Joan Turà i Dalmau: una vida dedicada a l'arqueologia.

 Imatge: Felicitació que el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) han dedicat a Joan Turà amb motiu del seu 80è aniversari.

L'arqueologia i la història de Mataró i del Maresme, tenen un deute d'agraïment amb els voluntaris que durant dècades es van dedicar a salvar un patrimoni que sense ells s'hagués perdut sense remei, abans que arribés la reglamentació i profesionalització de l'arqueologia, i es pensés seriosament en conservar aquest patrimoni.

Un d'aquests voluntaris és en Joan Turà i Dalmau, de Mataró. Va començar d'adolescent,  aquest 10 de juny ha complert 80 anys i segueix  en actiu! Els seus companys, membres de l'actual CEAHM li han oferit un homenatge i ha estat entrevistat a Ràdio Mataró en la Tertúlia del Racó que organitzen cada setmana el Grup d'Història del Casal (GHC) i el CEAHM. Podeu trobar un enllaç al final d'aquest article.

La veu d'en Joan Turà es manté ferma i demostra una excel.lent memòria al llarg de la gairebé hora de l'entrevista.

Joan, el seu germà Jaume i altres joves, a finals dels anys 50, feien el camí del Mig des de Mataró i pujaven al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), fascinats per veure les estructures i els materials superficials del poblat ibèric...i excavar. Amb el temps varen coincidir amb un altre grup de joves i decidiren anar plegats. 

Més tard es varen incorporar a l'equip d'excavacions de Marià Ribas i Bertran, que era delegat d'excavacions de Mataró, un personatge fonamental de l'arqueologia mataronina,  amb ell i altres companys i col.laboradors, Joan Turà va participar en nombroses campanyes d'excavacions a la zona de Mataró i pobles veïns, començant per Burriac.

El grups d'excavadors, aleshores grup de col.laboradors de Marià Ribas, fou el nucli del que sortiria més tard la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

A l'entrevista, Joan Turà es mostra adolorit per la destrucció de Can Xammar  (Mataró) "varen llençar els mosaics trossejats a la riera d'Argentona" (i en bona part també al solar darrera el velòdrom de Mataró), que en aquells moment, anys 60, no es va poder evitar. "Eren preciosos", va comentar algú de les obres.

Un altre desastre que va lamentar fou la destrucció total de la masia Llauder (Mataró), de la que varen poder recuperar l'escut. Les estructures de la vil.la romana estaven al descobert "s'hi feia fins i tot una fira i moto cross". Finalment es va poder construir el clos que avui tanca i protegeix el que queda de la vil.la. El fotògraf mataroní Tomàs Manent va poder fotos de la masia en el moment de la seva destrucció,  gràcies a ell, n'han quedat imatges, recorda Joan Turà,

Va parlar també del descobriment de Can Modolell (Cabrera de Mar), arrel d'una acció furtiva, excavació en la que hi treballà amb Joan Bonamusa i l'equip de la Secció Arqueològica.

De Can Modolell i les seves peces, recorda Turà, va fer un gran nombre de dibuixos l'artista mataroní Jordi Arenas i Clavell, a pluma i tinta i en paper vegetal, dibuixos que va donar generosament a la Secció Arqueològica, però que ara són al Museu de Mataró.

No acaben aquí les sorpreses sobre en Joan: també es va dedicar a l'arqueologia submarina, juntament amb Xavier Nieto i altres arqueòlegs, a Roses, on van col.laborar en una excavació científica d'un derelicte, que fins aquell moment havia estat objecte de recollida furtiva de peces. 

Quin és ara el desig de Joan Turà? a la pregunta dels entrevistadors respon: un museu. Un museu aamb la capacitat suficient per exhibir i explicar les valuoses troballes, algunes úniques a Europa, que es guarden emmagatzemades. Amb espai per aparcar autobusos i venir col.legis de visites.

Des d'aquest bloc felicitem efusivament en Joan Turà i Dalmau. Enhorabona!

Podeu escoltar l'entrevista a Joan Turà i Dalmau en l'enllaç del Grup d'Història del Casal.

Entrevistadors: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana Roig, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.

Francesc Navarro (esquerra) fa entrega d'un dibuix seu a Joan Turà, amb motiu de l'homenatge que li varen retre els membres del CEAHM.

