Nous descobriments arqueològics a Cabrera...l'any 1884

Imatge: descobriments a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), a finals dels anys seixanta o principis dels setanta del segle XX. Pobable autor de la fotografia: Josep López Viñals.

En una entrada anterior us comentàvem una excursió realitzada a Argentona, Burriac i Montcabrer l'any. i publida per Cèsar August Torras a la revista L'Excursionista. Avui us volem mostrar un nou article: "Nous descobriments arqueològichs a Cabrera de Mataró":


"Las indicadas troballas tingueren lloch en una excavació que vaig practicar en Maig darrer, y consistiren en una sepultura d'un metre i mitj de profunditat per dos de diàmetre aproximadament, en la qual hi havia quatre grans urnas cinerarias de forma cónica, y al seu voltant, com succeheix generalment ab las de sa classe, varis vasos y armas de mérit superior als trobats fins allavors y de suma importancia arqueológica per las inscripcions que apareixen en alguns dels primers, las quals venen a confirmar mes y mes las opinió dels renomnáts arqueólechs MM. Lenormant y Birch que de comú consentiument la referien a una época ante-romana en nostra pátria fentla remontar al segle III ans de J.C. L'excursionista. Bolletí mensual de la Associació Catalanista d'Excursionisme Científic, núm. 71, pags. 340-342. Barcelona, 30 de setembre de 1884.

Així explicava, ar afa 127 anys, el Sr. Joan Rubió de la Serna, el descobriment en la seva propietat, de la necròpolis ibèrica que avui coneixem com de "Can Rodon de l'Hort" de Cabrera de Mar. No era la primera vegada que l'Excursionista publicava un article sobre les troballes sobre l'esdeveniment, ja que:

"(...)podem donar compte de la importancia dels objectes trobats en las excavacions verificades lo passat mes de Maig, com lo donárem ja en aquests BOLLETÍ dels anteriorment descoberts."

Descriu l'article diverses peces amb inscripcions ibèriques: una gran copa o cántharus d'argila roja envernissada de negre, amb una inscripció a prop de les anses; un ascos d'argila envernissada de negre blavenc, afectant la forma d'un peu calçat, també amb una inscripció; una pàtera d'argila roja sense vernís, i la seva inscripció; dues espases, dreta una i doblegada l'altra de 80 cm. de llargada.
Podeu llegir l'article sencer a la revista l'Excursionista digitalitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, si punxeu aquí. Núm 71, 30 de setembre de 1884, pags. 440-442

Agraiment: al Sr. Joan C. Alay, que ha descobert aquesta informació.