Excavacions a Can Rodon de l'Hort, fa quaranta anys

A finals dels anys 60 i principis dels 70, del segle passat, va tenir lloc una campanya d'excavacions a la necròpolis ibèrica d'incineració de Can Rodon de l'Hort, a Cabrera de Mar (la necròpolis està allà on ara hi ha un bar i un restaurant); a més dels arqueòlegs, van participar-hi alguns cabrerencs amants de l'arqueologia, com a excavadors. Aquí us oferim dues de les fotografies que es varen prendre en aquella memorable ocasió, que també va reunir un bon nombre de curiosos. Va ser director d'aquesta excavació, el Dr. Josep Barberà.
La necròpolis de Can Rodon de l'Hort fou descoberta l'any 1881 per Joan Rubio de la Serna.
Podeu consultar sobre Can Rodon de l'Hort i d'altres necròpolis cabrerenques en la pàgina de Josep M. Rovira i Ferran Bayés.
També podeu veure una entrada anterior sobre aquest jaciment, en aquest mateix bloc.

Fotografies:
Possible autor: Josep López i Viñals.
Arxiu: Joan F. Clariana

Sobre la caiguda de l'Imperi Romà

La qüestió de si un imperi com el romà, tan extens, en l’espai i en el temps va caure per les invasions bàrbares o per una decadència interna, és una qüestió antiga.

Gibbon, (1737-1794) a la seva gran obra  Decline and fall of Roman Empire, dóna bona part de la culpa a la decadència dels costums i a la implantació del cristianisme.

L’historiador rus, Rostovzeff (1870-1952) a Social and Economic History of the Roman Empire (Oxford, 1926), substituïa les causes morals o religioses per les econòmiques, però sempre dins una idea d’un estat que va caure com aquell que diu “pel seu propi pes”, amb l’ajut, també de les invasions germàniques.

Aquesta tesi, de la decadència interna, enmig d'una greu crisi econòmica i social, és sostinguda al llarg del segle XX, per autors com el britànic Walbank (1909-2008)  a The Awful Revolution, (1946).

Sempre hi hagut, però qui ha atribuit en exclusiva les la caiguda de Roma a les invasions germàniques. L’arqueòleg i historiador francès, Piganiol (1883-1968), deia que la civilització romana “havia estat assassinada”.

L’historiador britànic Peter Heather (n. 1960) reviu en part la tesi de la caiguda de l’Imperi a causa de les migracions de pobles germànics, i les seves relacions amb l’estructura interna imperial, en la documentadíssima i densa obra –no exempta de tocs d’humor- The fall of the Roman Empire, publicat en llengua castellana per l’editorial Crítica (darrera edició: 2011), obra que arriba a les meves mans des de l'exquisida  llibreria d'en Fausto Puerto.

Heather sosté que res hauria impedit la continuïtat de l’Imperi occidental (tema a part és l’Imperi oriental, que Heather considera “successor” de l’Imperi romà, no continuïtat), si a partir de la segona meitat del segle IV no s’haguessin produït una colla d’immigracions de pobles “bàrbars” en cadena dins el territori de l’Imperi,  el punt de partida de les quals va ser la irrupció dels huns, poble de l’estepa d’origen incert , que després de segles de nomadisme, instal.là el centre del seu poder a la plana hongaresa i creà l’efímer imperi d’ Atila en el segle Vè.

Durant dècades s’ha parlat de la famosa “crisi del segle III”, com a inici de la decadència, però Heather destaca la ràpida recuperació de l’Imperi en aquesta mateixa crisi, el punt de màxim perill de la qual fou la revifalla de l’Imperi persa, el gran enemic secular, amb la dinastia sassànida, que obligà Roma a destinar-hi ingents recursos, militars i monetaris.

Destaca l’historiador que, lluny de la imatge d’unes poblacions agobiades pels impostos i la fam, l’arqueologia dóna fe d'unes comunitat agrícoles pròsperes, per exemple a Orient.

