LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 28 de novembre del 2024

La rajola catalana, un llibre de Josep A. Cerdà



La rajola catalana. Una finestra oberta al passat
, és un llibre de Josep Antoni Cerdà Mellado, autor amb una ja llarga trajectòria d'investigació i publicacions. La seva tesi doctoral va ser sobre la produccó de pisa a Barcelona. Ara presenta aquest nou llibre.

Dia de la presentació: 9 de desembre de 2024.

Hora: 7 de la tarda.

lloc: Sala d'actes Josep Garcia Oliver de la Biblioteca Popular. Carrer d'en Palau 18 (Mataró).

Avui, 28 de novembre, entrevisten l'autor a Ràdio Mataró 89,3 FM, a les 21 hores.


Altres entrades sobre l'autor en aquest bloc:


dimecres, 27 de novembre del 2024

16 col.loqui "La història a debat"


 Els propers dies, divendres 29 de novembre i dissabte 30, tindrà lloc el setzè col.loqui "La història a debat", que organitza el Grup d'Història del Casal de Mataró, aquesta vegada amb el tema: "En la Lluita per la llibertat. Antifranquisme i represió".

Dies: 29 i 30 de novembre de 2024.

Hores: 18,30 hores divendres i 18 hores dissabte.

Lloc: Sala polivalent del Cafè Nou. La Riera 123, Mataró.

Més informació a la web del Grup d'Història del Casal.






divendres, 18 d’octubre del 2024

Festival Reviu Ilturo 2024. Algunes imatges

Preparats pel combat!

Presentem aquí algunes imatges corresponents al festival Reviu Ilturo d'enguany a Cabrera de Mar, que va tenir lloc entre els passats 9 al 13 d'octubre. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig.






dimecres, 2 d’octubre del 2024

Festival Reviu Ilturo 2024


A partir del dia dimecres dia 9 i fins el diumenge 13 d'octubre tindrà lloc a Cabrera de Mar una nova edició del festival Reviu Ilturo, amb recreacions històriques, visites guiades, activitats gastronòmiques, tallers...

Podeu consultar el programa a la web del festival, o bé aquí:




Imatge: Festival Reviu Ilturo 2023. Foto: Francesc Garí Lleixa.

dimecres, 25 de setembre del 2024

Resultats preliminars de l'excavació del jaciment romà de Ca la Madrona (Mataró)


Imatge: Vista parcial del jaciment de Ca la Madrona, al barri de Rocafonda, Mataró. Foto de Maria Majó.

L'arqueòleg Jordi Ardiaca, responsable de les excavacions el 2023 de Ca la Madrona, n'ha donat a conèixer els resultats preliminars. Es tracta d'un lloc conegut pels nombrosos enterraments romans i tardoantics, el trasllat dels quals ha estat envoltat de polèmica, en la qual no profunditzarem ara, ja que el present espat està dedicat a donar a conèixer aquests primers resultats de  l'excavació, que han estat publicats a Moncrapa, de la Universitat de Girona. 
Les excavacions del jaciment i el desmuntatge del sepulcres, s'ha dut a terme per la construcció a la zona d'un Parc Circular, propietat del Consorci per al Tractament de Residus sòlids Urbans del Maresme, a on abans hi havien hagut les Cristalleries de Mataró, i l'equip d'arqueòlegs ha estat l'empresa Baula Recerca-Arqueològica S L.
Explica Jordi Ardiaca que "el jaciment va del segle i dC fins a finals del segle V o inicis del segle VI de manera ininterrompuda, amb un salt cronològic per a una fase alt medieval i una darrera ocupació al segle XIV" (pàg. 277).
Així doncs, ha establert les següents fases:
-Alt imperial.
-Baix imperial.
-Tardoantiga
-Carolíngia.
-Mitjan segle XIV-XV.
La zona ha estat objecte ja d'excavacions anteriors, i també de destruccions importants.
De la fase Alt imperial, destaca l'autor uns enterraments que anirien del canvi d'era fins mitjan segle I dC, amb una desena d'individus, cinc infantils i cinc adults. Al damunt s'hi sembrà un camp de vinyes.
A la fase baix imperial pertanyen un edifici i una necròpolis. Datan els enterraments de finals del segle IV fins al VI, havent-se localitzat i excavat 90 individus.
La tipologia de les tombes era variada, més de la meitat del enterraments eren de fossa simple. 53 enterraments eren infantils i 22 adults. No s'ha trobat aixovar, excepte en algun cas, un bol DSP Eigoir 15A i una moneda de Constantí en una tomba excavada als anys 70.

