La romanització del territori d'Iluro

Aquest treball que avui comentem, es va publicar l'any 2000 a la revista Empúries, però és encara un dels pocs on podem trobar una síntesi sobre els orígens de l'Ilturo romana (Cabrera de Mar) i la seva influència sobre els d'Iluro (Mataró). Potser encara haurem d'esperar perque surti el gran estudi sobre aquesta Ilturo romana, fins fa poc desconeguda -no és el cas de la Ilturo ibèrica-  descoberta casualment gràcies a les excavacions anomenades d'"urgència", prèvies a algun episodi constructiu.
Joaquim Garcia Rosselló, Albert Martín Menéndez i Xabier Cela Espín son els autors de Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis) , article publicat en el número 52 de la revista Empúries, corresponent a l'any 2000, pags. 29 a 54.
Els autors demostren els seus coneixements de l'arqueologia del territori estudiat, amb una descripció dels materials més destacats a cada un dels jaciments i periodes comentats. Comencen amb una breu història del poblat fortificat, l'oppidum de Burriac, que va ser el centre del poder ibèrica laietà, amb la seva extensió d'entre 7 i 10 ha. i les seves notables muralles. Burriac (Ilturo), situat a la serralada litoral catalana, el qual formaria part d'una doble línea de poblats fortificats, l'una a la costa, i l'altre a l'interior, a la zona del Vallès oriental.
Lamenten els autors, amb raó, la manca de fonts escrites sobre els laietans, circumstància que a voltes s'ha atribuit, precisament, a la manca de conflictes; opinen però, els autors d'una altra manera, i pensen que la represió de Marc Porci Cató (193 aC.) contra la sublevació de pobles hispànics, va afectar possiblement també els laietans, i així veiem devallar, al llarg del segle II aC., el poblat ibèric de Burriac i les seves tradicionals formes de vida, si bé més endavant resurgiria d'altra manera.
A partir d'aquest segle II, s'iniciaria l'ocupació i explotació de la plana litoral i noves formes d'agricultura, entre les que la vinya assoliria una progressiva importància. És doncs en aquest context que hem de situar, a finals d'aquell segle, l'aparició de la Ilturo romana, com a centre administratiu i pol d'atracció; no hi ha dubte que les seves important termes, causarien un gran impacte sobre la població local.
Posteriorment, aquest centre administrador del territori es va traslladar a Iluro (Mataró), sobre la fundació de la qual, els autors de l'article exposen les diverses teories que s'han debatut al llarg del temps, i que podem dividir en dos grups: 1) els que situen la fundació d'Iluro a inicis del segle I aC., i els que la situen en època d'August (segona meitat del mateix segle I aC.).
Mentre, al llarg del darrer segle aC., Burriac entra en la seva etapa final, fins al seu definitiu abandonament.
Com a detall especial, fem esment d'un fragment ceràmic pintat a l'estil ibèric, amb una escena ritual i la posssible porta d'una muralla, exhumat a can Palauet de Mataró (pag. 51).
Síntesi interessant, doncs la que ens ofereixen Garcia, Martín i Cela sobre els orígens d'aquesta zona situada a 30 Qm. de Barcelona.
No volem deixar de senyalar, però,  que algunes conclusions de tipus històric a les que arriben no ens semblen prou convincents, ja que no queda clar com s'hi arriba o fins i tot algunes afirmacions semblen contradictòries. Llegim:
"Todos los indicios parecen mostrar el declive de una etapa económica basada en el acaparamiento, control y comercio de una agricultura excedentaria por parte de la aristocracia (ibera), y el paso a otro modelo sustentado por una agricultura de subsistencia, suficiento pero que imposibilitó la creación de excedentes y, por lo tanto, evita la acumulación privilegiada de la riqueza. Es una estrategia encaminada a socavar el poder político, no a destruírlo, mediante la eliminación de sus fuentes económicas". (Pag. 32) 
En canvi, més endavant: 
"Los conjuntos de materiales, tanto indígenas como foráneos, que se han hallado en contextos de este período (estem parlant sempre de la 2ª meitat del segle II aC.), son abundantes y de gran calidad, lo que demuestra la importancia de esta ciudad, inmersa en una fase activa y próspera. En este sentido cabe suponer que Burriac se convirtiera en un importante centro de comercio, receptor y distribuidor de productos manufacturados" (Pag. 33).
Tampoc queda massa clara clara, per exemple, aquesta reaparició de les elits indígenes, més tard, a Iluro:
"Otro elemento determinante (en la fundació d'Iluro) debió ser la necesidad de acoger una aristocracia indígena, fuertemente romanizada y posiblemente inmersa dentro de la estructura social romana. Estos descendientes de la antigua oligarquía establecida en el oppidum de Burriac que había controlado y administrado el territorio, que seguramente aún conservaba muchos de sus privilegios y una serie de vínculos de clientela que los romanos debieron aprovechar". (Pàg. 51).
No obstant la gran quantitat de troballes arqueològiques, doncs, haurem de seguir lamentant la falta de fonts escrites.
Podeu llegir un altre treball sobre el tema: D'Ilturo a Iluro.
Fotografia: Restes d'edificacions en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Autora. R. I. Garí.