Imatge: Restes d'edificacions al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa
Què passa amb el poblat ibèric de Burriac (Ilturo iber)? Fa més de 30 anys que es va incoar un expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional i encara no s'ha resolt. Tampoc és esmentat en un mapa publicat per la revista d'Arqueologia "Desperta Ferro" i ara l'ignoren també les diverses entitats que han editat la "Guia de jaciments arqueològics del Maresme", si be en fan un breu esment a la pàgina 3. I no tan sols el nostre Burriac, sino també altres jaciments tan significatius i vistosos com l'aqüeducte romà de Pineda, la vil.la romana del Morer a sant Pol o la via romana de Parpers, a Argentona. En canvi s'esmenten uns càntirs (?) ibèrics procedents de Cabrera i guardats al Museu del Càntir d'Argentona.
BIBLIOGRAFIA
Jaciments arqueològics del Maresme. Edita: Costa de Barcelona. Amb la col.laboració dels Ajuntaments i Museus de: Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de dalt, Cabrera de Mar, Argentona, mataró, Arenys de Mar. Amb el suport de: Consell Comarcal del Maresme i el Consorci per a la Normalització Linguística.
LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.
divendres, 31 de juliol del 2015
dilluns, 13 de juliol del 2015
"En Màrius, l'Helena i el verí petrificador", un conte situat a la Cabrera iberoromana
"En Màrius, l'Helena i el verí petrificador. Una gran aventura a la Cabrera iberoromana" és un conte escrit per Mercè Pujadas Cid i il.lustrat per Ona Carvajal Mata. Editat per Cossètania i per l'Ajuntament de Cabrera de Mar, es presenta com el número 1 dels contes de la Biblioteca Iluro i en la web d'aquesta biblioteca trobarem dues guies didàctiques dirigides a professors i alumnes, especialment dels cicles mitjà i superior de primària, que vulguin utilitzar aquest llibre com a punt de partida per conèixer l'antiga Iluro i de passada ampliar-ho a d'altres aprenentatges. També es pot accedir a les guies amb el codi QR del llibre.
La història, que ens remet a un món antic i màgic alhora, es desenvolupa en la Ilturo del segle anterior a Crist, té com a protagonistes dos germans, Màrius i Helena, de sang iberoromana i un amic, Titus, fill d'un romà important. Un desafiament els impulsa a entrar a la seca d'Ilturo a fi de replegar unes monedes, visita prohibida que acabarà malament, amb un inesperat encanteri, que l'àvia de la protagonista, Edereta, juntament amb dos simpàtics animals, un gos, Carbó i una tortuga, Víbia, haurà d'intentar arreglar amb les seves arts. Així doncs, tenim una mescla d'història, aventura i màgia, que si bé no ens ha de fer oblidar que un conte (o una novel.la, o una pel.lícula...) no és un llibre d'història, si que serveix per despertar la imaginació, i també la curiositat i les ganes de saber-ne més dels infants. Gaudir i aprendre.
L'autora situa aquests personatges dins una geografia i una arqueologia reals, encara que la resta sigui imaginació,i per això ha treballat amb l'assessorament d'arqueòlegs i historiadors. Així, podrem identificar la domus de Can Benet, les termes de Ca l'Arnau, el poblat ibèric de Burriac, tots ells ubicats a l'antiga Iluro (Cabrera de Mar).
La història està narrada amb agilitat iu imaginació i compta ambs els esplèndids dibuixos de Ona Carvajal Mata. Es tracta d'una edició acurada i de qualitat.
Mercè PUJADES CID, Eb Màrius, l'Helena i el verí petrificador. Una gran aventura a la Cabrera Iberoromana. Il.lustracions d' Ona CARVAJAL MATA. Editat per Cossètània i per l'Ajuntament de Cabrera de Mar. Biblioteca Ilturo 1; direcció de la col.lecció: Albert Calls Xart i Biblioteca Ilturo. Primera edició: 2.015.
Guies didàctiques, elaborades per: Biblioteca Ilturo, David FARELL, Lídia GONZALO, Mercè PUJADES.
Etiquetes de comentaris:
Cabrera de Mar,
Ibers,
Publicacions,
Romans
dijous, 9 de juliol del 2015
El jaciment de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar) ja té projecte per a la seva protecció i visites
Imatges:
Render de la tanca que dona a la riera de Cabrera amb balcons-miradors
Dibuix projecte d'adequació del Ca l'Arnau-Can Mateu a Cabrera de Mar
El jaciment de Ca l'Arnau-Can Mateu a Cabrera de Mar (Barcelona) té ja en marxa un projecte de protecció i adequació per a les visites públiques
L'any 2013 es presentà aquest projecte que trobareu en aques enllaç:
http://www.matters.cat/ca/whatMatters/portfolio_master-esp/
Ens diuen els autors del projecte:
"El jaciment arqueològic conté un bany públic, una zona residencial i un forn de terrisser, amb una cronologia que va des II aC fins al 80/70 a. L’objectiu de la intervenció és adequar el jaciment arqueològic a la visita pública, perquè es puguin posar de manifest les troballes arqueològiques i potenciar seu valor patrimonial."
Etiquetes de comentaris:
Ca l'Arnau,
Cabrera de Mar,
Patrimoni
dilluns, 6 de juliol del 2015
La canícula, els dies del ca
Representació artística de la constel.lació del Ca Major. Procedència: Wikimedia Commons
Autor. Johann Bayer, Atles d'Uranometria, 1603.
La canícula, els dies del ca o del gos, mot que s'aplica als dies més calorosos de l'estiu, entre juliol i agost (una calor com la que estem suportant ara) pren el seu nom de la constel.lació del Ca Major (Canis Maior) i de seva estrella Sírius, l'Abrasador, l'estel més brillant del firmament per nosaltres.
Antigament la reaparició de Sírius (ortus helíac) tenia lloc en aquest moment, però avui l'ortus s'ha desplaçat fins a començaments de setembre.
Els antics relacionaven aquest periode amb un moment de malestar o fins i tot de calamitats, com epidèmies, si bé pels egipcis era l'avís de la crescuda del Nil.
El nom de Ca major és d'origen mitològic.
Autor. Johann Bayer, Atles d'Uranometria, 1603.
La canícula, els dies del ca o del gos, mot que s'aplica als dies més calorosos de l'estiu, entre juliol i agost (una calor com la que estem suportant ara) pren el seu nom de la constel.lació del Ca Major (Canis Maior) i de seva estrella Sírius, l'Abrasador, l'estel més brillant del firmament per nosaltres.
Antigament la reaparició de Sírius (ortus helíac) tenia lloc en aquest moment, però avui l'ortus s'ha desplaçat fins a començaments de setembre.
Els antics relacionaven aquest periode amb un moment de malestar o fins i tot de calamitats, com epidèmies, si bé pels egipcis era l'avís de la crescuda del Nil.
El nom de Ca major és d'origen mitològic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)