"Sota Terra" dedica un dels seus programes a Can Modolell (Cabrera de Mar)

Fotografies: M.T. Diví (podeu ampliar la imatge clicant al damunt). Arxiu: J.f. Clariana.
En la fotografia immediatament per damunt del text, i d'esquerra a dreta: Josep Modolell, Eudald Carbonell i Fermí Fernández.  
Hi ha qui diu que Cabrera de Mar és la tercera població catalana pel que fa a la riquesa arqueològica, després de Tarragona i Empúries; potser això ha inspirat el popular programa de Televisió de Catalunya a dedicar dos programes a sengles jaciments cabrerencs: el primer va tractar sobre la Ilturo romana, ara n'ha gravat un altre sobre el jaciment de Can Modolell.
El rodatge del nou programa va tenir lloc fa pocs dies, i us volem oferir algunes fotografies de l'esdeveniment, on també podreu veure l'historiador i escriptor Josep Miquel Modolell, propietari de la masia que dóna nom al jaciment, i que en el ple de l'ajuntament de Cabrera del 8 de setembre, va ser declarat com a fill predilecte de Cabrera, en agraïment per la seva labor en favor de la cultura.
En l'apartat "Webs d'arqueologia i història" d'aquest bloc, podreu consultar diversos treballs sobre Can Modolell, publicats per l'equip que treballar al jaciment, i del que vam tenir l'honor de formar part.

Volen soterrar una vil.la romana afectada pels accessos a l'AVE

Les restes d'una vil.la romana trobada al barri barceloní de la Sagrera durant les obres de l'AVE, amb termes (banys), mosaics, sitges  i murs d'un metre d'alçada, corre en perill de ser soterrada, fet al que s'oposen veïns i experts. La vil.la està ubicada en un dels futurs accessos, i l'únic que es desmontaria i traslladaria seria un mosaic de més de 50 metres quadrats; el total del conjunt sobrepassa els 1000 metres quadrats.
Us deixem diversos enllaços sobre el tema; el primer, una carta adreçada a El Periódico per en Ramon Járrega Domínguez, arqueòleg que ha publicat diversos treballs sobre jaciments de Cabrera de Mar:
Carta de Ramon Járrega
També un enllaç amb l'article de la Viquipèdia dedicat a aquesta mateixa vil.la:
Article a la Wikipèdia
Un vídeo a El Periódico:
Vídeo a El Periódico 
Un article a El País sobre aquests fets:
Article a El País

Soliciten el reconeixement de l'arqueòleg Marià Ribas com a Mataroní Il.lustre

En la fotografia: Marià Ribas (segon per l'esquerra)  i altres arqueòlegs en els inicis de les excavacions del jaciment romà de Torre Llauder (Mataró). Autor: desconegut. Arxiu: J.F. Clariana.
Sempre recordaré el que em va dir un dels meus professors, a qui recordo amb tot l'agraïment pel que em va ensenyar, el Dr. Pere de Palol sobre la figura de l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran (1902-1996) afirmava que sense ell, moltes dades arqueològiques que avui tenim de Mataró i del Maresme, s'haurien perdut, doncs ell anava allà on fos, excavava, dibuixava...i tot això en uns moments en que les coses eren més difícil, i era freqüent trobar-se amb algun jaciment malmès per obres; així mateix, en aquells moments en que no era tant senzill, ell va escriure el 90 % de la seva obra en català.
Coincidint amb el quinzè aniversari de la seva mort, el Grup d'Història del Casal de Mataró, ha endegat una campanya  perque Marià Ribas obtengui a títol pòstum el reconeixement que es mereix per tota la seva obra, perque sigui declarat Mataroní Il.lustre. Es dóna el cas que enguany es compleixen també els cinquanta anys del descobriment de Torre Llauder (Mataró), i del naixement del grup que va començar portant el seu nom, i a la llarga es convertí en la Secció Arqueològica de Mataró.
Per aquells que estiguin interessats en demanar-ho, no tenen més que adreçar una carta a l'ajuntament de Mataró, carta que trobareu a la web del Grup d'Història del Casal.

Notícies sobre la commemoració del tresoret d'Òrrius

Com deiem en una entrada anterior, aquest cap de setmana s'ha commemorat, amb diverses activitats, la descoberta, fa trenta anys, del tresoret d'Òrrius, un grup de monedes considerat el més antic, que en tinguem notícia, de la Catalunya comtal.
Us deixem diversos enllaços sobre l'esdeveniment:
Maresme Medieval
Cap Gros
El Punt Avui
Entrevista Televisió de Mataró

Denuncien l'estat d'abandonament de la via de Parpers (Argentona)

El Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, i la entitat de medi ambient Natura, han fet públic l'estat d'abandonament, que pot dur a la seva degradació, de la via de Parpers (Argentona), d'origen romà. Malgrat haver-s'hi efectuat fa poc obres de restauració, la vegetació està envaint la via, que en estar enmig del bosc, precisa un manteniment; així mateix, les instal.lacions de drenatge han resultat ser insuficients. Pradoxalment, la via ha estat proposada oficialment fa poc com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Podeu llegir l'article publicat al bloc del Centre d'Estudis Argentonins.
Podeu també llegir l'article publicat al bloc de l'entitat de medi ambient Natura.
Fotografia d'Enric Subiñà.

Festival Laietània, del 16 al 25 de setembre

Tal com diu el full informatiu del programa, la comarca del Maresme, "té com a un dels seus principals atractius culturals i patrimonials, l'herència iberoromana"
Per aquest motiu, diversos entitats i ajuntaments de la comarca, han organitzat el festival "Laietània" , que tindrà lloc entre els dies 16 i 25 de setembre, i ens oferiran visites guiades, conferències, exposicions, gastronomia...tot tenint com a punt de partida aquesta preuada herència.
Els pobles organitzadors són: Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.
Aquí teniu un enllaç amb el programa.

II Diada Puig i Cadafalch a Argentona

Els propers dies 8 i 11 de setembre tindrà lloc a Argentona la II Diada Puig i Cadafalch, coincidint així amb la Diada Nacional de Catalunya.
Dijous, 8 de setembre, a les 20 h.:
Conferència a càrrec del professor Albert Balcells sobre el tema "Josep Puig i Cadafalch i la seva activitat cívica".
Diumenge, 11 de setembre, a la plaça de vendre, d'11 a 13 h.:
Taller de dibuix de l'arquitectura de can Puig i Cadafalch
A les 13 h.:descoberta i novetats de can Puig i Cadafalch.
Les activitats estan organitzades pel Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell" i l'entitat "Natura", amb el suport de l'Ajuntament d'Argentona.