de l'Ajunatment de Premià de Mar, i com a tal, responsable del Museu Romà, ubicat en el singular edifici octogonal romà.

El passat 19 de juny va ser entrevistat a la Tertúlia del Racó que organitza el Grup d'Història del Casal a Ràdio Mataró.

Una entrevista molt interessant, en la qual ens vam assabentar, tristement, que hi ha més patrimoni destruït que conservat, si bé resulta una fita important la conservació de l'anomenat Edifici Octogonal de Can Ferrerons, en l'excavació i estudi del qual hi ha participat de manera important, en Ramon Coll.

Intentarem resumir alguns dels punts d'aquesta extensa entrevista:

-Parla Ramon Coll de la escassa o nula protecció del patrimoni en època de Franco. En el curs de la construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró (actual C 32) "es destruïa un jaciment cada 100 o 200 metres". En aquell moment, es constituïren a molts pobles, entre ells Premià, equips que intentaven rescaptar o testimoniar el que podien. Es coneguda la figura de Marià Ribas a la zona de Mataró.

-1969. Es porta a terme la urbanització de Can Farrerons. Un promotor, Enric Bardina, avisa de l'existència d'un mosaic en el número 231 de la Gran Via, el que porta a l'actuació del Museu Arqueològic de Barcelona. Cap més promotor va avisar de cap troballa, en el que més tard es va revel.lar con un important jaciment arqueològic. De fet, tingueren notícies, de l'existència d'un mosaic, feia cinc anys, en el número 237, que representava un nen damunt un dofí, potser en el balneum de la vil.la romana?

-1976 (remarca l'any), durant la construcció d'unes cases unifamiliars en els jardins de El Palmar, es va destruïr una necròpolis. Amb prou feines varen aconseguir recuperar alguns materials.

-1999. Amb motiu d'unes obres de dos col.lectors, surten a la llum, en un carrer al darrera del de les troballes de l'any 69, estructures a banda i banda del carrer. Es tracta potser un d'un dels més grans complexes agrícoles de la Península, més de 5 Ha., ara ja perdut en la seva major part i convertit en un trencaclosques. Una vil.la que es pot datar, grosso modo, entre el 75 aC i el 600 dC. Joan Francesc Clariana comenta el cas similar de Torre Llauder i cita els 2.700.000 euros de subvenció de la UE per al patrimoni. Subvenció a la qual l'Ajuntament de Mataró ha renunciat El 1999, l'excavació d'una de les parts més productives de la vil.la de Premià, es situa en època de Tiberi. 

"Al voltant de Torre Llauder, l'any 1970, van passar les màquines" (Joan Francesc Clariana)

"Hi ha una manca total de sensibilitat, sobretot per part d'uns determinats membres de la classe política" (Joan Francesc Clariana)

"Hi ha una preparació molt escassa. Persones que prenen decissions sobre temes dels que ho ignoren absolutament tot" (Ramon Coll)

-La costrucció dels col.lectors, permet fer prospeccions a una amplia zona del poble.

-2000. Es contacta amb la promotora Mas Soler, que va donar tota mena de facilitats als arqueòlegs per dur a terme excavacions. Descobriment de primeres parets de l'anomenat "Edifici Octogonal", que sorprenenment es revel.larà més tard com un pabelló de recepció del propietari, datat en el segle V i  posteriorment reconvertit en centre de producció entre el segle VI i principis del VII. Un complex doncs, del que tenim notícies de de l'època de Tiberi (primera meitat del segle I) fins els segles VI-VII, ja en època prefeudal. Contrasta amb altres vil.les romanes en aquell moment ja desaparegudes. Es tracta d'unes estructures de 750 m2, de les que és molt difícil trobar paral.lels.

-2001. Primer pla de protecció del patrimoni a Premià de Mar.

-2015. L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch impulsa el Museu Romà a la zona de l'edifici Octogonal. Museitzar-lo i fer-lo visitable


"Recerca sense difusió, no és res". (Ramon Coll).
"La recerca ha de tornar a la societat, que ha pagat" (Ramon Coll).

-Altres jaciments: 

-Tornant al cas de El Palmar, creu que es tractava d'unes 70 tombes, datades entre el segles III i IV. 

-Zona "dels Frigorífics": 3 abocadors de ceràmica. Un d'ells datat d'entre el 70 i el 50 aC. i els altres 2, més de l'època de Claudi-Neró. La Laietania era zona exportadora de vi.

Joan Francesc Clariana esmenta el cas de la necròpolis de Ca la Madrona, a Mataró, on podem dir que s'han "carregat" el jaciment per traslladat les tombes (les que no havien estat destruïdes en èpoques anteriors).

"Les societats ignorants tendeixen a esborrar la història" (Ramon Coll).

Entrevistadors: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Enllaços: 
 
Ajuntament de Premià de Mar. Llibres de l'autor Ramon Coll.
Ajuntament de Premià de Mar: Museu Romà de Premià de Mar.
Ràdio Mataró. La tèrtúlia del Racó. Entrevista a Ramon Coll. 19-6-2025.
Grup d'Història del Casal: El patrimoni arqueològic de Premià de Mar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...