LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montnegre i el Corredor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montnegre i el Corredor. Mostrar tots els missatges
divendres, 4 de desembre del 2015
Passejada pels abrics neolítics de la Polseruda
Els esqueis rocallosos dels boscos de la serra de la Polseruda foren abrics de pastors neolítics. Avui són refugi d'una interessant flora i fauna.
Diumenge dia 6, l'arqueòleg Robert Lleonart, ferà de guia a aquells que hi estiguin interessats i s'apuntin, en una visita de quatre Km. amb unes vistes espectaculars.
Diumenge, 6 de desembre
Punt de Trobada: Ajuntament d'Òrrius.
Recorregut: 4 Km; desnivell 200 m; 3 hores.
Desplaçament en vehicles particulars fins a Can Rogent.
Preu: 3€ per a majors de 12 anys, 2€ per a menors d'entre 6 i 12, i gratuïta per als menors de 6 anys.
Etiquetes de comentaris:
Esdeveniments,
Montnegre i el Corredor,
Òrrius
dilluns, 13 de maig del 2013
Un taller d'àmfores a la serralada litoral del Montnegre
![]() | |
Ramon Jàrrega Domínguez i Joan Francesc Clariana Roig són autors d'un article publicat a Monografías ex officina Hispana I, titulat "Un atípico centro productor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania. El taller de Can Collet "Llinars del Vallés, Vallés Oriental, Barcelona)".
En aquest article, els autors analitzen els materials amfòrics exhumats en una singular figlina de Llinars del Vallès (Vallès Oriental).
Singular figlina per la seva situació, ja que es localitzà en un lloc elevat, a la serralada del Montnegre, a uns 200 metres d'altitud, propera al canvi de vessant, essent el més freqüent que aquests tallers es trobin en el pla. Aquest establiment és conegut amb el nom de Can Collet.
Els autors senyalen la causa d'aquesta infreqüent situació del taller: trobar-se en una zona de terrenys argilosos i a prop d'un camí, des d'on partirien per a la seva distribució posterior; l'existència d'una font propera, que proporcionaria l'aigua necessària, reforça aquesta hipòtesi (Pàg. 411).
Els descobriments de restes àmfòriques a Can Collet es remonten anys enrere; el 1932, membres de l'Agrupació Excursionista de Granollers varen dur a terme una petita excavació, en la que sembla descobriren les restes d'un forn; L'arqueòleg Alberto Balil va efectuar prospeccions posteriors, el resultat de les quals es publicaren l'any 1953, i més tard hi varen treballar Ricard Pascual i un equip de membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. (Pàg. 411)
L'any 1968, en obrir una rasa per a la distribució d'aigües es varen fer nous i importants descobriments:
(...)un conjunto de ánforas casi completas de la forma Dressel 2-4, que fueron destruídas sin ningún control científico, pero de las que se recuperaron nueve ejemplares. Pocos días más tarde se inició la búsqueda de más ánforas en los alrededores, y se halló, a un metro de profundidad, un par de docenas de ánforas colocadas en fila y vueltas cabeza abajo, alineadas a lo largo de unos 9 metros; en un extremo de esta alineación se hallaron dos ánforas superpuestas en dirección horizontal. (...) Finalmente, en fecha indeterminada, un corrimiento de tierras producido en el margen de un campo situado junto a la actual masía de Can Collet, (...) puso al descubierto nuevos ejemplares. (Pags. 411-412)
L'establiment de Can Collet, estava associat a una vil.la o es tractava d`un centre productor sense relació aparent amb cah hàbitat concret? No ho sabem de cert, ens diuen els autors, si bé els treballs agrícoles en època romana estan documentats, per l'existència de materials que permeten pensar en el conreu de la vinya i en que probablement es duia a terme el procés de transformació i envasat a la mateixa zona. (Pàg. 412)
L'escassetat de materials associats i la manca d'un context estatigràfic clar (Pag. 417), a causa aquest darrer fet de les condicions en que van ser exhumades les peces en els seus primers temps, fan difícil concretar massa sobre el significat de la figlina de Can Collet. La majoria de materials localitzats, corresponen a àmfores del tipus Dressel 2-4, i en molt poca quantitat, de la forma Pascual I. (Pàgs. 413 i 417). Sobre la data de producció, conclouen els autors:
La presencia de escasos fragmentos de de la forma Pascual I indican un inicio de la producción en tiempos de Augusto o Tiberio; sin embargo, la forma Dressel 2-4 permite deducir que el periodo más importante se fecha en plena época julio-claudia, el menos entre Claudio y Nerón. (Pàg. 417).
És important senyalar també que les àmfores presenten en alguns casos segells en el pivot, i menys habitualment en el llavi. Són textos tan minsos que:
No sabemos si hacen referencia al propietario de un fundus, un negotiator, un figlinarius o un esclavo del taller. (Pàg. 414)
Les àmfores del taller de Can Collet, servien possiblement per envasar la producció vinícola de la zona, que en part devia ésser transportada potser fin a Iluro (Mataró) i distribuïda per via marítima i en part cap a l'interior. (Pàg. 411)
BIBLIOGRAFIA
Ramón JARREGA DOMÍNGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Un atípìco centro productor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania. El taller de Can Collet (Vallés Oriental, Barcelona)" dins Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania, Monografias Ex Officina Hispana I. Editores científicos D. Bernal, L.C. Juan, M. Bustamente, J.J. Díaz y A.M. Sáez. Universitat de Cádiz, 2013.
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).
Etiquetes de comentaris:
Ceràmica,
Montnegre i el Corredor,
Romans,
Terrissa
dilluns, 25 de març del 2013
Un nou menhir al parc del Montnegre i el Corredor
| El nou menhir descobert. Foto: Daniel Daví i Salvanyà |
Donen els autors notícia de la troballa d'un nou menhir en el parc del Montnegre i el Corredor, menhir que fou detectat l'estiu de 2011 per la guarda forestal del parc, Teresa Benet, que observà una pedra grànitica amb les característiques pròpies d'aquests megàlits. La notícia arribà als autors a través d'en Daniel Rangil.
Les seves dimensions són 2,20 m de llarg per 1,15 m. d'ample i 0,40 de gruix. Segons ens expliquen els autors, "S'hi aprecia un treball de retoc i poliment per assolir uns caires arrodonits i suaus" (Pag. 10). A més "Sembla ser que podria tenir una inscultura, atès que s'aprrecia un solc artificial a la part visible de la cara, que actualment reposa a terra, aspecte que es podria confirmar si un dia és drecés la pedra." (Pàg. 19).
Sempre han despertat aquest tipus de monuments un gran interès entre científics i curiosos, tant per la seva tècnica com per la seva possible significació; avisen, però, els autors, que no tot menhir ha de ser necessàriament prehistòric:
"Des de la prehistòria fins els nostres dies ha existit el costum del marcatge i senyalització del territori, ja sigui en el sentit de delimitar una àrea de poblament, un espai sagrat, el límit d'un terme municipal o bé d'una propietat." (Pàg. 11).
Per aquesta raó, cal prudència en classificar aquest troballa com a prehistòrica, "La millor manera de determinar-ne l'antiguitat és la confirmació mitjançant una excavació arqueològica, però també hi poden ajudar la presència de gravats o inscultures, que es conegui d'antic, la situació dins una zona dolmènica, la situació topogràfica, la morfologia i el fet que es presenti o no isolada en relació rocams naturals amb que es pugui confondre." (Pàgs. 11-12).
No obstant, conclouen: "En el nostre cas, i a manca d'una excavació, sembla que per la forma, per la seva situació carenera, per la possible presència d'un gravat, i pel fet que es trobi isolada a molta distància d'afloraments rocosos més propers, es pugui classificar com a menhir prehistòric." (Pàg. 12).
Cal recordar que, com assenyalen els autors, tota la zona costanera catalana, en especial les zones de les depressions prelitoral i litoral, són riques es restes de monuments megalítics.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.
Robert LLEONART i CASADEVALL, Imma BASSOLS i FERNÁNDEZ, Daniel DAVÍ i SALVANYÀ, Oriol FONT i COT, Antoni LOU i MARTÍNEZ, "Un nou Menhir al parc del Montnegre i el Corredor", a L'Aulet. La revista del Montnegre i el Corredor, núm 12, desembre de 2012.
Etiquetes de comentaris:
Megàlits,
Montnegre i el Corredor,
Prehistòria,
Publicacions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

