LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 4 de desembre del 2022

Nou plafó de rajoles de Cal Conde (Cabrera de Mar)


 Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.
 
L'antiga masia de Cal Conde a Cabrera de Mar, no deixa de donar-nos sorpreses. Aquesta vegada, un nou plafó de rajoles del segle XVIII, amb la imatge de sant Josep, enmarcades per més rajoles de decoració floral, i altres externes típiques del barroc. La troballa s'ha fet amb motiu de netejar una zona de vegetació a la zona del migdia.
Joan Francesc Clariana Roig i Rosa Isabel Garí Lleixa, ha publicat un article sobre aquesta nova troballa en la revista Felibrejada, del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Sant Josep és representat amb Jesús en braços i amb el seu símbol característic, la vara florida. Està enmarcat per uns núvols en forma d'ensaimada, i al fons es veu un edifici i arbres. Curiosament, la rajola número sis, té els núvols de color blau més clar i una palma que només s'ha trobat en imatges de sant Ramon Nonat. Ja que el lloc on està ara emplaçat aquest sant Josep fou construït a mitjan del segle XX, fa pensar que en aquell moment va ser traslladat de lloc. És possible que, en malmetre's una rajola durant el trasllat, fou sustituïda per aquesta del possible sant Ramon Nonat.
 

La imatge està enmarcada per rajoles amb decoració vegetal, típiques del segle XVIII.
 

Trobem una imatge molt similar de sant Josep en la col.lecció Carranza. 
Per l'estil, creuen els autors que la data del plafó es pot situar vers el 1763, com el de la zona del safareig de Cal Conde que representala caiguda de sant Pau del Cavall, i fou obra del taller de la família Reig, a l'gual que la resta de rajoles de la masia.
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG i Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Un nou plafó de rajoles a la masia de cal Conde (Cabrera de Mar). Felibrejada núm 100. Grup d'Història de Casal de Mataró núm 100, 2022. Pàgs. 141-144. 
 
Altres entrades sobre aquest tema en el bloc:
 
 
 
Enllaç: 
 

dimecres, 30 de novembre del 2022

Presentat un llibre dedicat al socialisme a Cabrera de Mar

La portada del llibre recull una foto del mitin del candidat Ramon Fonseca i el secretari del PSC, Raimon Obiols, el 29 de maig de 1987.

El passat 13 de novembre, i amb motiu de la presentació de l'alcaldable i actual regidor del PSC a Cabrera de Mar, es va presentar també el llibre El PSC a Cabrera de Mar. 40 anys de socialisme al municipi", escrit pel periodista Albert Call Xart, i que recull la presència d'aquest partit al Consitori -amb el precedent del PSUC- i conté aportacions de diverses persones que, d'una manera o altra, han participat en la vida política de Cabrera: militants, regidors, simpatitzants, des de les eleccions democràtiques del 1979.
El llibre recull una valiosa documentació, en forma de fotografies, paperetes de votació, fulls, revistes, notícies de premsa, la qual cosa és molt d'agraïr, perque d'altra manera es perd per sempre.
Presentà l'acte Daniel Meroño, van intervenir després l'ex-regidor Xavier Querol i l'autor, Albert Calls i comptà amb la presència d'històrics de l'esquerra cabrerenca, davant d'un nombrós públic.
El llibre és una fita de la història cabrerenca, que fora interessant repetissin altres formacions.
 
De dalt a baix: Daniel Meroño, Xavier Querol, el públic, veterans del socialisme cabrerenc: a dalt, d'esquerra a dreta: Joan Francesc Collado, Joan Collado, Daniel Meroño (actual regidor), Xavier Querol, Francisco Montoro i l'autor, Albert Calls. Montoro i Querol foren regidors.
 




 

dilluns, 28 de novembre del 2022

Nou article sobre el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar)

 

Imatge de Can Modolell, amb el Montcabrer al fons. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

