L'organització del territori a l'antiga Laietània explicada per Maria Carme Belarte

 

Imatge: reconstrucció hipotètica del poblat ibèric de Burriac, segons Josep M. Rovira. Font: Cabrera de Mar. Patrimoni i arqueologia. 

Maria del Carme Belarte, arqueòloga i professora, va donar una conferència el passat 17 de març, sobre el tema L'organització del territori a l'antiga Laietània, la podeu seguir en aquest enllaç del Museu d'Història de Barcelona.

Una interessant explicació de la que intentarem resumir alguns punts.

-Els laietans són un dels pobles ibers citats per autor antics, com el geògraf grec Estrabó (63 aC - 24 dC). Els límits territorials abastaven aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, entre el Tordera i el Llobregat. El territori ha estat objecte d'una activitat arqueològica intensa, essent Santa Coloma de Gramanet, el 1904, la pionera. (1)

-La tesi doctoral de Joan Sanmartí establí una divisió entre els diversos hàbitats laietans, segons les seves característiques: 1) Poblats grans, entre els que trobariem  ciutats-estat. 2) Viles o ciutats de segon ordre. 3) Petits poblats. 4) Castells i fortaleses. 5) Cases de camp.

-La Dra. Belarte exposà i va descriure  exemples de cada cas.

-Poblats grans, com Burriac i Ullastret (2), considerats com a ciutats-estat. Les restes de Burriac, capital dels laietans, es troba de cara al mar, a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, a Cabrera de Mar, des d'on podien controlar el territori. Era una ciutat emmurallada, amb torres. Conté restes d'edificacions, entre les que destaquen un edifici de grans dimensions que anomenem "públic". Ha estat objecte de diverses actuacions arqueològiques, com les del mataroní Marià Ribas. Actualment, des de 2017, és objecte d'un pla sistemàtic per part de la Universitat de Barcelona, a la zona sud on hi ha les restes d'una monumental porta de la muralla ja de l'època de la romanització. 

-A la mateixa Cabrera de Mar, i externament al poblat, s'han exhumat les úniques tres necròpolis d'incineració iberes trobades a Catalunya: Turó dels Tres Pins, Can Rodon i Cal Ros. ¿Podrien correspondre a una aristocràcia guerrera?  

-La conferenciant parlà de Barkeno, nom citat en les fonts i que apareix en monedes, i que podria ser l'origen de Barcelona. Unes excavacions a Montjuic han exhumat unes sitges de grans dimensions, una de les quals tenia una capacitat de 80.000 litres. S'ha trobat també ceràmica d'importació (grega, etrusca i itàlica) i les restes d'un carro. La falta de estructures com muralles, però, no permet identificar la zona com un poblat.     

-Ciutats de segon ordre: restes d'un poblat iber al turó de la Rovira (Barcelona), amb sitges (10.000 de capacitat la major), restes de construcció i ceràmica d'importació, podria haver tingut 3 ha. d'extensió; el Puig del Castell de Cànoves i Samalús, al Parc natural del Montseny, com a hipòtesi va senyalar que podria tractar-se de l'antiga Lauro, nom que apareix en monedes. Es creu podria haver tingut 4 ha. Un altre poblat és al turó de Ca n'Olivé a Cerdanyola,  on s'han exhumat fragments escultòrics, restes de muralla, un conjunt de sitges, indicis d'activitat metalúrgica i ceràmica d'importació. Se li calculen unes 2 ha. d'extensió.  

-Poblats petits i fortificacions, la Dra. Belarte cita com a exemples el llogaret fortificat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, d'uns 400 m2, on s'hi troben restes de cases adosades a la muralla, eines de ferro i un crani enclavat. Altres llocs que poden correspondre a aquest tipus d'hàbitat són: Les Maleses (Montcada i Reixac) Castellruf, turó Gros de Céllecs (Òrrius), Turó del Vent (Santa Coloma de Farnés). Aquest darrer es un assentament partit: una part petita d'hàbitat i l'altre d'activitat econòmica especialitzada en el teixit (telers).

Cases de camp, com a exemple va citar la conferenciant Can Calvet (Santa Coloma de Gramenet) i els petits establiments agrícoles al voltant de Burriac.

La romanització va comportar tot uns nous tipus d'assentaments,l'expansió dels sistema de vil.les i ciutats com Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) o Blandae (Blanes).

Acabada la conferència, els assistents varen plantejar qüestions interessants. Una pregunta fou per què no s'han trobat més necròpolis d'incineració d'època ibera, només les de Cabrera de Mar. Una qüestió sobre la que hi si poden plantejar hipòtesi pero que, per ara, no tenen resposta.

(1) Els laietans són citats per Estrabó (Geographia, III, 4,8), Claudi Ptolemeu (Geographia, II, 6,18) i Plini el Vell (Naturalis Historia, III, 4,21).

(2) Capital de la tribu ibera dels indigets.

 Imatge: part de l'anomenat "edifici públic" de Burriac, situat al costat de la muralla, a Llevant, foto de l'any 1984.

