Un kalathos ibèric a Cabrera de Mar

Imatge: kalathos ibèric procedent de Cabrera de Mar. Fotografia de Francesc Navarro Bonamusa.

Reproduïm avui, per tractar-se d'una peça força interessant, la fitxa que va publicar Joan Francesc Clariana sobre un kalathos ibèric exhumat a les sitges de Can Modolell-Can Miralles de Cabrera de Mar, fitxa publicada a la revista Felibrejada, del Grup d'Història del Casal:

Tema: kalathos ibèric.
Datació: segle II aC.
Localització: Museu de Mataró. Trobat a la sitja 22 de Can Miralles-Can Modolell de Cabrera de Mar.
Il.lustració: Dibuix: Jaume Pujol-Joaquim Garcia. Foto: Francesc Navarro.
Descripció:
Kalathos ibèric, trobat a la sitja núm. 22 de les excavacions de Marià Ribas l'any 1966 (grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell de Cabrera de Mar), amb decoració de pintures distribuïdes en dues faixes: la superior a base de mètopes dividides per tres línies verticals, essent la més gran i gruixuda la del mig i, a l'interior de la mètopa, un element de forma triangular amb línies ondulades a ambdós costats, acabades per puntes de sageta. La faixa inferior és a base de semicercles secants de tres línies amb els interespais acolorits. La part superior de la vora presenta decoració dentada i de petits quadrats.
Comentari:
El kalathos, o forma de barret de copa, era un element ceràmic singular i típicament ibèric, produit durant els segles III-II aC. (si bé les primeres produccions hom les situa en el segle IV aC.), avui dia de finalitat desconeguda.
Els arqueòlegs encara no s'han posat d'acord sobre el taller de fabricació d'aquest exemplar de Cabrera de Mar, ja que la peça, per un costat, presenta trets característics de les produccions del taller de Fontscaldes i, per l'altra, del taller de Sidamon (possiblement es tracti d'una producció d'un tercer taller que recolliria influències dels dos anteriors).
Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig.
Bibliografia:
J. Bonamusa: "Excavacions en sitges ibèriques a Cabrera de Mar". Setmanari El Maresme, 6. Mataró, 9-1-1970, pàg. 13.
J.F. Clariana: "D'Ilturo a Iluro: d'ibers a romans. Algunes consideracions". XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, 2002, pags. 19-52.
M.J. Conde: "Una producció característica del món ibèric tardà, el kalathos o barret de copa". Fonaments, 8. Barcelona 1002, pàgs. 117-169.
J. Pujol - J. Garcia: "Els grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme. Un jaciment d'època ibèrica situat en la rodalia del poblat ibèric de Burriac". Laietània, 2-3. Mataró, 1982-1983, pàgs. 46-145.
M. Ribas: "Excavación de un silo ibérico", Ampurias, XXVIII. Barcelona 1966, pàg. 237.

Text reproduït de:
Joan Francesc Clariana Roig, fitxa d'un kalathos ibèric, revista Felibrejada, del Grup d'Història del casal. Núm. 74, abril-maig-juny de 2005.

Imatge: kalathos ibèric procedent de Cabrera de Mar. Dibuix de Jaume Pujol i Joaquim Garcia.

ICV presenta una proposta al Parlament sobre el poblat ibèric de Burriac

El grup Iniciativa per Catalunya- Els Verds presentarà al Parlament de Catalunya una proposta de resolució a fi que el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar) sigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, a partir de l'expedient incoat ja fa més de 30 anys.
Enllaços amb la notícia:
-ICV vol que el poblat ibèric de Burriac sigui declarat BCIN
-Preguntes sobre el poblat ibèric de Burriac (ICV-Mataró)
-Proposta de resolució. Poblat ibèric de Burriac (ICV-Mataró)
-Volen el BCIN per al poblat ibèric de Burriac. Diari del Maresme
-ICV reclama al Parlament que el poblat ibèric de Cabrera es declari BCIN (La Clau)

Festival romà a Badalona, amb recreació de noces imperials

des d'ahir, dia 24 i fins el 28 d'abril  té lloc a Badalona el Festival Romà, la Magna Celebratio, que inclou bon nombre d'actes culturals, lúdics i recreacions de la vida romana. Entre aquestes, una commemoració de les noces trascendentals d'August i Lívia (personatge injustament maltractat per la ploma de Robert Graves).
Procedència de la imatge: Museu de Badalona.

