Torre Llauder, un jaciment desafortunat, conferència de Joaquim Garcia (2)

 

Imatge: Torre Llauder el 23 de febrer de 1986.

Seguim ara el resum de la conferència que va donar el Dr. Joaquim Garcia sobre Torre Llauder, iniciat en l'entrada anterior.

Al segle XIX es va trobar a la zona una lápida incompleta amb una amb inscripció que contenia el currículum d'un propietari. Un tal Caius Marius Aemilianus, de la tribu Anniensis, de Bàrcino, inmune. Tres noms que indiquen un ciutadà romà. La paraula "inmune" significa que no paga tributs, ho paga en beneficis i edificis públics per a la ciutat. A Barcino trobem una inscripció amb el mateix personatge. No sabem si residia a Iluro o a Bàrcino. La incripció el descriu també com a "jutge de jutges". Tàrraco tenia cinc decuries amb un jutge a cada decúria, C. Marius Aemilianus mana sobre els cinc, un càrrec nomenat directament per l'emperador.

A Torre Llauder s'ha recuperat un bust que representa l'emperatriu Faustina Minor, esposa de Marc Aureli. Entrant en la zona de la interpretació i l'especulació: per tenir un retrat de l'emperador o l'emperatriu, s'havia de tenir permís. Potser hi havia també un bust de Marc Aureli. Tot això destaca la importància del propietari de Torre Llauder en aquell moment. 

Una altra peça és una figura de terracotta que sembla representar un arquer.

Trobem restes arqueològiques en una extensa zona al voltant de la vil·la. La zona estava aterrassada en tres nivells fins a l'actual pollancreda. Per què? per afavorir l'accés al mar. Sens dubte els vaixells rebien una gran impressió de la vil·la.

Arriba un moment en la història del jaciment en que la vil.la deixa la seva funció residencial i n'agafa d'altres. Una part noble d'aquesta , el triclini, té ara uns forats que sembla servien per emmagatzemar aliments. El tablini té ara un absis. Trobem una creu. A les acaballes de l'imperi ja hi havia un petit cementiri. Representa l'avenç del cristianisme? I ja en època carolígia, el que hem trobat és un fons de cabana. Desapareix l'ús del metall i la ceràmica a torn. Després ja no es troba res, fins el segle XVI, en que es construeix la ja esmentada masia.

A la part final de la seva explicació, el conferenciant lamenta les destruccions de patrimoni irrecuperable que ha patit Mataró, i n'esmenta les més conegudes, així com d'altres casos que han tingut una solució més afortunada. El mateix enderrocament de la masia de Torre Llauder n'és un trist exemple: una magnífica masia amb una torre de guaita.

Destaca negativament la destrucció de Can Xammar, les antigues termes d'Iluro i els seus mosaics, trossejats per les màquines i llençats a un abocador (on ara hi ha l'nstitut Satorras), on els membres de la Secció Arqueòlògica del Museu van recuperar el que van poder. Resten guardats sense que ningú n'hagi emprès la reconstrucció. Articles en premsa d'aquella època van publicar falsament que els mosaics eren del segle XVIII. 

Destrucció també d'una part de la muralla romana en bastir la nova seu de la Caixa Laietana.

Sort diversa van tenir altres restes, com les de l'entrada del cardus maximus  i clavagueres d'Iluro a Can Fullarachs, entre la plaça Xica i el carrer Pujol.  Aquí es va decidir comprar. Can Cruzate a la plaça Gran, una domus amb un atri, que s'ha tapat. Ja als anys 2000, algunes restes consolidades al jaciment de Cals Caputxins, a un antic cementiri. Iluro mateixa ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. 

En algunes ocasions, podem trobar edificis on s'exhibeixin restes, sense explicacions.

Però si pensàvem que ara hi havia una mínima consciència, el recent cas de Ca la Madrona ens torna a temps anteriors. Un jaciment de 600 m2, que va del segle I fins el XIV, amb un cementiri impressionant. S'ha desmuntat per construir-hi un centre d'economia circular. S'ha previst desmuntar les restes i tornar-les a instal·lar 600 m. més enllà. Això no té cap sentit. Quan es construïa alguna cosa, era en funció del lloc on era. Un cementiri a prop de la via Augusta, de cara al mar i prop de la ciutat. (1)

La intervenció de Joaquim Garcia va estar aplaudida pels assistents, obrint-se un torn de preguntes.

Pregunta sobre el vi. Joaquim Garcia respon que era per beure, destinat als legionaris, i que segurament es picava en el llarg transport, això li va donar la fama de dolent. Tenim notícies que no era així el que arribava a Roma. 

Un dels assistents recorda que el Ministeri de Cultura va destinar 2.700.000 euros a dignificar Torre Llauder, diners als que l'ajuntament de Mataró va renunciar en no poder complir els terminis.

Imatge: un moment de la conferència.

Imatge: Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Imatge: Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.

Imatge: Torre Llauder el 16 d febrer de 1986.

(1) Creiem necessari recordar que, al llarg del temps, aquest jaciment s'ha anat destruïnt en diversos moments. Vegeu en aquesta entrada.

Recordem que està a punt de sortir publicat un llibre de Joan Francesc Clariana amb pròleg de  Marta Prevosti Monclús sobre els mosaics de Torre Llauder, que serà l'obra més completa sobre aquest jaciment.

Torre Llauder (Mataró), un jaciment desafortunat, conferència de Joaquim Garcia (1)

Imatge: descobriment dels mosaics de Torre Llauder als anys 60. Marià Ribas, d'esquena i catedràtic Lluis Pericat amb dos col.laboradors. Arxiu fotogràfic del Museu de Mataró.

El passat dimecres 8 d'abril, va tenir lloc al Foment Mataroní i per iniciativa de les Aules Senior, una conferència que amb el nom de "Torre Llauder, un jaciment desafortunat", va impartir el doctor el arqueologia Joaquim Garcia Rosselló, que ha estat arqueòleg municipal, ha dirigit diverses excavacions i ha publicat llibres i articles sobre el tema.

El nom de Torre Llauder prové de l'antiga masia amb torre, del segle XVI, enderrocada en el moment de projectar-se un polígon industrial.

Intentarem resumir els punts principals de la conferència del Dr. Garcia Rosselló.

Quatre són els blocs en que podem dividir la conferència: 1) La història del jaciment en el segle passat. 2) Descripció de la vil·la. 3) Destrucció de patrimoni mataroní. 4) Preguntes i respostes.

A la zona on es troba el jaciment de la vil·la romana de Torre Llauder, als anys 60 es va projectar un polígon industrial. L'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran, amb el seu equip de col·laboradors, va iniciar una colla de prospeccions a la zona. Ribas era una persona molt meticulosa, gràcies al qual s'han conservat moltes dades. En començar a unir sectors s'adonà de l'existència d'un possible jaciment arqueològic de gran abast. Casualment havia trobat la vi·la senyorial, pero ell sabia que una vil·la romana consta  d'una part residencial, urbana, i d'una pars rústica, agrària i productiva: tallers, magatzems, esclaus...tot això, s'ho van carregar.

La decisió per part de les autoritats en aquell moment fou que el que s'havia de conservar era la zona principal excavada per Marià Ribas, és a dir la residència. Va iniciar-se una acció popular per tancar aquesta part conservada, que va culminar e el clos avui existent. Finalment, tampoc es va construir el polígon industrial. Al llarg de molts anys, les restes, incloent els valiosos mosaics, han estat però a la intempèrie, actualment hi ha col·locada una carpa, una solució temporal, i a més ja hi ha restes localitzades fora del recinte.

Després de Marià Ribas, no es fa a Torre Llauder cap intervenció fins l'any 1980 amb la intervenció de la Universitat de Barcelona. A la tardor d'aquell any es decideix arrancar el mosaic de la sala principal per restaurar-lo, el que va estar a càrrec de Josep Pedro, restaurador del Museu Arqueològic de Barcelona. Al desembre s'aprofita per excavar-hi al dessota, el que va donar molta informació. La restauració durar fins el 1986 i va estar finançada per Museu de Mataró i un cop acabada, el 1988 es reinaugura el clos i els publica una guia.

Més tard s'excava la zona perifèrica, el que són els patis de la casa romana, els peristils. Uns forats indiquen la presència d'arbres, recuperant-se llavors que es portaran a analitzar. Les darreres  intervencions  van tenir lloc del 2006 al 2023: dos patis que donen una visió més àmplia d la casa romana. Torre Llauder esdevé els campus universitari de la Universitat Autònoma de Barcelona, un camp on van els estudiants d'arqueologia.

Coneixem que abans de l'època d'August, hi havia a la zona un centre vinícola, un de tants de la la Laitània que es va especialitzar en el conreu de la vinya i la producció del vi. Fonts antigues ens parlen que el vi laietà era abundant però no massa bo, en canvi si ho era el de Tarragona. Torre Llauder va esdevenir una vil·la marítima i els vaixells expotaven aquest vi a diferents llocs de l'Imperi. Els dietaris de Marià Ribas documenten un forn per construir àmfores, que s'utilitzaven precisament per envasar el vi. Eren àmfores de 40 kilos, que amb el contingut, podien arribar a 80. S'han documentat premses i un abocador d'àmfores defectuoses.

Després d'aquesta fase, entre el 10 i el 5 aC., no tenim cap notícia fins els anys 70, època dels emperadors Flavis, sabem que es construeix una casa, casa amb la mateixa planta que totes les cases romanes, siguin domus o villae. Es pavimenta amb mosaics i es decora amb pintures murals. Es tracta d'una vil·la suburbana, de la que s'han excavat 1000 metres quadrats. Constava d'un atri semiporxat, amb un impluvium on es recollia l'aigua de la pluja. A partir de l'atri es distribuïen la resta d'estances. Tenia un altar dedicat als deus Lars.

Explica el conferenciant con era una casa romana. Des de l'atri s'accedia al tablinium, el despatx del dominus, i on revien visites, es guardaven arxius. Desde l'atri també es passava al triclini, el menjador de la casa. De l'atri passem a l'espai reservat a la família. Dos patis, el primer dels quals tenia un jardí central, tancat per un porxo amb columnes. Del jardí s'han pogut recollir i analitzar llavors: cirerers, pomers, figueres. S'ha trobat una escultura dedicada al déu Silva, protector precisament dels boscos. El segon peristil no era tant ric, possiblement es tractava d'una zona de servei. Torre Llauder tenia també banys i latrines.

No és senzill trobar dos peristils a una casa romana, això ens parla de la importància d'aquesta i del propietari. Vil·la noble, suburbana, marítima, a una distància de la ciutat que ppermetria anar i tormar en un dia. A diferència de vil·les interiors, que exportaven sobretot cereals, Torre Llauder podia recórrer al transport marítim, el vi sortia per mar i podia després distribuir-se per via fluvial.

Seguirem en una propera entrada i aprofitem per recordar que està a punt de sortir publicat un llibre de Joan Francesc Clariana amb pròleg de  Marta Prevosti Monclús sobre els mosaics de Torre Llauder, que serà l'obra més completa sobre aquest jaciment.

Imatge de Torre Llauder el 23 de febrer de 1986.

Imatge de Torre Llauder el 16 de febrer de 1986.