Imatge: Torre occidental de la muralla de Burriac, foto de l'any 1984.

Imatge: Entrada sud la la muralla de Burriac, ja de l'època de la romanització. foto de l'any 2012

Un llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac

 

Jaume Lladó i Font (1923-2020), fou un destacat activista cultural, essent els seus camps prinicpals d'interès l'arqueologia, el patrimoni català, l'art i la literatura. S'exilià a França el 1958, on continuà amb les seves accions per la salvaguarda del patrimoni.

A la seva mort va deixa diversos escrits sobre els temes que l'apassionaven, així com diverses vivències, records, anècdotes amb personalitats de la cultura.

Amb aquest conjunt d'escrits, s'ha compost un llibre: Burriac, passat i present. Grandesa de la cultura. Editat pel Departament de Cultura de la Generalitat, amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament de Cabrera de Mar.

La presentació de llibre va tenir lloc el passat 13 d'abril, a càrrec de Robert Lleonart, Alexis Serrano i David Farell

Podeu veure i descarregar el llibre a la web del Departament de Cultura.

Una altra entrada sobre Jaume Lladó Font en aquest bloc: Jaume Lladó i Font compleix 97 anys.

En el bloc Maresme Medieval: Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d'Estudos d'Arqueologia i Història de Mataro (CEAHM). 

En el bloc La Raconera: Jaume Lladó i Font, lluitador per la identitat.

Presentació del llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac

 

El proper 13 d'abril es presenta el llibre pòstum de l'historiador argentoní JAUME LLADÓ I FONT: BURRIAC. PASSAT I PRESENT. GRANDESA DE LA CULTURA.

Dia i hora: 13 d'abril a les 19 hores.

Lloc: Sala d'actes municipal de l'ajuntament de Cabrera de Mar.

 

 

Excavacions al poblat ibèric de Burriac, estiu 2022

 Impressionants imatges de la zona meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)

Aquest mes de juliol, un equip de la Universitat de Barcelona, com ja fa uns anys, ha dut a terme excavacions al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. 

Celebrem que la Universitat hi excavi 15 dies l'any, però és del tot insuficient, calen moltes més campanyes d'excavació prolongades en el temps en aquest jaciment tant espectacular i desconegut. 

Cal recordar que fa 40 anys es va iniciar l'expedient per a declarar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional i, a dia d'avui encara no s'ha declarat. L'any 2014 Josep Guitar, arqueòleg i catedràtic emèrit de la UAB, va dir a Mataró en el discurs que va fer sobre la figura de l'arqueòleg Maria Ribas en l'acte de nomenament com a fill il·lustre de Mataró que el POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC ÉS LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT DE L'ARQUEOLOGIA CATALANA. També ens preguntem per quan la seva inclusió en la Ruta dels Ibers?.

 

Enllaços que també us poden interessar:

 

Porta Meridional del jaciment de Burriac, en 3D, de Miquel Martínez Motis.

 

Grau en arqueologia. Universitat de Barcelona. Ibèric. Burriac (Cabrera de Mar).

Fotos de Josep M. Rovira Juan a Google.

El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions, article de Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana.

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. Ibers.

 

Conferència del doctor Joaquim Garcia sobre el sistema defensiu de Burriac.  

 

Poblat ibèric de Burriac (VI-I aC) de Cabrera de Mar. Reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira. 

 

Ritual de la mort i incineració d'un guerrer iber a la vall de Cabrera de Mar (IV-III aC.). Reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira. 

Conferència del Dr. Joaquim Garcia sobre el sistema defensiu de Burriac

Imatge: Torre del Ponent del poblat ibèric de Burriac. Descoberta el 1984, l'excavació d'aquest tram de muralla, ha permès datar-la en el darrer quart del segle IV aC. 

Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa. Reconstrucció del poblat en 3D: Josep M. Rovira Juan.

Ahir dijous dia 4, va tenir lloc per vídeoconferència, una molt interessant exposició del Dr. en arqueologia Joaquim Garcia Rosselló, arqueòleg municipal de Mataró, dins la sèrie "Guerres i defenses en el món iber català", organitzat pel Museu Arqueològic de Barcelona, amb motiu de l 'exposició "L'Enigme iber", que el pot visitar fins el proper 16 de gener. 

La conferència va estar moderada per David Asensio. Tal com va destacar Asensi, els estudis de Joaquim Garcia sobre el món iber, han estat cabdals per la comprensió d'aquest periode a Catalunya, i això des de institucions d'àmbit local, com són l'Ajuntament i el Museu de Mataró.

Una exposició la de Joaquim Garcia, extensa i de la que nosaltres ens limitarem a senyalar alguns punts destacats:

-Va iniciar J. Garcia la seva intervenció dient que Burriac era un dels jaciments ibers més importants i també dels més desafortunats. 

-Va continuar amb una delimitació del món laietà, que abastava aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Situat el poblat en la capçalera de Burriac, dominava la vall de Cabrera, la plana litoral i el mar, constituïnt possiblement el principal centre de poder laietà. L'extensió del poblat iber es calcula entre 10 i 12 Ha.

