Imatges, de dalt a baix: Dama de Baza (s. IV aC.). Dama oferent del Cerro de los Santos (s. III-II aC.). Dama d'Elx (s. V-IV aC.). Museu Arqueòlogic Nacional (Madrid). Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa.
Comencem aquí una petita sèrie d'entrades dedicades als teixits i la vestimenta a l'antiguitat, i començarem els ibers, una cultura avançada i original, que va desenvolupar-se a l'est de la Península entre els segles VI-I aC.
Els ibers continuen essent un enigma per nosaltres, ni tan sols podem traduïr la seva escriptura, el que coneixem és gràcies a l'arqueologia i les fonts clàssiques, els escrits d'autors grecs i llatins.
Són aquets clàssics els que ens donen notícia de la bona qualitat dels teixits d'Hispània. L'historiador grec Polibi (n. 120/118 aC.), en la seva descripció de la batalla de Cannes, ens diu que els mercenaris ibers d'Annibal duien unes fines capes de lli ribertejades de vermell (1). El geògraf grec Estrabó (64/63 aC-19/24 dC), en parla de la "bellesa insuperable" de les llanes de Turdetània (actual Andalusia), especialment les de color negre (2). Plini el Vell (23-79 dC.) escriu sobre diversos colors de velló, entre ells els rogenc de la Bètica i altra cop el negre d'Hispània, com el millor (3). El mateix Plini ens descriu el lli fi i blaquíssim de la Hispània Citerior (4). Pel que toca a l'espart, parla de la zona de Carthago Nova i explica el cultiu i preparació d'aquesta planta, destinada a diversos usos: cistelleria, sabates... (5). Evidentment, aquests teixits no estaven destinats únicament a vestir.
El poc que sabem del vestit iber, ho devem a l'escultura, en pedra o metall, o la ceràmica pintada. L'escultura representa generalment guerrers o figures femenines ben conegudes per nosaltres, com les dames d'Elx o de Baza, d'interpretació encara dubtosa, i que pertanyien als estrats superiors del món iber.
Els vestits, tan el masculí com el femení, consistia en túniques de lli o de llana, cenyides amb un cinturó, llargues per les dones, curtes pels guerrers, decorades amb bandes tenyides llises o escacades (com les de la Dama de Baza), blaves o vermelles, o també serrells. Completava la vestimenta un mantell damunt les espatlles aferrat amb una fíbula, un vel per les dones i un calçat aparentment de cuiro o espart. La roba era majoritàriament de confecció domèstica, i s'han exhumat pesos de teler en els jaciments ibèrics.
Criden especialment l'atenció els complicats tocats femenins: mitres còniques (com la de la Dama d'Elx), peinetes, diademes, rodets i les ostentoses, abundants i grans joies, suposadament d'or, plata i bronze: arracades, collarets, braçalets, anells, que estarien reservades a les èlits. Els guerrers són a voltes representats amb torques (collars rígids de metall). Sens dubte, les mines d'Ibèria, proporcionarien metall: or, plata, coure i estany, abundants en aquell moment. Alguns autors veuen en la peineta i el vell ibèrics, l'origen de la peineta i la mantellina (6), i fins i tot en els rodets, el del pentinat tradicional valencià. Personalment, ens sembla unes hipòtesis arriscades .
(1) Polibi, Històries, III, 114
(2) Estrabó Geografia, III, 6.
(3) Plini el Vell, Història natural, VIII, 73, 191.
(4) Plini el Vell, Història natural, XIX, 2,9,10.
(5) Plini el Vell, Història natural, XIX, 7, 26-27; 8, 28-30.
(6) Ana Velasco: Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini, pàg. 31.
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
Ana VELASCO MOLPECERES, Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini. Los Libros de la Catarata, Madrid, 2021.
Enriqueta ALBIZUA HUARTE, "El traje en España. Un rápido recorrido por su historia", dins James LEVER Breve historia del traje y de la moda. Cátedra, Madrid, 2012.
Vas dels guerrers del Tossal de Llíria (s. III-II aC.). Procedència de la imatge: Museu de Prehistòria de València. Els guerrers sembla portin un calçat de mitja canya.
Pes de teler iber de plom amb una inscripció, procedent de Can Modolell (Cabrera de Mar). Dibuix de Robert Lleonart.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada