Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (8): el temple de Santa Margarida

Capella i planta de Santa Margarida, per Marià Ribas

Un petit, però valuós temple d'epoca romànica, amb arrels romanes i paleocristianes, existí a Cabrera de Mar fins l'any 1950, en que fou enderrocada pel seu propietari per bastir-hi una moderna construcció.
Com en d'altres ocasions, el treball de Marià Ribas i el seu equip, la seva tasca de documentació i dibuix, ha permès que coneguem ara -en part- la seva història. Aquest temple va estar dedicat primer a sant Cebrià i deprés a santa Margarida.

Malgrat la seva senzillesa arquitectònica, hi destacaven valors inapreciables de la seva antigor. Construïda en un solar que fou habitat en època romana, hi haviem vist interessants vestigis de construccions i hi haviem efectuat diverses troballes de materials i objectes de remarcable importància, pertanyents els més vells a època republicana i que, sense interrupció, lligaven amb d'altres del temps dels primitius cristians. M. Ribas, II Sessió, pàg. 33.

La capella amidava 4 per 7,35 m. i era formada per una sola nau (Ribas, II sessió, pàg. 35). Tenim notícies de l'existència de catorze enterraments, quatre d'ells descoberts en el moment de la seva destrucció. Marià Ribas opinava que el temple era d'origen paleocristià (Járrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203).
R. Jàrrega i J.F. Clariana van dur un a terme un estudi posterior dels materials salvats, incidint en la idea de l'existència d'una vil.la romana prèvia.
Com a trista anècdota, recordem:

En aquest darrer acte de destrucció es recolliren alguns pocs fragments ceràmics, els quals en principi es va dir que anirien a la parròquia de cabrera de Mar, on es volia fer un petit museu. La columna de l'altar i la seva taula han arribat als nostres dies mercès a què En Josep Vinyals i Cortés, nebot del propietari, en els anys setanta les va rescatar de la pila de pedres en què havia quedat convertida l'ermita i les traslladà al pati de la rectoria de Cabrera, on es conserven actualment. Jàrrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203.

 Durant els segles XIII i XIV Santa Margarida fou convertit en una casa de deodates, persones que es lliuraven al servei d'un temple o santuari religiós, formant una comunitat i duent una vida senzilla i austera. Segons Carreras Candi (citat per Ribas), el dia 27 de setembre de 1436, un pescador de Sant Genís de Vilassar, anomenat Pere Camps, seguit d'uns companys, enderrocà la porta del temple i s'endugué l'esclau que hi havia per guardar-la, el que fa pensar que ja no hi era la comunitat de deodates (Ribas, II, sessió, pàg. 34).
Durant molt de temps, el 20 de juliol,  s'hi celebrava a Santa Margarida un concorregut aplec, que va anar perdent importància, fins que la capella passà a propietat particular.

Es de lamentar que tan importantes vestigios se pierdan al amparo de la carencia de unas leyes que las protejan con eficacia. Es un ejemplo y la lección nos debe enseñar como evitar que el acervo cultural e historico se destruya. Algo que nos pertenece totalmente, pues son bienes que recibimos del pasado y debiéramos conservar para nuestros descendientes, como muestra de una realidad histórica, que contribuye a formar nuestra identidad como pueblo.
Ahora, la capilla de Santa Margarita de Cabrera de Mar, ya no existe. Fontana, 1989 (citat per Járrega i Clariana, pàg. 209). 


BIBLIOGRAFIA

Marià RIBAS I BERTRAN, "El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de deodates." a II Sessío d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,1985.

Ramon JÁRREGA I DOMINGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Noves consiederacions sobre els materials arqueològics provinents de la capella de Santa Margarida de Cabrera de Mar". XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2000.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Cebrià (o Santa Masrgarida), dins Catalunya Romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Lobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Pàgs. 450-451.

En el dia dedicat als morts

1. Dolmen de la Cova d'en Daina (Romayà de la Selva (Girona).Tipus de sepultura col.lectiva pròpia del neolític final-calcolític. Fotografia d'Enric Juhé Corbalán.

