Presentació del llibre Fàbriques de Mataró 02. El gènere de punt.

Imatge: Fabricació de mitjons a Can Torrellas (Mataró, 1928). Autor: Santiago Carreras i Oliver

El dimarts 13 de juny, tindrà lloc la presentació del llibre  Fàbriques de Mataró 02. El gènere de punt, del que és autora l'escriptora Pilar Gonzàlez-Agàpito. La presentació anirà a càrrec de l'autora i de Pere Vilaseca, docent i president de la Fundació Jaume Vilaseca.

El gènere de punt ha estat el puntal de la indústria mataronina al llarg dels segles XIX i XX. L'autora ens mostra l'evolució des del teler manual a la mecanització, les persones que hi treballaven.

Un llibre interessant i necessari pel qui vulgui conèixer la història del Mataró contemporani.

 

Dia: 13 de juny.

Lloc: Can Marfà. Museu de Mataró. (Passatge de Can Marfà, 1).

Hora 19 hores.

Presentació del llibre: "Cabrera de Mar desapareguda"

 El proper dia 22 d'abril tindrà lloc la presentació del llibre Cabrera de Mar desapareguda, dins la sèrie Catalunya desapareguda que edita i publica editorial Efadós, en el cas de Cabrera també l'ajuntament; en són autors David Farell i Albert Ventura, i ha estat possible gràcies a l'aportació desinteresada de vàries persones. Segur que despertarà els records de molts cabrerencs!

El llibre està ja a la venda a la llibreria Maria Dolors de Cabrera,  a partir del 10 d'abril es pot comprar per Amazón i també se'n vendran exemplars el dia de la presentació.

Dia i hora de la presentació: 22 d'abril, a les 18 hores.

Lloc: envelat municipal, en el jardins de Cal Conde.

 

 

 

Exposició sobre el centenari del Forn del Vidre de Mataró

Amb motiu del centenari del forn del vidre de Mataró, tenen lloc dues exposicions i diversos actes relacionats amb aquest esdeveniment.
Cristalleries de Mataró es va fundar com a cooperativa l'any 1919, i va treballar fins el 2008.
L'exposició amb el títol "Centenari del forn del vidre, una cooperativa singular", es pot visitar a l'Arxiu Comarcal del Maresme (carrer d'en Palau, 32) del 22 de gener al 8 de març. 
L'exposició "Retorn al vidre" es pot visitar a la Destil·leria (camí Ral, 282), del 25 de gener al 26 de febrer). 
També hi haurà una taula rodona amb el tema "La dona treballadora al forn del vidre", el dia 4 de març a partir de les 18,30 a l'Arxiu Comarcal del Maresme.

Enllaç amb tot Mataró: Centenari del forn del vidre.

Un grup de plats mataronins del segle XIX en el Museu de Mataró i al de Mallorca

Plat 19 amb un edifici (Convent de les Tereses?)
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Plat amb la representació d'una dona (Isabel II?).
Fundació Fontana de Rubí.

Plat amb la inscripció "Viva la república federal".
Del llibre de Rosselló-Coll.

Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia clàssica, és ben conegut com a autor de minuciosos estudis sobre ceràmica romana, i sobre el món clàssic en general. Aquest cop però, ens mostra la seva versatiliat amb un estudi sobre plats decorats procedents de tallers mataronins del segle XIX, plats dels que se conserva una bella mostra al Museu de Mataró i al de Mallorca.
Clariana va presentar el seu treball, cenyint-se en principi a la col.lecció mataronina, a l'11è col.loqui "La història a debat", que va tenir lloc al Grup d'Història del Casal de Mataró el passat mes de novembre, amb el títol: Notícia sobre un grup de plats mataronis del segle XIX conservats al Museu de Mataró i al Museu de Mallorca.
Explica l'autor que es té notícia de l'existència d'un forn, l'anomenat forn de Cal Sord, ubicat a l'actual carrer Argentona 64, que pertanyia a un terrissaire anomenat Llobet, nissaga que roman activa fins al segle XIX.
Sortosament tenim una notable documentació sobre l'existència dels terrissaires mataronins del segle XIX, un bon exemple és el llistat de terrissaires publicat a El subsidio de Comercio, conservat a l'Arxiu Municipal de Mataró.
Cal distingir entre terrissaires o gerrers i els fabricants de totxanes. Marià Ribas diu que els primers feien també figures de pessebre. L'historiador Francesc Costa diu que hi havia 5 fàbriques de totxanes.
Tenim dades dels principals ceramistes i de la continuïtat dels negocis familiars. Un exemple, entre d'altres, seria el de Joaquim Lobet, el qual va continuar la seva vídua i després els seus fills.
Els motius decoratius preferits en la zona central dels plats, són els vegetals estilitzats, essent més rares les representacions d'animals. En un cas hi ha representat l'escut de Mataró i en un altre una corona reial.
L'autor complementa el seu treball amb una molt bona documentació gràfica dels plats, les signatura i la documentació escrita.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Marques de terrissaire

La glorieta de les Monges de Cabrera de Mar, atribuïda a Puig i Cadafalch

L'ajuntament de Cabrera de Mar i la Generalitat, promouen ara la conservació i restauració de la glorieta de fusta que hi ha a l'escola Parroquial, a l'antic convent de Monges, conegut també com a Ca l'Esquerra. Es tracta d'una obra modernista de principis del segle XX, que podria ésser obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch; així mateix, l'antic convent presenta ornaments (ferros i motllures que presenten similitud amb altres, obra del gran arquitecte. Temps abans informàvem del deteriorament d'aquesta fràgil estructura de fusta.
Fa dos anys, el Grup d'Història del Casal va presentar ja davant el consistori cabrerenc, un escrit denunciant l'estat d'abandonament de la glorieta. En aquest mateix bloc, varem donar notícia de la situació. La resposta de l'Ajuntament va ser que no preveia, de moment, obres de consolidació. Sembla que ara ha conviat d'opinió.
L'historiador Josep M. Rovira és autor de diversos dibuixos i fotografies que va fer per al catàleg del Patrimoni de Cabrera, tant de la glorieta com de Ca l'Esquerra, malgrat que al final no hi van ser inclosos, i que avui podem publicar per gentilesa seva.
L'ajuntament de Cabrera demana a tots aquells que tinguin notícies o fotografies d'aquesta glorieta es s'hi posin en contacte, per poder ajudar en la seva catalogació i restauració.

Enllaços:
Una obra inèdita de Puig i Cadafalch. La glorieta de cabrera de Mar. Web del Grup d'Història del Casal de Mataró.
La glorieta-quiosc de Cabrera de Mar. Web del Grup d'Història del casal de Mataró.
La "glorieta de les Monges" de Cabrera de Mar, un element fràgil i en perill. Les Muralles d'Ilturo. 
L'ajuntament fa una crida per obtenir documentació de la glorieta. Web de l'ajuntament de Cabrera de Mar.

Imatges. Fotos i dibuixos de Josep M. Rovira. Clicar per augmentar la mida de la imatge.

Glorieta de les Monges

Ca L'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

Glorieta de les Monges

Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

,

 

Una exposició sobre el temps de la patata al Maresme: Mataro Potatoes

Tres elements que ja gairebé no es veuen: un carro amb un cavall, una boina i una màquina de rentar patates a la Cabrera de Mar (llavors de Mataró) dels anys 60. Fotografia de Josep Garí Pons.

Entre els dies 15 de juliol i 19 de setembre, tindrà lloc al Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet (Mataró), una exposició sobre el conreu i l'exportació de la patata al Maresme. La inauguració tindrà lloc a les 19 hores del dia 15.
Al llarg d'algunes dècades del segle XX, les patates del Maresme no tan servien pel consum intern, sino que s'exportaven a Europa, després de ser seleccionades, rentades i envasades acuradament, perque complissin les exigències de l'exportació. 
El meu pare, Josep Garí, va fer unes quantes fotografies sobre la neteja i envàs d'aquestes patates, fotografies que un dia es puguin donar a l'Arxiu Comarcal, així com les fotos de Cabrera en general, si és que són acceptades.
La digitalització d'aquestes fotos es deu al meu germà, Francesc Garí.

Una imatge de la cinta de transportar patates, per a la seva selecció. Venien treballadors temporals al Maresme per aquesta feina, que a Cabrera tenia lloc a la "Hermandad Sindical" o Cambra Agrària. Foto: Josep Garí Pons.

Un vell camión. Veiem les cistelles on s'envasaven les patates, que després es cobrien amb tela de sac, que duia la marca "MATARO POTATOES". Foto: Josep Garí Pons

Les patates surten netes de la màquina. Foto: Josep Garí Pons

Comença l'envasat. Foto: Josep Garí Pons

Envasat en cistelles. Les sigles COSA
impreses al damunt signifiquen:
"Cámara Oficial Sindical Agraria".
Foto: Josep Garí Pons

Un grup de treballadors, amb el mateix Josep Garí (a l'esquerra)

Fotos pel record: espectacular accident a la N II

Ja fa temps que no publicàvem les nostres "Fotos pel record", així que ja toca. Hem trobat aquesta imatge d'un espectacular accident a la carretera N II al seu pas per Cabrera de Mar; aparentment hi ha un camió volcat damunt la via. Data imprecisa, finals dels seixanta o principis del setanta. Algú sap què va passar?
Més detalls: un grup d'homes mirant-s'ho tranquil.lament i un model de cotxe d'aquell temps. 
Foto: Josep Garí Pons

Inauguració del Museu del Gènere de Punt de Can Marfà

El proper dissabte 28 de maig, a les 19,30, tindrà lloc la inauguració del museu del Gènere de Punt de Can Marfà, en el passatge de Can Marfà núm 1.
El museu acull centenars de màquines, eines i documents que són testimoni de la història del tèxtil a Mataró.
Podeu veure informació al Tot Mataró.

Un viatge als banys d'Ilturo de la mà de Josep M. Rovira

"L'aigua a le termes o banys públics d'Ilturo a Ca l'Arnau. Cabrera de Mar-Barcelona" és el títol del nou documental d'animacions en 3D de la sèrie que publica Josep Mª Rovira. Podreu viatjar al passat d'aquestes termes, les més antigues que es coneguin a Hispània, i no tan sols veure la seva arquitectura, sino entendre el seu funcionament, fruit de la tècnica acurada de la enginyeria romana. Què tal un bany?
Podeu clicar aquí, i no us oblideu de la dedicada al Poblat ibèric de Burriac.
També podeu revisar les altres animacions en 3D del mateix autor:

Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC).
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona)
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Poblat ibèric de Burriac (S.VI-I aC).
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona)
Termes o banys romans d'Ilturo (150-75 aC) de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar).
Situació de les termes o banys romans d'Ilturo (Cabrera de Mar).
Termes o banys romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC) Apodyterium i tepidarium.
Termes o banys romans romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC). Vista zenital.
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (1).
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (2).
La construcció de voltes amb tubi fittili als banys romans d'Ilturo.
L'animació 3D, entre l'arqueologia experimental vitual i la investigació didàctica. La construcció de voltes de canó i cúpules amb tubi fittili.
Masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar
Celler de la masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar.
Castell de Burriac o de Sant Vicenç de Cabrera de Mar.
Restitució virtual dels jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (Barcelona)
Poblat ibèric de Burriac.

La col.lecció de rajoles del Museu de Terrassa. Exposició.

Des del cinc de juny d'enguany, fins l'1 de març de 2015,  es pot visitar  l'exposició del fons de rajoles del Museu de Terrassa, amb peces que van del segle XV al XX, i que no s'havien exposat conjuntament fins ara.
El fons del Museu consta d'unes sis-centes peces, provinents en bona part de dues col.leccions privades: la de Josep Soler Palet i la de Mossèn Josep Tatcher i Dinarés, entre d'altres.

Procedència de la imatge: Web de l'Ajuntament de Terrassa

Fotos pel record: la temporada de patates al "sindicat" de Cabrera

Fa ja una pila d'anys, els seixanta del segle XX, Cabrera (llavors Cabrera de Mataró), d'economia bàsicament agrària, exportava patates a llocs com a Anglaterra. No era fàcil en aquell temps: a més dels aranzels, el producte exigia una acurada preparació: descartar les patates amb defectes, netejar, embalar. Això es feia a les "Cambres Agràries" o com es deia popularment a Cabrera "el sindicat". Allà hi havia la maquinària apropiada -avui semblaria atrotinada- i treballadors que venien de fora a guanyar-se algunes pessetones, que no sobraven per a gairebé ningú, i que dormien al mateix edifici, cosa avui impensable. En les presents fotografies veiem unes imatges d'aquells temps.

Fotos pel record: el carrer sant Joan de Cabrera de Mar

 Avui us portem dues fotografies del carrer sant Joan de Cabrera de Mar, preses amb 28 anys de diferència, perque observeu els canvis. La foto més antiga va ser objecte d'una curiosa manipulació televisiva! Autora de les imatges: Rosa Isabel Garí Lleixa.

El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny

Damià Campeny i Estrany (1771-1855) fou un escultor nascut a Mataró que va viure en una època de grans canvis en tots els aspectes. Pel seu estil i època està considerat com a neoclàssic.
Començà la seva formació a l'escola de la Llotja de Barcelona, i després va treballar en els tallers de Salvador Gurri i els de Nicolau Travé; finalment obrí el seu propi taller.  Després de guanyar una pensió que li va atorgar el 1797 la Junta de Comerç de Barcelona, va viure 18 anys a Roma, treballà al taller vaticà i va conèixer l'escultor Antonio Canova.
En tornar a Barcelona, formà part de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ferran VII li concedí el títol d'escultor de cambra.
La influència clàssica és ben palesa a la seva obra, en escultures com la coneguda Lucrècia, o també Diana en el bany, Deianira i el centaure Nesos, La clemència i la pau, Aquil.les arrancant-se la sageta, La mort de Cleòpatra, La font de Neptú d'Igualada, Neptú, La fe conjugal, etc.
Volem avui mostrar-vos imatges d'una obra singular d'aquest escultor mataroní, un grup escultòric per a un pas processional de Setmana Santa, el Sant Enterrament, i diem singular pel fet que Barcelona no té tanta tradició en la confecció de passos processionals com la que poden tenir altres ciutats, com Sevilla.
El grup fou encarregat pel gremi de revenedors de Barcelona l'any 1816, el mateix en que tornà d'Itàlia. Consta de cinc figures al voltant del sarcòfag de Crist damunt una roca. Les figures són: la Verge Maria, Sant Joan, Josep d'Arimatea, Nicodem i Maria Magdalena, figures tradicionalment representades en la iconografia del tema, inspirada en els evangelis.
Fusta i el suro, pintats a l'oli o daurats són el materials emprats en l'obra. Explica Carlos Cid a la seva obra La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, que només el cap, els peus i les mans dels personatges de l' Enterrament són de fusta masissa. La resta del cos, a fi de restar pes i economitzar, està constituïda per una carcassa coberta per les teles tractades amb cola per donar-los consistència, l'anomenada tècnica dels endrapats, una tècnica potser no la més idònea per grans imatges.  (Cid, pags. 280-281). Predomini de colors ocres suaus, amb constrats de blaus clars. El conjunt mesura 353 x 160,5 x 238,5 cm.
El conjunt se situa sobre un basament, els costats del qual estan decorat amb plafons que presenten relleus relatius a temes de la Passió: Sopar d'Emaús, Crucifixió, la Pietat, el trasllat del cos de Crist que alternen amb altres amb vuit figures femenines escrivint, acompanyades amb trompetes i filacteris. Les imatges  tenen un modelat  clàssic. En un dels costats hi ha una placa amb la indulgència que concedia el bisbe Pau Sichar.
En l'inici del basament trobem dos frisos decoratius, el superior format per cercles enllaçats, i l'inferior per una garlanda vegetal i figures.
Es conserven dibuixos i escultures preparatòries del conjunt. El grup, originariament a l'església de santa Maria del Pi, ha estat fins fa poc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, que l'ha retornat al seu emplaçament original.
Fotografies d'aquesta entrada: Joan Francesc Clariana Roig.

BIBLIOGRAFIA
Carlos CID,  la vida i la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany. Ana Maria RIERA I MORA, Els dibuixos de Damià Campeny i Estrany. Biblioteca de Catalunya. Editat per Caixa Laietana, Barcelona, 1998.

Josep d'Arimatea, Joan, Maria i Maria Magdalena

Nicodem

Josep d'Arimatea, Joan i Maria

Maria, Maria Magdalena i Nicodem

Un dels relleus amb una figura femenina

Imatge del basament (1)

Imatge del basament (2)

Imatge del basament (3)