-Va destacar l'existència d'una colla de jaciments ibers localitzats en el mateix àmbit: a més del poblat, assentaments rurals, sitges, necròpolis, una cova santuari (Montcabrer) i llocs de güaita i control.

- Va fer una breu historia de les excavacions: descobert el poblat el 1916, va ser excavat els anys 50 

per l'equip de l'arqueòleg Marià Ribas, que va posar al decobert unes habitacions en el sector central. Una deforestació a la banda est del poblat, va pemetre resseguir 2 Qm. de muralla.

- Va seguir amb l'excavació dels arqueòlegs Josep Barberà i Ricard Pascual el 1970, que va descobrir les restes dels murs d'un edifici que compartia un mur amb la muralla, edifici de majors dimensions que altres habitacions;  es va pensar que podria correspondre a un "edifici públic". Joaquim Garcia va aclarir que possiblement era una casa, similars a altres megaron mediterranis: sostre sostingut per dues columnes i una llar de foc central. Podia ser l'habitatge d'una família destacada.

- Continuà amb les excavacions de l'any 1984, dins l'anomenat "Pla de l'atur", que es van perllongar sis mesos. Una descoberta important va ser la d'una torre a la muralla occidental, al dessota de la qual hi havia les restes d'una cabana del segle VI aC. La rasa de fonamentació de la torre es va datar en el darrer quart del segle IV aC., una dada més antiga de la que havia pensat Ribas. 

- Va destacar també el conferenciant la importància dels treballs i la tesi de la Dra. Dolors Zamora en la interpretació de Burriac.

- Va explicar Joaquim Garcia que, a partir del 1990, una col.laboració entre el Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona, va permetre iniciar excavacions a la banda sud del poblat, en la zona on precisament comença la riera de Cabrera. Les noves intervencions varen posar al descobert una de les portes de la muralla i un empedrat sota el qual hi havia una espasa doblegada tipus La Tène, que formava part probablement d'un ritual. Les excavacions varen també evidenciar la base d'una monumental torre -desmontada després-, en el proper turó, en un pendent del 48 per cent, 11x6 metres de base i unes parets molt gruixudes. Aquesta torre es va bastir el darrer quart del segle III aC. damunt un antic assentament rural, i controlava el pas cap el poblat.

-Fins el 2011 no es va reemprendre l'excavació d'aquesta zona, amb motiu del programa de TV3 "Sota Terra", excavació que ha tingut continuïtat fins avui, amb la col.laboració del Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona.

-Joaquim Garcia va dedicar el darrer tram de la seva intervenció a explicar les característiques i la singularitat d'aquesta zona sud de la muralla, un model i una cronologia diferent al que fins aquell moment es coneixia del poblat. Es va excavar una segona i monumental entrada amb un passadís, construïda en el segle II Ac., ja durant la romanització. A ambdues bandas de l'entrada hi ha les restes d'empedrats que possiblement constituïent la base de sengles torres. Explica Joaquim Garcia que s'han trobat restes de claus -possiblement de les torres- i especialment material de militar: moltes bales de fona de plom, tatxes de sandàlies militars i puntes de fletxes que són indicis d'una batalla important. Puntes de flextes i bales de fona de plom, no són habituals en el món iber. Una moneda consular de la seca de Roma, ha permès datar la zona vers els anys 70 i 80 aC., en el moment de les Guerres Sertorianes.

-Explica Joaquim Garcia que possiblement en aquest moment, el poblat ja havia iniciat el seu declivi, malgrat va continuar durant unes dècades amb una important activitat comercial.

-L'arqueòleg va lamentar que no s'hagi declarat encara Burriac Bé Cultural d'Interès Nacional, tot i l'inici de l'expedient l'any 1983, i el moderador David Asensio va demanar una major implicació de l'ajuntament de Cabrera de Mar en la conservació i excavacions del poblat.

 

Imatges, de dalt a baix: L'anomenat "Edifici públic" de Burriac, en realitat, possiblement una casa. Entrada de la muralla sud de Burriac, ja de l'època de la romanització. Reconstrucció del poblat en 3D de Josep M. Rovira, que Joaquim Garcia va presentar durant la seva intervenció.

Els senyals de les batalles en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: detall de les muralles de Burriac. 

Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.
 

"Sertori, quan se li afegien de cop tots els que habiten en aquest costat del riu Ebre, tenia un exèrcit nombrós, doncs cada vegada en venien més i es reunien amb ell des de tots els llocs. Però, inquiet per la disciplina i audàcia dels bàrbars, que demanaven a crits atacar els enemics i no podien suportar el retard, intentava tranquil.litzar-los amb paraules." Plutarc Vides parale.les. Sertori. 16, 2-3.

 

 "Va reunir a Osca, ciutat important els més nobles de cada poble, va posar mestres d'ensenyances gregues i romanes, i de fet els va utilitzar com a ostatges, però de paraula els va educar per a fer-los partíceps, quan fossin homes, del govern i el poder. Els pares gaudien enormement en veure els seus fills amb togues orlades de porpra, i en venir a l'escola amb ordre". Plutarc, Sertori. 14, 3-4.

 

Es habitual que llegim en llibres, començant pels de text, una pacífica romanització de la costa mediterrània de la Península Ibèrica, que contrastaria suposadament amb els bel.licosos pobles de la Meseta, o bé els lusitans comandats per Viriat o els indomables càntabres i asturs. No obstant, aquesta idea pot resultar enganyosa.

Comencem per dir que el món antic no es caracteritza precisament pel pacifisme. Conquerir terres, botins, esclaus era una cosa normal i ben considerada, els trofeus eren exhibits amb orgull, i la crueltat amb l'adversari no aixecava, per dir-hi així, massa queixes.

La península va ser escenari de cruents conflictes, i pensar que els ibers de la costa mediterrània no hi van intervenir, no és massa creïble, tenint en compte que tant cartaginesos com romans cercaven aliances, de grat o per la força, amb les tribus iberes: homes, armes, subministraments. Podeu veure una referència en aquesta entrada en bloc.

Enumerem alguns dels conflictes peninsulars dels que en tenim notícia, excloent els que podien tenir lloc entre tribus i poblats: La Segona Guerra Púnica (219-201aC), les guerres lusitanes (155-139 aC.) la revolta contra Cató (197-195 aC.), les guerres Sertorianes (82-72 aC.), la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC.)

Centrant-nos ara en el poblat ibèric de Burriac: hi veiem senyals d'enfrontaments bèl.lics? 

-Les restes de les impressionants muralles conservades (s.III-IV aC.), indiquen de ben segur que no eren ornamentals. 

-A finals del segle III aC., és a dir, durant la II Guerra Púnica, es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins una enorme torre defensiva de 60 metres quadrats de base i d'entre 11 i 14 d'alçada, que va exigir un enorme treball en la pedra, però que poc després es enderrocada (pels vencedors?). Podeu llegir-ho en l'entrada que vam dedicar a la conferència de la doctora Dolors Zamora.

-En una conferència que va tenir lloc a Mataró el 2018, l'arqueòleg Dr. Noguera va explicar la presència de material de tipus militar a Burriac, entre el que es compten abundants bales de fona, materials la datació dels quals coincideix amb les anomenades Guerres Sertorianes. Podeu veure el resum de la conferència en aquesta entrada del bloc.

Sertori (122-72 aC.) va ser un notable polític i militar romà que serví a les ordres dels cònsols Màrius i després Cinna, i finalment va emprendre la guerra contra Sul.la a Hispània, gaudint de l'aliança de les tribus iberes; establí el seu centre d'operacions a la zona de la vall de l'Ebre (1). Fou traït i assassinat per alguns dels seus propis col.laboradors (2), i les seves tropes derrotades pels exèrcits de Metel Pius i Pompeu. La Guerra de Sertori (82-72 aC) es va caracteritzar per la virulència dels combats.

-En el darrer quart del segle II aC. hi va haver a la vall de Cabrera un campament o nucli romà estable, el que avui anomanem Ilturo romana.

-El poblat ibèric de Burriac estava abandonat ja durant la segona meitat del segle II. Cap historiador indica que els ibers d'aquesta zona lluitessin a favor de Cèsar o Pompeu -tampoc fora impossible- però si que indica un canvi radical en la societat i en l'economia, desplaçant-se aquesta darrera de la muntanya al pla. No sabem si les èlits si van afegir de bon grau i van obtenir avantatges.

 

(1) És molt coneguda la història de la cèrvola blanca de Sertori, que un caçador li havia regalat, i que el seguia a tot arreu, de manera que molts asseguraven que Sertori gaudia de la protecció de la deessa Diana. (Plutarc: Sertori, 11 i 20).

 

(2) Segon Plutarc, Perpenna i els conspiradors que havien acabat amb la vida de Sertori, no tan sols no van ser recompensats, sino van acabar executats per ordre de Pompeu,o van haver de fugir i acabar de mala manera. Pompeu va també cremar personalment totes les cartes i documents que podien comprometre aliats de Sertori a Roma (Plutarc, Sertori, 27). Un final que recorda aquella frase que s'atribueix a Servili Cepió quan els assassins de Viriat no van rebre la recompensa per la seva traició: "Roma no paga traïdors" (Roma traditoribus non praemiat), potser una manera de tapar la intervenció dels romans en les conspiracions.

 

Imatges: entrada sud del poblat, des dins. Enorme bloc de pedra granítica utilitzat per reforçar les defenses.

 

El poblat ibèric de Burriac: algunes imatges

 En l'anterior entrada donàvem notícia de les excavacions que van tenir lloc el mes de juliol passat al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Avui continuem amb la publicació d'imatges o reconstruccions representatives d'aquest oppidum, reconstruccions obra de Josep M. Rovira que podeu trobar en la web Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni.