"S'han localitzat i excavat un total de 90 individus en totes dues campanyes, hem de recordar que ja l'any 1972 s'en van excavar 14 i el 1988 cinc més, que fan un total de 106 individus. A banda dels 200 individus, segons fons orals, destruïts sense control amb la construcció de la fàbrica el 1972" (Pàgs. 281 i 282).

A la fase tardoantiga pertany un nou àmbit que sembla desenvoluparia una funció d'habitatge familiar i de tasques relacionades amb la transformació alimentària.
Pocs detalls es poden conèixer de la fase carolíngia, només ens parla d'uns retalls i anivellacions que cobreix l'anterior fase d'enterraments.
A mitjan del segles XIV-XV s'han observat les restes de dues vinyes i un pou.
Es tracta doncs, d'un jaciments important, estudis posteriors sobre les excavacions efectuades, ens seguiran donat dades fonamentals de la història de Mataró. En el ben entès que les tombes han estat traslladades i el jaciment estarà sota les noves construccions del Parc Circular, o ha desaparegut amb el fonaments.


Jordi Ardiaca, "El jaciment romà de Ca la Madrona, Mataró. Resultats preliminars. Moncrapa,Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. Universitat de Girona, 2024. Pàgs. 276 a 289. 

Altres entrades del bloc relacionades amb aquest tema:




diumenge, 1 de setembre del 2024

El santuari ibèric de la cova de les Encantades, un estudi de Ramon Coll


Ramon Coll Monteagudo és autor d'un extens estudi sobre la cova de les Encantades de la muntanya de Montcabrer, a Cabrera de Mar. Ramon Coll és un arqueòleg amb un extens currículum; actualment és tècnic del Patrimoni de l'Ajuntament de Premià de Mar; ha publicat nombrosos estudis en articles o monografies, de caràcter arqueològic i etnogràfic. Juntament amb d'altres col.legues, està preparant una monografia sobre la vil.la romana de Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar. El llibre que avui anunciem és guanyador de l'accèssit Premi Iluro 2022: El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona).
La cova de les Encantades -també anomenada de les Bones Dones- està situada en la vessant cara a la mar de la muntanya de Montcabrer,  a pocs metres de la creu que corona el cim.  El Montcabrer és una massa granítica que s'alça 312 m. sobre el nivell del mar. Pertany al terme municipal de Cabrera de Mar,
Les Encantades ha estat objecte de diverses excavacions, especialment des de la dècada de 1920, amb l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran. Ha donat gran quantitat de material, principalment iber i romà, que va dels segles IV aC. al II dC. El materials están relacionats amb el culte religiós i els seus rituals, entre els que trobem vasos d'ofrenes i exvots, gran quantitat de fragments ceràmics, monedes...
Ens diu l'autor que les coves foren emprades sovint com a santuaris des del paleolític. Es creu que des del neolític foren considerades el lloc de pas entre el món celestial i el terrenal, on s'accedeix al contacte amb la divinitat i l'accés a la mare terra. (Ramon Coll, pàgs. 468 a 463).
La cova de les Encantades, podria haver estat un santuari de les comunitats de habitaven la zona, tant en època ibèrica com romana.
Ramon Coll ha fet un estudi  dels materials localitzats al llarg del temps a la cova, no tants sols d'època ibera i romana, també els preibèrics, així com  d'altres jaciments de la zona.
Al llarg dels segles s'han anat forjant una colla de llegendes i tradicions sobre aquesta muntanya i la propera de Burriac. Pel que fa a característica creu que corona el cim de Montcabrer, la que veiem avui, no és la primera, aquella fou col.locada l'any 1707, després d'una forta tempesta de llamps i trons i un aiguat que el rector de Cabrera, Joan Moret, va atribuir a forces malignes. Ha estat sustituïda en diverses ocasions, l'actual és de 1983. 
Un estudi imprescindible pels que estimin la història i l'arqueologia de Cabrera de Mar.

Podeu llegir una altra entrada sobre el tema en aquest mateix bloc: La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar).

També podeu veure informació i imatges de la cova de les Encantades i del seu material a la web: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia. Ibers. El santuari.

Ramon COLL MONTEAGUDO, El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Accèssit Premi Iluro 2022. Fundació Iluro. Mataró, 2023.



Entrada de la cova de les Encantades. Procedència de la imatge: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia.