Festival romà de Tarragona: "August. Una civilització mediterrània"

Entre els dies 5 i 25 de maig tindrà lloc a Tarragona el festival romà, que aquest anys porta per títol: "August. Una civilització mediterrània", en commemoració als dos mil anys de la mort de l'emperador que tant va representar per la capital de la Tarraconense. Tot un seguit d'activitats que ens transportaran al passat, el programa dels qual podreu trobar en aquest dossier de premsa.
Imatge: August com a Pontifex maximus. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig

La porta sud de les muralles del poblat ibèric de Burriac (Ilturo)

Imatge: Detall de l'entrada sud de la muralla del poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar (Barcelona). Fotografia de Rosa Isabel Garí.

L'any 1984, dins un pla d'ocupació dut a terme per la Generalitat de Catalunya, es van dur a terme alguns treballs de neteja i excavació en alguns sectors del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), posant-se al descobert una entrada al sud de la muralla. Aquesta estava malmesa a causa d'un xaragall d'aigua i les arrels d'un garrofer.
Posteriorment, un equip dirigit per Joan Banús i Carles Martí va dur a terme treballs de restauració, consolidació i neteja. Quatre dels participants en el treball varen publicar un article:

"Sens dubte, moure els grans blocs de pedra i recolol.locar-los al seu lloc d'origen va ser la feina més difícil. Primerament, instal.làrem un gran trípode fet amb vigues de ferro al qual ancorarem un ternal per a gran tonatge. A partir d'aquí, iniciarem el lent i dificultós moviment de blocs de pedra que restituírem al seu emplaçament, primer els que formaven el fonament i després els que anaven a la part vista. Finalment, per tal d'assegurar-los convenientment, en la part interior del mur, amagat de la cara vista, realitzàrem un encofrat de formigó i la recanalització del xaragall, de manera que no tornés a afectar la muralla". Rafael Esteban et alii. (1991, pag. 8).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

BIBLIOGRAFIA

Rafael ESTEBAN; Josep GARRIDO; Jaume TURA; Josep TURA, Nota sobre els treballs de restauració de la porta del migjorn de l'oppidum ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Fotografies de Joan F. Clariana. VIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1991.

Imatge: un altre detall de la porta sud de la muralla de Burriac. Foto: Rosa I. Garí

Un amulet fenici-egipci trobat a Iluro

Imatge: Ull udjat.Fotografia: Museu de Mataró

Text: Joan Francesc Clariana Roig

Conservat en el Museu de Mataró i exposat en les seves vitrines, veiem un curiós amulet de pasta de vidre opac de color verd clar, de forma quasi quadrangular, que fa poc més d’un centímetre de costat per gairebé 4 mm de gruix. Fou trobat en les excavacions que es realitzaren en el carrer Na Pau a l’any 1997 i prové d’un context estratigràfic datable del segle I aC (Cela et alii 2003, p. 36). Estava foradat pels costats, per adaptar-ho com a penjoll o element giratori (potser d’un anell).

La importància d'aquesta peça rau en el fet que es tracta del primer objecte de tipus egipci trobat a Mataró. Veiem el clar paral·lelisme que presenta amb els característics amulets d’Hathor i l’ull "udjat".

En l’anvers, veiem el que sembla un òvid vers l’esquerra i que no es altra cosa que la representació de la deessa egípcia Hathor, equivalent a l’Afrodita greco-romana (una de les formes usuals en les seves imatges era la figura d’una vaca amb el disc solar, “uraeus”, entre les  banyes). En aquest cas copsem que, al seu damunt, hi ha una mitja lluna de cap per avall i un punt o cercle, representació que, així mateix, podríem associar amb la deessa púnica Tànit (coincident amb la que veiem en una estela de Cabrera de Mar, conservada a la Fundació Burriac). Davant la figura de l'òvid veiem el que sembla una petita figura zoomorfa, potser una au (?). 

En el revers, hi ha una imatge que, inicialment, fou identificada com un vaixell i que podem comparar amb els amulets en forma d’ull o “udjat”. L’ull del déu falcó s'identifica amb el déu Horus (espós d'Hathor), seria l'equivalent al déu Apol·lo de la mitologia greco-romana i déu de la creació segons la mitologia egípcia. La llegenda explica com Horus, lluitant contra Seth, que anava disfressat de porc (adversari del déu Osiris), va ferir-lo, perdent l’ull i fou guarit pel déu Thot (déu de l’escriptura).

Era un tipus d’amulet molt estès a l’antiguitat, per a la protecció contra el mal d’ull i pel desig de  tenir bona vista (salut i agudesa visual). L’exemplar de Mataró, es tracta d’un model cronològicament evolucionat per la qual cosa costa identificar els seus elements. Al Museu arqueològic d’Eivissa podem veure diversos exemplars més antics, però de tipologia similar: http://www.egipte.org/wordpress

BIBLIOGRAFIA

CELA, X.; GARCIA, J.; PERA, J.: Fem arqueologia, descobrim la ciutat. Mataró 2003.

CELA, X.; SUBIRATS, I.: Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència realitzada al carrer na Pau (Mataró, El Maresme). Mataró, gener-febrer 1997.

PADRÓ, J.: Historia del Egipto faraónico. Madrid (RBA) 2009.

SHAW, I. (ed.): Historia del antiguo Egipto. Madrid 2010.

El viatge a la Lluna de Llucià de Samosata

Imatge: retrat imaginari de Llucià de Samosata . Autor: William Faithorne (1627-1691). Procedència: Wikimedia Commons

Ja saben els nostres lectors que de tant en tant ens agrada treure a "Les muralles d'Ilturo" algun clàssic, especialment si és poc conegut entre el públic o fins i tot fora del que és més comú.
Avui parlarem de Llucià, escriptor en llengua grega, nascut a Samosata (Síria, imperi romà) i que va viure entre els anys 125 i 181. Un home escèptic i que sovint ironitza sobre les creences de la seva època en obres com Diaàlegs dels morts o Diàlegs dels déus.
Doncs bé, Llucià de Samosata és el primer autor conegut que explica un viatge a la Lluna, naturalment disparatat, i del que irònicament ens avisa que tot és fals, però tant fals com els coses que escrivien altres que pretenien fer-les passar per certes:

"Llegint aquests autors, les seves mentires no m'indignen massa, ja que me n'he adonat que es tracta d'una pràctica habitual fins i tot en aquells que han fet de la filosofia la seva professió. (...) Ara bé, la meva manera de mentir és molt més honrada que la seva, doncs almenys, en un punt diré la veritat, i és que sóc un mentider." Llucià de Samosata, Història vertadera, I.

Amb el seu viatge a la Lluna, Llucià es converteix en el precursor de la ciència ficció, titolant-se el seu llibre, per més ironia Història vertadera.
Després de travessar en un vaixell les Columnes d'Hèracles (estret de Gibraltar), navegant cap a l'oest, Llucià i els seus són arrossegats per una tempesta vers la Lluna, on troben una mena d'estranys habitrants que no tenen annus, tenen ulls de posar i treure i vesteixen de vidre i metall, neixen d'home i no de dona i són comandats per Endimió.

"Els rics es vesteixen amb robes fetes de vidre, els pobres amb coure teixit, doncs hi ha molt de coure allà, el mullen llegerament amb aigua i el treballen com si fos llana. Pel que toca als seus ulls, no sé com són, i dubto en fer-ho saber, doncs em prendran per trapella, ja que es tracta d'una cosa increïble. No obstant, ho explicaré. Tenen uns ulls que es poden treure; se'ls lleven quan volen i els guarden fins que tenen necessitat de veure. Llavors els tornen a col.ocar a les seves òrbites. Sovint, quan han perdut els seus, els demanen a un veí. N'hi ha molts, i fins i tot els rics en tenen de reserva. Les seves orelles són fulles de plàtan, excepte els homes nascuts d'aglans, que tan sols las tenen de fusta."
 Llucià de Samosata, Història vertadera, I.

No se li pot negar imaginació, a Llucià de Samosata!