En Joan Turà a l'absis de Torre Llauder (Mataró).

A Can Modolell (Cabrera de Mar)  l'any 1983, a dalt seu, dret, Alfons Palau Diví.

Al Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró.

En memòria de Joan Bonamusa

 Imatge: Joan Bonamusa a Can Modolell (Cabrera de Mar), l'any 1983.

Informa el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) que el proper divendres 16 de maig, a les 19 hores, tindrà lloc al jardí de les Esmandies de Mataró, la col.locació d'una placa commemorativa en memòria de l'arqueòleg Joan Bonamusa Roure (1933-2012), membre que fou de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, codirector de les excavacions de Can Modolell (Cabrera de Mar) i autor d'una tesi doctoral  titolada "Mataró. Barcelona. Entre la Tetrarquia i els carolingis", que fou també accèssit del Premi Iluro 2010, entre molts altres treballs i excavacions en que va participar.

En el decurs del mateix acte, es presentarà el número 25 de la revista Laietania, que publica el Centre del Patrimoni Arqueològic de Mataró.

Actualitzacions 21-5-2025. Enllaços relacionats amb el tema:

 "Recordant Joan Bonamusa i Roura", tertúlia d'història a Ràdio Mataró. Ho podeu trobar a la Web del Grup d'història del Casal.

"Jardins de Joan Bonamusa als patis de les Esmandies", article a la revista Cap Gros.

L'organització del territori a l'antiga Laietània explicada per Maria Carme Belarte

 

Imatge: reconstrucció hipotètica del poblat ibèric de Burriac, segons Josep M. Rovira. Font: Cabrera de Mar. Patrimoni i arqueologia. 

Maria del Carme Belarte, arqueòloga i professora, va donar una conferència el passat 17 de març, sobre el tema L'organització del territori a l'antiga Laietània, la podeu seguir en aquest enllaç del Museu d'Història de Barcelona.

Una interessant explicació de la que intentarem resumir alguns punts.

-Els laietans són un dels pobles ibers citats per autor antics, com el geògraf grec Estrabó (63 aC - 24 dC). Els límits territorials abastaven aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, entre el Tordera i el Llobregat. El territori ha estat objecte d'una activitat arqueològica intensa, essent Santa Coloma de Gramanet, el 1904, la pionera. (1)

-La tesi doctoral de Joan Sanmartí establí una divisió entre els diversos hàbitats laietans, segons les seves característiques: 1) Poblats grans, entre els que trobariem  ciutats-estat. 2) Viles o ciutats de segon ordre. 3) Petits poblats. 4) Castells i fortaleses. 5) Cases de camp.

-La Dra. Belarte exposà i va descriure  exemples de cada cas.

-Poblats grans, com Burriac i Ullastret (2), considerats com a ciutats-estat. Les restes de Burriac, capital dels laietans, es troba de cara al mar, a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, a Cabrera de Mar, des d'on podien controlar el territori. Era una ciutat emmurallada, amb torres. Conté restes d'edificacions, entre les que destaquen un edifici de grans dimensions que anomenem "públic". Ha estat objecte de diverses actuacions arqueològiques, com les del mataroní Marià Ribas. Actualment, des de 2017, és objecte d'un pla sistemàtic per part de la Universitat de Barcelona, a la zona sud on hi ha les restes d'una monumental porta de la muralla ja de l'època de la romanització. 

-A la mateixa Cabrera de Mar, i externament al poblat, s'han exhumat les úniques tres necròpolis d'incineració iberes trobades a Catalunya: Turó dels Tres Pins, Can Rodon i Cal Ros. ¿Podrien correspondre a una aristocràcia guerrera?  

-La conferenciant parlà de Barkeno, nom citat en les fonts i que apareix en monedes, i que podria ser l'origen de Barcelona. Unes excavacions a Montjuic han exhumat unes sitges de grans dimensions, una de les quals tenia una capacitat de 80.000 litres. S'ha trobat també ceràmica d'importació (grega, etrusca i itàlica) i les restes d'un carro. La falta de estructures com muralles, però, no permet identificar la zona com un poblat.     

-Ciutats de segon ordre: restes d'un poblat iber al turó de la Rovira (Barcelona), amb sitges (10.000 de capacitat la major), restes de construcció i ceràmica d'importació, podria haver tingut 3 ha. d'extensió; el Puig del Castell de Cànoves i Samalús, al Parc natural del Montseny, com a hipòtesi va senyalar que podria tractar-se de l'antiga Lauro, nom que apareix en monedes. Es creu podria haver tingut 4 ha. Un altre poblat és al turó de Ca n'Olivé a Cerdanyola,  on s'han exhumat fragments escultòrics, restes de muralla, un conjunt de sitges, indicis d'activitat metalúrgica i ceràmica d'importació. Se li calculen unes 2 ha. d'extensió.  

-Poblats petits i fortificacions, la Dra. Belarte cita com a exemples el llogaret fortificat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, d'uns 400 m2, on s'hi troben restes de cases adosades a la muralla, eines de ferro i un crani enclavat. Altres llocs que poden correspondre a aquest tipus d'hàbitat són: Les Maleses (Montcada i Reixac) Castellruf, turó Gros de Céllecs (Òrrius), Turó del Vent (Santa Coloma de Farnés). Aquest darrer es un assentament partit: una part petita d'hàbitat i l'altre d'activitat econòmica especialitzada en el teixit (telers).

Cases de camp, com a exemple va citar la conferenciant Can Calvet (Santa Coloma de Gramenet) i els petits establiments agrícoles al voltant de Burriac.

La romanització va comportar tot uns nous tipus d'assentaments,l'expansió dels sistema de vil.les i ciutats com Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) o Blandae (Blanes).

Acabada la conferència, els assistents varen plantejar qüestions interessants. Una pregunta fou per què no s'han trobat més necròpolis d'incineració d'època ibera, només les de Cabrera de Mar. Una qüestió sobre la que hi si poden plantejar hipòtesi pero que, per ara, no tenen resposta.

(1) Els laietans són citats per Estrabó (Geographia, III, 4,8), Claudi Ptolemeu (Geographia, II, 6,18) i Plini el Vell (Naturalis Historia, III, 4,21).

(2) Capital de la tribu ibera dels indigets.

 Imatge: part de l'anomenat "edifici públic" de Burriac, situat al costat de la muralla, a Llevant, foto de l'any 1984.

Imatge: Torre occidental de la muralla de Burriac, foto de l'any 1984.

Imatge: Entrada sud la la muralla de Burriac, ja de l'època de la romanització. foto de l'any 2012

Dolia i espais de magatzem al Maresme

 

Imatge: dolia conservats al museu de Mataró.

El dolium (plural dolia), és un recipient de grans dimensions, fet de fang cuit i de forma globular, emprat a l'imperi romà per a l'emmagatzamatge de vins, olis, salses, menjar...

Marta Prevosti Monclús, Ramon Coll Monteagudo i Joan Francesc Clariana Roig, són autors d'un article que amb el nom de "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions", ha estat publicat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

"Per la seva especialització agrària en la producció del vi a l'època romana, el Maresme és una regió on s'han documentat dolia en abundància" (Prevosti, Coll i Clariana: Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 127).

El Maresme, dins l'antiga Laietània, fou un espai d'una prompta i profunda romanització. A finals del segle II aC s'assenten els romans a la vall de Cabrera, i després a Iluro (Mataró). 

Expliquen els autors que els primers indicis de cel·les vinàries es daten a finals de la República, i els més antics són d'àmbit urbà, con son els casos del poblat de Burriac i d'Iluro. El fenòmen es generalitza ben aviat al camp. (pàg. 133).

"El sistema de la vila s'expansiona aviat i proliferen els centres productors de vi, amb espais de premsat, lacus per a l'elaboració del vi i cel.les vinàries, així com les terrissaries que produïen àmfores vinàries (...) Dins d'aquest context d'activitat econòmica entorn de la vinya i el vi, es documenta la presència abundant de dolia" (Prevosti, Coll i Clariana: "Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 128)

Dins l'article, els autors se centren especialment en els segells i l'epigrafia conservats a les peces o fragments, recollint també els magatzems de dolia. Lamenten que el poc espai del que disposen per publicar, els obligui a cenyir-se a la confecció d'un catàleg i unes breus conclusions.

Malgrat les limitacions de l'espai, els autors publiquen una àmplia relació dels jaciments. poblacions i referències bibliogràfiques on s'han documentat dolia o fragments de dolia al Maresme.

Les dolia es segellaven amb taps, opercula i se n'han pogut recuperar, però també es podien segellar amb tegulae i morter de calç. (pàg. 133).

Pel que toca al tipo d'estampilles impreses a les peces, els autors fan la següent classificació:

-Segells ante concturam anepigrafiats. És a dir, estampillats abans de coure el dolium. Generalment consistien en motius geomètrics.

-Segells ante cocturam amb epígrafs ibèrics.

-Segells ante concturam amb epígrafs llatins.

-Inscripcions ibèriques en dolia post cocturam, és a dir, després de coure el dolium.

-Inscripcions de capacitat en dòlia, post cocturam. És a dir, fent referència a la mesura de capacitat del dolium.

Aquesta classificació va acompanyada d'imatges de les peces esmantades, en un exhaustiu inventari.

Indiquem, finalment, algunes de les conclusions a que arriben els autors:

-La notable presència de dolia i fragments als registres arqueològics del Maresme, que testimonien la seva importància dins l'economia de la zona. 

"Si bé els dolia s'usaven per l'emmagatzamatge de gra, vi i oli, en el cas present responen majoritàriament a l'economia del vi, que va constituir l'especialització agrària de la zona que tractem" (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

"Destaca la quantitat notable de magatzems de dolia documentats, que constitueixen un dels indicis importants de l'existència de celle vinarie. (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

-Es troben segells repetits en espais allunyats, sigui pel radi d'abast d'una terrissaria o pel desplaçaments dels obrers especialitzats. 

-Sembla que en un periode inicial, els indígenes van tenir un paper important, no sabem si com a mà d'obra o propietaris.

Un treball interessant, que contribueix a explicar trets de l'economia de l'actual Maresme en l'època romana, com a plantejar hipòtesi sobre el paper del ibers en aquesta economia.

Marta PREVOSTI MONCLÚS, Ramon COLL MONTEAGUDO i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions" Publica Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2024. Treball possible gràcies al projecte de recerca "Amphorae Ex Hispania: Sistematización y Accessibilidad de los centros de producción".

Imatge: un altre ús dels dolia: per contenir el menjar que se servia en aquesta caupona d'Herculaneum (Itàlia).

Ibers i romans a Premià, conferència de Ramon Coll

 

L'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo donará una conferencia sobre el tema: Ibers i romans a Premià (550 a.c-600 d.c.). Història de l'ocupació del territori en l'edat antiga.

Dia i hora: Dimarts, 8 d'abril, a les 18,30

Lloc: Biblioteca Martí Rosselló. Carretera de Vilassar de Dalt, 100 Premià de Mar.

Les restes de l'assentament romà de Cabrera de Mar

Imatges: estructures de l'assentament romà d'època republicana a Cabrera de Mar.

El descobriment  d'un assentament romà republicà a Cabrera de Mar ha estat una fita de l'arqueologia i la història, per antiguitat de les restes i considerar-se un possible centre administratiu i difusor de la romanització a la zona. La seva cronologia s'ha establert entre el darrer quart del segle II aC. i el primer quart del segle I aC. Conegudes són les restes d'una domus a Can Benet, un forn d'àmfores i unes termes a Ca l'Arnau.

Menys conegudes són les estructures de l'assentament pertanyents a cases, tallers o magatzem. Tristement, aquestes resten entre les herbes. A prop, s'està construïnt un aparcament per cotxes.

Vegeu: la Ilturo romana republicana en aquest bloc, conferència de l'arqueòleg Albert Martín.

Jornades sobre la rajola catalana a Mataró

 

Imatge: Rajola de Cal Conde (Cabrera de Mar). Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Entre els dies 10 de febrer i 8 de març, tindran lloc  unes jornades organitzades pel Centre d'Estudis  d'Arqueologia i Història de Mataró, sobre el tema "La rajola catalana. Una finestra oberta al passat", jornades coordinades pel doctor Josep Antoni Cerdà Mellado. 

Unes jornades que ens poden permetre entendre millor la història i la societat dels segles XVII i XVIII. Hi haurà conferències i visites guiades. Col.laboren Cultura Mataró i Biblioteca Popular.

Podeu trobar informació i descarregar el programa en aquesta web de l'Ajuntament de Mataró.