2. Necròpolis talaiòtica de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Segles VII-II aC. Sepulcres en forma de torretes quadrades, circulars o navetiformes. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

3.Sarcòfags de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. A partir del segle II, la inhumació va anar substituïnt la incineració. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

4.Sepulcre de caixa de lloses de granit (Cabrera de Mar. Barcelona). Contenia les restes d'una dona d'avançada edat. Segle XII. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

L'època paleocristiana a Iluro, a la Tertúlia del Racó

Imatges, de dalt a baix:Dibuix de Marià Ribas de la necròpòlis de Santa Maria, on s'observa la posició central del sepulcre avui restaurat. Lauda sepulcral paleocristiana de Mataró. Fotografia de Joan F. Clariana.
Estela (o potser lauda sepulcral) de Manacor (Mallorca).Fotografia de Rosa I. Garí.

Pel seu interès pels estudiosos de la història, posem un enllaç amb el programa "La tertúlia del Racó", de Ràdio Mataró, que organitza el Grup d'Història del Casal, en aquesta ocasió dedicat a la lauda sepulcral de Santa Maria, recentment restaurada, i a l'època paleocristiana d'Iluro, i l'explicació a càrrec de Joan Francesc Clariana.
A més d'una àmplia i didàctica explicació sobre aquella època tant desconeguda, Clariana fa un incís per dubtar del caràcter d'estela que té una peça similar del Museu de Manacor (Mallorca), que està feta amb opus signinum (mescla de ceràmica trinxada i calç), com la de Mataró, i que podria ser una altra lauda.
Enllaços amb altres entrades dedicades al tema, dins d'aquest bloc:
Inauguració del nou emplaçament de la lauda mataronina del segle V
La lauda sepulcral paleocristiana de Mataró
La ciutat d'Iluro/Alarona, descrita per Joan Bonamusa
Cent anys del descobriment de la basílica de Son Peretó (Mallorca)

Inauguració del nou emplaçament de la lauda mataronina del segle V

La lauda sepulcral amb una creu, procedent
de la necròpolis de Santa Maria de Mataró, segle V

Parlament del director del Museu Arxiu de Santa Maria
 (Mataró), Sr. Nicolau Guanyabens

Parlament de l'il.lustre alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora

Com explicàvem en l'anterior entrada, el passat dissabte 2 de febrer es va inaugurar la nova ubicació de la lauda sepulcral del segle V, en el baptisteri vell de l'església de Santa Maria de Mataró, restaurada fa poc . Us oferim aquí algunes fotografies de l'acte, de les que n'és autor Joan Francesc Clariana.

La lauda sepulcral paleocristiana de Mataró

La lauda paleocristiana de Santa Maria de Mataró.
 Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

Avui dissabte, 2 de febrer, s'inaugura la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Mataró, que s'exposarà en el baptisteri vell de l'església de Santa Maria.
Es tracta d'una peça rectangular treballada en opus signinum, de mida considerable: 2,10 m x 0,85, que cobria un sepulcre paleocristià del segle VI. Conté una creu en relleu de 49 x 68 cm, a la que acompanyen les lletres de l'alfabet grec tau i rho.
Fou exhumada l'any 1958 en el transcurs d'unes excavacions dirigides per Marià Ribas en la necròpolis paleocristiana prop de Santa Maria.
La lauda ha estat restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l'ajut de diverses institucions: el Departament de Cultura de la generalitat, l'Ajuntament de Mataró, el Bisbat de Barcelona y la Parròquia de Santa Maria.
Podeu llegir sobre aquest esdeveniment en el bloc Maresme Medieval.

Creu en un estela (o lauda?) bizantina del segle VI, procedent de Son Peretó (Manacor, Mallorca). Fotografia. Rosa I. Garí

Creu en un sepulcre de Santa Margarida d'Empúries, publicat a la Revista de Girona

L'origen dels tres Reis Mags

D'on procedien els tres reis mags? Quines són les referències més antigues de les que en tenim notícies? L'Evangeli de sant Mateu, considerat el més antic dels canònics (escrit entre els anys 180 i 200 per bé que es questiona que sigui realment el més antic) ens diu:

"Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: "On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li un homenatge." Mateu, 2, 1-3. Versió dels monjos de Montserrat.

"Ells, després d'haver escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i posternat-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li varen oferir presents: or, encens i mirra." Mateu, 2, 9-12. Versió dels monjos de Montserrat.

Però, com passa en algunes ocasions, les referències més àmplies i que més han quedat impreses en les nostres tradicions, provenen dels evangelis apòcrifs (apòcrifs=ocults), concretament de l'anomenat Evangeli armeni de la infantesa de Jesús (llibre de datació desconeguda, anterior al segle VI):

"Un àngel del senyors va córrer al país dels perses per anunciar als reis mags i ordenar-los que anessin a adorar el nounat. Aquests, després de caminar durant nou mesos, tenint per guia a l'estrella, van arribar al seu destí en el mateix moment en que Maria infantava. Convé saber que en aquell moment, el regne dels perses dominava damunt tots els regnes d'orient pel seu poder i per les seves victòries. I els reis mags eren tres: Melcior, el primer, que regnava sobre els perses; el segon Baltasar, que regnava sobre els indis, i el tercer Gaspar, que regnava en la terra dels àrabs. Reunint-se segons el mandat de Déu, van arribar en el mateix moment que Maria era mare. Havien anat depressa i es trobaren en el lloc en el mateix moment del naixement de Jesús." Evangeli armeni de la infantesa de Jesús, V, 10.

El text continua, amb l'entrevista entre els Mags i el rei Herodes, a qui donen una referència dels escrits que profetitzaven la vinguda de Jesús.
Pel que fa a la iconografia, la representació més antiga coneguda correspon a uns frescos de les catacumbes de Priscil.la (Roma), datats entre la segona meitat del segle II i la primera meitat del segle III.
Trobem també una antiga representació dels tres reis, amb els seus noms, davant la verge entronitzada amb el nen, als mosaics bizantins de la basílica de Sant Apolinar Nou, a Ràvenna, de mitjans del segle VI.
En aquestes antigues representacions, no hi ha un rei "blanc, ros i negre", això és una figuració posterior.
Imatges: de dalt a baix: els tres Reis Mags en els mosaics de la basílica de Sant Apolinar Nou, a Ràvenna (mitjans del segle VI); els tres Reis en un fresc de les catacumbes de Priscil.la (segona meitat S. II-primera meitat S. III)

100 anys del descobriment de la basílica de Son Peretó (Mallorca)

Fonts baptismals de Son Peretó (Manacor)

Mosaic procedent de Son Peretó (Manacor)

La ciutat de Manacor (Mallorca), commemora els 100 anys del descobriment de la basílica paleocristiana de Son Peretó amb una exposició al Museu d'Història.
Bona exposició, exquisidament preparada, on podrem conèixer -fins on la ciència ho permet- l'estructura de la basílica, el seu entorn, els seus habitants, la seva forma de vida; tot amb les peces precises i una colla de panells explicatius a base de textos, dibuixos, plànols, reconstruccions i fotografies.
Son Peretó fou descoberta per Mossèn Aguiló l'any 1912, tot buscant els orígens del cristianisme a Mallorca. Ell mateix va dirigir una colla de campanyes d'excavació i va efectuar els primers estudis. No obstant, a l seva mort l'any 1924 aquestes activitats varen quedar interrompudes i la basílica fou coberta de nou, fins els anys 60, en que s'efectuaren noves troballes a la zona del baptisteri a càrrec de D. Iturgáiz. El 1967 la Dirección General de Bellas Artes va autoritzar noves excavacions, que va estar dirigides per Pere de Palol.
No obstant, va ser entre 1982 i 1984 en que es va posar tota la basílica al descobert, amb un equip a càrrec del Museu de Mallorca, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Palma, dirigit per Pere de Palol, Guillem Rosselló Bordoy i Margarita Orfila.
Després de les campanyes dels anys 80, les excavacions varen quedar novament interrompudes. El 2005 es va presentar un projecte nou de conservació i estudi, impulsat per l'ajuntament de Manacor, i fruit del qual es l'exposició.
Son Peretó és una basílica orientada d'est a oest, té tres naus, amb capçalera triple, cor i contracor; hi ha senyals de cancells. L'absis és quadrat exteriorment i semicircular a l'interior, mentre que les dues cambres laterals són quadrades per fora i per dins. L'entrada ve precedida d'un baptisteri amb dues fonts baptismals cruciformes, una gran i l'altra petita, la primera la més antiga.
El Dr. Pere de palol va establir tres fases constructives: 1) abans de la meitat del segle VI, en que possiblement l'absis sobresortia de la capçalera; 2) a mitjans del segle VI es remodela l'edifici i es pavimenta amb mosaics opus tessellatum. 3) Al segle VII s'amplia l'edifici. Posteriorment, aquest cau en l'abandonament i es degrada.
La basílica estava inclosa dins un nucli habitat, potser un vicus. S'han exhumat 100 enterraments, dins i fora de la basílica, que han permés establir interessants estudis antropològics; així, per exemple, llegim als panells que l'esperança de vida era baixa (sobretot les dones) i pocs arribaven als 60; en canví, l'alçada mitjana era similar a l'actual: 1,70 els homes i 1,57 les dones.
La forma de vida dels habitants de la zona la podrem també conèixer -fins on és possible- gràcies a les restes d'altres estructures properes, de les restes animals, de la ceràmica i d'altres objectes.
Són peces molt conegudes de Son Peretó la lauda sepulcral de Balèria, la làpida de Bassus o la mesa d'altar.
Una altra entrada sobre Son Peretó, podeu clicar aquí
Podeu consultar el programa a la web de l'ajuntament de Manacor, clicant aquí
Hi ha també 3 conferències associades i dues visites guiades.
Imatge: piles baptismals de Son Peretó.

BIBLIOGRAFIA

Miguel Ángel CAU; Mateu RIERA RULLAN; Magdalena SALAS, Cent anys dels descobriment de Son Peretó: descobrint el passat cristià. Editat pel Consell de Mallorca, el Museu d'Història de Manacor i l'Ajuntament de Manacor, 2012.
Pere DE PALOL, "Les excavacions del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)", dins "L'arqueologia cristiana hispànica després del 1982". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Pere DE PALOL et alii, Les illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Textos del primer curs Joan Ramis i Ramis, organitzat per Trobades científiques de la Mediterrània, i dirigits pel professor Dr. Pere de Palol. Editat per Institut d' Estudis Menorquins, Maó, 1984.
Noël DUVAL, "Les places des églises de Baléares dans l'archeologie chrétienne de la Mediterranée occidentale". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Ferran LAGARDA MATA, Las basílicas paleocristianas de las Baleares, Sobradiel, Ferran Lagarda Mata editor, 2012.
Rafel MASSANET FERRER, Basílica de Son Peretó, Manacor, 1982.
Cels CALVIÑO et alii, Història de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2003.
Javier ARAMBURU et alii, Guía Arqueológica de Mallorca, Palma de Mallorca, 1995.

INTERNETGRAFIA
La basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor)- Sal i Llum

La lauda sepulcral de Balèria

Dedicat als meus alumnes.
En el post anterior parlàvem de la lauda sepulcral, en forma de mosaic, de Balèria, dona de Mallorca, morta vers la meitat del segle IV, i a qui algú va dedicar un bell mosaic; aquest mosaic, procedent de la basílica paleocristiana de Son Peretó, es conserva avui dia a la Torre dels Enagistes de Manacor (Museu d'Història).
El mosaic (opus tessellatum), es divideix en tres parts, segons el model comú al Nord d'Àfrica i a la Península Ibèrica.
A la part superior hi ha representada una corona amb dos ocells a cada banda; en la banda central del mosaic hi ha l'epitafi, i a l'inferior, una cràtera i dos cors. Es tracta d'una simbologia cristiana molt emprada en la decoració funerària. Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa de rombs i cercles.
L'epitafi, en llatí ens diu: BALERIA/ FIDELIS IN/ PACE VIXIT/ANNIS X TRS/ DE HAC VITA/SD II/KAL OCTO (vegeu els intineraris historics dels Diario de Mallorca, en l'apartat corresponent al Museu d'Història de Manacor).
La traducció, aproximadament, ens diria que Balèria, fidel, va viure en pau anys 26 (?), i va sortir d'aquesta vida el dia segon de les calendes d'Octubre.
Aquesta sepultura, es trobava als peus del temple, cobrint al mateix temps, la d'un infant.
Bibliografia:
Rosario Navarro Sáez, "Necrópolis y formas de enterramiento de la época cristiana en las Baleares. El mundo funerario", dins Les illes Balears en temps cristians fins als àrabs. Textos del primer curs Joan Ramis i Ramis, organitzat per trobades científiques de la Mediterrània, i dirigit per professor Dr. Pere de Palol.
Internegrafia:
Diario de Mallorca. Itinerarios históricos.
Wiktionary (imatge i transcripció de la inscripció)
Wikimedia (imatge, transcripció i traducció de la inscripció)