Ben cert que el Baix Imperi no era com els temps de Cèsar, per exemple, però Roma sempre havia anat canviant, al llarg dels seus tretze segles d’existència. En l’epoca que ens ocupa, qualsevol ciutadà lliure de l’imperi se sentia tant romà com el que més.

La invasió dels huns a finals del segle IV, provocà durant dècades l’emigració del diversos pobles gots, que habitaven les terres al nord del Mar Negre (originaris, però d’Escandinàvia); acceptats de moment a la zona dels Balcans com aliats militars, passaren a Itàlia, on l’any 410 saquejaren Roma, sota el comandament d’Alaric; finalment foren instal.lats a l’Aquitània, convertint-se amb el temps, els diversos pobles gots d’aquella zona, en els visigots (els gots de l’oest). Però les migracions, no havien fet més que començar: alamans, alans, burgundis, escots, francs, gots, huns, pictes, saxons,sueus, vàndals…pobles que ens descriu Heather.

L’autor considera com a data fonamental en la caiguda de l’Imperi la de 468, en la que el fracàs d’un expedició contra els vàndals del Nord d’Africa, tan important pels seus recursos, va fer impossible ja qualsevol recuperació i va animar la creació de regnes independents a la Gal.lia i a Hispània.

Una obra densa, una bona part de la qual està dedicada a la descripció dels pobles anomenats “bàrbars”, però també ens mostra els entrellats de la vida política romana, l’administració de l’Imperi, el funcionament de la qual Heather qualifica com de partit únic, la situació econòmica del darrer segle de l’Imperi, així com qüestions d’estrategia militar.

Fotografia: Damunt les escales, murs del període del Baix Imperi romà, a Can Modolell (Cabrera de Mar), bastits sobre un terraplenat que amortitzà la vil.la altoimperial; són desconegudes l'extensió i funcions del nou edifici (els murs del darrera són moderns). Autora: R. I. Garí.

La romanització del territori d'Iluro

Aquest treball que avui comentem, es va publicar l'any 2000 a la revista Empúries, però és encara un dels pocs on podem trobar una síntesi sobre els orígens de l'Ilturo romana (Cabrera de Mar) i la seva influència sobre els d'Iluro (Mataró). Potser encara haurem d'esperar perque surti el gran estudi sobre aquesta Ilturo romana, fins fa poc desconeguda -no és el cas de la Ilturo ibèrica-  descoberta casualment gràcies a les excavacions anomenades d'"urgència", prèvies a algun episodi constructiu.
Joaquim Garcia Rosselló, Albert Martín Menéndez i Xabier Cela Espín son els autors de Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis) , article publicat en el número 52 de la revista Empúries, corresponent a l'any 2000, pags. 29 a 54.
Els autors demostren els seus coneixements de l'arqueologia del territori estudiat, amb una descripció dels materials més destacats a cada un dels jaciments i periodes comentats. Comencen amb una breu història del poblat fortificat, l'oppidum de Burriac, que va ser el centre del poder ibèrica laietà, amb la seva extensió d'entre 7 i 10 ha. i les seves notables muralles. Burriac (Ilturo), situat a la serralada litoral catalana, el qual formaria part d'una doble línea de poblats fortificats, l'una a la costa, i l'altre a l'interior, a la zona del Vallès oriental.
Lamenten els autors, amb raó, la manca de fonts escrites sobre els laietans, circumstància que a voltes s'ha atribuit, precisament, a la manca de conflictes; opinen però, els autors d'una altra manera, i pensen que la represió de Marc Porci Cató (193 aC.) contra la sublevació de pobles hispànics, va afectar possiblement també els laietans, i així veiem devallar, al llarg del segle II aC., el poblat ibèric de Burriac i les seves tradicionals formes de vida, si bé més endavant resurgiria d'altra manera.
A partir d'aquest segle II, s'iniciaria l'ocupació i explotació de la plana litoral i noves formes d'agricultura, entre les que la vinya assoliria una progressiva importància. És doncs en aquest context que hem de situar, a finals d'aquell segle, l'aparició de la Ilturo romana, com a centre administratiu i pol d'atracció; no hi ha dubte que les seves important termes, causarien un gran impacte sobre la població local.
Posteriorment, aquest centre administrador del territori es va traslladar a Iluro (Mataró), sobre la fundació de la qual, els autors de l'article exposen les diverses teories que s'han debatut al llarg del temps, i que podem dividir en dos grups: 1) els que situen la fundació d'Iluro a inicis del segle I aC., i els que la situen en època d'August (segona meitat del mateix segle I aC.).
Mentre, al llarg del darrer segle aC., Burriac entra en la seva etapa final, fins al seu definitiu abandonament.
Com a detall especial, fem esment d'un fragment ceràmic pintat a l'estil ibèric, amb una escena ritual i la posssible porta d'una muralla, exhumat a can Palauet de Mataró (pag. 51).
Síntesi interessant, doncs la que ens ofereixen Garcia, Martín i Cela sobre els orígens d'aquesta zona situada a 30 Qm. de Barcelona.
No volem deixar de senyalar, però,  que algunes conclusions de tipus històric a les que arriben no ens semblen prou convincents, ja que no queda clar com s'hi arriba o fins i tot algunes afirmacions semblen contradictòries. Llegim:
"Todos los indicios parecen mostrar el declive de una etapa económica basada en el acaparamiento, control y comercio de una agricultura excedentaria por parte de la aristocracia (ibera), y el paso a otro modelo sustentado por una agricultura de subsistencia, suficiento pero que imposibilitó la creación de excedentes y, por lo tanto, evita la acumulación privilegiada de la riqueza. Es una estrategia encaminada a socavar el poder político, no a destruírlo, mediante la eliminación de sus fuentes económicas". (Pag. 32) 
En canvi, més endavant: 
"Los conjuntos de materiales, tanto indígenas como foráneos, que se han hallado en contextos de este período (estem parlant sempre de la 2ª meitat del segle II aC.), son abundantes y de gran calidad, lo que demuestra la importancia de esta ciudad, inmersa en una fase activa y próspera. En este sentido cabe suponer que Burriac se convirtiera en un importante centro de comercio, receptor y distribuidor de productos manufacturados" (Pag. 33).
Tampoc queda massa clara clara, per exemple, aquesta reaparició de les elits indígenes, més tard, a Iluro:
"Otro elemento determinante (en la fundació d'Iluro) debió ser la necesidad de acoger una aristocracia indígena, fuertemente romanizada y posiblemente inmersa dentro de la estructura social romana. Estos descendientes de la antigua oligarquía establecida en el oppidum de Burriac que había controlado y administrado el territorio, que seguramente aún conservaba muchos de sus privilegios y una serie de vínculos de clientela que los romanos debieron aprovechar". (Pàg. 51).
No obstant la gran quantitat de troballes arqueològiques, doncs, haurem de seguir lamentant la falta de fonts escrites.
Podeu llegir un altre treball sobre el tema: D'Ilturo a Iluro.
Fotografia: Restes d'edificacions en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Autora. R. I. Garí.

I Jornades Romanes de Barcelona

Del 14 al 19 de juny, tindran lloc a Barcelona, les I Jornades Romanes i el Mercat Romà de Creu Coberta, fruit de la col.laboració entre  l'Associació de Comerciants de Creu Coberta, la Fundació Cultural Hostafranchs i el Grup de Reconstrucció Històrica Barcino Oriens.
L'extens programa d'activitats, compren entre d'altres, un mercat romà, degustacions i menús, recreacions de la vida i els rituals en una ciutat romana, cinema, teatre, música i d'altres espectacles que cal veure, i que trobareu en aquest programa, en el que també hi ha el plànol corresponent.

XVI Fira Iberoromana de Cabrera de Mar: imatges (2)

 

Fotografies: Francesc Garí i Lleixa
Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

En l'anterior entrada, us varem oferir cinc precioses imatges de la XVI Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, que va tenir lloc els dies 4 i 5 de juny, avui en publiquem cinc més.
De dalt a baix:
-Vista general de les parades, amb el seus productes exquisits.
-Meravellós mosaic, amb productes de la terra, de ben segur que molts l'envejaran.
-A Ilturo, els pedagogs ensenyaven als infants instructius i divertits jocs.
-Una visita als bells animals d'Ilturo.
-L'ou com balla.

XVI Fira Iberoromana de Cabrera de Mar: imatges (1)

Els passats dies 4 i 5 de juny, va tenir lloc a Cabrera de Mar, la XVI Fira Iberoromana, de la quals us volem oferir algunes imatges.
Fotografies: Francesc Garí i Lleixa.
Podeu ampliar les imatges clicant al damunt.

De dalt a baix:
-Cavall, elefant i girafa d'herba i palla.
-La seca d'Ilturo.
-Hi havia també problemes de tresoreria?.
-El terrissaire i el seu torn, fabricant l'excel.lent ceràmica d'Ilturo.
-Exposició i audivisual.

En memòria de la senyora Núria Julià i Costa

Ahir va morir a Mataró la Sra. Núria Julià i Costa, esposa de l’escriptor i historiador, Sr. Josep M. Modolell, que tant ha fet per la cultura de Cabrera de Mar i per la preservació del jaciment arqueològic que du el nom de la seva masia. Des d’aquest blog volem expresar les nostres més sinceres condolències al Sr. Josep Miquel Modolell i a la seva família per aquesta sensible pèrdua.

El vegetarianisme d'Apol.loni de Tiana

En aquest bloc, de tant en tant ens agrada comentar algun fragment clàssic, o bé perque té relació amb algun tema d'actualitat o, senzillament, pel gust de fer-ho, i sempre pot aportar alguna dada als nostres coneixements de la vida del passat. Tots sabem que avui dia el vegetarianisme, la idea de no menjar carn, sigui per motius ètics, de salut, etc., té força adeptes. Per bé que molts es pensen que és una novetat, això ja passava a l'Antiguitat, i alguns vegetarians coneguts foren, entre d'altres, el matemàtic Pitàgores (Ca. 582-507 aC.) o l'historiador Plutarc (46/50-120 dC).
"Els que elogien Pitàgores de Samos, afirmen d'ell que no era jònic (...)Diuen també que no volia dur de cap manera vestits teixits amb matèries provinents d'animals morts, i que, a la fi de mantenir-se pur, s'abstenia de tot aliment que hagués estat dotat de vida, així com de sacrificis sagnants, doncs diuen que no feia sang als altars, doncs hi oferia un pastís de mel, grans d'encens i himnes". Filòstrat, Vida d'Apol.loni de Tiana, I.
Menys recordat avui dia, és un personatge aparentment molt elogiat en el seu temps,  Apol.loni de Tiana, (3 aC.-97 dC.?) filòsof, matemàtic i místic grec de l'escola pitagòrica, personatge que, segons el seu biògraf, Filòstrat (160/170-249 dC.), duia una vida molt austera, va viatjar per la major part del món romà i fora d'ell, de l' Índia a Cadis (i penseu que viatjar llavors, no era tan senzill com ho és ara) i fins tot feia miracles; la ciutat natal d'Apol.loni, Tiana, era a la Capadòcia, Àsia Menor. Filòstrat va escriure una extensíssima biografia del filòsof, en vuit llibres, per encàrrec de l'emperadriu Julia Domna.
"Tu viu com vulguis, li va dir,  jo seguiré la vida de Pitàgoras. (...) Dit això, va rebutjar tota alimentació feta de carn. Menjava només fruits secs i llegums, afirmant que tot el que donava la terra era aliment pur; assegurava també que el vi era una beguda també molt pura, extreta per l'home d'una planta molt ben conreada, però que posa en perill l'equilibri de l'esperit, tacant l'èter que hi ha a la nostra ànima. Després d'haver purificat el seu ventre d'aquesta manera, va començar a caminar sense sabates, i com a vestit, túniques de lli, rebutjant tota prenda d'orígen animal; es va deixar créixer el cabell i v acomençar a viure al temple."Filòstrat, Vida d'Apol.loni de Tiana, I. 
Així, vegeu que, en aquest aspecte, avui no hem inventat res.
Apol.loni de Tiana podia haver estat perseguit, com a filòsof, per l'emperador Neró:
"Neró no suportava els filòsofs. Els filòsofs li semblaven una raça indiscreta, darrera la qual s'amagaven endevins, amb la qual cosa, el mantell de filòsof acabava portant els que el duien, davant els jutges." Filòstrat, Vida d'Apol.loni de Tiana, IV.
Aquesta mania els filòsofs es va repetir força vegades en el món antic. Per què devia ser?
Fotografia: Dolia (singular: Dolium) romans per a guardar gra i alters productes alimentaris. Es tracta d'atuells de grans dimensions.

XII Trobada d'Amics del Castell de Burriac

El proper diumenge dia 12 de juny tindrà lloc la 12a. trobada d'Amics al Castell de Burriac, que com cada any aplegarà amics de la història, la llegenda, la natura, l'aventura o de l'esport entorn d'aquest símbol de la comarca del Maresme.
La sortida tindrà lloc des de la Plaça Nova d'Argentona a les 8 hores i des de la Font Picant de Cabrera a les 8,45.
De 10 a 2/4 de 12:
-Benvinguda a la XII Trobada i salutació de les colles assistents.
-Espectacle musical amb les bruixes de Burriac.
-Premis al més gran i al més menut de la trobada.
-Entrega de la postal de record amb els premiats de la trobada 2010.
-Signatura del llibre de les trobades.
Podeu també consultar-ho a la web de la Fundació Burriac, de Cabrera de Mar, i la de l'entitat Natura, d'Argentona.

El Grup d'Història del Casal celebra el seu 25è. aniversari

El Grup d'Història del Casal de Mataró, els membres del qual han dedicat tant generosament el seus esforços a la investigació de la nostra història, celebra enguany el seu 25è aniversari (1986-2011). Dins dels actes commemoratius, el proper dijous dia 9 de juny, a les 19,30, tindrà lloc al saló de sessions de l'Ajuntament de Mataró, una glossa del Grup a càrrec de Dr. Joan Giménez Basco, i una conferència a càrrec de la Dra. Francesca Español Bertran, presidenta d'Amics de l'Art Romànic, sobre el tema: Josep Puig i Cadafalch restaurador.

Una imatge de Cabrera de Mar es converteix a la televisió en el Manacor carlí

Aquest post va de veres, però cal agafar-lo amb sentit de l'humor. Estava jo dilluns passat mirant el programa de la televisió de Balears (IB3) "La increïble història de les Illes Balears"  -que jo recomano- i imagineu-vos quina sorpresa en reconèixer una fotografia de Cabrera de Mar (per si algú no ho sap, població situada a uns 30 Qm. de Barcelona), presa per mi a mitjan dels anys 80 i publicada el 17 d'octubre de 2011 en aquest bloc (els cabrerencs saben que aquesta zona és avui molt diferent), però modificada i convertida en el Manacor (a 50 Qm. de Ciutat) de la revolta carlina, sobre la que per cert, vaig publicar una nota, també en aquest bloc, sobre el llibre de Gabriel Fuster.
Naturalment, no donava crèdit al que veia, i així que vaig remirar el programa, penjat a la pàgina web d'Ib3, secció "A la carta", i allí estava, amb les parets blanques del carrer de san Joan de Cabrera plena de pintades carlines decimonòniques! Podeu comparar: el cert és que la foto s'ha tornat en blanc i negre, i ha desaparegut el sis-cents i alguns cables elèctrics, però resta la farola original, amb pantalla d'alumini un pal d'electricitat i alguns cables més (a l'esquerra). Perque vegeu, aquests carlins estaven molt avançats, massa, encara no entenc com no varen guanyar la guerra!
Com, deia, val més prendre-s'ho amb humor!