El Montcabrer vist des del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Foto: Joan Francesc Clariana Roig.



diumenge, 9 de juny del 2024

Atuells de gran cabuda al jaciment de Can Modolell

 

Fragment de coll d’un gran atuell, amb decoració ondulada en el collarí. de Joan Francesc Clariana.

Les tesis de Víctor Revilla i Alejandro G. Sinner consideren el jaciment romà de Can Modolell (Cabrera de Mar, com un gran santuari bastit per les èlits d'Iluro (1), diferint així de les primeres hipòtesis que el consideren una vil.la amb indicis de culte, a la manera de la vil.la dels Munts d'Altafulla.

No obstant, creiem que no es poden descartar les primeres hipòtesis, és a dir que hi hagués una vil.la important a l'indret, més tractant-se d'un jaciment del que tanta part s'ha pedut, sigui per l'activitat humana al llarg del temps o per la forta pendent del lloc.

Es per això que Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí han publicat un article a la revista Felibrejada, sobre la presència d'elements que parlen d'una activitat agraria en època romana: un fragment de dolium amb restes d'una inscripció fent referència a les mesures de capacitat, un plom per a la reparació d'un dolium, una tapadora de dolium, dues vores de possibles hemidòlies, entre elles una peça de perfil bombat.

Joan Francesc CLARIANA ROIG  i Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Notícia sobre la presència d'atuells ceràmics de gran cabuda al jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Felibrejada, núm 101, Grup d'Història del Casal, Mataró, 2022.

(1) Vegeu l'entrada anterior, "Un article sobre l'assentament tardà de Can Modolell":   https://murallesilturo.blogspot.com/2024/06/un-article-sobre-lassentament-tarda-de.html



dimarts, 4 de juny del 2024

Un article sobre l'assentament tardà de Can Modolell


Damunt les escales: murs corresponents al periode tardoromà de Can Modolell, a la banda est. Foto: Rosa I. Garí (1988).


Víctor Revilla i Alejandro G. Sinner, son autors d'un article titolat: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC., publicat enguany a la revista Laietània, del Museu de Mataró.
Des del 2017, un equip format per investigadors de les Universitats de Barcelona i de Victòria (Canadà), duen a terme un projecte d'investigació de l'hàbitat en el litoral central català entre els segles I al V-VI dC. El projecte integra Can Modolell (Cabrera de Mar), sobre el que han publicat l'article esmentat, important perque aporta noves llums i canvia de forma important els coneixements que es tenien sobre el periode tardoantic de l'establiment.
Com ja es sabut, s'iniciaren les excavacions a Can Modolell l'any 1974 a càrrec d'un equip del Museu de Mataró, primer com a una actuació d'urgència, a causa d'una acció furtiva, i les campanyes continuaren fins el 1984. Posteriorment es varen dur a terme algunes campanyes més d'excavacions o de neteja del jaciment.  
A partir de 2017 es porten a termes noves campanyes i estudis sistemàtics, fruit dels qual són les publicacions dels doctors Revilla i Sinner, com és la que ara ressenyem.
La zona que ocupa el jaciment és una zona elevada, al peu de la muntanya de Burriac, de roca granítica. La forta pendent i l'activitat humana al llarg dels segles, ha fet que es perdés part del jaciment i de les restes. 
A més dels estudis de caràcter general, Can Modolell ha donat orígen a gran nombre de treballs sobre temes específics, com són els que han fet Joan Francesc Clariana sobre la ceràmica romana i els vidres i, el mateix Clariana i Ramon Jàrrega sobre el periode tardoantic (1).
Com ja han explicat els autors en diversos estudis publicats, la seva tesi principal és que Can Modolell, era un santuari important, erigit per les èlits d'Iluro en els segles I o II. Abona la tesi l'important nombre d'objectes relacionats amb el culte religiós, essent els més coneguts els que s'atribueixen a Mitra.
Aquest possible santuari fou objecte d'una gran remodelació i monumentalització, però al poc temps pateix un abandonament total o parcial (Finals segle II-inicis s. III?).
En una etapa posterior, entre els segles V-VI, s'identifica una nova etapa d'habitage, amb noves construcions i noves activitats econòmiques.
Aquesta etapa, fins ara molt poc coneguda i estudiada, és l'objecte de l'article, oferint dades molt interessants. 

L'arquitectura i la cultura material d'aquesta fase suggereixen que es tracta d'un assentament camperol de certa importància. Les dades recuperades específicament entre 2019 i 20121 semblen indicar la pràctica d'una economia mixta agrícola-ramadera orientada a l'autosuficiència, que explotava una varietat de recursos: diversos cereals, lleguminoses, fruiters. Pero també cal recordar que a les excavacions de 1974-1984 es va recuperar un fragment de mensa d'altar paleocristiana, i un significatiu repertori d'importacions (amb materials nord-africans i orientals dels segles V-VI. Aquests factors han portat a proposar la hipòtesi de l'existència d'un nou centre de culte en el mateix emplaçament o molt a prop. (Revilla i Sinner, 2023, pàgs. 205-206).

D' aquesta etapa tardana son una habitació a la banda est i un edifici de planta rectangular situat a la banda occidental i bastit amb materials reaprofitats damunt les antigues estructures, un forn de pa, un lacus o premsa de grans dimensions i  estructures de combustió que podrien estar relacionades amb el treball del ferro.   Després d'algunes remodelacions, aquestes estructures són abandonades en un moment del segle VI,sense senyals de violència. Posteriorment l'edifici va quedar cobert per un estrat format per l'enderrocament dels murs, produïnt-se més tard una nova ocupació.

Les noves evidències mostren que l'arquitectura de la fase tardana té una entitat més gran del que es podia imaginar, amb independència de la modèstia dels materials utilitzats, incloent-hi serveis específics. (Revilla i Sinner, 2013, pàg. 219). 


REVILLA CALVO, Víctor i G. SINNER, Alejandro: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC. Revista Laietània. Museu de Mataró, núm. 24, 2023. Pàgs. 199-222. Disponible a Academia EDU.


(1) JÀRREGA, R., CLARIANA J.F., (1996) El jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) durant l'antiguitat tardana. Estudi de les ceràmiques d'importació, Cypsela, XI, 125-152; CLARIANA, J.F., JÀRREGA, R.(1990), Aportación al conocimiento de una estructuras arquitectónicas tardorromanas del yacimiento arqueológico de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona), Archivo Español de Arqueologia, 63, 330-344.

dissabte, 4 de maig del 2024

Conferència a Cabrils sobre l'arqueologia a la Laietània ibèrica


 El diumenge 19 de maig, està previst tingui lloc al Museu Comunitari de Cabrils, una xerrada amb el títols: Ibers a Cabrils? l'arqueologia a la Laietània ibèrica, a càrrec dels arqueòlegs Pau Menéndes i Erc Sobrevia, que explicaran les darreres descobertes en jaciments propers.

Dia: 19 de maig.

Hora: 11 h.

Lloc: Hotel d'Entitats (Carrer de Can Campins 11, Cabrils).

dimecres, 24 d’abril del 2024

Mataró sota terra, un llibre de Josep Antoni Cortés

 

Des de sempre, les llegendes sobre misteriosos túnels subterranis amb els quals es podia fugir des d'un castell assetjat o on s'amagaven tresors, han estat en la memòria popular. Les construccions subterrànies existeixen, però potser la seva funció no és la que ens transmet la tradició oral i escrita, i aquesta funció ha anat cambiant al llarg dels temps.

Josep Antoni Cortés ha inventariat en un llibre: Mataró sota terra. Hipogeus, grutes, Plaça Gran, Refugis, Criptes, totes les que es coneixen a Mataró, un estudi que reuneix treballs propis i d'autors anteriors. Realment, la història que ens ve a mostrar L'autor, és molt rica, i ens diu molt sobre la història de la ciutat. Comença amb una definició de cada un dels espais estudiats: hipogeu, gruta, refugi, cripta, i segueix amb una un estudi cada un d'aquests espais localitzats o coneguts a Mataró: nom, situació, fotografia, plànol o/i secció, història. Un treball sistemàtic molt acurat.

Josep Anton Cortés ha visitat aquests recintes, ha recopilat informació d'estudis anteriors, com poden ser els del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH) i ha parlat amb persones que saben alguna cosa, perque l'han viscuda o sentida. Trobareu històries molt interessants, com la de la Plaça Gran.

Al llarg dels temps, les diverses construccions subterrànies han estat utilizades: com a lloc de culte religiós, per refugiar-se en cas s'una invasió o un atac de pirates, per amagar béns, per a guardar aliments -la temperatura més baixa o feia necessari-, com a rufugi en cas de bombardeig...Unes són construccions excavades, a voltes ben complexes, altres són coves naturals. 
 
La part final del llibre està dedicat al periode de la Guerra Civil (1936-1939), durant el qual molts d'aquests espais eren aprofitats per amagar-se dels bombardeigs, i fins i tot s'en varen construïr de nous amb aquesta finalitat. Josep Antoni Cortés recopila notícies sobre aquests fets.
 
Sens dubte, un estudi força interessant. 
 
Josep Antoni CORTÉS, Mataró sota terra. Hipogeus, grutes, Plaça Gran, refugis, criptes. Ed. Círculo Rojo, 2023.

dissabte, 9 de març del 2024

La Fundació Burriac us apropa a la història de la sardana


 El proper dijous, 14 de març, a les 19,30, tindrà lloc a la Sala Nova de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, la presentació del llibre Història de la sardana i la baula perduda. De l'origen desitjat a un origen raonat, de Pompili Massa i Pujol. Presenten l'esdeveniment, la Fundació Burriac i l'Agrupació Sardanista de Cabrera.



dijous, 7 de març del 2024

Reparació de les campanes de Santa Maria

 

Les campanes de l'església de Santa Maria de Mataró, seran retirades per a ser restaurades. Per aquest motiu, el dissabte 9 de març, a les 14 hores, donaran temporalment, el seu darrer repic. Dimarts 12 al matí seran baixades del campanar. S'ha organizat una exposició per a la recollida de fons.

dilluns, 4 de març del 2024

La vil·la romana del Roser (Calella) un altre cas que clama


Imatge: Vil.la romana del Roser (Calella). Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal.

Si en anteriors entrades parlàvem del cas malhaurat de la necròpolis de Ca la Madrona de Mataró, destruïda el llarg del temps per obres i ara "traslladada", ara comentem un cas també amb mal final.
La vil·la romana del Roser o del Mujal (1) és una vil.la romana amb termes, datada al segle I, dedicada a la producció vinícola i d'àmfores, en un notable estat de conservació dels murs en alçada, el que no sol ser freqüent en els edificis.  El jaciment podria haver estat conservat tal qual, museïtzat i fet visitable, el que hauria estat important per a l'arqueologia, la història i també per al sector turístic de la població.
La vil·la però, estava en terrenys privats, on estava previst construïr un supermercat. Diem "estava", però el cert és que ja hi ha al damunt un supermercat, amb la vil.la al dessota.  Les demandes d'arqueòlegs, entitats i ciutadans, no ho han pogut impedir.
El que no s'explica és que Catalunya, tenint des de fa dècades les competències, no tingui un pla de preservació del patrimoni a l'altura dels països europeus.
 
Enllaços relacionats amb la vil·la romana del Roser:
 
Grup d'Història del Casal: la vil·la romana del Roser (Calella)
Twitter: Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella: @Calellaromana

(1) Situada a prop del turó del Mujal, on hi havia la capella del Roser.


divendres, 1 de març del 2024

Ca la Madrona. "Si té sentit és perque ocupa aquest espai" (2)

Imatge: un moment de la intervenció de David Garcia en la taula rodona del passat 23 de febrer.

Aquesta entrada és una continuació de l'anterior, resum de la taula rodona que va tenir lloc a Mataró el dia 23 de febrer, sobre el destí del jaciment de Ca la Madrona.
El discurs de David Garcia, de la Universitat de Barcelona, fou força dur sobre la situació actual del patrimoni català, per la responsabilitat de les autoritats, sigui Generalitat o ajuntament o qualsevol altra administració, tot amb el concurs de la Direcció General del Patrimoni. De nou intentarem destacar algunes de les idees que va exposar.
-David Garcia va elogiar la intervenció de Marta Prevosti com "un discurs de civilització", enfront la situació actual, afirmà que els països avançats tenen resolta des de fa temps la gestió i conservació del patrimoni. En aquesta qüestió, nosaltres estem en un país primitiu i subdesenvolupat, a la cua de tot.
-"El que està a punt de cometre l'ajuntament de Mataró és un atemptat patrimonial".
-"Exposem obvietats, no hem de demostrar res."
-Hi ha una doble mà: Ajuntament/Generalitat.
-L'excusa és sempre que "No podem fer res".
-És un problema de país, cada dia s'està destruïnt patrimoni, "és igual qui governi, han governat tots".
-Què tenen altres països que ho tenen tan ben organitzat? Tots som sapiens, tenim la mateixa capacitat cranial. Què ens passa doncs a nosaltres? "una mescla d'ignorància, analfabetisme i interessos". Les excuses: "no es pot fer", "la resta del món civilitzat no ho fa", "això és impossible"...
-El patrimoni arqueològic és molt fràgil, finit, no renovable, ben distribuït, valuós, singular.
-Tenim un patrimoni riquíssim que podem conservar, gaudir-ne i mostrar al món, però no ens ho permeten. No ens ho permeten perque hi ha interessos.
-El tema de les fake news: les administracions creen un relat, un relat fals, el de que el que és vell i antic és dolent. Ens volen fer creure que són quatre pedres, o quinze. No obstant la conservació i gestió del patrimoni permet que hi hagi gent que pugui viure en aquest món rural.
-Es transmet la idea que el patrimoni és sacrificable en funció d'un bé superior.
-Llei del patrimoni de 1993. Una llei que va néixer caduca i que facilita destruïr patrimoni. Ara en volen fer una de nova. Doncs ens trobem que, en una entrevista, la nova directora general: "La nova llei del patrimoni ha d'incloure l'eliminació i esporga d'alguns elements protegits".
-Opina que el franquisme ha deixat petja en la manera de governar.
-Per finalitzar aquesta densa intervenció, David Garcia ens mostra unes solucions donades al Regne Unit sobre la conservació del patrimoni en un medi urbanitzat. Destaca un mitreum exhumat a Londres als anys 40, que va ser traslladat, però els nous propietaris van decidir que es tornés al lloc i a la mateixa cota. Estaven orgullosos de conservar un mitreum dins seu  edifici.
-Però, aclareix, que sigui possible integrar un jaciment en un edifici, no vol dir que sigui sempre desitjable.
-Els responsables de l'actual situació, han de dimitir, o ser cessats.
Finalitza la intervenció del professor Garcia, que és aplaudit per públic. S'obre el torn de intervencions del públic assistent.
Quedem-nos amb tres idees de la intervenció del públic:
-Per què hi ha dues cadires buides avui?
-A Mataró s'ha destruït molt de patrimoni, pitjor que en temps de Franco, ara es fa amb una pàtina democràtica.
-Excel.lent intervenció.
Despedeix la taula Maria Majó de la Associació per a la Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC), amb agraïments i paraules molt sentides:
-"És l'hora que la ciutadania, unida, ferma i forta, diguem la nostra."
-Hem patit boicots, petits boicots, la no distribució a temps dels cartells, que s'hagi quedat a fora molta gent per fer complir l'aforament, quan en d'altres ocasions s'ha permès entrar tothom. 
-"Defensem l'estimació vers tot allò que ens ha donat gent que ha viscut, ha patit, ha plorat, ha rigut i ha mort en aquesta terra. No ho podem malmetre de cap manera".
-"Convoquem a una concentració davant l'ajuntament en dia del ple muncipal, a dalt hi haurà una companya que farà unes preguntes."
 
Aquesta concentració davant de l'ajuntament de Mataró està convocada pel dijous 7 de març a les 18,30.
 
 Imatge: un altra moment de la intervenció de David Garcia.

Imatge. Les emotives paraules de Maria Majó.

Enllaç: Ca la Madrona. "Si té sentit és perque ocupa aquest espai" (1).

dimecres, 28 de febrer del 2024

Ca la Madrona. "Si té sentit és perque ocupa aquest espai" (1)

                                   


 
Imatges: de dalt a baix: un moment de la intervenció de Marta Prevosti. Un altre moment de la de Jordi Rogent. D'esquerra a dreta: Ruth Garcia, Jordi Rogent, Jordi Garcia, Marta Prevosti i Agàpit Borràs.
 
Amb la frase del títol, expresada per la Dra. Prevosti, podriem resumir, molt senzillament, el que està passant. Quan s'hagin "traslladat" les pedres de la necròpolis de Ca la Madrona (Mataró), s'haurà destruït un jaciment. És obvi que les tombes estan cavades en el sòl, no són les "quatre pedres" que algú ha definit, i que per saber que hi havia allà s'hauria d'haver excavat "in situ" i sense traslladar res. No es tracta d'un jaciment petit. Com ja s'ha dit i publicat, al llarg del temps s'han anat destruït sepulcres, entre 400 i 500 podria ser, i que encara en quedin per descobrir. El que avui és el solar de Ca la Madrona fou un nucli important de població, separat i diferent a l'antiga Iluro, una fita en la nostra història. Molt parlar d'identitat, pero...
Avui, l'objecte d'aquesta entrada és la de intentar resumir -una tasca no senzilla- la densa i important taula rodona que va tenir lloc a Can Palauet de Mataró el passat divendres 23 de febrer. Una hora i mitja d'intervencions finalitzada amb els comentaris i preguntes del nombrós públic. Públic que podria haver estat més nombrós, moltes persones es van quedar fora, l'administració va fer complir escrupulosament l'aforament, quan en d'altres ocasions no havia estat així. Malhauradament també, dues cadires van restar buides, ja que dos dels conferenciants previstos, no varen assistir, fet que ens ha de fer agraïr encara més als que si ho van fer.

