Text
i imatges: JOSEP MARIA ROVIRA I JUAN
Volem
avui explicar una part singular de la historia de Cabrera de Mar a
través d’imatges.
En
els segles IV i III aC en ple període ibèric, el poblat ibèric de
Burriac (Ilturo?) situat a la falda de Burriac exerceix com a
capital política, administrativa i econòmica d’un extens
territori, la Laietània, que abasta les actuals comarques del
Maresme, Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental i el Baix
Llobregat. Tot i la seva importància, els coneixements que en tenim
actualment són escassos perquè s’ha excavat solament un petit
percentatge de la seva superfície. Fora les muralles del poblat,
abunden també les restes ibèriques: petits establiments rurals,
sitges per emmagatzemar cereals, tres necròpolis i una cova
utilitzada com a santuari.
Si
Cabrera ja ocupava un lloc de primer ordre dins l’arqueologia per
les seves restes ibèriques, les darreres excavacions estan traient a
la llum tota una ciutat romana d’època republicana que, juntament
amb Empúries i Tarraco, serien les tres localitats clau des d’on
es va iniciar la romanització del territori català. Aquesta
romanització comportava també l’explotació dels recursos,
centrada en el conreu de la vinya i la producció vinícola. Per això
trobem a Cabrera les restes d’aquesta activitat en la terrisseria
de Ca l’Arnau i la premsa de La Peirota.
També
el jaciment de Can Modolell ha proporcionat excepcionals testimonis
del culte al déu Mitra, així com les restes d’una sumptuosa
vil·la (www.cabrerademarpatrimoni.cat)
IMATGE
01 INTERIOR CALDARIUM BANYS
Fig
1. Un dels edificis notables que trobem a la Cabrera són les termes
de ca l’Arnau (les més antigues trobades fins al moment a
Hispania), aquí podeu veure la recreació hipotètica del
caldarium dels banys públics romano-republicans d’Ilturo
amb figures humanes (romans).
És
important remarcar que un cop dibuixades les reconstruccions
arquitectòniques dels jaciments i obtingut l’edifici, l’artefacte
o la instal·lació, hem optat en aquells casos que ens ha estat
possible per integrar figures humanes i en altres casos animals. Amb
la inserció de models 3D d’humans i d’animals als models
arquitectònics, aconseguim, en primer lloc, donar més realisme a
l’escena, passant potser de la fredor d’un edifici buit a un
ambient més càlid. les figures humanes, inserides en el model
arquitectònic 3D restituït en posicions de treball i ús de
l’espai, milloren l’escena i la fan més comprensible a ulls de
l’espectador, a la vegada, les figures humanes actuen com a escales
gràfiques.
IMATGE
02 ELS JACIMENTS
Fig.
2. A la vall de Cabrera de Mar des del punt de vista de l’arqueologia
identifiquem grosso modo quatre grans jaciments: el poblat
ibèric de Burriac (Ilturo?), la ‘ciutat’
romano-republicana d’Ilturo (closos arqueològics de ca
l’Arnau-can Mateu i can Rodon sobretot i altres jaciments), can
Modolell i el castell medieval de Burriac o de Sant Vicenç. Cal
destacar les tres úniques necròpolis ibèriques descobertes fins al
moment a la Laietània i el santuari ibèric de la “cova de Les
Encantades”, també coneguda com a cova de Les Bones Dones situada
a la muntanya del Montcabrer. No podem obviar que en bona part del
terme hi trobem força jaciments arqueològics disseminats, aquets no
els hem comptabilitzat ja que els vinculem als quatre grans jaciments
esmentats, podem considerar de forma general que són
jaciments-satèl·lits dels primers.
Fig.
3. Al cim de la muntanya de Burriac hi trobem actualment les restes
del castell de Burriac o també dit de Sant Vicenç, fortalesa
medieval que es construeix a partir del segle X.
Però
sabem que anteriorment en l’època clàssica en temps d’ibers i
romans el paratge va ser ocupat, en la imatge podeu veure la
recreació hipotètica d’un destacament militar romà de vigilància
i control.
La
proximitat d’Ilturo i la existència de ceràmiques, d’un
paviment i d’una cisterna romana al cim així com el propi
emplaçament (talaia natural) reforça la hipòtesi de la presència
d’un destacament militar romà durant els segles II i I aC.
IMATGE
04 CIUTAT D’ILTURO
Fig.
4. Hipòtesi de planta de la ‘ciutat’ d’Ilturo. Fins al
moment no s’ha trobat cap indici de muralla construïda, tampoc es
pot descartar la possibilitat que el recinte fos protegit per una
muralla feta de fusta, troncs o estacada a la manera documentada en
altres jaciments coetanis del món romà (CLARIANA, 2001) i tampoc
s’ha excavat en la seva totalitat.
Totes
aquestes dades, orografia antiga i el conjunt de jaciments que
conformen Ilturo permet plantejar com a primera hipòtesi
aquest dibuix.
En
la imatge podeu veure dibuixats (en blanc) dins el recinte del que
podria haver estat aquesta ciutat romano-republicana d’Ilturo
(en verd). El llistat de jaciments que han estat excavats en les
darreres dues dècades; can Pau Ferrer, carrer Sant Vicenç, la
Guardiola, can Masriera, can Rodon, el Mas Català, ca l’Arnau-can
Mateu, ca l’Espanyó, can Benet i el carrer Vendrell.
IMATGE
05 ILTURO-ILURO
Fig.
5. En la il·lustració podeu veure de forma esquemàtica l’evolució
de la població a la vall de Cabrera de Mar i el desplaçament a
Mataró.
En
una primera fase trobem el poblat ibèric de Burriac (Ilturo?)
amb una llarga pervivència que va del segle VI al I aC, en una
segona fase es construeix la ciutat romano-republicana d’Ilturo
(segles II i I aC), aquest conjunt urbà sembla que té una
pervivència curta ja que s’abandona, desplaçant-se en part la
seva població a l’Iluro romana, l’actual Mataró, aquesta
incipient ciutat romana de nova planta tindrà una pervivència
llarga que es prolonga del segle I aC al segle VII dC (tercera
fase).
IMATGE
06 ROMANITZACIÓ
Fig.
6. Esquema de l’inici del procés de romanització. Sembla que els
darrer estudis arqueològics i històrics constaten que la primera i
més antiga fase del procés d’ocupació romana del territori (la
romanització) es produiria quan uns vaixells carregats de legionaris
i colons itàlic desembarcaren a Kesse (Tarragona), a Burriac-Ilturo?
(Cabrera de Mar) i a Ampúries. No ens ha d’estranyar que
iniciessin el procés d’ocupació del territori per aquests tres
punts on ja hi havia establer-tes tres grans nuclis urbans o capitals
ibèriques.
IMATGE
07 TUBBI FITILLI
Fig.
7. Un dels edificis més importants de la Ilturo romana són
els seus banys públics o Termes, les seves cobertes varen ser
construïdes amb una tècnica i materials força peculiars,
mitjançant unes peces afusades d’argila que poden veure en aquesta
fotografia.
Per
tractar-se de material constructiu se n’ha trobat gran quantitat,
però també es creu que se n’han perdut molts espoliats en temps
pretèrits i presents, fet que s’afegeix a la problemàtica, ja de
per si prou complexa, de la quantificació.
Es
van trobar caiguts a la zona de l’alveus (piscina o
banyera), del caldarium (sala de banys calents) i el
tepidarium (sala de banys tebis).
És
destacable un conjunt de 18 peces (tubi fittili) inserides les
unes dins les altres amb cinc -claus de volta- que es varen trobar en
posició original (veure fotografia), aquesta troballa ens permet
formular una hipòtesi versemblant de la curvatura i gruixos de la
volta, ja que es conserven els enguixats amb argamassa de la cara
interior i exterior. Amb aquesta tècnica s’aconseguien unes
cobertes lleugeres, resistents i aïllants. El sostre en forma de
volta o cúpula feia que l’aigua que s’hi condensava regalimés
cap als costats, on unes canalitzacions amb motllures evitaven que
regalimés per les parets.