La revista Felibrejada, que publica el Grup d'Història del Casal de Mataró, en el seu commemoratiu número 100, publica un article de Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí sobre Can Modolell, que vol ser un síntesi dels estudis sobre aquest interessant jaciment, en el qual trobem restes d'època ibèrica, les estructures del seu moment de màxim esplendor: l'època romana i les sitges i indicis d'època medieval. L'article porta per títol: Can Modolell, un lloc sagrat.
Les excavacions foren iniciades el 1974 com a operació de salvament, per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, perllongant-se fins els primers anys 80, i continuades, amb llargues interrupcions per diversos grups, fins arribar a l'actualitat, on un equip dirigit pels doctors Víctor Revilla i Alejandro G. Sinner, han continuat els treballs i estudis.
Si bé Can Modolell ha estat considerat des de fa poc com una sumptuosa vil.la romana amb indicis de culte, entre els que destaca els dedicats al déu Mitra, el Dr. Revilla, en una conferència pronunciada a Cabrera de Mar, apuntá la possibilitat que les restes corresponguessin a un gran temple erigit per les èlits locals d'Iluro (Mataró), i el seu territori. El mateix Revilla, amb altres autors, ha publicat enguany a la revista Laietània, que publica el Museu de Mataró, un article sobre el model d'excavació de Can Modolell (1).
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç:  "Can Modolell, un lloc sagrat".

(1) Carles Martí Garcia, Rosa Isabel Gari Lleixa, Víctor Revilla Calvo, Alejandro G. Sinner: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona: història d'un projecte arqueològic en dos actes", dins Revista Laietània núm. 23. Museu de Mataró, 2022. Disponible a Academia EDU.
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG i Rosa Isabel GARÏ LLEIXA: "Can Modolell, un lloc sagrat". Revista Felibrejada, Grup d'Història del Casal, núm. 100. Mataró, 2022.
 

divendres, 18 de novembre del 2022

Guanyadors del Premi Iluro 2022

El passat dia 16 de novembre es atorgar el 64 Premi Iluro, corresponent a 2022, que va correspondre als següents autors i treballs:

Premi: Xavier Alarcón Campdepedrós, amb  Història del castell de Mataró i dels seus senyors feudals. Estudi dels vincles familiars i de vassallatge de les nissagues propietàries del castell mataroní (1031-1419).

Accèssit: Ramon Coll Monteagudo, amb El santuari ibèric de la cova de Les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona).

Enhorabona als guanyadors!

Enllaços:

Acte del premi Iluro 2022.

Intervenció de Xavier Alarcón.

Intervenció de Ramon Coll.


 

Imatge: Imatge: Cova de les Encantades o de les Bones Dones. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.

 

dijous, 10 de novembre del 2022

El Museu Arxiu de Santa Maria organitza la XXXIX Sessió d'Estudis Mataronins

Imatge: entrada del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Procedència: web del Museu Arxiu.

 El dissabte 19 de novembre, a partir de les 5 de la tarda, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró la XXXIX Sessió d'Estudis Mataronins, amb la presentació de diversos estudis de temàtica comarcal i local.
El Museu Arxiu fa anys du a terme una meritòria tasca en favor de la cultura, que inclou les sessions d'estudi des de 1978 i la publicació dels treballs presentats. També publica la revista quadrimestral Fulls, de recerca històrica.
 

 

dimecres, 26 d’octubre del 2022

III Jornades d'Estudis Locals Duos Rios


 El proper 18 de febrer tindrà lloc a Dosrius les III Jornades d'Estudis Locals Duos Rios.
El proper 31 d'octubre acaba el termini de notificació de títol i tema amb resum.
El 13 de gener de 2023 acaba el temini de presentació de comunicacions.
Més informació a la web de l'ajuntament de Dosrius.

dilluns, 24 d’octubre del 2022

Ha mort l'arqueòleg Joan Sanmartí

 

Procedència de la imatge: Universitat de Barcelona.

 

A l'edat de 67 anys ens ha deixat l'arqueòleg i catedràtic Dr. Joan Sanmartí Grego, un dels referents de l'arqueologia a Catalunya. Des d'aquest bloc d'arqueologia i història, el volem recordar, també com a un dels directors de les excavacions a Burriac els darrers anys.

Enllaços:  

El Joan Sanmartí ha marxat, blog de J. Santacana.

Dr. Joan Sanmartí Grego. Universitat de Barcelona. Secció de Prehistòria i Arqueologia.

diumenge, 23 d’octubre del 2022

Presentació del Pla Director Arqueològic de Cabrera


Imatge: vista de la zona al nord de Can Rodon,  centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

El passat dia 15 d'octubre va tenir lloc a Cabrera de Mar, la XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.
Volem parlar en aquest bloc de la comunició dedicada sobre el Pla Arqueològic de Cabrera de Mar, que va ser la darrera de la jornada, abans de les conclusions.
La presentació d'aquest pla va estar a càrrec del gestor cultural Joan Pluma Vilanova, elaborat per ell mateix, l'arqueòleg Manuel Rueda, l'arquitecta Sílvia Mosquera i el museòleg Julià Colomer, per encàrrec de l'ajuntament de Cabrera.
Va destacar el conferenciant la ja coneguda trascendència del patrimoni arqueològic cabrerenc, notablement conservat a diferència d'altres municipis, perque la urbanització del poble no ha estat tan constant al llarg del temps.
Cabrera de Mar té 55 jaciments identificats.
Punts destacats de la intervenció de Joan Pluma:
-El pla s'ha elaborat tenint en compte la capacitat financera actual i futura de l'ajuntament de Cabrera, una població propera als 5000 habitants, l'ajuda externa (Diputació, Universitats, Fundació Burriac), l'estil de gestió (amb tercers o directa), si pot créixer o no en funció del personal que disposa o pot disposar).
-Un relat: L'arqueologia cabrerenca permet estudiar tant els inicis i el desenvolupament d'un excepcional poblat iber com el començament de la romaització. És un fet del que la població i el públic han de tenir evidència.
-Proposen que els jaciments constitueixin un gran parc arqueològic, descartant la creació d'un museu,  que inclou els jaciments actuals i els que es puguin descobrir en el futur. Això suposa manteniment però també pot generar recursos en l'activitat turística, i ajudar a la investigació.
-Actuacions proposades als diferents espais, per ordre de intervenció:
1) Termes i forns de Ca l'Arnau-Can Mateu: posar cobertes per protegir i delimitar uns camins clars de visita, amb informació i llocs per seure.
2) Oppidum de Burriac, sector sud: no pateix pressió urbanística, però la zona és fràgil, cal delimitar-la i protegir-la.
3) Zona nord de Can Rodon de l'Hort: dos espais, segons les diferents actuacions que han tingut. Amb Ca l'Arnau-Can Mateu, haurien de ser percebuts com un únic àmbit.
4) Can Modolell: ja ha rebut protecció. Propietat de la Fundació Burriac. En estar prevista la construcció propera de dues cases, es podria aprofitar per obrir un nou accés al jaciment.
5) Conjunt de l'oppidum de Burriac: reactivar la seva catalogació i protecció com a Bé Cultural. No és visitable. Es tracta de la peça més complicada del patrimoni.
6) Can Benet: es proposa eliminar el camí, fet que permetria possiblement recuperar mosaics. Es podria convertir també en un centre d'acollida i atenció als visitants.
7) Eixample de Cabrera: un cop aprovat el Pla Especial d'Actuació del Patrimoni, subsol del nucli urbà es podria convertir en Bé Cultural d'Interès, fet que protegeria especialment el patrimoni, i permetria també agilittzar els permisos i tràmits d'obres. Per això cal que la població assumeixi la trascendència que té el patrimoni cabrerenc.
8) Castell de Burriac: de propietat municipal, no corre perill en aquest moment. S'hauria de definir el perímetre i àmbit d'influència.
9) Cal Conde: conservar en caràcter d'aquesta masia del segle XVIII, no museitzar.
El conferenciant descarta la creació d'un museu. Si que s'hauria de trobar un forma legal de conservar definitivament les peces actualment conservades a Cabrera, en aquests moments de forma provisional.

 

divendres, 21 d’octubre del 2022

XIVè Col.loqui: La Història a Debat, del Grup d'Història del Casal

 


Els propers dies 4 i 5 de novembre tindrà lloc el XIV "La Història de Debat", que organitza el Grup d'Història del Casal de Mataró.

 
Lloc: La sala 1C de la presó de Mataró.
 
Obertura: divendres 4, a les 19 hores.
 
Tema: de la Renaixença al catalanisme polític al Maresme.
 
Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal.
 

dijous, 20 d’octubre del 2022

Ramon Juncosa Castelló, mestre vidrier mataroní

 

Imatge: Ramon Juncosa Castelló, mestre vidrier de Mataró. Procedència de la imatge: Web de l'ajuntament de Mataró.

Coincidint amb l'Any Internacional del Vidre avui, 20 d'octubre tindrà lloc una conferència sobre el mestre vidrier mataroní Ramon Juncosa Castelló (1923-1997), defensor de la cultura del vidre, col.laborador  dels estudis arqueològics i històrics d'aquest material, lluitador del cooperativisme i els drets socials. Conferència que té lloc en l'àmbit de l' exposició dedicada a la seva figura i al treball del vidre

Conferència a càrrec de: Víctor Ligos, de l'Associació del Vidre Bufat de Mataró.

Dia i hora: 20 d'octubre,  19 hores.

Lloc: Can Palauet, Arxiu Comarcal i Local de Mataró.

Organitzen:  Organitzen: Museu de Mataró i Associació del Vidre Bufat de Mataró.

Enllaç: Conferència de Joan Francesc Clariana sobre el vidre a Mataró. Segles XVI-XVII. L'evidència arqueològica

Altres entrades d'aquest bloc dedicades al vidre a Mataró:

-El vidre català al Museu de Mataró.

-El vidre mataroní de la plaça de Santa Maria.

-Indicis d'un taller vidrier al carrer Palau de Mataró.

-Un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró).

-Un taller de vidre del segle XVI a Mataró.

-Els vidres antics d'Iluro i el seu territori estudiats per J.F. Clariana (1).

-Els vidres antics d'Iluro i el seu territori estudiats per J.F. Clariana (2).

diumenge, 25 de setembre del 2022

Cinquanta anys del naixement de la Secció Arqueològica de Mataró

 


Imatges: de dalt a baix: excavacions a Torre Llauder i a Can Rodon de l'Hort. Autors anònims.
 
Els avenços del segle XIX despertaren també un interès creixent per la cultura i la ciència. Mataró no va estar al marge dels progressos, si bé en aquesta breu entrada, ens limitarem al camp de l'arqueologia. Entre les moltes iniciatives del mataroní Terenci Thos i Codina, está la fundació de la Asociación Artística Arqueológica Mataronesa. L'any 1894 es fundà el Museu de Mataró, que el 1941 s'instal.là a l'edifici renaixentista de Can Serra, on encara es troba la seu central. El museu publicà, entre 1948 i 1950 una revista en català, "Museu", que fou clausurada per ordre governativa.
Els anys centrals del segle 20, foren de gran efervescència en el camp de l'arqueologia a la ciutat, que s'estenia a la comarca. No es pot entendre l'arqueologia mataronina sense la figura de Marià Ribas i Bertran, a qui devem la salvació de nombrosos jaciments, amb l'ajuda del seu equip i malgrat les dificultats i la incomprensió de l'època que portaren a la destrucció de edificacions històriques con Torre Llauder.
En els anys 60, Marià Ribas comptava amb un equip de voluntaris, centrat principalment en el poblat ibèric de Burriac i en la vil.la romana de Torre Llauder, malgrat que no foren els únics jaciments: és notable el cas de la necròpolis ibera de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), excavació dirigida per Josep Barberà. O l'enderrocat Can Xammar (Mataró).
Un altre equip, aquest dedicat a la recerca històrica, era el que dirigia Jesús Illa i Paris. L'any 1970, un dels voluntaris de l'equip de Ribas, Joan Bonamusa i Roura, s'adonà de la necessitat d'unir esforços, i així sorgí la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM), El Museu, l'any 1982 es convertí en Museu Comarcal del Maresme, per mitjà d'un conveni amb la Generalitat (més tard va tornar a ser municipal). La Secció Arqueològica va tenir la seva seu, durant molts anys, al carrer Sant Pelegrí.
La Secció va dur a terme un gran nombre d'actuacions, tant a Mataró com als voltants, com és el cas de Cabrera, on actuà al jaciment romano-medieval de Can Modolell.
La Secció es va dividir en departaments, dedicats a diverses àrees de treball, i va iniciar un seguit de publicacions que posaren el seu nom en els àmbits culturals: els "Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme", als que succeí la revista "Laietània", que avui encara es publica.
Amb els temps, la Secció Arqueològica donà lloc a generacions d'estudiosos, llicenciats i doctors, i a una creixent professionalització, creant-se també la figura de l'arqueòleg municipal.
El 2013, la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, va desaparèixer, naixent en el seu lloc el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM).
El 2021 va tenir lloc a Can Marfà, un altre edifici del Museu, l'exposició commemorativa dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica, exposició dedicada a les excavacions de la Plaça Gran de Mataró.
Per acabar aquest breu record, citem el nom d'alguns pioners de l'arqueologia mataronina: 
Marià Ribas i Bertran
Esteve Albert
Santiago Martínez Saurí
Joaquim Llovet
Jaume Lladó
Jesús Illa
Lluis Ferrer i Clariana
I tants d'altres... 
 
Imatges, de dalt a baix: retrat de Marià Ribas i Bertran, dedicat per l'ajuntament de Mataró; Jesús Illa i Paris. Autor desconegut.





dilluns, 29 d’agost del 2022

XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

 

El proper mes d'octubre tindrá lloc a Cabrera de Mar la XV TROBADA D'ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMERCAL DEL MARESME, amb el lema: Historiografia del Maresme.La història de la recerca arqueològica i antropològica de la comarca.

LLoc: Sala d'actes municipal de Cabrera de Mar, Plaça de l'Ajuntament núm.5.

Dia: dissabte 15 d'octubre de 2022.

Per a més informació: acmaresme@gencat.cat

Telèfon: 937582459

A la xarxa d'arxius comarcals

divendres, 26 d’agost del 2022

Presentació del llibre: Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya


Presentació delllibre Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya, d'Andreu Fité Sabadell.
Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.
Dia i hora: dissabte, 27 d'agost, a les 19 hores.
Prsentació a càrrec de Joaquim Graupera, doctor en història de l'art, Josep Samon, historiador i Andreu Fité Sabadell, autor.

dissabte, 23 de juliol del 2022

Excavacions al poblat ibèric de Burriac, estiu 2022




 Impressionants imatges de la zona meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)

Aquest mes de juliol, un equip de la Universitat de Barcelona, com ja fa uns anys, ha dut a terme excavacions al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. 
Celebrem que la Universitat hi excavi 15 dies l'any, però és del tot insuficient, calen moltes més campanyes d'excavació prolongades en el temps en aquest jaciment tant espectacular i desconegut. 
Cal recordar que fa 40 anys es va iniciar l'expedient per a declarar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional i, a dia d'avui encara no s'ha declarat. L'any 2014 Josep Guitar, arqueòleg i catedràtic emèrit de la UAB, va dir a Mataró en el discurs que va fer sobre la figura de l'arqueòleg Maria Ribas en l'acte de nomenament com a fill il·lustre de Mataró que el POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC ÉS LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT DE L'ARQUEOLOGIA CATALANA. També ens preguntem per quan la seva inclusió en la Ruta dels Ibers?.
 
Enllaços que també us poden interessar:
 
 



 
 
 


dijous, 16 de juny del 2022

XI Jornades d'història al monestir de les Avellanes

 


Els propers dies 7 i 8 de juliol tindran lloc al Monestir de les Avellanes (Ós de Balaguer), les XI Jornades d'història del Monestir de les Avellanes. Historia de l'Església i la religiositat, enguany dedicades al tema: El monacat més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI. 
El programa consta de 10 ponències i debats, sopar medieval, concert nocturn i visita guieda. 
Podeu trobar tota la informació en la web del Monestir.

dimecres, 8 de juny del 2022

Conferència sobre la ceràmica catalana trobada a la plaça Gran de Mataró

 

Tema: La troballa de ceràmica catalana a la plaça Gran, quaranta anys després.
 
A càrrec del Dr. Josep Antoni Cerdà Mellado.
 
Dia i hora: divendres 10 de juny a les 19 hores.
 
Lloc: Can Marfà gènere de punt. Museu de Mataró. 
 
El Dr. Josep A. Cerdà és el gran estudiós d'aquesta ceràmica, sobre la que ha publicat un llibre.
 
És autor de diversos estudis i llibres, com La loza dorada de la colección Mascort
 


dissabte, 28 de maig del 2022

El vestit femení a Roma


Imatge: retrat idealitzat de l'emperatriu Livia Drusil.la, amb stola i palla. Museu Arqueològic Nacional (Madrid). Foito: Rosa Isabel Garí.

Les pel.lícules i sèries ambientades a l'antic imperi romà, poden haver-nos creat la imatge que sempre era estiu i tothom anava succintament vestit, especialment les dones, però es tracta d'una falsa idea.
El teixits emprats eren especialment la llana i el lli, i posteriorment es varen introduir el cotó i la seda, provinents d'orient.
Com ja hem dit en l'entrada anterior, homes i dones duien com a prenda interior un tapall, el subligaculum i elles, una banda de tela o cuiro per subjectar els pits. El poeta Marcial va dedicar dos dels seus epigrames a una romana de generosa davantera (Marcial, XIV, 66 i 134).
Sostenidor, redueix els pits excessius de la meva estimada, a fi que la meva mà tingui alguna cosa que aferrar i cobrir. (Marcial, XIV, 134).
Sobre aquesta roba interior es col.locava una túnica curta, la subucula que, per qui s'ho podia permetre, era de seda o lli, teixits més suaus que la llana.
La prenda exterior era la stola, túnica llarga, cenyida a la cintura o sota als pits (un estil imitat després en la revolució francesa i l'imperi napoleònic, de "retorn" al classicisme). 
En el cas de les dones, aquestes robes podien tenir mànigues llargues, fet que no estava ben vist en el cas dels homes.
La palla era un mantell que servia de vel o de xal.
Altres tipus de túniques, adaptades dels grecs, foren el chiton i el peplos. Les dues peces de roba d'aquestes túniques no estaven cosides, sino unides per agulles o fermalls, com podem veure en les ecultures.
També s'usaven capes, el supparum, als que a voltes s'afegia caputxa.
El calçat, almenys el que coneixem de les classes avabalades, era de cuiro, i molt ben dissenyat, amb forats que permetien ventilar el peu. 
Els pentinats eren variats i podien ser molt complicats, afegint-se postissos. La moda va variar força i el tipus de pentinat femení permet datar les escultures.
Les joies de les dones riques eren abundants i de tot tipus: tiares, collars, penjolls, braçalets...

 
Imatge: mosaic de la vil.la romana del Casale, Piazza Armerina (Sicília. Autor de la foto: M. Disdero. Procedència: Wikimedia Commons.
 
 
Imatge:  Bust de l'emperatriu Vibia Sabina, amb una túnica amb fermalls. (Museu de Prado, Madrid). Font: Wikimedia Commons.

Webgrafia i Bibliografia

FRANÇOIS BOUCHER, Historia del traje en occidente. Roma. (pàgs. 98-105).Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009.
JAMES LAVER, Breve historia del traje y la moda. Cap. II: Los griegos y los romanos (pàgs. 23-43). Editorial Cátedra, Madrid, 2017.  
YVONNE DESLANDRES. El traje imagen del hombre. Pàgs. 109-112. Tusquets Editorial, Barcelona, 1976.

 

 

 

diumenge, 22 de maig del 2022

El vestit masculí a Roma

Imatge: August vestit amb toga i túnica, amb el cap velat per la toga exercint de sacerdot. August de Via Labicana. Museu Nacional Romà (Roma). Mármol de 2,07 m. Foto: joan Francecsc Clariana Roig.

Seguim el tema del vestit a l'antiguitat, avui amb una entrada dedicada a la vestimenta masculina a l'antiga Roma, centrant-nos en les peces més d'ús més quotidià.
El teixits més usats, foren la llana i el lli. La confecció de teixits i vestits de llana a casa, era una de les principals feines d'una honesta romana, hava de ser casta, pia, lanifica, domiseda. Sens dubte, amb el temps fou també una tasca encomenada a esclaus. Després de la conquesta del Mediterrani oriental, s'introduí el cotó i la seda, aquest darrer només a l'abast de gent acabalada. Altres materials emprats en el vestit i el calçat foren el cuiro i l'espart.
Com a roba interior, tant homes com dones, usaben un tapall, el subligaculum, lligat a la cintura, i podien cobrir les cames amb teles enrotllades per no passar fred. 
El vestit masculí tradicional era la toga, una peça de llana plegada i enrotllada a partir de l'espatlla esquerra, que podia mesurar originariament cinc o sis metres d'ample, la forma de la qual encara avui dia no està clara. De l'estudi de les escultures s'ha arribat a concloure que devia tenir forma de trapezoide imperfecte. Es col.locava amb nombrosos plecs i envoltant el cos, deixant lliure el braç dret, com podem veure en nombroses escultures, i en temps antics es duia sense túnica a sota, segons Aulus Gel.li (Nits Àtiques, VI, 12). El retòric i pedagog Quintil.lià explica com ha de col.locar-se la toga (citat i descrit en el bloc Imperivm, La toga romana).
El tipus de toga indicava l'edat, la categoria social i el càrrec del seu portador: la toga virilis era blanca sense ornamentacions, i la rebia el jove en complir la majoria d'edat. La toga candida, era per als candidats a un càrrec, la toga praetexta duis bandes vermelles, i estava reservada als magistrats, la toga picta tenyida de porpra i amb fils d'or, era per als generals victoriosos, després pels emperadors, etc.
Possiblement per la incomoditat de dur una peça tan gran, l'ús de la toga va decaure amb el temps. Suetoni ens explica que August es va indignar en observar en un assemblea gran nombre d'homes vestits amb foscos mantells, i va ordenar que vestissin amb toga en els actes públics:
"Heus aquí els romans, amos del món, poble que vesteix la toga" (Suetoni, August, 40) (1)
El palium, derivat de l'himation grec, era un mantell que substituïa la toga; s'enrollava al voltant del cos, sense norma fixa, i el seu ús s'identificava amb filòsofs o gent dedicada als estudis.
Marc Aureli agraeix al filòsof Rústic no passejar-se per casa amb toga (Marc Aureli, Meditacions, I, 7).
Sota la toga es vestia la túnica, feta de llana o de lli -aquestes darreres més costoses- de diverses llargades i cenyida amb cinturó. Les de seda les empraven principalment les dones riques. Com la toga, el tipus de túnica indicava també el status de l'usuari, els megistrats podiem emprar bandes roges.
La túnica es confeccionava a partir de dues peces de roba cosides, excepte on havien de passar els braços, no es duien mànigues o eren molt curtes. Es podia dur més d'una túnica. Suetoni diu que August vestia quatre túniques sota la toga (Suetoni, August, 82).
La paenula era una capa amb caputxa, subjectada amb una fíbula. Els caps militars empraven el paludamentum. En la famosa escultura de l'August de Primaporta, l'emperador du el paludamentum enrotllat en el braç esquerra.
En el darrers segles de l'imperi, es va començar a usar pantalons (braccae), inspirats en les tribus germàniques.
A banda de les vestidures més usuals, hi havia també robes adaptades als diversos oficis o activitats, i capes per la pluja i el mal temps.
Per acabar, diguem alguna cosa sobre el calçat. Aquest estava confeccionat en cuiro o espart, alguna de les quals ha sobreviscut miraculosament fins els nostres dies. Son conegudes especialment per nosaltres les caligae, sandàlies dels legionaris, de les qual es troben a voltes les tatxeles metàl.liques en jaciments arqueològics .
 
 
Imatge: sarcòfag amb un relleu que representa homes amb palium. Museu d'Arles.
 
(1) Virgili: "Els romans, amos del món, poble que vesteix la toga" (Eneida, I,282).
 
WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA

FRANÇOIS BOUCHER, Historia del traje en occidente. Roma. (pàgs. 98-105).Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009.
JAMES LAVER, Breve historia del traje y la moda. Cap. II: Los griegos y los romanos (pàgs. 23-43). Editorial Cátedra, Madrid, 2017.  
YVONNE DESLANDRES. El traje imagen del hombre. Pàgs. 109-112. Tusquets Editorial, Barcelona, 1976.
 

divendres, 13 de maig del 2022

Els teixits i els vestits dels ibers


 

Imatges, de dalt a baix: Dama de Baza (s. IV aC.). Dama oferent del Cerro de los Santos (s. III-II aC.). Dama d'Elx (s. V-IV aC.). Museu Arqueòlogic Nacional (Madrid). Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa.
 
Comencem aquí una petita sèrie d'entrades dedicades als teixits i la vestimenta a l'antiguitat, i començarem els ibers, una cultura avançada i original, que va desenvolupar-se a l'est de la Península entre els segles VI-I aC.
Els ibers continuen essent un enigma per nosaltres, ni tan sols podem traduïr la seva escriptura,  el que coneixem és gràcies a l'arqueologia i les fonts clàssiques, els escrits d'autors grecs i llatins.
Són aquets clàssics els que ens donen notícia de la bona qualitat dels teixits d'Hispània. L'historiador grec Polibi (n. 120/118 aC.), en la seva descripció de la batalla de Cannes, ens diu que els mercenaris ibers d'Annibal duien unes fines capes de lli ribertejades de vermell (1). El geògraf grec Estrabó (64/63 aC-19/24 dC), en parla de la "bellesa insuperable" de les llanes de Turdetània (actual Andalusia), especialment les de color negre (2). Plini el Vell (23-79 dC.) escriu sobre diversos colors de velló, entre ells els rogenc de la Bètica i altra cop el negre d'Hispània, com el millor (3). El mateix Plini ens descriu el lli fi i blaquíssim de la Hispània Citerior (4). Pel que toca a l'espart, parla de la zona de Carthago Nova i explica el cultiu i preparació d'aquesta planta, destinada a diversos usos: cistelleria, sabates... (5). Evidentment, aquests teixits no estaven destinats únicament a vestir.
El poc que sabem del vestit iber, ho devem a l'escultura, en pedra o metall, o la ceràmica pintada. L'escultura representa generalment guerrers o figures femenines ben conegudes per nosaltres, com les dames d'Elx o de Baza, d'interpretació encara dubtosa, i que pertanyien als estrats superiors del món iber.
Els vestits, tan el masculí com el femení, consistia en túniques de lli o de llana, cenyides amb un cinturó, llargues per les dones, curtes pels guerrers, decorades amb bandes tenyides llises o escacades (com les de la Dama de Baza), blaves o vermelles, o també serrells. Completava la vestimenta un mantell damunt les espatlles aferrat amb una fíbula, un vel per les dones i un calçat aparentment de cuiro o espart. La roba era majoritàriament de confecció domèstica, i s'han exhumat pesos de teler en els jaciments ibèrics.
Criden especialment l'atenció els complicats tocats femenins: mitres còniques (com la de la Dama d'Elx), peinetes, diademes, rodets i les ostentoses, abundants i grans joies, suposadament d'or, plata i bronze: arracades, collarets, braçalets, anells, que estarien reservades a les èlits. Els guerrers són a voltes representats amb torques (collars rígids de metall). Sens dubte, les mines d'Ibèria, proporcionarien metall: or, plata, coure i estany, abundants en aquell moment. Alguns autors veuen en la peineta i el vell ibèrics, l'origen de la peineta i la mantellina (6), i fins i tot en els rodets, el del pentinat tradicional valencià. Personalment, ens sembla unes hipòtesis arriscades .

(1) Polibi, Històries, III, 114
(2) Estrabó Geografia, III, 6.
(3) Plini el Vell, Història natural, VIII, 73, 191.
(4) Plini el Vell, Història natural, XIX, 2,9,10.
(5) Plini el Vell, Història natural, XIX, 7, 26-27; 8, 28-30.
(6) Ana Velasco: Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini, pàg. 31.
 
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
 
Ana VELASCO MOLPECERES, Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini. Los Libros de la Catarata, Madrid, 2021.
Enriqueta ALBIZUA HUARTE, "El traje en España. Un rápido recorrido por su historia", dins James LEVER Breve historia del traje y de la moda. Cátedra, Madrid, 2012. 
 
 
Vas dels guerrers del Tossal de Llíria (s. III-II aC.). Procedència de la imatge: Museu de Prehistòria de València. Els guerrers sembla portin un calçat de mitja canya.
 
 

Pes de teler iber de plom amb una inscripció, procedent de Can Modolell (Cabrera de Mar). Dibuix de Robert Lleonart.

dissabte, 7 de maig del 2022

Marques de terrissaire en la TS Itàlica de la plaça de l'ajuntament







Imatges: fragments de TS Itàlica amb marques de terrissaire, procedents de la plaça de l'ajuntament de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig. 
De dalt a baix: AVILI MANI; L·IEG/IDIVS; AVIBI/FICVL;(...)/EX/NN; (...)ERENNI.
 
Una de les actuacions del "Programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics del Pla de Solidaritat amb l'Atur", l'any 1984, va tenir lloc a la plaça de l'ajuntament de Mataró, un ampli espai en el que es va poder constatar la seqüència cronològica de la Iluro romana, des del segle I Ac. fins a l'antiguitat tardana.
Joan Francesc Clariana és autor d'un article dedicat a la terra sigil.lata exhumada en el transcurs d'aquelles excavacions, especialment en l'anomenat "sector 5, que corresponía a un conjunt d'abocadors de diferents èpoques, situats en l'exterior immediat de la ciutat romana, pròxim a la porta d'accés des de la via Augusta ("Marcas de alfarero...", pàg. 285). En la resta de sectors, només s'han documentat dues marques de sigil·lata itàlica.
Descriu l'autor com la meitat nord del sector estava ocupat per un abocador de l'època d'August i Tiberi, amb gran quantitat de fragments d'àmfora, materials de construcció, ceràmica comuna, de parets fines itàlica, lucernae, restes de fauna i sigillata itàlica, amb les marques de tarrissaire que Clariana ha presentat en l'article esmentat ("Marcas de alfarero...", pàg. 285).
Crida l'atenció la quantitat i varietat de les marques estudiades, la major part ben documentades ("Marcas de alfarero...", pàg. 286). Ha elaborat un catàleg exhaustiu d'aquests fragments. Conclou que les troballes són fonamentals per entendre les relacions comercials existentens en aquell moment, que pensa fou l'època de major esplendor econòmic d'Iluro. Estaven en aquell moment actives tres domus pertanyents a les èlits, dues d'elles en el traçat del documanus màxim: les conegudes com "dels Dofins" i la de "Can Cruzate", una tercera al carrer de la Palma ("Marcas de alfarero...", pàg. 291).
Explica Clariana que l'exportació de vins laietans va significar la prosperitat econòmica de la ciutat, i un reflex en serien els abocadors. Com a contrapartida a l'exportació de vins, hi hauria un fluix d'exportacions, de la que els materials comentats en serien una bona mostra ("Marcas de alfarero..." pàgs. 291-292).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marcas de alfarero en Terra Sigillata itálica procedentes de la excavación de la plaça de l'Ajuntament (Mataró). Actas del V Congreso Internacional de la SECAH. Alcalá de Henares, 2019.
 
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...