Les Illes Balears a l'Antiguitat (1)

Imatge: Talaiot de S'Hospitalet Vell (Mallorca).
Foto: Rosa Isabel Garí

Poques notícies se'ns han conservat sobre els habitants de les Illes Balears abans de l'ocupació romana (123 aC); sabem que eren extraordinaris foners, que serviren en exèrcits estrangers, perque així ens ho diuen les fonts clàssiques, i resten alguns dels impressionants monuments d'arquitectura ciclòpea: talaiots, taules i navetes, que donen nom a la cultura precisament anomenada talaiòtica, corresponent als periodes del bronze final i del ferro.
En l'Antiguitat es distingia entre les Gimnèsies (Mallorca i Menorca) i les Pitiüses (Eivissa i Formentera), aquestes darreres, habitades per fenicis des del segle VII aC., i després per cartaginesos.
Malgrat l'escassetat de fonts escrites, han arribat fins a nosaltres algunes de ben curioses, i que ens donen informació interessant, però en la qual no s'han de descartar tampoc algunes reelaboracions fetes per l'autor, o autors. Es tracta d'un text de l'historiador grec Diodor de Sicília (s. I aC), que recull una informació d'un autor anterior, Timeu de Taòrmina (c. 356 i 260 aC.). Parla de les Gimnèsies, i diu així:
Ambdues illes tenen una bona terra productiva i un nombre d'habitants superior als trenta mil. Dels productes de la terra per a l'alimentació no produeixen gens de vi. Per això també són tots ells en desmesura enclins al vi, pel fet que a casa seva escasseja. I perque van ben escassos d'oli el treuen del llentiscle i mesclant-lo amb saïm de porc, s'hi unten els cossos. Perque són més amants de les dones que tots els altres, les valoren tant que quan algunes dones són capturades pels pirates que ataquen per mar, les rescaten donant tres o quatre homes a canvi d'una dona. Viuen baix roques excavades i foradant als llocs escarpats i fent moltes mines completament subterrànies, hi viuen i n'obtenen al mateix temps, un refugi i una seguretat. Mai no utilitzen cap tipus de moneda d'argent ni d'or i en general, impedeixen que n'entrin a l'illa. Addueixen aquest motiu, que antigament Hèracles féu una expedició contra Gerió que era fill de Crisaor i que havia aconseguit moltíssim argent i or. Per tenir doncs, la fortuna no cobdiciada, allunyaren d'ells la riquesa d'argent i també la d'or. Per això, d'acord amb aquesta opinió, a les campanyes bèl.liques amb els cartaginesos, que realitzaren temps enrera, no duien la soldada a les seves pàtries, sinó que, comprant-se dones i vi, la malgastaven tota en això.
Entre ells es dóna un estrany costum, pel que fa a les noces. A les festes de noces, el primer dels familiars i dels amics segons l'edat i el segon i els restants se colguen amb la núvia i el nuvi és el darrer en aconseguir aquest honor. Tenen també un particular costum i enterament diferent en relació a l'enterrament dels morts: després de trencar els membres del cos amb fustes, els col.loquen dins un recipient i damunt hi posen moltes pedres. El seu armament són tres fones, una d'elles la porten entorn del cap, una altra entorn del cos, i la tercera, a les mans. I en les accions bel.liques llencen pedres molt més grosses que els altres, tan enèrgicament que sembla que el tir és disparat des d'una catapulta. Per això també en els assalts a una ciutat emmurallada, colpejant els qui estan col.locats als baluards els omplen de ferides i a les batalles campals rompen els escuts i els cascos i tota arma defensiva. Són tan exactes en punteria que sovint no fallen l'objectiu posat davant. Causes d'això són les contínues pràctiques que fan des de nins, d'acord amb les quals, quan encara són infants, són obligats per llurs mares a tirar amb certesa amb la fona. Col.locat com a objectiu un tros de pa fermat a una soca, no es dóna de menjar al qui s'exercita fins que, havent encertat el pa, aconsegueix de la seva mare el consentiment de menjar-lo. (Diodor, V, 17-18=Timeu) Publicat a la "Història de les Illes Balears, volum I, edicions 62.