IMATGE
08 SECCIÓ CALDARIUM
Fig.
8. Reconstrucció hipotètica en paràmetres arquitectònics
clàssics. Podem veure en la imatge la coberta amb volta de canó
seccionada del caldàrium dels banys de ca l’Arnau.
És
interessants fer proves de reconstrucció amb rèpliques d’aquets
materials , tubi fittili (veure Fig. 7) per a entendre-ho
millor en la línia de l’arqueologia experimental. Hi ha exemples
que han donat molt bon resultats, de moment podem visualitzar i
estudiar el procés de construcció amb els models 3D que presentem a
mode d’arqueologia experimental virtual.
IMATGE
09 DETALL CONSTRUCTIU
Fig.
9. Detall constructiu de les cobertes de l’’apodyterium’
(vestidor), del ’caldarium’ (sala de banys calents) i
del ‘tepidarium’ (sala de banys tebis) dels banys romans
públics d’Ilturo o termes de ca l’Arnau.
En
la il·lustració superior podem veure el procés de construcció
d’una volta de canó amb cintres o xindris mòbils.
Les
cobertes del caldarium i el tepidarium són uns
elements singulars. Estaven construïdes amb una tècnica basada en
la utilització d’uns tubs ceràmics (tubi fittili) que
s’introduïen els uns dins els altres i es reforçaven amb una
armadura de barnilles de ferro, tot lligat amb morter, tal com podeu
veure en la il·lustració. D’aquesta manera es va cobrir,
mitjançant una cúpula, el tepidarium, i amb una combinació
de voltes de canó i mitges cúpules, el caldarium.
El
vestidor (apodyterium)
estava cobert amb teulada romana, amb teules planes (tegulae)
i teules corbades (imbrices),
suportada per una encavallada de fusta. Per sota hi havia un cel ras
construït amb morter que se sostenia gràcies a un gruixut
encanyissat. (www.cabrerademarpatrimoni.cat)
IMATGE
10 L’AIGUA ALS BANYS 1
Fig.
10. Els romans eren molt curosos amb els seus banys públics. Sèneca
ens diu que: “...
era també un dels oficis d’aquells nobilíssims edils
d’entrar en aquells llocs freqüentats pel poble, a imposar-hi la
netedat i una temperatura convenient i saludable...”
(Lletres a Lucili 86, 10). Mantenir l’aigua de l’alveus
a la temperatura adequada i constant durant totes les hores en que
funcionaven els banys requeria unes complexes instal·lacions de
forns, calderes, dipòsits, canonades i vàlvules, disposades en una
sala anomenada praefurnium,
que estava a càrrec del fornacator.
El poeta Marcial criticava
amb ironia a un tal Cecilià perquè tenia les seves termes massa
fredes: “Preguntes
on pots conservar el peix durant l’estiu? Conserva’l a les teves
termes, Cecilià”
(Epigrames 2,78)
En
la il·lustración podem veure un gran dipòsit elevat sobre uns
pilars que garantia el subministrament d’aigua. D’aquí, l’aigua
passava a una primera caldera on era pre-escalfada
i, després, a una segona caldera on adquiria la temperatura adequada
per omplir l’alveus
(banyera
o piscina). Les calderes solien ser de plom, amb la part baixa de
bronze per aguantar millor el foc, i anaven revestides d’una capa
de mamposteria aïllant. Estaven suportades per unes bigues de ferro,
els encaixos de les quals encara són visibles
(www.cabrerademarpatrimoni.cat).
IMATGE
11 L’AIGUA ALS BANYS 2
Fig.
11. Per impedir que l’aigua de l’alveus
s’anés refredant, la seva part baixa estava en comunicació amb un
semicilindre de bronze (testudo)
situat a sobre el forn. L’aigua freda, com que té major densitat
que la calenta, té tendència a baixar i, per tant, a entrar en el
testudo.
Un cop calenta l’aigua s’eleva, i es crea així una circulació
que manté l’alveus
a una temperatura constant (www.cabrerademarpatrimoni.cat).