De dalt a baix: territori aproximat dels laietans; reconstrucció possible de l'oppidum de Buarriac; Una altra reconstrucció; restes d'habitacions en el sector central de Burriac (foto: Rosa I. Garí).

Excavacions poblat ibèric de Burriac estiu 2021

 

El passat mes de juliol va tenir lloc al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), una campanya d'excavacions dirigida pels arqueòlegs Joan Sanmartí Grego, Joaquim García Rosselló i Oriol Cuscó Badia.

Vídeos i fotos de Josep M. Rovira.

 

 

 

Conferència de Dolors Zamora sobre el poblat ibèric de Burriac

 

Imatge: excavació d'una cisterna al poblat ibèric de Burriac per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (5-8-1983). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

Una altra imatge de l'excavació de la cisterna. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa. 

Estan disponible a internet els audios d'una colla de conferències pronunciades a Terrassa els anys 2014-15, en el XIV Curs de Cultura i Llengüa ibera, entre elles, una de Dolors Zamora, doctora en arqueologia per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis d'Història i Arqueologia de Mataró: Taula d'arqueologia: Aspectes arqueològics ibers: l'oppidum de burriac, la capital dels ibers laietans (Dolors Zamora) També podreu accedir a la resta de conferències.

Es tracta d'una exposició molt interessant i amena que agradarà sens dubte als que estimen la cultura ibera o senten senzillament curiositat pel poblat ibèric de Burriac, que fou el centre de poder polític i econòmic dels laietans i assolí una dimensió aproximada de 10 Ha. (la resta de poblats laietans no arriben a les 2 Ha.) .

No és la nostra feina fer un resum de l'extensa intervenció d'una hora i mitja, de la doctora Zamora, sino que us hi adrecem. Aquí només resaltarem algunes de les afirmacions que ens han semblat més interessants:

- La cultura ibera ha estat la gran desconeguda fins fa poc; van ser arqueòlegs i historiadors francesos els que van iniciar el seu estudi (i que van comprar la Dama d'Elx, descoberta el 1897 per uns agricultors).

-El poblat ibèric de Burriac fou descobert l'any 1916 per l'arquitecte Lluis Bonet Garí i el seu germà en una excursió per la zona.

-El poblat no gaudeix de cap protecció real, es va incoar expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1983, però ni s'ha resolt ni la sola incoació en garanteix la protecció.

-No s'ha dut a terme una excavació sistemàtica, sino una colla d'actuacions disperses en el temps i en diferents indrets per diversos arqueòlegs i el seus equips: Marià Ribas (1949);  Jaume Lladó (1954-55); Joan Maluquer (1964); Josep Barberà i Ricard Pascual (1969-72); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM); Pla de l'Atur de la Generalitat (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1991); una intervenció de l'arqueòleg municipa, Albert Martín (2011)(1).

-La vida del poblat la podem dividir en tres etapes principals: ibèric antic, ibèric ple i ibèric tardà.

-De l'ibèric Antic (comença segle VI aC.) tenim alguns fons de cabanes i restes de llars de foc; ben aviat van evolucionar cap a les construccions en pedra.  

-Ibèric Ple (finals segle IV aC. - segle III aC.), en que es va bastir la muralla i una porta monumental; Burriac passa a ser un gran centre de poder no tan sols polític, sino comercial, com ho testimonien les restes de ceràmica i altres objectes provinents de tota la Mediterrània, sobretot en llocs d'abocament, com una fou en una gran cisterna o en sitges abandonades. El manteniment d'aquest ordre evidencia una societat jerarquitzada.

-Ibèric tardà (segle II-mitjan segle I aC.): amortització d'estructures anteriors; presència d'elements de construcció romans (tegulae i imbrices); una nova porta d'origen també romà. Canvis en la producció: de les sitges de cereals a la presència de dolia per emmagatzemar preferentment vi. El poblat resta abandonat vers la meitat del segle I aC.

-Per comprendre el poblat, no basta el poblat mateix: és necessari conèixer la seva zona periurbana: petits establiments, camps de sitges, dues necròpolis: Can Rodon de l'Hort i el Turó dels Dos Pins (i una zona d'enterraments, Cal Ros): zones de vigilància i control...tot estructures que pertanyen a una forta organització política, social i econòmica. Un altre element, aquest relacionat amb la religió, fou la ara anomenada "Cova de les Bones Dones" o de "les Encantades".

-Quan s'inicia la decadència del poblat ibèric i comença la romanització? Senyala Zamora que no tenim res del la primera meitat del segle II aC. Però explica que a finals del III aC. es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins, una enorme torre de 60 metres quadrats de base, i fins 14 m. d'alçada, que va exigir un enorme treball en la roca, però que fou desmantellada aviat: tal vegada fou erigida per les necessitats de la II Guerra Púnica? Queda la incògnita.

-Cabrera de Mar va tenir possiblement un praesidium o campament estable romà, que llavors quedaria enmig dels d'Empúries i Tàrraco. Què tenim?: termes, una domus, carrers... 

El cas és que, a partir del segle II, la romanització va imposant un altre model econòmic i a la rapidesa amb que es va anar desenvolupant, no fou aliena la col.laboració de les elits iberes amb Roma, explica Dolors Zamora.

Podeu escoltar la conferència de Dolors Zamora clicant aquí.

 

També podeu veure més del pobla en la web: Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni (apartat dedicat al poblat). En la mateixa web podreu veure informació sobre les necròpolis.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laitània ibèrica. Revista Laietania núm. 17, 2006-2007. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2007.

Imatge: equip d'arqueòlegs del Museu de Mataró en l'excavació de la porta sud del poblat (1984). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

(1) Amb posterioritat al 2015, moment en que es va fer aquesta conferència, s'han dut a terme campanyes els anys 2018 i  2019, dirigides per Joan Sanmartí Grego, Joaquim Garcia Rosselló i Oriol Cuscó Badia.

 

La prehistòria de Burriac, un article de Ramon Coll i Jordi Bagà

 

Imatge: Al fons, el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar). Foto: Josep Mª Rovira Juan

Els arqueòlegs Ramon Coll i Jordi Bagà són autors d'un article presentat a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins l'any 2014 i publicat el 2015 pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, on de manera resumida i amb el sobri i entenedor nom de "Prehistòria de Burriac" fan recopilació de les troballes prehistòriques de la muntanya de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme).

Tasca difícil, com reconeixen els mateixos autors, perque els materials s'han trobat fora de context, amb motiu de l'obertura o eixamplament de camins i/o de manera superficial.

Burriac és conegut especialment pel seu oppidum ibèric, un dels més grans de Catalunya, i el seu castell roquer medieval, tot situat en una zona especialment rica en troballes arqueològiques, però malhauradament el poblat ibèric en si, està mancat d'estudis sistemàtics. Tampoc l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, iniciat l'any 1983, ha estat resolt (després de 38 anys!!) (Vegeu Prehistòria de Burriac, pàg. 325).

Si mancat d'atenció està el poblat ibèric, no diem ja els estudis prehistòrics, sovint eclipsats pels d'època ibèrica i romana. Com diuen els autors:"La ignorància és total" (Prehistòria, pàg. 325).

Coll i Bagà divideixen les troballes prehistòriques de Burriac en dos grups: 

-Troballes pròpiament preibèriques, sense relació amb el futur poblat.

-Troballes immediatament anteriors a l'oppidum ibèric. (Prehistòria...pàgs. 325-326).

Aquestes troballes han estat ja resumides per Immaculada Bassols en una comunicació presentada a les Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar, i per uns pocs treballs posteriors. 

Com ja s'ha dit abans, la majoria de materials estan descontextualitzats, en alguns casos barrejats amb altres d'època posterior. Els autors citen 10 zones de localització, de les que, només 3 tenen la possibilitat de ser llocs d'habitació estacional o permanent preibèrics. (Prehistòria...pàg. 339). Com és normal, predominen els fragments ceràmics, pero també s'han exhumats fragments tallats de sílex. El material prehistòric es pot datar en el calcolític, edat del bronze i primera edat del ferro. Troballes de l'edat del Bronze si que constitueixen una novetat pel que fa a Burriac. En un dels llocs estudiats, expliquen els autors:

"Cronològicament, els plats-tapadora bisellats, així com les evidències de ceràmica pentinada, podrien portar-nos a un moment indeterminat situable entre el bonze final i la primera edat del ferro" (Prehistòria...pàg. 330).

Un article interessant, que ens ve a recordar que encara queda molt per conèixer (1). Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i també disponible a Academia Edu .

Vegeu també en aquest bloc, una entrada sobre la prehistòria de Sant Mateu, un  article dels mateixos autors.

(1) Amb posterioritat a aquest article, unes excavacions en el nucli de Cabrera de Mar, donaren a la llum noves i sorprenents troballes d'època prehistòria. L'arqueòleg Oriol Cuscó les va donar a conèixer en una conferència a Cabrera: ho podeu veure en aquesta entrada.

Ramon COLL MONTEAGUDO, Jordi BAGÀ PASCUAL, "Prehistòria de Burriac", XXXI Sessió d'Estudis Mataronins (2014). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.

BASSOLS, I., "Burriac: restes arqueològogiques prèvies al poblat ibèric". Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Ilturo 1, pàg. 11-16. Ajuntament de cabrera de Mar, 1998.

50 castells de Catalunya

 

Voleu sentir-vos immersos en la vida medieval? Sentir-vos els senyors o senyores d'imponents castells roquers, dominar la terra que us envolta o sentir apropar-se les tropes enemigues (amb la imaginació, és clar), gaudir de la bellesa d'aquestes construccions?. Doncs aquí teniu el llibre de David Romaní, periodista i escriptor: Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Catalunya és terra de castells, i tant ho és que alguns erudits sostenen que aquest és precisament el significat de la Paraula Catalunya, "terra de castells", (el mateix que el mot Castilla).

L'autor ha escollit 50 fortaleses visitables, la majoria d'ells han estat restaurades (lògic) i en alguns casos han tingut un destí molt diferent a l'inicial. Romaní sap escriure de forma amena i imaginativa i alhora rigorosa. Per la seva tasca, ha tingut guies, persones expertes en tal o qual castell.

Que no ho oblidem: com ens diuen un parell de vegades en el llibre: des de dalt del castell no es tirava oli bullent a l'enemic: massa valúos (l'oli). 

Dels 50 castells, avui en aquest bloc us volem fer un breu esment al castell de Burriac (pàgs. 110 a 113), que Romaní ha visitat acompanyar de Josep M. Rovira: 

Em sorprèn com en Josep Maria diu sense dubtes la funció de cada sala. "això eren habitacions, aquí hi tenien els magatzems, en aquest espai hi havia les cavallerisses"

 

Del castell de Burriac destaca i és visible des de lluny la inexpugnable torre de l'homenatge (naturalment, els qu hi eren, també volien veure que es veia de lluny). Un lloc de lleganda que domina un territori ample.

Tractant-se de Burriac, no podia faltar l'esment al senyor feudal del segle XV, el conegut Pere Joan Ferrer, a qui en rei Joan II va donar el castell i la baronia dels pobles circumdants en premi els seus serveis, i com va obligar els seus habitants a treballar-hi per reformar-lo; i a tal punt arribaren els seus abusos, que aquests aconseguiren que Ferran el Catòlic els alliberès dels vincles feudals amb Ferrer.

 

Daniel ROMANÍ, Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Viena Edicions, Barcelona, 2020. 

 

Podeu veure també el castell de Burriac a la web Arqueologia i Patrimoni de Cabrera de Mar, de Josep M. Rovira. 

Presentat a Cabrera de Mar el llibre sobre el castell de Burriac

D'esquerra a dreta: Putxi Cortada, Josep M. Rovira,
 Enric Subiñà, Joan Carles Alay i Joan F. Clariana.

Un moment de la presentació.

Un públic interessat.

Imatges: presentació del llibre a la biblioteca Ilturo. Fotos: Anna Gimeno

El passat, dijous 27 de febrer finalment es va presentar a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval, el castell de Burriac, patrimoni en 3D, segon llibre de la col.lecció. 

Na Putxi Cortada va introduir i presentar en Josep Maria Rovira, l'Enric Subiñà, en Joan Carles Alay i en Joan Francesc Clariana, autors del llibre junt a Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas i Jaume Vellvehí.
Al final de la presentació, es va obrir un interessant torn obert de preguntes. L'acte va acabar amb un brindis de cava acompanyat d'unes pastes.

Presentació de llibre:"La vall de Cabrera a l'època medieval. El castell de Burriac" a Vilassar de Mar

Un moment de la presentació del llibre. Foto: M. Teresa Diví.

El passat dia 4 de desembre, va tenir lloc a la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira, historiador, arqueòleg i especialista en dibuix infogràfic 3D.
La presentació va estar a càrrec de na Esther López i Martí, regidora de cultura de l'ajuntament de Vilassar de Mar. Van prendre la paraula el mateix Josep M. Rovira, Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal de Mataró, Joan Francesc Clariana, arqueòleg i Enric Subiñà, historiador.
El public es mostrà interessat, i diverses persones van plantejar interessants preguntes al final de l'acte.
El llibre compta amb 7 capítols escrits per especialistes en la matèria, a més del coordinador: Joan Carles Alay Rodríguez, Joan Francesc Clariana Roig, Rosa Isabel Garí Lleixa, Antoni Llamas Mantero, Enric Subiñà Coll, Jaume Vellvehí Altimira, llicenciats o doctors en història i arqueologia i algun màster en didàctica de les ciències socials. El pròleg corre a càrrec de Nicolau Guanyabens Calvet, director del Museu Arxiu de Santa Maria-Centre d'Estudis Locals de Mataró:

(...) compendi del saber sobre l'evolució dels 2000 anys de vida del castell. Compendi també d'infografies lluïdes. Les il.lustracions que posen de costat les estructures actuals amb les recompostes i projectades són excepcionals. Les preses aèries, les simulacions, les superposicions, els croquis, els mapes i els dibuixos del paisatge fan entrar el lector en els matisos, els detalls, el context, les tècniques de defensa i quotidianitat medievals. (Fragment del pròleg de Nicolau Guanyabens Calvet).

Es tracta d'un treball de divulgació, didàctic i pedagògic sobre el castell de Burriac, amb nombroses il.lustracions en 3D, restitucions virtuals, simulacions o  recreacions infogràfiques i fotografies (algunes inèdites), per explicar la seva arqueologia, la seva arquitectura i la seva història.
El llibre és el segon de la col.lecció "La vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D.", el primer, ja editat, té per títol: La vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni en 3D, i actualment s'està treballant en un tercer i quart. El primer volum, i el segon, motiu de la presentació, el podeu trobar en diverses llibreries de Mataró, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar, i també on-line a Buc de LLibres (ambdós volums) i Pórtico Librerías (el primer).
Com hem informat en anteriors entrades, el llibre es va presentar el passat mes de setembre a Mataró, a l'octubre a Argentona, i el proper dia 14 està prevista la presnetació a Cabrils.
Enllaços:
Buc de Llibres
Pórtico Librerías

Presentació a Argentona del llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval.El castell de Burriac"

El proper dijous 14 de novembre i a les 19 hores, tindrà lloc a la biblioteca Joan Fontcuberta i Gel d'Argentona, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira.
La presentació anirà a càrrec d'Angel Puig, regidor de Patrimoni, i els historiadors Josep M. Rovira, Enric Subiñà i Joan Francesc Clariana.

Conferència de l'arqueòleg Oriol Cuscó sobre les fortificacions iberes

Un moment de la conferència d'Oriol Cuscó.

El passat dia 5 d'octubre, i dins del festival "Reviu Ilturo", de Cabrera de Mar, va pronunciar una conferència Oriol Cuscó sobre fortificacions iberes. Cuscó és un dels arqueòlegs que estan excavant actualment al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Les explicacions d'Oriol Cuscó van sintetizar, i va ser molt aclaridores, sobre el que fou el món ibèric en el que és l'actual Catalunya. Es va centrar en el periode ibèric ple, anterior a la romanització, i va parlar dels diversos tipos d'assentaments, segons la hipòtesi de Joan Sanmartí i el paper de cada un d'ells; assentaments agraris, petits nuclis fortificats, ciutats de segons ordre "comarcals" i capitals, destacant com a tals Ullastret i Burriac, com a centres de petits estats arcaics.
Va parlar també del paper de les èlits locals, i dels seus signes de poder: cases grans, necròpolis, objectes d'importació, armes i fortificacions, i el seu control sobre la resta de la població. Destacà també Cuscó la importància de les guerres entre ibers, i les seves possibles causes, així com el paper dels guerrers ibers com a mercenaris.
Una part important de la conferència, la va dedicar Oriol Cuscó a explicar els diversos tipus de fortificacions de podem trobar a l'actual Catalunya, destacant, es clar, les de les capitals iberes, i donant una àmplia explicació sobre les encara poc conegudes, muralles de Burriac. 

Podeu escoltar la conferència en aquest enllaç de Ràdio Cabrera de Mar.

Interior de l'entrada sud de la muralla de Burriac, 
agost de 2019. Fotografia pròpia.

Excursió al castell de Burriac dels participants en el Verkami del llibre

Fotos: Anna Gimeno i Mentxu Batlle.

El Verkami o recapta de fons per a l'edició del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'edat mitjana. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, donava opció a una excursió guiada al castell de Burriac. Aquesta va tenir lloc el passat 28 de setembre, els participants varen poder gaudir de les esplèndides vistes, va ser una visita instructiva i es va parlar de la possibilitat de futures excursions culturals a altres indrets de Cabrera.

Presentació del llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac"

Presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac :

Dia: dijous, 26 de setembre.
Hora: 19,30
Lloc: Llibreria Buc de Llibres (Mataró). Carrer Sant Josep, 17, local 2. 

 

Les muralles d'Ilturo (2)

 
Us oferim avui aquí algunes imatges de la porta sud de les muralles del poblat ibèric de Burriac, en la seva part interior. En la següent imatge observem un petit mur de terra que mena les aigües de la pluja directament a la porta; aquesta està en el llit d'un torrent; el dia anterior, 11 d'agost, va ploure. Material gràfic: elaboració pròpia.

Anterior entrada, cliqueu aquí.

Josep M. Rovira parla a Ràdio Cabrera sobre el llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval"

El passat 26 de juny, Josep M. Rovira, coordinador del llibre La vall de Cabrera de  Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D va ser entrevistat a Ràdio Cabrera, on donà explicacions sobre aquesta nova publicació, que segueix l'anterior, La vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni en 3D. tal com explicar Rovira, el projecte preveu publicar dos llibres més en el futur, que versaran sobre la història de la població i del seu patrimoni i la hipotètica reconstrucció d'aquest en 3 dimensions. Rovira apuntà també la possibilitat d'un 5è. llibre, sobre la prehistòria.
Josep M. Rovira i Ferran Bayés poden ser considerants un del primers en utilitzar a Espanya la tècnica de reconstruir el passat en 3 dimensions, quan posaren en funcionament la seva web Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni que també podeu trobar a youtube en format vídeos. Una tècnica avui, molt emprada, i ajuda a entendre el passat.
I és que, com diu el coordinador, no es pot concebir una història i una arqueologia que es limiti a divulgar-se entre experts, i no es posi a l'abast del públic, això si, sense perdre el seu rigor.
El llibre es pot adquirir per micromecenatge.
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç (entrevista a partir del minut 21). 
O bé el podeu escoltar l'apartat del llibre aquí: