Seguim el tema del vestit a l'antiguitat, avui amb una entrada dedicada a la vestimenta masculina a l'antiga Roma, centrant-nos en les peces més d'ús més quotidià.
El teixits més usats, foren la llana i el lli. La confecció de teixits i vestits de llana a casa, era una de les principals feines d'una honesta romana, hava de ser casta, pia, lanifica, domiseda. Sens dubte, amb el temps fou també una tasca encomenada a esclaus. Després de la conquesta del Mediterrani oriental, s'introduí el cotó i la seda, aquest darrer només a l'abast de gent acabalada. Altres materials emprats en el vestit i el calçat foren el cuiro i l'espart.
Com a roba interior, tant homes com dones, usaben un tapall, el subligaculum, lligat a la cintura, i podien cobrir les cames amb teles enrotllades per no passar fred.
El vestit masculí tradicional era la toga, una peça de llana plegada i enrotllada a partir de l'espatlla esquerra, que podia mesurar originariament cinc o sis metres d'ample, la forma de la qual encara avui dia no està clara. De l'estudi de les escultures s'ha arribat a concloure que devia tenir forma de trapezoide imperfecte. Es col.locava amb nombrosos plecs i envoltant el cos, deixant lliure el braç dret, com podem veure en nombroses escultures, i en temps antics es duia sense túnica a sota, segons Aulus Gel.li (Nits Àtiques, VI, 12). El retòric i pedagog Quintil.lià explica com ha de col.locar-se la toga (citat i descrit en el bloc Imperivm, La toga romana).
El tipus de toga indicava l'edat, la categoria social i el càrrec del seu portador: la toga virilis era blanca sense ornamentacions, i la rebia el jove en complir la majoria d'edat. La toga candida, era per als candidats a un càrrec, la toga praetexta duis bandes vermelles, i estava reservada als magistrats, la toga picta tenyida de porpra i amb fils d'or, era per als generals victoriosos, després pels emperadors, etc.
Possiblement per la incomoditat de dur una peça tan gran, l'ús de la toga va decaure amb el temps. Suetoni ens explica que August es va indignar en observar en un assemblea gran nombre d'homes vestits amb foscos mantells, i va ordenar que vestissin amb toga en els actes públics:
"Heus aquí els romans, amos del món, poble que vesteix la toga" (Suetoni, August, 40) (1)
El palium, derivat de l'himation grec, era un mantell que substituïa la toga; s'enrollava al voltant del cos, sense norma fixa, i el seu ús s'identificava amb filòsofs o gent dedicada als estudis.
Marc Aureli agraeix al filòsof Rústic no passejar-se per casa amb toga (Marc Aureli, Meditacions, I, 7).
Sota la toga es vestia la túnica, feta de llana o de lli -aquestes darreres més costoses- de diverses llargades i cenyida amb cinturó. Les de seda les empraven principalment les dones riques. Com la toga, el tipus de túnica indicava també el status de l'usuari, els megistrats podiem emprar bandes roges.
La túnica es confeccionava a partir de dues peces de roba cosides, excepte on havien de passar els braços, no es duien mànigues o eren molt curtes. Es podia dur més d'una túnica. Suetoni diu que August vestia quatre túniques sota la toga (Suetoni, August, 82).
La paenula era una capa amb caputxa, subjectada amb una fíbula. Els caps militars empraven el paludamentum. En la famosa escultura de l'August de Primaporta, l'emperador du el paludamentum enrotllat en el braç esquerra.
En el darrers segles de l'imperi, es va començar a usar pantalons (braccae), inspirats en les tribus germàniques.
A banda de les vestidures més usuals, hi havia també robes adaptades als diversos oficis o activitats, i capes per la pluja i el mal temps.
Per acabar, diguem alguna cosa sobre el calçat. Aquest estava confeccionat en cuiro o espart, alguna de les quals ha sobreviscut miraculosament fins els nostres dies. Son conegudes especialment per nosaltres les caligae, sandàlies dels legionaris, de les qual es troben a voltes les tatxeles metàl.liques en jaciments arqueològics .
(1) Virgili: "Els romans, amos del món, poble que vesteix la toga" (Eneida, I,282).
WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA
FRANÇOIS BOUCHER, Historia del traje en occidente. Roma. (pàgs. 98-105).Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009.
JAMES LAVER, Breve historia del traje y la moda. Cap. II: Los griegos y los romanos (pàgs. 23-43). Editorial Cátedra, Madrid, 2017.
YVONNE DESLANDRES. El traje imagen del hombre. Pàgs. 109-112. Tusquets Editorial, Barcelona, 1976.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada