Una exposició dedicada a un jaciment singular: Can Modolell (Cabrera de Mar)

Imatge: Inscripció votiva sobre marbre, on es llegeix K·V(otum) · S(olvit)·L(ibens)·M(erito). És a dir: va complir lliurement el seu vot a K merescudament. (Can Modolell, Cabrera de Mar, Barcelona).

El passat divendres 21 de novembre va tenir lloc al Museu de Mataró la inauguració que, amb el títol "Déus i pelegrins. El santuari romà de Can Modolell", està dedicada a aquest important jaciment, que està previst poguem visitar fins el 31 de maig de 2026, i que coincideix amb els 51 anys dels inicis de l'excavació. 

La mostra consta de 150 peces escollides, i estan també programades visites guiades al jaciment, que actualment pertany a la Fundació Burriac de Cabrera de Mar.

Can Modolell, descobert casualment el 1974, ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació i estudis, destacant-ne dues: la de l'inici, duta a terme per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, i la que va començar el 2017, on un equip conjunt de la Universitat de Barcelona i de la University of Victoria del Canadá, s'han dedicat a continuar l'excavació i a estudiar nombroses les peces i les estructures conservades, a fi de reconstruir la vida de les persones que visqueren a la zona.

Com ha destacat Víctor Revilla, actual director de les excavacions, es tracta d'un conjunt singular, doncs fins el present, no s'ha n'ha trobat cap de les seves característiques a la Península. Un santuari sumptuós, erigit per les èlits locals del que s'en conserven part dels murs. En una propera entrada resumirem l'entrevista que va tenir lloc a Mataró Ràdio al Dr. Revilla, perque pogueu conèixer més sobre Can Modolell. En la present entrada, ens limitarem a mostrar-vos algunes peces. Si ho voleu conèixer més, no us perdeu una visita a l''exposició.

Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig, David Farell Garrigós i Francesc Navarro Bonamusa.

Foto: Francesc Navarro Bonamusa.

Inauguren l'exposició, d'esquerra a dreta: Anna Capella, directora del Museu, Víctor Revilla, arqueòleg responsable de l'exposició i Heidi Pérez, regidora de cultura de l'ajuntament de Mataró. Foto: David Farell.

Dos exvots de marbre: un altaret dedicat a K· D(eo) per L(ucius) Petreius, i una columna dedicada al mateix déu per Successus i Elaine, esclaus de Cèsar. Foto: David Farell.

Fragment escultòric en marbre. Foto: Joan Francesc Clariana.

Fragment de pintura mural. Foto: David Farell.

Un aspecte de l'exposició: Un escenari per al déus: el santuari. Foto: Joan Francesc Clariana.

Un altre aspecte de l'exposició: de pelegrins a camperols. Can Modolell al final de l'Antiguitat. Foto: Joan Francesc Clariana.

Alguns dels extraordinaris dibuixos de peces del jaciment que va fer l'artista mataroní Jordi Arenas els anys 70 i 80.

Esteve Rovira Rovira, un cabrerenc a Mauthausen

Imatge: Llamborda en memòria d'Esteva Rovira Rovira davant el lloc on va estar la seva casa.

Esteve Rovira Rovira fou un cabrerenc que va néixer el 5 de juny de 1898 i va morir assassinat a Gusen (sotscamp de Mauthausen) el 8 d'agost de 1941. 

El passat dia 9 de novembre va tenir lloc a Cabrera un homenatge a Esteve Rovira, amb assistència de membres actuals de la seva família, oradors i autoritats. Es va colocar una llamborda de bronze davant el que havia estat la seva casa, que ja no existeix.

Les primeres notícies que recordo sobre Esteve Rovira varen ser en un any del primer ajuntament democràtic, els primers 80, quan va arribar a l'ajuntament una carta d'Amical Mauthausen demanant notícies sobre ell i els descendents o familiars que pogués tenir. 

En aquell moment restaven encara persones que l'havien conegut i viscut la Guerra Civil, i va ser trascendental la memòria del cronista de Cabrera de Mar, Joan Vilalta Reixach. Les dades de Vilalta han estat recollides per Albert Calls, David Farell i Margarida Colomer i recollides en la seva biografia, per a la confecció de la qual va ser molt important l'entrevista que va fer la historiadora Margarida Colomer a la filla d'Esteve, Roser Rovira Freixenet (+ setembre 2025), una dona molt amable.

El setembre de 2004, l'ajuntament de Cabrera va fer un primer homenatge a Rovira.

Esteve Rovira i Rovira és esmentat per Montserrat Roig al seu Llibre Els catalans als camps nazis. (1)

Nascut al Molí d'en Llado el 5 de juny de 1898, a Cabrera de Mataró (el nom d'abans d'aquest poble), va ser activista cultural i va dur el cafè de la Societat Atlàntida. Va publicar dos escrits i alguna poesia al programa de la Festa Major i fins i tot va intentar dur endavant una revista El Cor del poble.

Va treballar a la fàbrica tèxtil Mañé-Ordeig, no va anar al front durant la Guerra Civil, i si va treballar en una fàbrica de material armamentístic. 

Estava casat amb Josefa Freixenet i Rovira(2), van tenir una filla, Roser.

Acabada la guerra, i per termor a possibles represàlies per part dels guanyadors, va haver d'exiliar-se a França on  va acabar detingut pels nazis el setembre de 1940, i traslladat a Gusen, sotscamp de Mauthausen, on van anar tants republicans espanyols. Ignorats pel govern de Franco.

Esmentat al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

 Un supervivent de Mauthausen, Jaume Álvarez, va explicar:

"La chimenea del crematorio no paraba. Salía un olor agridulce. Nos mataban como a perros. A tiros, en el coche fantasma (un automóvil en el que te metían hasta asfixiarte), con gas o en el pasillo del crematorio: te decían que subieras a un altímetro para medirte y te daban el tiro en la nuca" (3)

No sabem exactament com va ser assassinat Esteve, però per una trista ironia va ser un 1 d'agost, quan el seu poble celebrava la festa major de sant Feliu.

En l'acte d'homentage va estar presents descendents d'Esteve Rovira. Els parlaments van anar a càrrec de Josep Calvet (Memorial Democràtic de Catalunya), Margalida Colomer i Rovira (historiadora i autora de la biografia de Rovira), Albert Calls i Xart (periodista), David Farell i Garrigós (historiador i coordinador de la Fundació Burriac), Óscar Fernández i Cuñado (Alcalde de Cabrera). Interpretà el Cant del Ocells al violí: Pau Alasà i Teixido (Escola de Música de Cabrera). Els oradors van recordar la vida d'Esteve Rovira, les circumstàncies d'aquella època terrible: Guerra Civil, represàlies, II Guerra Mundial, camps d'extermini, la recuperació de la seva memòria.

(1) Montserrat ROIG, Els catalans als camps nazis. Pàg. 419.

(2) Citada per Montserrat Roig, al mateix llibre i pàgina.

(3) Jaume ÁLVAREZ, "A mi me salvó el amor", a El País, 24 d'agost de 2004. Contraportada.

BIBLIOGRAFIA

Albert CALLS I XART, Margalida COLOMER i ROVIRA, David FARELL i GARRIGÓS, Jaume MOLINAS i ROCA, Joan VILALTA i REIXACH. Esteve Rovira i Rovira (1898-1941) In memoriam. Cabrera de Mar, novembre 2025.

Imatges: portada de l'opuscle publicat per a l'homenatge. Carrer actual on havia estat la casa d'Esteve Rovira, amb la llamborda.

Algunes imatges de l'homenatge a Esteve Rovira el 9 de novembre de 2025. Fotos de Joan Francesc Clariana, David Farell i Josep M Rovira.

Vídeo: Pau Alasà i Teixidó (Escola de Música de Cabrera) interpreta el cant dels ocells amb els familiars d'Esteve Rovira.

Una imatge del públic assistent.

Un moment de la intervenció de Margalida Colomer.