Presentador de l'acte. Agàpit Borràs, arquitecte.
Moderadora: Ruth Garcia, Professora ENTI-UIB
Jordi Rogent, Arquitecte.
Marta Prevosti, Institut d'Estudis Catalans.
David Garcia, Universitat de Barcelona.

Presentà la taula l'arquitecte mataroní Agàpit Borràs, i moderà Ruth Garcia, de la Universitat de Barcelona.
Borràs explica que estan a favor de la construcció del Parc d'Economia Circular, però que això és perfectament compatible amb la preservació de les restes de la necròpolis en el seu lloc. Qualificà el Maresme com una societat culta. Va recordar que un ple municipal del passat novembre, va aprobar una moció per la preservació i la declaració de Bé Cultural d'Interès Local, amb els vots en contra de l'equip de govern. Borràs lamenta la no presència de dos dels convidats previstos.
A continuació pren la paraula Ruth Garcia, professora de la UB, i doctoranda en Història de l'Art, que presenta els conferenciants.
Jordi Rogent i Albiol, fou responsable de la protecció patrimonial de Barcelona durant 20 anys, amb diversos consistoris. Intentarem exposar alguns dels seus punts: 
-El conferenciant es pregunta on comença el patrimoni construït (arquitectònic) i l'arqueològic, en ocasions costa diferenciar l'un de l'altra.
-El problema del patrimoni edificat - a diferència d'una escultura o una pintura-  o unes restes tenen un problema: el terreny damunt el qual estan té un valor econòmic, tempten el mercat. Apareixen els interessos econòmics i polítics. 
-Explica en conferenciant que en 20 anys, mai li varen demanar quins edificis protegeixes, sino "quants protegeixes".
-No tothom està en contra de la protecció del seu patrimoni: Rogent explica que va conèixer propietaris orgullosos que es protegeix aquell edifici que va aixecar el seu avi, per exemple. Més problemàtiques eren les relacions amb immobiliàries. És important negociar amb tots, propietaris i administració.
-Rogent està convençut que és perfectament compatible l'existència de les noves edificacions amb la conservació del patrimoni i exposà amb imatges tres exemples de la ciutat de Mèrida.
-Més tard, Rogent va compartir l'opinió de  Jordi Garcia que la compatibilitat és possible però no sempre desitjable. , i aquest seria el cas de la vil.la romana del Roser, de Calella.
La Dra. en arqueologia, Marta Prevosti Monclús, membre de l'Institud d'Estudis Catalans i de l'Institut Català d'Arqueologia clàssica, té al darrera una llarga carrera, amb més de cent publicacions. Intentarem exposar alguns dels punts principals de la seva intervenció.
-Recorda Prevosti que les restes de Ca la Madrona no són cap sorpresa, fa molt que sabem que és una zona d'expectativa arqueològica. Des de la construcció de la cristalleria, als anys 60, s'han anat descobrint i destruïnt tombes, potser 400. En una d'elles es va exhumar una peça d'aixovar funerari, datada en el segle VI.
-Les restes corresponen a un nucli de població important, diferenciat de l'antiga Iluro.
-Dues tipologies de sepulcres: rectangulars i antropomorfs. Són dos tipus de rituals diferents, corresponents a diferents periodes: Rectangulars: Baixa Antiguitat , és a dir, entre Dioclecià (284) i l'arribada dels musulmans a la zona (714) antropomorfs: visigòtiques o altomedievals. 
-Per establir la cronologia fora necessari realitzar una prova del carboni 14, per la qual cosa es necessiten mostres significatives d'ambdues tipologies de sepulcres.
-El nom de "Civitas Fracta" que es dóna a l'antiga Iluro en els documents dels segles X i XI, podria correspondre a aquesta ciutat dividida en dues comunitats?
-Què es fa avui dia davant una troballa arqueològica en un nucli urbà? Excavar i documentar, aquí i allà i tapar; així s'arriba a perdre tot un jaciment. Per identificar fins on s'exten un jaciment, s'hauria de realitzar una inspecció geofísica sistemàtica, després excavar, i finalment, decidir sobre si es conserva o no.
-Unes restes comuniquen valors de gran interès històric, in situ. La seva trascendència està en la seva localització, en l'espai que ocupen.
-Ca la Madrona constata l'existència d'un nucli de població en el periode tardoantic (de Dioclecià als musulmans), i té sentit perque ocupa aquest espai, si es deslocalitza perd tot el seu valor.
-Prevosti ens recorda la legislació existent sobre paisatge i patrimoni, i precisament, el que es demana es la conservació i integració del jaciment en el seu paisatge.  Recorda també que la petició de declaració de patrimoni per part de la Unesco, exigeix, entre d'altres condicions, la seva sol.licitud per part d'una comunitat, com és els cas: universitats, entitats, personalitats, un moviment popular demanen la preservació de la necròpolis de Ca la Madrona. 
--El patrimoni és de tots els ciutadans, l'administració només ha l'ha d'administrar.
-El nucli de tot, és a dir, els principis i els valors: el patrimoni històric i cultural identifica la gent, ens l'estimem perque representa l'interès en nosaltres mateixos i en el nostre arrelament, és un espai de memòria col.ectiva i individual.
-El Maresme és la zona més densament poblada de l'actual Catalunya en època romana, no obstant no s'hi conserva cap vil.la sencera excavada. Convé recordar que la Dra. Prevosti coneix bé el Maresme, hi ha dedicat bona part del seu treball.
-Quin sentit té el trasllat? Cap ni un. La tomba està oberta a terra, si la llevem, descontextualitzem completament el jaciment.
Per acabar la seva intervenció, cita Prevosti les entitats i personalitats que demanen la conservació del jaciment i té un record especial per Joaquim Garcia, anterior arqueòleg municipal, que tant ha treballat i lluitat pel jaciment.
Aplaudiments del públic després d'aquestes paraules.

Dos enllaços anteriors relacionats amb aquest tema:
 

Un moment de l'inici de la taula rodona. 
 
 Continuarem el resum d'aquest conferència en una propera entrada.
 

dimarts, 13 de febrer del 2024

Ca la Madrona no són quatre pedres.

Imatge: alguns sepulcres de la necròpolis. Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal de Mataró.

Imatge: cartell de la taula rodona convocada el proper dia 23 de febrer.
 
Fa més de 4 dècades, en un ajuntament que no anomenaré vaig sentir dir a un responsable "han vingut els de les pedres", una manera un tant diguem-ne informal d'anomenar uns arqueòlegs que van venir preocupats pel patrimoni.
Em pensava que expressions com aquesta ja no existien, perque la sensibilitat del públic i dels governants havia canviat a millor, però quina sorpresa quan rebo un correu que porta per títol "Són quatre pedres...", frase que havia pronunciat, sembla, una autoritat del mateix rang que l'anterior.
La carta l'adreça l'Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i del Maresme (ADEPAC), procupats per la conservació de Ca la Madrona, la necròpolis que havia estat identificada provisionalment com a visigoda, i ara com a romana. En tot cas, això no fa minvar el seu valor.
No és estrany que sentim amb frecuència notícies de que poden córrer perill algunes troballes, i amb raó: allò que es destrueix, ja mai més no tornarà a ser, no coneixerem la seva història ni tot allò que ens pot ensenyar. 
Ca la Madrona ha estat objecte de destrucció al llarg d'anys; la construcció d'un parc circular a la zona ha fet que surtin nous sepulcres i les restes d'edificis. El projecte de l'ajuntament és traslladar-les. No serà mai el mateix, no podrem conèixer realment qui i com vivia allà. Una part important de la història s'haurà perdut per sempre.
 
Per aclarir dubtes sobre el tema, l'Associació ha convocar una taula rodona el proper 23 de febrer, am el títol: Ca la Madrona, un patrimoni important i la seva necessària salvaguarda.
La taula tindrà lloc a la sala d'actes de Can Palauet, a les 18,30.

Podeu llegir la carta oberta de l'ADEPAC en aquest enllaç.
També a la revista CapGros de Mataró.

Altres enllaços sobre el tema publicats en aquest bloc: 
 

DARRERA HORA: Ens han arribat notícies que avui, a les 8 del matí, ha començat el trasllat de les restes de Ca la Madrona.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...