Placa del bisbe Pablo Sichar concedint indulgència

Petit homenatge al cinema de Cabrera, i als que el feren possible

Sens dubte ja és un tòpic, en el cinema i en la literatura, el tema d'aquelles velles sales de cinema de poble o de barri que, en les dècades centrals del segle XX, en un moment en que no hi havia l'abundància de diversions i facilitats de transport que hi ha en l'actualitat, permeteren a generacions de joves evadir-se d'una realitat sovint monòtona, somiar en les estrelles del cinema, en emocionants aventures i en ambients molt allunyats de la seva vida quotidiana.
Volem avui rendir un petit homenatge al vell cinema de Cabrera, situat en la plaça de la Cooperativa, i que ja fa temps va tancar, i també aquells que d'una manera gairebé artesanal permetien el seu funcionament.
Enric Pujol, operador; Joan Salicrú, a la guixeta ; Pau Pujol Martorell i Antonio Moya, acomodadors;  Ramon Parra, encarregat d'anar amb la vespa a Argentona a cercar les perl.lícules, foren alguns dels noms dels homes responsables de fer funcionar el cinema, vendre entrades o anar a buscar les pel.lícules diumenge rere diumenge.
La sessions eren dobles, ja que es projectaven dues pel.lícules, precedides del Nodo, que el cinema de Cabrera compartia amb el d'Argentona.
Poc a poc, les discoteques, els nous cinemes a Mataró o a Barcelona, la difusió dels mitjans privats de transports... varen fer anar fent decaure els vells cinemes de poble o de barri, entre ells també, el de Cabrera, el qual encara va tenir alguns anys utilitat com a lloc de mitings o reunions.
Molt agrairem si algú ens pot ampliar aquesta informació i ens pogués concretar en quines dates exactes va començar a funcionar el cinema de Cabrera i quan va deixar definitivament de projectar pel.lícules (1977?).
Imatges, de dalt a baix:
Un racó del cinema en una jornada d'homenatge a la vellesa a l'any 1965; podeu veure als darrera uns cartells de cinema que han estat comentats en una entrada anterior. Fotografia de Josep Garí i Pons.
Actuació del grup musical els Múrex dalt de l'escenari del cinema, l'any 1965. Fotografia de Josep Garí i  Pons.
Un miting socialista l'any 1986 dins al cinema, que en aquell moment ja presentava un aspecte atrotinat. Fotografia de Rosa I. Garí Lleixa.

Fotos pel record: La fàbrica Ordeig (4)

Aquesta fotografia familiar, presa al centre de Cabrera de Mar, permet veure una irrepetible imatge de l'enderrocada fàbrica Ordeig, allà on ara hi ha un aparcament.
Altres entrades sobre la fàbrica Ordeig:
La "fàbrica" de Cabrera de Mar
La Fàbrica Ordeig
Nostàlgia estival
Can Majó de Cabrera de Mar

Fotos pel record: neu al Montcabrer

Ara que vivim uns dies de fred, en els que s'anuncien nevades, no estarà de més publicar aquesta infreqüent imatge de la muntanya de Montcabrer (Cabrera de Mar) coberta per la neu.
Data incerta: anys 90? Autor: Josep Garí i Pons

El safareig de Cabrera de Mar (3)

Un amable lector, en Josep Vinyals, que des de fa anys ha participat en activitats arqueològiques a Cabrera, ens aclareix que és l'autor d'una de les fotografies, que haviem qualificat d'anònima, del safareig abandonat de Cabrera, la tercera després de les que va fer Fèlix López quan aquest indret encara era viu; la d'en Josep Vinyals fou presa a finals dels anys 70. Actualitzem la informació, reproduint l'entrada anterior:

Ja fa temps publicàrem en el bloc dues entrades sobre el safareig públic de Cabrera de Mar, gràcies a la donació que va fer l'escriptora Núria López Garcia de dues fotografies fetes pel seu pare, Fèlix López Teixidó, i d'una tercera d''en Josep Viñals. Pel seu interès les tornem a publicar acompanyades del text que va escriure Josep M. Modolell en el seu llibre "Pel camí del Mig", que també trobareu a la Segona Guia d'Escriptors de Cabrera, acompanyades del lloc on era l'avui desaparegut safareig, al torrent sant Feliu.

Al poble –llavors Cabrera de Mataró- no arribaven pas una dotzena de diaris. Les ràdios es podien comptar amb els dits d’una mà i la cantraleta de telèfons era per deu abonats i sobraven.

Les notícies dels diaris, per importants que fossin, eren poc comentades i per això ningú no tenia masa interès a llegir-los. El que més interessava era saber era el que pensava fer la veïna i amb qui, quina en portaven de cap els pagesos del davant i si en la sessió d’aquell vespre hi haurien o no patacades.

Un dels llocs on es prepagaven més depressa les noves era al safareig comú, on es reunien les dones del poble per rentar les robes de llurs cases i per encàrrec d’altres. Quedaven tant absortes escoltant el que deia la de davant, que fins la feien malbé a cops de picador. De més de dos-centa metres a la rodona se sentia el picament i la xerramenta.

Era molt coreent que hi haguessin  esbastusses; podia ser per no donar lloc a una dona que a ningú agradava tenir vora seu, per haver-se una ficat en una processó on no tenia ciri, o com aquell que no diu res, dir a una altra que sospitava del seu home, que havia vist una mossa que li agradava saltar prop de la vinya on el seu home arreglava la barraca. Els crits removien mig poble. Josep Miquel Modolell i Ros. Pel camí del Mig: de Cabrera a Mataró. Pàgs. 146-47; Oikos-Tau, Vilassar de Mar, 1989.
Anteriors entrades:
El safareig de Cabrera de Mar (1) 
El safareig de Cabrera de Mar (2)