La basílica de Son Peretó (Mallorca)

Dedicat als meus alumnes.
Les Illes Balears són riques en restes paleocristianes; el cristianisme estava ben arrelat en el segle V, i no tan sols el cristianisme: tenim notícies de l'existència d'una sinagoga a Magona (Maó). Després de les dificultats imposades pel regne vàndal (dominà les Balears entre el 427 i el 457) -els vàndals eren arrians- el catolicisme tornà a desenvolupar-se lliurement amb l'arribada dels bizantins.
Una de les basíliques més conegudes és la de Son Peretó (Manacor, Mallorca), descoberta el 1912 per Mossèn Aguiló Piña, que cercava els orígens dels cristianisme balear. Mossèn Aguiló va adquirir el terreny on es trobava la basílica al seu propietari, Joan Galmés.
Son Peretó ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació al llarg dels anys, conservant-se les troballes a la Torre dels Enagistes de Manacor. Entre els arqueòlegs que han dirigit les campanyes es troben Pere de Palol i Guillem Rosselló Bordoy.
Son Peretó era una basílica de planta rectangular, de tres naus, separades per columnes a cada banda; va ser objecte de diverses remodelacions. En un primer moment, que Pere de Palol situa abans de la meitat del segle VI, l'absis de la nau central, sobresortia de l'edifici, però s'afegiren dues cambres a cada extrem de les naus laterals. El presbiteri o cor estava més elevat que la resta de les naus, de les que el separaven dos graons. Hi ha indicis de cancells.
Es conserva la mensa de l'altar, una pedra que hauria estat sostinguda per columnes, amb un clot per guardar-hi les relíquies. És una tipus de reliquiari propi del cristianisme nord-africà.
En l'altre extrem de la nau, hi havia en contracor, els angles del qual amb la nau, ocupen el lloc de les terceres columnes, que no existeixen. Hi ha quatre cercles a terra que indiquen el suport d'una escala d'accés al contracor.
S'han identificat les restes de dos tipus de pavimentació; un, més antic, d' opus signinum, i un altre, posterior, d' opus tessellatum. Aquests mosaics de tesel.les són algunes de les peces més conegudes del conjunt de Son Peretó, juntament amb les piles baptismals i la lauda o mosaic sepulcral de Balèria, representaven aus, cenefes i cercles.
El baptisteri fou una sala de planta rectangular, que segueix l'eix de la basílica. Es conserven dues piscines baptismals, una per immersió i l'altre per infusió. Duval designa el baptisteri com a "atri", definició que no accepta Palol; l'atri d'una basílica era un pati porticat que precedia a l'entrada i al nàrtex; en el cas que ens ocupa, la pila baptismal devia estar en en centre del pati. L'atri no era habitual en les basíliques de tipus nord-africà, com s'ha considerat aquesta.
No acaba aquí el conjunt de Son Peretó; ha estat excavada també una part important de cambres d'ús profà als peus de la basílica, i un grup de recintes funeraris al SO del temple; sabem que, encara en el segle VII, s'hi enterrava gent a l'interior del temple.
Tot fa pensar, doncs, en un conjunt rural habitat, del que la basílica era l'element més important.
Bibliografia:
Pere de Palol, "Les excavacions del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)", dins "L'arqueologia cristiana hispànica després del 1982". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Pere de Palol et alii, Les illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Textos del primer curs Joan Ramis i Ramis, organitzat per Trobades científiques de la Mediterrània, i dirigits pel professor Dr. Pere de Palol. Editat per Institut d' Estudis Menorquins, Maó, 1984.
Noël Duval, "Les places des églises de Baléares dans l'archeologie chrétienne de la Mediterranée occidentale". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Rafel Massanet Ferrer, Basílica de Son Peretó, Manacor, 1982.
Cels Calviño et alii, Història de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2003.
Javier Aramburu et alii, Guía Arqueológica de Mallorca, Palma de Mallorca, 1995.
Internetgrafia:
Diario de Mallorca. Itinerarios históricos