El mite i la raó

Un dels meus treballs preferits, pel que arqueologia del Maresme es refereix és "Espais sacres a Cabrera de Mar", de J.F. Clariana. Sempre m'ha interessat especialment l'espiritualitat humana, cosa que fa un temps, en que estava en tot el seu apogeu el "materialisme històric" a les nostres universitats, s'havia de dur un poc d'amagat. L'article de Clariana (vegeu d'Ilturo a Iluro, núm 5 dels llibres editats per J. M. Modolell, 2009), posa de manifets la gran varietat d'espais dedicats al culte religiós, tan en l'àmbit públic om privat, que trobem a l'antiga Cabrera de Mar. Per a l'home antic, religió i vida privada o pública, no estan separats. Conformen un tot. Les celebracions rituals al llarg de l'any commevoraven el cicle agrari, l'etern començament de les coses, l'etern retorn del que ens parla Mircea Eliade el gran estudiós de les religions antigues. Alguns experts diferencien entre pobles de "discurs mític", en que la religió està present en tot , i pobles de "discurs lògic", que comencen a separar la religió d'altres àmbits, com la ciència. No cal dir que els pares dels racionalisme són els grecs. Els grecs -alguns grecs- introdueixen la separació religió-mon real. No ens enganyem, però: tenir un "discurs mític" no està renyit amb un elevat desenvolupament tècnic i científic, i aquest és el cas dels egipcis, poble que no deixa de meravellar-nos cada dia per l'elevat grau de cultura que van assolir. Per als pobles antics, la manifestació de les coses sagrades era diversa, i estava present en totes les coses, d'aquí el seu politeïsme, que a nosaltres se'ns fa a voltes difícil de comprendre. Però precisament, tractar d'entendre aquesta visió de l'home antic sobre les religions, tan diferent a la nostra, és imprescindible per evitar la temptació d'analitzar la religió antiga només en funció de criteris econòmics o polítics.