El santuari ibèric de la cova de les Encantades, un estudi de Ramon Coll

Ramon Coll Monteagudo és autor d'un extens estudi sobre la cova de les Encantades de la muntanya de Montcabrer, a Cabrera de Mar. Ramon Coll és un arqueòleg amb un extens currículum; actualment és tècnic del Patrimoni de l'Ajuntament de Premià de Mar; ha publicat nombrosos estudis en articles o monografies, de caràcter arqueològic i etnogràfic. Juntament amb d'altres col.legues, està preparant una monografia sobre la vil.la romana de Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar. El llibre que avui anunciem és guanyador de l'accèssit Premi Iluro 2022: El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona).

La cova de les Encantades -també anomenada de les Bones Dones- està situada en la vessant cara a la mar de la muntanya de Montcabrer,  a pocs metres de la creu que corona el cim.  El Montcabrer és una massa granítica que s'alça 312 m. sobre el nivell del mar. Pertany al terme municipal de Cabrera de Mar,

Les Encantades ha estat objecte de diverses excavacions, especialment des de la dècada de 1920, amb l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran. Ha donat gran quantitat de material, principalment iber i romà, que va dels segles IV aC. al II dC. El materials están relacionats amb el culte religiós i els seus rituals, entre els que trobem vasos d'ofrenes i exvots, gran quantitat de fragments ceràmics, monedes...

Ens diu l'autor que les coves foren emprades sovint com a santuaris des del paleolític. Es creu que des del neolític foren considerades el lloc de pas entre el món celestial i el terrenal, on s'accedeix al contacte amb la divinitat i l'accés a la mare terra. (Ramon Coll, pàgs. 468 a 463).

La cova de les Encantades, podria haver estat un santuari de les comunitats de habitaven la zona, tant en època ibèrica com romana.

Ramon Coll ha fet un estudi  dels materials localitzats al llarg del temps a la cova, no tants sols d'època ibera i romana, també els preibèrics, així com  d'altres jaciments de la zona.

Al llarg dels segles s'han anat forjant una colla de llegendes i tradicions sobre aquesta muntanya i la propera de Burriac. Pel que fa a característica creu que corona el cim de Montcabrer, la que veiem avui, no és la primera, aquella fou col.locada l'any 1707, després d'una forta tempesta de llamps i trons i un aiguat que el rector de Cabrera, Joan Moret, va atribuir a forces malignes. Ha estat sustituïda en diverses ocasions, l'actual és de 1983. 

Un estudi imprescindible pels que estimin la història i l'arqueologia de Cabrera de Mar.

Podeu llegir una altra entrada sobre el tema en aquest mateix bloc: La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar).

També podeu veure informació i imatges de la cova de les Encantades i del seu material a la web: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia. Ibers. El santuari.

Ramon COLL MONTEAGUDO, El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Accèssit Premi Iluro 2022. Fundació Iluro. Mataró, 2023.

També ha estat publicat el treball guanyador del premi: Xavier ALARCON I CAMPDEPEDRÓS: Història del castell de Mataró i els seus senyors feudals (1031-1419). 

Entrada de la cova de les Encantades. Procedència de la imatge: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia.

El Montcabrer vist des del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

El cel i la terra

"Los tres niveles cósmicos -Tierra, cielo, regiones infernales- se ponen en comunicación. Como acabamos de ver, la imagen se expresa a veces con la imagen de una columna universal, el axis mundi".
a) "Las ciudades santas y los santuarios se encuentran en el Centro del mundo; b) Los templos son réplicas de la montaña cósmica y constituyen por consiguiente, el vínculo por excelencia entre la Tierra y el cielo; c) Los cimientos de los templos se hunden profundamente en las regiones inferiores." Mircea Eliade Lo Sagrado y lo profano.
Tal y com ens recorda Ramon Bassas en el seu blog, avui, dia de la Mare de Déu de Montserrat, en la religió, la muntanya compleix el paper de vincle entre la terra i el cel.
Maria compleix en el cristianisme el paper de la "Gran Mare", la gran deesa de les religions antigues.
Com va senyalar Eliade, els santuaris i també les "muntanyes" creades pels humans, com la piràmide o el zigurat babilònic, són també muntayes còsmiques. En el cim del zigurat habitava el déu, mentre que la piràmide constituïa la manera d'enviar al faraó a les estrelles on continuava vetllant per Egipte.
Complia aquest mateix paper l'anomenda "Cova de les Encantades", situada al la vessant de la muntanya de Montcabrer, a Cabrera de Mar? Està demostrat que es tractava d'un centre important de culte ibèric, on s'han exhumat exvots i imatges de Demèter, o d'una deessa assimilable a la divinitat grega de l'agricultura (de fet, la Gran Mare Terra). Una cova situada en un cim, el lloc ideal on s'uneixen el cel i la terra.
Així ho pensa Ramon Coll: "La cavitat, en moltes religions de caràcter fecundant, és simbòlicament l'entrada a la Tellus Mater, d'on prové tot allò que viu. Segons la nostra opinió, la muntanya del Montcabrer ha de ser contemplada com un "centre del món", en el sentit clàssic del terme, és a dir, un lloc d'unió entre el cel, la terra i el món infernal: un axis mundi. De fet, des d'un punt de vista simbòlic, la cova representa un "món subterrani", mentre que la muntanya és un "món celeste", i ambdós es troben comunicats, ja que pertanyen a una única realitat indestriable. " Ramon Coll, El santuari ibèric de la cova de les Encantades.
A més l'arqueòleg opina que Montcabrer seria l'anomenat Promontorium lunarium, citat pel geògraf Ptolemeu, que es trobava situat entre Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró).
La Lluna, una altra divinitat sincrètica a la feminitat de la "Gran Mare", en aquest cas la deessa intangible, Diana.
Bibliografia: Mircea Eliade, El mito del eterno retorno, Alianza editorial, filosofía, 2004.; Mircea Eliade, Lo sagrado y lo profano, Paidós, 2003; Ramon Coll Monteagudo, El santuari ibèric de la cova de les Encantades, Quaderns per la memòria. Fundació Salvador Alsina i Arenas.