LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 27 de desembre del 2015

Joan Francesc Clariana es doctora en arqueologia

Un moment de la lectura de la tesi
El passat dimecres dia 16 de desembre, a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica, Joan Francesc Clariana i Roig, va llegir la tesi doctoral amb el títol: "La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada", dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. El resum de la tesi, publicat a la web de L'ICAC, és el següent:
«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lada, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien unes rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.
Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigil.lada de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lada itàlica i la sigil.lada de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigillata B.
Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigil.lada proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»
La tesi va obtenir la qualificació d'excel.lent.

Podeu llegir el resum d'aquesta tesi en la web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica

divendres, 25 de desembre del 2015

Cinquanta-tres anys de la nevada de nadal del 1962 (7) (reedició)

Si! Avui fa 53 d'aquella nevada que diuen només es produeix cada cent anys, en aquests verals.
Imatge: Can Bosch (Cabrera de Mar), ara fa cinquanta anys. Autor: Josep Garí i Pons.
Fotografies anteriors d'aquest tema, del mateix autor:
Foto 6
Foto 5
Foto 4
Foto 3
Foto 2
Foto 1

Article publicat originàriament el 25 de desembre de 2012

dimarts, 15 de desembre del 2015

En memòria de Santiago Ambrós i Gispert


El passat dia 7 de desembre, a l'edat de 83 anys, ens deixava l'amic Santi Ambrós i Gispert després d'una llarga malaltia. Des de l'any 1957 era membre fundador del Grup d'Arqueologia de Mataró, també conegut com a "Grup arqueològic Marià Ribas. Havia participat en moltes actuacions arqueològiques que es portaren a terme entre aquella data i el 1970, entre elles: les excavacions del poblat ibèric de Burriac a Cabrera de Mar, la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder el 1961, les excavacions a la zona del mausoleu de la Via Augusta de Mataró, l'actuació de salvament de la vil.la romana del Sant Crist a Cabrils, les excavacions a les termes romanes de Can Xammar a Mataró i un llarg etcètera. A l'any 1997, va participar en un homenatge pòstum que va fer la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró a Marià Ribas i Bertran, on va publicar l'escrit: "El bon amic Marià Ribas i Bertran (Fulls 58, 1997, pp. 30-31). En els darrers anys era freqüent veure'l, per les tardes, a la biblioteca de la Fundació Iluro, junt amb l'historiador mataroní Joaquim Llovet, posant-se al dia en temes d'arqueologia i història. Des d'aquí fem constar el més expressiu condol a la família.
Podeu llegir l'article de Santi Ambròs dedicat a Marià Ribas clicant aquí.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Peces singulars de TS Hispànica del taller d'Abella trobades a Torre LLauder


Bol del taller d'Abella. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

 

"Peces singulars de sigillata hispànica del taller d'Abella trobades a Torre Llauder" és un article que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins -organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria- i que ha sortit publicat enguany.
Des de sempre Clariana ha estat un investigador minuciós de la ceràmica romana d'Iluro i el seu territori, i ho demostra un cop més amb aquesta article, dedicat a algunes peces que, procedents de l'anomenat Taller d'Abella (el Solsonès), s'han exhumat a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).

Un aspecte poc conegut de la producció de sigillata hispànica a Catalunya, durant l'alt imperi romà, fou l'existència de petits tallers que, amb uns productes de qualitat tal vegada secundària, anirien adreçats a abastir mercats locals o de proximitat. (Clariana, XXXI Sessió, pàg. 309).

Entre aquests tallers, doncs estaria la producció d'Abella, estudiada per l'autor en funció de la seva presència a la vil.la romana deTorre Llauder, 13 peces  descobertes en les excavacions dirigides per Marià Ribas.

Els materials del taller d'Abella localitzats a Torre Llauder, tots ells són enquadrables dins la forma Drag. 37, que Mezquíriz va definir com a tardana. Procedeixen de les excavacions portades a termes per l'aleshores Comisaria Local de Excavaciones Arqueológicas del Maresme i sota la direcció de Marià Ribas. Del conjunt de tretze individus identificats, sols disposem de les referències del context arqueològic en quatre exemplars. (Clariana, XXXI Sessió, pàgs. 309 i 310).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

 XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.


Imatges: peces del taller d'Abella exhumades a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).  Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.





divendres, 4 de desembre del 2015

Passejada pels abrics neolítics de la Polseruda


Els esqueis rocallosos dels boscos de la serra de la Polseruda foren abrics de pastors neolítics. Avui són refugi d'una interessant flora i fauna.
Diumenge dia 6, l'arqueòleg Robert Lleonart, ferà de guia a aquells que hi estiguin interessats i s'apuntin, en una visita de quatre Km. amb unes vistes espectaculars.
Diumenge, 6 de desembre
Punt de Trobada: Ajuntament d'Òrrius.
Recorregut: 4 Km; desnivell 200 m; 3 hores.
Desplaçament en vehicles particulars fins a Can Rogent.
Preu: 3€ per a majors de 12 anys, 2€ per a menors d'entre 6 i 12, i gratuïta per als menors de 6 anys.

dimecres, 2 de desembre del 2015

Els vidres antics d'Iluro i el seu territori, estudiats per J. F. Clariana (2)


Skyphos procedent d'Iluro. Foto. Joan Francesc Clariana Roig

En una entrada anterior, publicada l'any 2011, comentàvem el treball que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXVII Sessió d'Estudis Mataronins, sobre el vidres antics d'Iluro i el seu territori; es tractava d'un singular conjunt de gran varietat i bellesa.
Clariana tornà a incidir en el tema, presentant un segon treball a la XXXI sessió, que va tenir lloc l'any passat. Publicat enguany, no podem per menys que comentar i incloure aquí el seu estudi.
La seva procedència és diversa:
De la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar): un fragment d'ungüentari amb forma d'amforisc, decorat. Sigles VI o V aC.
De la ciutat romana d'Iluro: un amulet de pasta de vidre opac, datable en el segle I aC., i amb imatges corresponents a la mitologia egípcia: la deessa Hathor a l'anvers, i l'ull d'Horius, l'udjat en el revers; un skyphos de vidre trasl.lúcid i color lleugerament blavós. Datable en l'època dels emperadors August i Tiberi.
De la vil.la romana de la Torre Llauder: procedeixen un fons d'ampolla cúbica amb marca de vidrier i un fragment de vora de vas, amb el cos baix i lleugerament abombat,amb decoració reticulada.

Vidres antics d'Iluro i el seu territori (1)
Vidres antics d'Iluro i el seu territori (2). Treball sencer

BIBLIOGRAFIA

XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.

dijous, 26 de novembre del 2015

El grup cultural Tanit organitza una visita guiada a Agell

Ermita de santa Elena d'Agell. Procedència de la foto: Tanit
El proper diumenge dia 29 de novembre, el grup cultural Tanit organitza una visita guiada a Santa Elena d'Agell, on podeu descobrir antigues i belles masies i ermites.
Places limitades. Cal reserva prèvia a turisme@cabrerademar.cat, trucant al servei d'atenció turística 674 011 450 de 9.00h a 14.00h o directament al Punt d'Informació Turística, obert dissabtes, diumenges i festius de 9.00h a 14.00h.
El preu és de 5 € adults; 4 € jubilats, famílies nombroses, docents i menors de 14 anys; gratuit pels menors de 7 anys.
Està previst que la visita comenci a les 10,30 i tingui una durada de tres horas. El lloc de trobada és el punt dìnformació turística situat davant l'ajuntament de Cabrera.
Podeu informar-vos clicant aquí

dilluns, 23 de novembre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (7): Església de Sant Feliu de Cabrera

Façana de l'església de Sant Feliu, amb un panell explicatiu i una làpida. Foto: Núria López Garcia

És clar que l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera de Mar no és un jaciment arqueològic, ja que està en ple funcionament, i és un dels emblemes de la població, però si excavessim al dessota, possiblement trobariem restes de l'antiga capella romànica, o almenys indicis d'aquella època.
En el contracte per bastir l'actual església gòtica, el 1540, s'especifica que s'havia d'enderrocar l'antiga. La nova hauria de ser d'una sola nau, amb capelles laterals després del creuer i realitzada amb pedra de Barcelona (1).
La façana té un portal gòtic amb una petita rosassa i un matacà al damunt, i és de factura similar a la d'Argentona i la d'Arenys de Munt (2).
L'església tenia un un rertaule dedicat a sant Joan Baptista atribuïda al taller de Bernat Martorell , i a on hi va estar-hi fins a la Guerra Civil, i actualment és al Museu Diocesà. A Cabrera hi ha actualment una reproducció exacte d'aquest retaule.
Resulta interessant constatar la persistència de l'estil gòtic ben entrat en segle XVI, malgrat que Europa estava en ple renaixement.
Pel que fa a l'antiga capella romànica, un document de 1025 esmenta la venda, per part del comte de Barcelona, Berenguer Ramon, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guisla, i entre d'altres moltes possessions, de les franqueses del castell de Sant Vicenç, amb l'església de Sant Feliu de Cabrera i les sufragànies de Sant Joan i Sant Cebrià.

(1) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 259
(2) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 260

BIBLIOGRAFIA i INTERNEGRAFIA

Joaquim GRAUPERA GRAUPERA, L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història. Mataró, 2011.
Es pot trobar en aquesta pàgina web.

Josep M. MADURELL I MARIMON, L'art antic al Maresme. Premi Iluro 1969. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró, 1970.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Feliu de Cabrera", dins Catalunya romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992.
 

Imatge de la façana de l'església de Sant Feliu, l'any 2012. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Entrada principal de l'església de sant Feliu. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Antiga imatge de la porta principal de l'església de Sant Feliu. Data imprecisa (anys 70?)



diumenge, 22 de novembre del 2015

XXXII Sessió d'Estudis Mataronins



El proper dissabte dia 28 de novembre, a les 5 de la tarda, començarà la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria a l'estatge del Museu Arxiu, carrer de la Beata maria núm. 3. A 2/4 de 8 del vespre, en finalitzar la sessió, està prevista la presentació de la revista Fulls 113 i el volum de la Sessió d'Estudis de l'any passat.

Comunicacions presentades:
L'holocè de Premià de Mar, d' Enric Garcia Francès.
Noves troballes a la vil.la de Gran Via-Can Ferrerons (Premià de Mar, El Maresme, de Ramon Coll Monteagudo.
Marques de terrissaire en terra sigillata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder, de Joan Francesc Clariana.
Pere Puig, àlies Mujal, de pagès a "financer". Argentona, s. XIV-XV., de Enric Subiñà i Coll.
El forn ceràmic de can Maimó (Vilanova del Vallès), de Laura Bosch.
La història de l'austracisya Mossèn Barata, rector de Premià, de Benet Oliva i Ricós.
El rodamón de calella Martín feliu davant de la Inquisició, s. XVIII, de Antoni Llamas Mantero.
Plafons de rajoles polícromes en la decoració del safareig de Cal Conde a Cabrera de Mar, de Joan Francesc Clariana Roig.
Breu regest d'un relligat de documents adquirits pepr la Generalitat de Catalunya i conservat a l'Arxiu  Comarcal del Maresme, d'Alexandra Capdevila Muntades.
Arqueologia industrial del primer ferrocarril peninsular de Barcelona a Mataró (1848), de Xavier Nubiola de Castellarnau.
100 pseudònims mataronins usats pepr periodistes, escriptors i artistes (ss XIX-XXI), de Josep Puig Pla.
Les col.lectivitzacions a Mataró (1936-1939), d'Agustí Barrera.
La formació domèstica al Patronat Escolar Obrer: entre l'educació de les joves obreres i la promoció de les burgeses. Aproximació al rol de les dones, de Montserrat Guerrera i Lluch.
Història dels gegants de Calella i dels orígens de la colla de geganters (1935-1985), de Jordi Amat i Teixidó.
Emili Vendrell i Josep Punsola. Unes poesies, unes cançons, dos exilis, de M. Encarnació Soler i Alomà.
El mapap del patrimoni cultural i natural de Vilassar de Dalt, de Jordi Montllo Bolart.

dissabte, 21 de novembre del 2015

Francesc Forn Salvà rep el premi Iluro amb un estudi sobre la Guerra de Successió


L'historiador Francesc Forn Salvà va obtenir el 57 premi Iluro amb el seu estudi La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714. Aquest investigador, vinculat al Museu Arxiu d'Arenys de Mar, ja va obtenir un accèssit el 2009 amb el seu treball Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva.
A més, el jurat va atorgar un accèssit a Enric Puig i Giralt per Rock i cultura pop a Mataró.
Podeu llegir una entrevista amb Francesc Forn en el Punt Avui.


Altres entrades sobre l'autor en aquest blog: Viure i sobreviure en el segle XVI a la Marina de la Selva
La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt

diumenge, 1 de novembre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (6): les necròpolis iberes d'incineració, Can Rodon, Turó dels Dos Pins i Cal Ros.




Fotografies de l'excavació de Can Rodón de l'Hort, a finals dels anys 60 del segle passat. Autor: Josep López Viñals. Arxiu: Joan F. Clariana.

Els ibers de la vall de Cabrera practicaven la incineració dels morts, i els enterraven en tombes obertes en el sauló (de granit), dipositant les cendres i ossos en recipients i, amb la tomba encara oberta, celebraven sembla un banquet funerari. Dins la tomba dipositaven recipients ceràmics, armes i també restes d'animals, potser com a forma de participació del difunt en el banquet, o com a vitualles per al més enllà.
A Cabrera de Mar, s'han trobar, de manera excepcional, tres necròpolis d'incineració: Can Rodon de l'Hort, amb 14 tombes exhumades; la del Turó dels Dos Pins, 94 tombes; Cal Ros, 5 tombes.
La tomba 51 de la necròpolis del Turó dels Dos pins, es va trobar intacta (la resta estave en part malmeses pel pas de l'aigua a través dels segles), recuperant-se fins a 83 peces.

ALTRES ENTRADES SOBRE AQUEST TEMA EN EL BLOG:

Excavacions a Can Rodon de l'Hort, fa quaranta anys 
Un estudi sobre les monedes de Can Rodon de l'Hort
La col.lecció Rubió de la Serna de Can Rodon de l'Hort, en un article de l'IEC de l'any 1931
Nous descobriments arqueològics a Cabrera...l'any 1884
Memòria de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins
Un fragment de vidre fenici a la necròpolis del Turó dels Dos Pins 

BIBLIOGRAFIA

Joaquim ARXÉ, Montserrat CABALLERO i Joaquin GARCIA, La necròpolis ibèrica del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar, el Maresme). Podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Memòria de les excavacions d'urgència efectuades a a necròpoli laietana del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar. El Maresme). Campanya de febrer a març de 1987, podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí.
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibèrica. Editorial Ausa, Sabadell, 1995.

INTERNEGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. Ibers. Les necròpolis. Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC). Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona).
Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.


Portada del llibre de Joaquim Garcia i Rosselló sobre la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins

dijous, 22 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (5): el poblat ibèric de Burriac

Entrada sud. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

El poblat ibèric de Burriac, situat a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, de cara a la vall de Cabrera i a la mar, desenvolupà la seva existència entre els segles VI a l'I aC. Ha estat identiificat amb el nom d'Ilturo, imprès a les monedes encunyades a la Cabrera romana, i del que prendria nom, més tard, la propera Iluro (Mataró).
Entre els segles IV i III, el poblat es fa gran i es fortifica, amb muralles i torres, un oppidum, constituïnt un nucli urbà d'unes 8 Ha., carrers estrets i cases adosades unes a les altres, essent la base de la seva economia l'agricultura de cereals i la ramaderia de cabres i ovelles. Es creu que el poblat va ser el centre del poder laietà.
En el segle II aC. es reforma l'entrada meridional, i es fa evident la romanització del territori en les restes ceràmiques i de construcció.
A mitjan del segle I, consta l'abandonament del poblat, sense que s'hagin trobat signes de destrucció.
Fa trenta-dos anys es va iniciar la incoació d'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, sense que a hores d'ara s'hagi resolt.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibèrica.
Revista LAIETANIA. Museu de Mataró - Secció Arqueològica. Núm. 17, 2006-2007.

INTERNEGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. El poblat. Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
El poblat ibèric de Burriac. Cabrera de Mar-Barcelona, de Josep M. Rovira
Poblai ibèric de Burriac (VI-I aC), de Josep M. Rovira.


Detall de la doble entrada sud. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa
Torre del Ponent. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Restes de cases (?). Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa
L'anomenat "Edifici públic". Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa


dissabte, 17 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (4): el castell de Burriac


Panell explicatiu de Burriac, amb la muntanya i el castell al fons. Foto: Josep M. Rovira

El castell de Burriac, anomenat també de sant Vicenç, és un castell roquer situat en el cim de la muntanya que du el seu nom, de 401 m. d'alçada. Un lloc esplèndid per servir de guaita i defensa contra els enemics que poguessin venir per terra o per mar.

Abans de la construcció del castell medieval, el cim de Burriac ja va servir de centinella a íbers i romans.
Més antiga que el mateix castell, és segurament la capella de Sant Vicenç, de la que avui en queden només les restes de l'àbsis. S'han trobat també indicis de cultes ibers.
Les primeres notícies que tenim de l'existència del castell són d'un document de l'any 1023, pel que sabem que pertanyia a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Posteriorment fou possessió del sant Vicenç i després dels Desbosch. Malgrat això, els senyors preferien residir al castell de Vilassar, més confortable, encomanant la cura de Burriac a un castlà.
En el segle XV, però, Pere Joan Ferrer, militar i home de lletres que no deixà massa bon record com a senyor feudal, va decidir habitar-hi i va iniciar obres de reforma.
Després de Ferrer, el castell tornà a la família Desbosch, essent abandonat a finals del segle XVII. No obsntant, durant la I Guerra Carlina, fou utilitzat com a fortí.
Burriac és un exemple perfecte de castell fortificat, amb dos recintes emmurallats de manera independent: jussà i sobira, de tal manera que, si cau el primer, encara es pot resistir en el segon.
A finals del segle passat, i donat el  perill que corrien les seves estructures, el castell de Burriac va ser objecte d'obres de consolidació. La col.locació de panells informatius en diversos llocs de cabrera, dona fe, de la cura que aquest poble té per al seu patrimoni.

Altres entrades sobre aquest tema:
Una excursió a Argentona i al castell de Burriac l'any 1878 
El castell de Burriac a principis del segle XX
Notícia sobre la colocació de panells didàctics al castell de Burriac 

INTERNETGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni. El castell, reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
El castell de Burriac o de Sant Vicenç (XI-XIX). Cabrera de Mar. Reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira.

BIBLIOGRAFIA

Francesc CARRERAS I CANDI, Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç, Estampa Vila i Font, Mataró, 1899.
Josep M. Modolell, Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de sant Vicenç. Síntesi històrica. L'Aixernador, Argentona.

Foto: Josep M. Rovira
Un altre panell. Foto: Josep M. Rovira
Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Foto: Josep M. Rovira

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (3): Can Modolell


El jaciment de Can Modolell, abans de després de tancar-se (1987 i 2010). Fotos: Rosa Isabel Garí
 
Can Modolell és un establiment arqueològic amb una seqüència que va d'època ibera fins a l'alta edat mitjana, destacant les restes d'una sumptuosa vil.la romana que va existir desde l'època augústea fins al segle III, i damunt la qual es bastiren unes estructures paleocristianes i, posteriorment, unes de medievals.
La vil.la romana presenta indicis de culte a diversos déus, entre ells l'indopersa Mitra: inscripcions o fragments escultorics amb una iconografia mitraica. Les restes medievals comprenen també un conjunt de fosses, i han estat atribuïdes, per tradició i referències escrites a un temple dedicat a Sant Joan, sense que es pugui assegurar-ne la localització precisa. Aixi mateix, s'han exhumat quatre sepulcres.

El conjunt, pertanyent a la família Modolell, va ser objecte de generosa donació per part del propietari, Josep Miquel Modolell, a la Fundació Burriac de Cabrera de Mar. Actualment està tancat i s''hi realitzen visites guiades.

BIBLIOGRAFIA

J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, E. JUHÉ, Trenta anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell. Del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep M. Modolell Ros. Cabrera de Mar, 2004. 

BONAMUSA, J., CLARIANA, J.F., GARÍ, R.I., Guia del clos arqueològic de can Modolell, edició a cura de Josep Miquel Modolell, Cabrera de Mar, 2006.
 J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment arqueològic de Can Modolell" a II Jornades d'arqueologia i història del Maresme. Grup d'Història de Casal, Mataró, 2003.

INTERNETGRAFIA

Can Modolell: guia del clos arqueològic
El "Criptopòrtic" de Can Modolell
Can Modolell:el sector de la Torre Semicircular
Can Modollell: la marca Lucius Herennius
Can Modolell: notícia del seu descobriment
Can Modolell: la terra sigillata de l'Alt Imperi
Can Modolell: l'hàbitat medieval


Sector del "Criptopòrtic" (2010). Foto: Rosa Isabel Garí
Escales i restes d'habitacions (1988). Foto: Rosa Isabel Garí.
Sector de la "Torre Semicircular" (1982). Foto: Rosa Isabel Garí

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Open Puig i Cadafalch a Mataró




Entre els dies 14 i 28 d'Octubre, i coincidint amb els cent anys de l'escorxador de Mataró, tindrà lloc a Mataró el IV Open Puig i Cadafalch, dedicat al patrimoni arquitectònic de Mataró, amb conferències i visites guiade. Podeu veure le programa aquí.

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (2): Ca l'Arnau

Ca l'Arnau (Cabrera de Mar). Foto: Núria López Garcia
Ca l'Arnau (Cabrera de Mar), jaciment arqueològic documentat des del 1997 i identificat com a part  el nucli urbà romà d'Ilturo, és un interessant conjunt amb dues importants -i diferents- estructures arquitectòniques: unes termes datades entre la segona meitat del segle II aC. i els inicis de l'I aC, que es compten entre les més antigues d'Hispània, i un forn d'àmfores vinàries bastit possiblement en el segon quart del segle I aC. i que va perviure fins a inicis del I dC., forn relacionat amb la producció vinària local.

Internetgrafia:

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona). Documental en 3D de Josep M. Rovira
El forn d'àmfores de Ca l'Arnau. Documental en 3D de Josep M. Rovira
L'aigua a les termes o banys públics d'Ilturo a Ca l'Arnau. Documental en 3D de Josep M. Rovira
Ca l'Arnau. Web de l'ajuntament de Cabrera de Mar
Noves troballes al forn de Ca l'Arnau. Web de l'ajuntament de Cabrera de Mar


Ca l'Arnau (Cabrera de Mar). Foto: Núria López Garcia


Ca l'Arnau. Foto: Núria López Garcia
 Ca l'Arnau. Foto: Núria López Garcia

Panell informatiu. Foto: Núria López Garcia
Restes de murs. Foto: Núria López Garcia
Panell informatiu i les restes del forn. Foto: Núria López Garcia
Panell a Ca l'Arnau

dijous, 1 d’octubre del 2015

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (1): Can Benet

Indicador de llocs d'interès històric. Foto: Núria López Garcia

A partir d'ara, i durant alguns dies, publicarem fotografies de Núria López Garcia, i avui també de Joan Francesc Clariana,  sobre alguns dels jaciments arqueológics o indrets històrics de Cabrera, tal com estan en l'actualitat.
Comencem per Can Benet, domus romana datada entre finals del segle II i principis de l'I aC, el descobriment de la qual va constituïr una sorpresa, ja que, juntament amb altres indicis, demostraven un nucli de població romà a la vall de Cabrera en una època anterior al que fins aquell moment es pensava. A Can Benet hem d'afegir-hi les properes restes de ca l'Arnau, on s'evidencià la presència d'unes termes i d'un forn d'àmfores. Can Benet es troba dins un clos arqueològic protegit.

Entrada al clos de Can Benet. Foto: Núria López Garcia


Panell de presentació de Can Benet. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Restes de Can Benet. Foto: Núria López Garcia
Panells informatius de Can Benet. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Panell informatiu. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

INTERNETGRAFIA

D'Ilturo a Iluro. Article de Joan Francesc Clariana Roig

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...